Els objectius de l’assignatura són proporcionar a l’estudiant una comprensió sòlida del llenguatge visual i audiovisual, així com dels processos creatius que intervenen en la concepció de productes artístics i narratius. Es pretén que l’alumne assimili els fonaments de la narrativa i la dramatúrgia, explorant tant estructures clàssiques com no convencionals, i que sigui capaç d’analitzar críticament produccions audiovisuals de diversa naturalesa. L’assignatura també té com a objectiu desenvolupar la capacitat de comunicar i presentar idees de manera clara, efectiva i professional, tant oralment com visualment, mitjançant sessions de pitching i exercicis de creació narrativa.
Professors Titulars
No es requereixen coneixements previs.
Els objectius de l’assignatura són proporcionar a l’estudiant una comprensió sòlida del llenguatge visual i audiovisual, així com dels processos creatius que intervenen en la concepció de productes artístics i narratius. Es pretén que l’alumne assimili els fonaments de la narrativa i la dramatúrgia, explorant tant estructures clàssiques com no convencionals, i que sigui capaç d’analitzar críticament produccions audiovisuals de diversa naturalesa. L’assignatura també té com a objectiu desenvolupar la capacitat de comunicar i presentar idees de manera clara, efectiva i professional, tant oralment com visualment, mitjançant sessions de pitching i exercicis de creació narrativa.
Mòdul 1
- El «llenguatge» del cinema: disquisicions sobre el codi audiovisual.
- L’avantguarda soviètica i els orígens del muntatge.
- La retòrica del cinema surrealista. Ponència d’Umberto Eco sobre el llenguatge del cinema (Eco, 1971).
- El cinema a l’Europa de la postguerra. Noves formes i cinema modern: neorealisme italià, Nouvelle Vague francesa.
- L’ontologia del cinema d’André Bazin (Bazin, 2004).
- La crítica general del cinema (Mitry, 2002a, 2002b).
- La semiologia de la imatge cinematogràfica de R. Barthes (Barthes, 1986).
Mòdul 2
- El cinema experimental i el «cinema pur» a Occident.
- Cinéma du look i cinema visual.
- Cinema independent nord-americà.
- Dogma ‘95 i nous codis del realisme.
- Videoclip: música i imatge es fusionen.
- L’adveniment del videoart (Fifer, 1990).
- El «llenguatge» dels nous mitjans.
Mòdul 3
- Cinema documental.
- Reality TV.
- Cinema d’animació.
- Relacions de parentiu entre la pintura i l’animació.
- Seminari de narrativa.
- El viatge de l’heroi.
- Estructura narrativa clàssica. Estructura narrativa no tradicional.
- Logline, sinopsi, tractament narratiu, guió.
Mòdul 4
- La producció audiovisual i les seves quatre etapes: desenvolupament, preproducció, rodatge, postproducció.
- Tècniques d’escriptura de guió (tema/problema/conflicte d’un projecte).
- Guió literari, guió tècnic i storyboard.
- Organització de les etapes de realització (pre-, pro- i postproducció).
- Tècniques d’organització d’equips de producció.
- El rol i la tècnica del muntatge en la producció audiovisual.
- El rol de la distribució i les polítiques de difusió audiovisual.
En aquesta assignatura s’empraran diverses metodologies docents. D’una banda, hi haurà classes magistrals en les quals el professor introduirà els fonaments del llenguatge i la producció audiovisual —exposició acompanyada de referents pràctics i bibliografia—. Per consolidar els coneixements adquirits en aquesta secció, els alumnes, en la fase inicial del curs, desenvoluparan exercicis acotats per orientar, finalment, cap a la meitat del semestre, tots els esforços a un projecte final en el qual bolcaran els coneixements adquirits al llarg del cicle acadèmic.
MD 1: Classe magistral amb suport de material audiovisual.
MD 2: Seminari.
MD 3: Flipped classroom.
MD 4: Aprenentatge basat en projectes.
