En la matèria de Matemàtiques Aplicades que s’imparteix en el primer curs d’Arquitectura, es fa un tractament elemental d’Àlgebra Lineal i Anàlisi Matemàtica aplicades al càlcul en edificació.
Els dos camps pretenen donar una base sòlida dels coneixements bàsics que ha de tenir un futur arquitecte per poder abordar l’anàlisi de sistemes estructurals senzills.
Els estudiants aprenen a aplicar les eines matemàtiques en la resolució de models estructurals elementals. Per això la matèria consta d’una part pràctica, on es resolen problemes rutinaris, aplicacions comunes i problemes més complicats tipus examen, així com una part teòrica general prèvia, imprescindible de dominar, on s’expliquen les bases dels conceptes i de les eines matemàtiques necessàries per pensar, entendre i resoldre problemes estructurals senzills, tant rutinaris com nous.
Àlgebra i càlcul elementals
Els objectius de l’assignatura estan lligats als resultats d’aprenentatge que els alumnes han d’assolir:
- Els alumnes hauran de saber reconèixer el model matemàtic vinculat a una estructura senzilla d’edificació, dominar la seva formulació i també els condicionants, hipòtesis i limitacions que li són aplicables (resultat d’aprenentatge K5-M02.K01-MAT).
- També hauran de saber aplicar correctament les eines del càlcul numèric, l’anàlisi matemàtica, la geometria analítica i diferencial i els mètodes algebraics en la resolució de problemes pràctics que permetin la comprensió dels fenòmens físics vinculats als sistemes estructurals senzills de l’edificació i l’urbanisme (resultat d’aprenentatge H1-M02.H01-MAT).
- Hauran de dominar l’aplicació dels principis de la mecànica de sòlids i de medis continus per a la resolució de problemes relacionats amb el comportament del sòlid (resultat d’aprenentatge H1-M05.H02-MAT), especialment pel que fa al seu equilibri.
L’equilibri s’analitza durant el curs amb nivells d’aproximació successiva:
- Equilibri del conjunt de l’estructura (càlcul de reaccions).
- Equilibri del conjunt de la secció (càlcul d’esforços a la secció, funcions dels esforços al llarg de les barres i relació d’integració i derivació entre aquestes funcions).
- Equilibri d’un punt dins d’un continu (càlcul de tensions i variació d’aquestes dins d’una secció).
Per poder fer-ho, l’alumne haurà d’identificar i aplicar els principis de la mecànica bàsica que permetin resoldre models bidimensionals de barres en l’àmbit de les estructures (resultat d’aprenentatge K5-M05.K02-MAT).
La matèria es divideix en un tema introductori (Tema 0) i quatre temes principals:
Tema 0. Introducció
- Introducció a les eines matemàtiques bàsiques (càlcul d’àrees i volums, densitats, canvis d’unitats, etc.).
- Introducció a la resolució de sistemes d’equacions lineals compatibles determinats.
Tema 1. Espais vectorials i estructures
- Espais vectorials, vectors i estàtica gràfica.
- Resolució de sistemes d’equacions SCD aplicats al càlcul de reaccions de models estructurals isostàtics amb i sense ròtules.
Tema 2. Esforços en estructures
- Aplicació de l’estudi de funcions a la determinació de les funcions dels esforços en barres d’estructures en 2D.
- Relacions de derivació i integració entre funcions.
Tema 3. Deformacions
- Aplicació de l’estudi de funcions al càlcul de girs i deformacions causades per la flexió.
Tema 4. Tensions
- Aplicació de l’estudi de funcions al càlcul de tensions normals i tangencials en punts d’una secció d’una barra d’una estructura senzilla.
L’assignatura té un funcionament setmanal amb dues sessions lectives de dues hores cadascuna.
Cada sessió es divideix en:
- Part magistral: explicació de continguts i marc teòric.
- Exemples aplicats: resolució de problemes.
- Treball autònom: resolució individual de problemes.
