Després d’analitzar les ideologies d’esquerres a través de les veus de Manuela Carmena, Albert Sáez i Rocío Martínez-Sampere, el segon i darrer Cicle polític del curs ha aprofundit en què és la dreta i com han evolucionat els seus principis polítics. En aquesta ocasió, han participat Victòria Alsina, politòloga, exconsellera de la Generalitat de Catalunya i regidora de l’Ajuntament de Barcelona; Gregorio Luri, filòsof, pedagog i assagista; i Valentí Puig, escriptor i articulista. El debat, organitzat per la Facultat de Filosofia La Salle-URL i el Cercle d’Infraestructures, l’ha moderat Santi Vila, professor de la mateixa facultat.
El degà de la Facultat de Filosofia, Carles Llinàs, ha donat la benvinguda a l’audiència, destacant la importància d’impulsar aquests cicles per contribuir al debat i la reflexió entre la comunitat del campus. En aquest sentit, Santi Vila ha destacat la satisfacció de veure cares repetides de l’anterior cicle: “Que vinguéssiu a l’anterior i al d’avui demostra que teniu curiositat, i les ganes de conèixer arguments dels qui no pensen com tu és un bé en si mateix”.
El conservadorisme, la dreta i el centre
El Cicle polític ha començat amb la pregunta ‘què és ser de dretes’. Valentí Puig ha començat el torn d’intervencions dient que actualment “hi ha una omnipresència de la reactivitat enfront de la prudència, que és un dels valors d’Aristòtil”, i s’ha identificat com a liberal conservador: “El conservador creu que quan no cal canviar, no s’ha de canviar, i vivim en una societat entregada al canvi pel canvi”, ha afegit.
Per la seva banda, Victòria Alsina, ha recalcat que fins ara “hi havia un consens sobre l’estat del benestar, però ara el debat està entre els que defensen l’institucionalisme i els que des del populisme qüestionen les regles del joc”. Alsina també ha recordat que “a Catalunya hi ha un gran rebuig en dir que ets de dretes”; i ha incorporat una nova idea: “Si feu un tercer cicle, hauria de ser sobre el futur del centre. Entenc el centre com un equilibri complicat i exigent entre economia, societat i administració, i aquí és on em situo. Si la dreta s’articula a través del binomi ordre i llibertat, quan parlem del centre ho fem des de l’equilibri entre llibertat individual i comunitat”. Ha tancat el primer torn Gregorio Luri, que s’ha definit com a conservador amb una frase de Josep Pla: “Conservador és aquell que no vol marxar de cap lloc sense pagar”. Luri també ha explicat que “progressar és pujar, no córrer”, i que “el conservadorisme es caracteritza perquè no et pots treure del damunt l’enigma de la història”.
Reflexió, debat i pensament crític
Al segon tram de la conversa, els ponents han aprofundit en el context actual de les ideologies de dretes, tant des d’una perspectiva local com internacional. “Quan parlem dels vincles socials no hauríem d’oblidar que es mes fàcil establir nexes amb les persones amb les quals tens alguna cosa en comú que establir ponts amb les persones que no tens coses en comú. Potser són més necessaris els ponts que els nexes, però son mes difícils de construir”, ha explicat Gregorio Luri. Victòria Alsina ha reafirmat la idea que “la dreta que parla de comunitat acostuma a tenir més èxit”, i ha conclòs: “La incertesa com a reacció porta a molta gent a partits de solucions immediates”. Finalment, Valentí Puig ha tancat la seva intervenció: “L’ordre i la llibertat tenen un equilibri biològic que s’ha de mantenir. No sé si la dreta d’ara considera que aquest equilibri és més necessari que mai”.
Al torn de preguntes, els assistents, entre els quals molts estudiants de Filosofia, han introduït temes d’actualitat política, l’ús de la intel·ligència artificial en anàlisi i presa de decisions, demografia, natalitat i partits polítics. La presència de persones de diferents àrees i disciplines del campus consolida el Cicle polític com a espai de reflexió i debat transversal, democratització del saber i de foment del pensament crític. En anteriors edicions, el Cicle polític ha analitzat la vocació de polític amb Artur Mas i Iñigo Urkullu, les eleccions als Estats Units d’Amèrica i el context d’Europa i de la Unió Europea.