Avaluació convocatòria ordinària
El procés d’avaluació es realitzarà en funció de les següents activitats pràctiques, que s’hauran de lliurar de manera cronològica, dins el termini fixat pel professor i segons les consignes específiques descrites a la plataforma e-study. El percentatge del quadre següent indica el valor de cada activitat (interpreteu el 10 % com moderadament significatiu i el 50 % com altament significatiu).
1. Assaig sobre el llenguatge audiovisual — 10 %
2. Presentació del preprojecte — 10 %
3. Presentació del guió del projecte — 10 %
4. Assaig d’estil (presentació d’una escena del projecte final) — 10 %
5. Edició (presentació de l’draft d’edició del projecte final) — 10 %
6. Projecte final — 50 %
Avaluació extraordinària
L’estudiant que no superi l’avaluació ordinària té l’opció d’aprovar l’assignatura en la convocatòria d’avaluació extraordinària sempre que lliuri tots els exercicis i projectes realitzats durant el semestre.
En el cas que els exàmens, exercicis o treballs lliurats per l’alumne no presentin una correcta expressió escrita, gramatical i ortogràfica, la nota màxima serà un 4.
Si no es compleixen les condicions per aprovar la convocatòria, la nota màxima serà un 4.
L’estudiant tindrà dret a revisió de la nota el dia fixat pel professor. En aquesta revisió la nota pot pujar o baixar.
Aub, M. (1985). Conversaciones con Buñuel. Madrid: Aguilar.
Barthes, R. (1986). Lo obvio y lo obtuso: Imágenes, gestos, voces (C. F. Medrano, Trans.). Barcelona: Paidos.
Bazin, A. (2004). ¿Qué es el cine? (J. L. L. Muñoz, Trans.). Madrid: Ediciones Rialp.
Buñuel, L. (1983). Luis Buñuel: Mi último suspiro (A. M. d. l. Fuente, Trans.). Barcelona: Plaza Janes.
Eco, U. (1971). Sobre las articulaciones del código cinematográfico (A. M. Torres, Trans.). In M. P. Estremera (Ed.), Problemas del nuevo cine (pp. 78-108). Madrid: Alianza Editorial.
Eisenstein, S. (1961).Eisenstein Dessins Drawings. Moscú: Tocydacmbehhoe uzdamerbcmbo.
Eisenstein, S. (2010). Sergei Eisenstein: Selected Works (Writings, 1922- 1934) (R. Taylor, Trans. R. Taylor Ed. Vol. 1). London: I. B. TAURI .
Fifer Jo S. & Hall D. Eds. (1990) Illuminating Video: An Essential Guide to Video Art. London: Aperture Foundation.
Flusser, V. (2001). Una filosofía de la fotografía (T. Schilling, Trans.). Madrid: Síntesis.
Flusser, V. (2002). Filosofía del diseño: La forma de las cosas (P. Marinas, Trans.). Madrid: Editorial Síntesis.
Machado, A. (2002). Pré-cinemas & pós-Cinemas. Sao Paulo: Papirus ditora.
Manovich, L. (2002). Language of New Media. Cambridge: MIT Press.
Mitry, J. (2002a). Estética y psicología del cine 1: Las estructuras (R. P. Mores, Trans.). Madrid: Siglo Veintiuno de España Editores.
Pasolini, P. P., & Romer, E. (1970). Cine de poesía contra cine de prosa (J. Jordá, Trans.). Barcelona: Anagrama.
Shklovski, V. (1994 [1927]). Poetry and Prose in Cinema (R. Taylor, Trans.). In R. Taylor (Ed.), The Film Factory: Russian and Soviet Cinema in Documents 1896-1939 (pp. 176-178). Londres: Routledge.
Tretiakov, S. (2006a). Our Cinema. October (118), 27-44.
Tretiakov, S. (2006b). The Theater of Attractions. October (118), 19-26.
Youngblood, G. (1970). Expanded Cinema. E.P. Dutton; 1st edition.
A cada tema, si s'escau, es donarà més bibliografia o material complementari.