Professors Titulars
Els Resultats d'Aprenentatge d'aquesta assignatura són:
R80 L'alumne comprèn els processos creatius utilitzats en la creació de productes
audiovisuals artístics.
R81 L'alumne coneix el llenguatge visual i audiovisual.
R82 L'alumne comprèn els fonaments de la narrativa i la dramatúrgia de produccions
audiovisuals i artístiques.
R87 L'alumne és capaç de presentar idees oral i visualment en forma de pitching.
Mòdul 1: El llenguatge del cinema: Disquisicions sobre el codi de l'audiovisual.
L'avantguarda soviètica i els orígens del muntatge
La retòrica del cinema surrealista
Ponència d'Umberto Eco sobre el llenguatge del cinema (Eco, 1971)
Cinema de prosa i cinema de poesia segons P. P. Pasolini (Pasolini & Romer, 1970)
L'ontologia del cinema d'André Bazin (Bazin, 2004)
La crítica general del cinema (Mitry, 2002a, 2002b)
La semiologia de la imatge cinematogràfica de R. Barthes (Barthes, 1986)
Mòdul 2: Cinema i digital
El cinema experimental i el «cinema pur» a occident
El concepte de post-cinema (Machado, 2002)
Cinema expandit (Youngblood, 1970)
L'adveniment del videoart (Fifer, 1990)
El «llenguatge» dels nous mitjans (Manovich, 2002)
La imatge tècnica (Flusser, 2001, 2002)
Mòdul 3: La imatge estàtica i la imatge moviment
Relacions de parentiu entre la pintura i l'animació
Especificitats de la fotografia i la imatge moviment
Narracions amb imatges estàtiques
Mòdul 4 : La producció audiovisual (Transversal als mòduls anteriors)
Tècniques d'escriptura de guió (tema/problema/conflicte d'un projecte)
Guió literari, guió tècnic i story-board
Organització de les etapes de realització (pre-pro- i post-producció)
Tècniques dorganització dequips de producció
El rol i la tècnica del muntatge en la producció audiovisual
El rol de la distribució i les polítiques de difusió audiovisual
A l'assignatura es faran servir diverses metodologies docents. Hi haurà, per una banda,
classes magistrals en què el professor introduirà determinats conceptes bàsics sobre el
llenguatge i la producció audiovisual ?exposició acompanyada de referents pràctics i
bibliografia?. Per consolidar els coneixements adquirits en aquesta secció els
alumnes, a la fase inicial del curs, desenvoluparan exercicis acotats per orientar
finalment, amitjanant el semestre, tots els esforços a un projecte final on bolcaran els
coneixements adquirits al llarg del cicle acadèmic.
MD 1: Classe Magistral amb el suport de material audiovisual.
MD 2: Seminari.
MD 3: Flipped classroom.
MD 4: Aprenentatge basat en projectes.
Avaluació convocatòria ordinària:
El procés d'avaluació es realitzarà en funció de les activitats pràctiques següents, que
seran lliurades de forma cronològica, en el termini fixat pel professor i en funció de les
consignes específiques descrites a la plataforma e-study. El percentatge del quadre
següent indica el valor de cada activitat (interpreteu-vos el 10% com a modearadament
significativa, i el 50% com a altament significativa)
Exercicis / Projecte % Avaluació
1.Assaig sobre el llenguatge
audiovisual 10
2.Presentació de pre-projecte 10
3.Presentació del guió 10
4.Assaig d'estil 10
5.Edició (presentació del draft
d'edició del Projecte final) 10
6.Lliurament Projecte final 50
Avaluació extraordinària:
L?estudiant que no superi l?avaluació ordinària té l?opció d?aprovar l?assignatura a la
convocatòria d?avaluació extraordinària sempre i quan entregui tots els exercicis i
projectes realitzats en l?assignatura durant tot el semestre.
Criteris d'avaluació per a totes les convocatòries:
En cas que els exàmens, exercicis o treballs a lliurar per part de l'alumne no presentin
una correcta expressió escrita, gramatical i ortogràfica, la nota màxima serà un 4.
Si no es compleixen les condicions per aprovar la convocatòria, la nota màxima serà
un 4.
Es tindrà dret a revisió de la nota d'examen en el dia fixat pel professor. En aquesta
revisió es pot pujar o baixar la nota de l'estudiant.
Aub, M. (1985). Conversaciones con Buñuel. Madrid: Aguilar.
Barthes, R. (1986). Lo obvio y lo obtuso: Imágenes, gestos, voces (C. F. Medrano,
Trans.). Barcelona: Paidos.
Bazin, A. (2004). ¿Qué es el cine? (J. L. L. Muñoz, Trans.). Madrid: Ediciones Rialp.
Buñuel, L. (1983). Luis Buñuel: Mi último suspiro (A. M. d. l. Fuente, Trans.).
Barcelona: Plaza Janes.
Eco, U. (1971). Sobre las articulaciones del código cinematográfico (A. M. Torres,
Trans.). In M. P. Estremera (Ed.), Problemas del nuevo cine
(pp. 78-108). Madrid: Alianza Editorial.
Eisenstein, S. (1961). Eisenstein Dessins Drawings. Moscú:
Tocydacmbehhoe uzdamerbcmbo.
Eisenstein, S. (2010). Sergei Eisenstein: Selected Works (Writings, 1922-
1934) (R. Taylor, Trans. R. Taylor Ed. Vol. 1). London: I. B. TAURI .
Fifer Jo S. & Hall D. Eds. (1990) Illuminating Video: An Essential Guide to Video Art.
London: Aperture Foundation.
Flusser, V. (2001). Una filosofía de la fotografía (T. Schilling, Trans.). Madrid: Síntesis.
Flusser, V. (2002). Filosofía del diseño: La forma de las cosas (P. Marinas,
Trans.). Madrid: Editorial Síntesis.
Machado, A. (2002). Pré-cinemas & pós-Cinemas. Sao Paulo: Papirus
ditora.
Manovich, L. (2002). Language of New Media. Cambridge: MIT Press.
Mitry, J. (2002a). Estética y psicología del cine 1: Las estructuras (R. P.
Mores, Trans.). Madrid: Siglo Veintiuno de España Editores.
Pasolini, P. P., & Romer, E. (1970). Cine de poesía contra cine de prosa (J.
Jordá, Trans.). Barcelona: Anagrama.
Shklovski, V. (1994 [1927]). Poetry and Prose in Cinema (R. Taylor, Trans.).
In R. Taylor (Ed.), The Film Factory: Russian and Soviet Cinema in Documents
1896-1939 (pp. 176-178). Londres: Routledge.
Tretiakov, S. (2006a). Our Cinema. October (118), 27-44.
Tretiakov, S. (2006b). The Theater of Attractions. October (118), 19-26.
Youngblood, G. (1970). Expanded Cinema. E.P. Dutton; 1st edition