S?espera que l?alumne es familiaritzi amb el problema i l?abast de la idea de ?religió? com a element de gran importància històrica i sistemàtica en la reflexió filosòfica. Haurà de plantejar-se en profunditat preguntes clàssiques sobre la naturalesa de la religió i el significat de nocions com Déu, fe, politeisme, monoteisme, panteisme, agnosticisme i ateisme. L?alumne haurà d?analitzar els interrogants bàsics que la filosofia de la religió ha plantejat al llarg de la història de la filosofia i integrar-los amb les aportacions més destacades de la història, la sociologia i la psicologia. Així mateix, haurà d?entendre les diferents configuracions de l?experiència religiosa en tradicions diverses.
UNITAT 1: Qüestions preliminars i introducció general a la fenomenologia de la religió
Tema 1: Primera aproximació a la noció de «religió»
1.1. «Religió», un terme europeu. Evolució dels usos del terme i dificultats.
1.2. Sobre l?etimologia de la paraula llatina «religio» i nocions similars en altres tradicions.
Tema 2: Introducció al mètode fenomenològic i la seva aplicació al fet religiós
2.1. Introducció a la història de l?estudi del fet religiós.
2.2. La ciència moderna de les religions i algunes de les seves principals aportacions.
2.3. Primera aproximació al mètode fenomenològic.
2.4. Aportacions de la fenomenologia a l?estudi del fet religiós i orígens de la fenomenologia de la religió com a disciplina.
Tema 3: Consideració global del fet religiós
3.1. El sagrat com a àmbit específic del religiós.
3.2. La realitat determinant del sagrat: el misteri.
3.3. L?actitud religiosa de l?ésser humà.
UNITAT 2: Cap a una comprensió del fenomen religiós a partir d?algunes de les seves manifestacions
Tema 4: La pluralitat del fet religiós
4.1. Religions nacionals i universals.
4.2. Religions místiques i profètiques.
4.3. Aproximacions a la(s) divinitat(s).
Tema 5: La religiositat profètica
5.1. Judaisme.
5.2. Cristianisme.
5.3. Islam.
5.4. Noves religions profètiques.
Tema 6: Configuracions del religiós en altres contextos
6.1. El llindar de la religiositat.
6.2. Politeisme.
6.3. Dualisme (zoroastrisme).
6.4. Hinduïsme.
6.5. Budisme.
6.6. Taoisme i confucianisme.
Per al desenvolupament de l?assignatura s?utilitzaran les següents estratègies:
Mètode expositiu: Presentació del contingut teòric mitjançant classe presencial.
Anàlisi de textos i documents: Lectura de textos relacionats amb els continguts principals de l?assignatura. Preparació individual i posada en comú en sessions grupals.
Presentació oral: Exposicions i presentacions dels estudiants.
Treball escrit: Realització d?un treball escrit individual en relació amb un autor, llibre o tema relacionat amb l?assignatura.
Per poder ser avaluat en la convocatòria ordinària s?han d?haver realitzat totes les activitats objecte d?avaluació. Les activitats avaluables s?han de lliurar en les dates indicades pel/la professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al/a la professor/a no s?han pogut lliurar en el període fixat, es podran lliurar abans de la data de realització de l?examen de l?assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui avaluar, encara que en aquest cas no estarà obligat/da a fer arribar a l?alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats.
D?altra banda, l?alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d?avaluació, però només es calcularà la nota final de l?assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris d?avaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d?avaluació, constarà a l?acta com a "No presentat" en la convocatòria.
CONVOCATÒRIA EXTRAORDINÀRIA (PRESENCIAL/NO PRESENCIAL)
Els criteris d?avaluació són els mateixos que en la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d?avaluació previstes en el curs. Es conservaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la prova escrita final), a l?espera que es completin les activitats pendents. En cas que l?estudiant suspengui l?assistència i la participació en la convocatòria ordinària, haurà de realitzar una activitat en la convocatòria extraordinària. Aquesta activitat serà presentada a principi de curs i suposarà una càrrega equivalent a la participació a classe. En aquesta avaluació s?aplicaran els mateixos criteris de ponderació que en l?avaluació ordinària. Aquesta mesura s?aplicarà únicament durant el curs en vigor, de manera que, si no se supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula implicarà la repetició completa de l?assignatura.
SOBRE L?ÚS D?EINES D?INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL:
Limitació i/o prohibició d?eines d?IA: L?ús d?IA està prohibit en aquesta assignatura / activitat docent. Així doncs, l?ús d?aquestes eines per part de l?alumnat es considerarà un frau i comportarà l?aplicació de la normativa existent per a aquestes infraccions.