Periòdicament es fan activitats avaluatives individuals o en grup (proves escrites, qüestionaris online, exercicis, etc.) per obtenir feedback del progrés de l’alumne.
Hi ha dues convocatòries establertes: l’ordinària (primer i segon semestre) i l’extraordinària.
La nota de curs s’obtindrà en les dues convocatòries a partir de 4 notes parcials:
- Part 1: Eines matemàtiques, vectors i reaccions: 25% de la nota. 1er semestre
- Part 2: Estudi de funcions, esforços i diagrames: 25% de la nota. 1er semestre
- Part 3: Geometria, deformacions, hiperestàtiques: 25% de la nota. 2on semestre
- Part 4: Funcions. Càlcul de tensions: 25% de la nota. 2on semestre
Si la nota d’una de les parts no arriba al 5, la nota de l’assignatura serà de 4 si la mitjana calculada segons el criteri anterior es superior a 4. La nota de cadascuna de les parts serà la més alta de les obtingudes de les 3 maneres següents:
- Avaluació continua d’aquella part
- Nota de l’examen final de convocatòria ordinària d’aquella part. ( 1er o 2on semestre)
- Nota de l’examen final de convocatòria extraordinària d’aquella part.
La nota d’avaluació continua d’una part s’obté a partir de les notes obtingudes en:
- - 10%. Assitència activa a les sessions presencials realitzades a classe.
- - 20%. Exercicis o tests corresponents a un bloc de temes, realitzats a classe o fora d'hores de classe.
- - 70%. Examen final de cada part (120 minuts) programats segons calendari en hores de classe. En aquest examen s’avalua tota la matèria d’aquella part. La nota mínima és de 5 punts sobre 10.
- La nota de la part s’obté de sumar la nota de l'assitència activa, la nota dels exercicis o test i la nota de l’examen final de part amb un màxim de 10 punts. En cas d’obtenir menys de 5 a l’examen, la nota de la part serà la de l’examen. La nota s’arrodonirà a un valor múltiple de 0,1. Si la nota obtinguda és igual o major a 5 sobre 10, la part estarà aprovada per avaluació continua i en cas contrari estarà suspesa. En cas d’absència justificada d’un o més tests o exercici, la nota mitjana dels tests s’obtindrà sumant la nota dels tests presentats i dividint-la pel nombre total de tests menys el nombre de tests amb absència justificada. Es considera absència justificada la que així s’estableix en la normativa de l’escola, i caldrà justificar-la convenientment. Si l’absència no és justificada es comptabilitza com un zero.
Convocatòries ordinària i extraordinària:
Els exàmens finals de les convocatòries ordinàries tindrà dues parts i l’examen de la convocatòria extraordinària tindrà quatre parts. Ordinària semestre 1: Part 1 i Part 2. Ordinària semestre 2: Part 3 i Part 4. Extraordinària: Part 1, Part 2, Part 3 i Part 4. Cada alumne decidirà a quina o quines parts es presenta. La nota de cada part (sobre 10) s’utilitzarà per calcular la nota del curs. La nota mínima de cadascuna de les parts és de 5 sobre 10, per poder obtenir la mitja. Els alumnes aprovats en convocatòria ordinària no es poden presentar a l’extraordinària. Si un alumne té una absència justificada en l’examen final d’una part, el podrà recuperar tot presentant-se a l’examen final de la convocatòria ordinària, i tindrà dret a presentar-se a un segon examen final d’aquella part que es farà després de la convocatòria ordinària i abans de la junta d’avaluació específic per a alumnes amb absència justificada. A aquest examen també s’hi podran presentar els alumnes que tinguin absència justificada en l’examen de convocatòria ordinària. També hi haurà un examen específic abans de la junta de convocatòria extraordinària per a aquells alumnes amb absència justificada en l’examen de convocatòria extraordinària.
Si un alumne té una absència justificada en l’examen de convocatòria ordinària o extraordinària, tindrà dret a presentarse a un segon examen que es farà abans de la junta d’avaluació, específic per a alumnes amb absència justificada. El text següent és un extracte de la normativa de La Salle sobre les causes d’absència justificada a un examen:
Si un alumne no pot realitzar un examen en la data establerta per una causa justificada haurà d'avisar el seu professor (directament o indirecta) abans o el mateix dia de l'examen. Cal que porti, tan aviat com pugui, un certificat oficial indicant clarament perquè no ha pogut assistir a l’examen.
Raons possibles per les quals es pot posposar l’examen: malaltia, defunció, problemes greus a nivell familiar o accident.
Raons que no es consideren possibles per a posposar un examen: un viatge, la feina, altres exàmens d’altres àmbits...
Pel que fa a la tipologia de les activitats d’avaluació:
- els tests i exercicis es consideren com a activitats d’avaluació moderadament significatives.
- els exàmens finals de part i de convocatòria ordinària i extraordinària són activitats d’avaluació altament significatives.
Addicionalment a l'indicat anteriorment, en qualsevol de les tres convocatòries (continua, ordinària i extraordinària) hi ha uns coneixements mínims o conceptes bàsics de l'assignatura que l'alumne haurà de demostrar que ha assimilat, ja que estan íntimament lligats amb la comprensió del comportament dels models estructurals, i sense els quals l'alumne no podrà passar al següent curs. Aquests conceptes bàsics es facilitaran en forma de llistat al principi de curs i s'hi insitirà recurrentment durant tot el curs, ja que es consideren coneixements imprescindibles que ha d'assolir l'alumne.
La nota final de l'assignatura obtinguda mitjançant l'avaluació continua s'obté a partir dels següents percentatges de cada activitat:
- Tema 1 (25%): 17,5% de l'examen del tema 1, 5% dels tests i exercicis a classe el tema1 i 2,5% de l'assistència activa a les classes del tema 1.
- Tema 2 (25%): 17,5% de l'examen del tema 2, 5% dels tests i exercicis a classe el tema 2 i 2,5% de l'assistència activa a les classes del tema 2.
- Tema 3 (25%): 17,5% de l'examen del tema 3, 5% dels tests i exercicis a classe el tema 3 i 2,5% de l'assistència activa a les classes del tema 3.
- Tema 4 (25%): 17,5% de l'examen del tema 4, 5% dels tests i exercicis a classe el tema 4 i 2,5% de l'assistència activa a les classes del tema 4.
La nota de les convocatòries ordinària i extraordinària s'obtindrà igualment en un 25% de cada tema, però obtinguda exclusivament mitjançant la realització de l'examen corresponent. Cal aprovar els 4 temes per aprovar el curs.
- Professorat de Matemàtiques Aplicades. (2026). Apunts de l’assignatura Matemàtiques Aplicades. Curs 2026–2027 [Material docent no publicat]. La Salle Campus Barcelona, Universitat Ramon Llull.
- Timoshenko, Young, Teoria de las estructuras, Urmo ediciones 1981.
- Alsina C., Jacas J., Belenguer T., Geometria a l'arquitectura, Edicions UPC, 2007.
- Anton H., Introducción al algebra lineal, Limusa Noriega, 2007.
- Gujiarro P., Crueles P, Màtematiques per a l'arquitectura. Problems resolts. Edicions UPC, 2002.
- Alsina C., Casabó J., Jacas J., Monreal A., Belenguer T., Càlcul per a l'arquitectura, Edicions UPC, 2008.
- Giralt-Miracle, D., Gaudí. La búsqueda de la forma. Lunwerg Ediciones, 2002.
- Larson R., Hostetler R., Edwards B., Cálculo, Ediciones Piramides, 2002.
- Bowerman B., O'Connel T., Murphree E., Business Statistics in Practice, McGrw-Hill, 2014
- H. Pottmann, A. Asperl, M. Hofer, A. Kilian: Architectural Geometry, Bentley Institute Press, 2007
- Burry, M. Burry: The new mathematics of architecture, Thames and Hudson, 2010
- ahn: Mathematical excursions to the world's great buildings, Princeton University Press, 2012