Assistència i participació: 15%
Presentació oral d?un text: 25%
Treball: 25%
Examen final: 35%
Claas Jouco BLEEKER; Geo WIDENGREN, Historia Religionum. Handbook for the History of
Religions, Leiden: Brill 1969-1971.
Juan MARTÍN VELASCO, Introducción a la fenomenología de la religión, Madrid: Trotta
2006.
Arnaldo ALBERTI (ed.), Avesta, Turín: UTET 2013.
Juan ARNAU (ed.), Upanisad. Correspondencias Ocultas, Girona: Atalanta 2019.
Adele BERLIN; Marc ZVI BRETTLER (ed.), The Jewish Study Bible, Nueva York: Oxford
University Press USA 2014.
Rupinder S. BRAR (ed.), The Japji of Guru Nanak. A New Translation with Commentary,
Wasinghton DC: Asian Cultural History Program, Smithsonian Institution 2019.
CONFUCIO, Los cuatro libros, Barcelona: Paidós 2023.
Bibek DEBROY (ed.), The Mahabharata, Haryana: Penguin Books India 2015.
Pio FILIPPANI-RONCONI (ed.), Canone Buddhista, Turín: UTET 1968.
Consuelo MARTÍN (ed.), Bhagavad Gita, Madrid: Trotta 2017.
Seyyed Hossein NASR (ed.), The Study Quran, Nueva York: HarperCollins 2015.
Iñaki PRECIADO IDOETA (ed.), Los libros del Tao, Madrid: Trotta 2021.
Carlos RUBIO; Rumi TANI MORATALLA (ed.), Kojiki, Madrid: Trotta 2023.
Guillermo SANTAMARÍA DE PANDO; Adam Peter GRONDZIEL RICHTER (ed.), La Biblia.
Traducción interconfesional, Pamplona: Verbo Divino 2020.
Émile BENVENISTE, Vocabulario de las instituciones indoeuropeas, Madrid: Taurus 1983.
Rémi BRAGUE, Sobre la religión, Madrid: Didaskalos 2019.
Émile DURKHEIM, Las formas elementales de la vida religiosa, Madrid: Alianza 2003.
Mircea ELIADE, Tratado de historia de las religiones, 2 vol., Madrid: Cristiandad 1974.
Mircea ELIADE, Historia de las creencias y de las ideas religiosas, 4 vol., Madrid: Cristiandad
(vols. 1-3) / Barcelona: Herder (vol. 4) 1978-1996.
Mircea ELIADE, El sagrat i el profà, Barcelona: Fragmenta 2012.
James George FRAZER, La rama dorada. Magia y religión, Madrid: FCE 1951.
René GIRARD, La violencia y lo sagrado, Barcelona: Anagrama 1983.
René GIRARD, El sacrificio, Madrid: Encuentro 2012.
Jean GRONDIN, La filosofía de la religión, Barcelona: Herder 2010.
Gavin FLOOD, An Introduction to Hinduism, Cambridge: Cambridge University Press 1996.
Peter HARVEY, An Introduction to Buddhism, Cambridge: Cambridge University Press 2012.
Martin HEIDEGGER, Introducción a la fenomenología de la religión, Madrid: Siruela 2005.
Edmund HUSSERL, Fenomenologia (ed. F. Perenya Blasi), Barcelona: Edicions 62 1999.
Edmund HUSSERL, Ideas relativas a una fenomenología pura y a una filosofía
fenomenológica, México: FCE 21962.
Max MÜLLER, Mitología comparada, Barcelona: Visión Libros 1982.
Eleanor NESBITT, Sikhism: A Very Short Introduction, Oxford: Oxford University Press 2016.
Daniel L. PALS, Ocho teorías sobre la religión, Barcelona: Herder 2013.
Gerardus van der LEEUW, Fenomenología de la religión, México: FCE 1964.
Rudolf OTTO, Ensayos sobre lo numinoso, Madrid: Trotta 2009.
Rudolf OTTO, Mística de Oriente y Occidente: Sánkara y Ekhart, Madrid: Trotta 2014.
Rudolf OTTO, Lo santo. Lo racional y lo irracional en la idea de Dios, Madrid: Alianza
32016.
Peter SMITH, An introduction to the Baha?i Faith, Cambridge: Cambridge University Press
2008.
David WAINES, An Introduction to Islam, Cambridge: Cambridge University Press 2003.
Geo WIDENGREN, Fenomenología de la religión, Madrid: Cristiandad 1976