16 novembre 2026

Entrevista amb Josep Ferrando i Carles Llinàs, padrins de la investidura de Byung-Chul Han com a doctor honoris causa de la URL

L’Escola d’Arquitectura i la Facultat de Filosofia de La Salle-URL impulsen el reconeixement d'una de les grans veus del pensament contemporani

El Dr. Josep Ferrando, director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura La Salle-URL, i el Dr. Carles Llinàs, degà de la Facultat de Filosofia La Salle-URL, reflexionen sobre la figura del Dr. Byung-Chul Han i el significat d’aquesta investidura per a La Salle-URL. Des de les seves respectives àrees de coneixement i com a centres impulsors de la iniciativa, tots dos aprofundeixen en la intersecció entre arquitectura, filosofia i pensament contemporani.

Dr. Josep Ferrando, director de l'Escola d'Arquitectura

Què representa per a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura La Salle-URL ser un dels centres que ha impulsat la proposta de nomenament del Dr. Byung-Chul Han com a doctor honoris causa de la Universitat Ramon Llull?

Per a la nostra Escola, impulsar aquest reconeixement conjuntament amb la Facultat de Filosofia representa una manera d'afirmar que l'arquitectura no es pot entendre únicament des de la tècnica o la construcció, sinó també des del pensament i la cultura. L'arquitectura no és només una resposta a les necessitats d'una societat, sinó també una expressió de la manera com aquesta societat entén el món.

El pensament de Byung-Chul Han ens interpel·la perquè qüestiona precisament les condicions contemporànies en què vivim i, per tant, també aquelles en què projectem i habitem. Reconèixer la seva trajectòria des d'una escola d'arquitectura significa reivindicar la necessitat del pensament crític com a part inseparable de la nostra disciplina.

Aquesta iniciativa compartida expressa també una convicció pedagògica: davant la complexitat dels reptes actuals, el coneixement necessita superar els límits de les disciplines. Filosofia i arquitectura comparteixen una mateixa responsabilitat: preguntar-se no només quin món estem construint, sinó, sobretot, quin món volem habitar.

El pensament del Dr. Han reflexiona sobre la desaparició dels rituals, la contemplació, l’acceleració i les relacions humanes. Com es relacionen aquestes idees amb l’arquitectura i la manera com concebem i habitem els espais?

L'arquitectura dona forma física a moltes de les qüestions que Byung-Chul Han planteja des de la filosofia. Els rituals necessiten espais on tenir lloc; la contemplació necessita temps, però també condicions espacials que la facin possible; i les relacions humanes necessiten llocs que afavoreixin la trobada i la convivència.

En una societat marcada per l'acceleració, la hiperproductivitat i la immediatesa, correm el risc de reduir l'arquitectura a una qüestió d'eficiència, funcionalitat i consum. Però l'espai no és només allò que ocupem o utilitzem. És també allò que ens permet establir vincles, construir memòria i reconèixer-nos com a comunitat.

L'arquitectura treballa amb la matèria, amb els límits, amb els llindars i amb la permanència. Tots aquests elements introdueixen una resistència necessària davant la dissolució i la velocitat del món contemporani. Projectar significa també donar lloc a la pausa, al silenci, a la intimitat i a allò compartit.

En aquest sentit, el pensament de Han ens recorda que habitar no és simplement estar en un espai, sinó establir-hi una relació significativa. I que la qualitat de l'arquitectura no depèn únicament del que permet fer, sinó també del que permet experimentar, recordar i compartir.

En un context de transformació tecnològica accelerada, quines reflexions del Dr. Han consideres especialment rellevants per repensar el paper de l’arquitectura i la seva contribució a la societat?

Una de les aportacions més rellevants de Byung-Chul Han és la seva capacitat per qüestionar la idea que tot progrés tecnològic comporta necessàriament una millora de les nostres condicions de vida. La tecnologia amplia extraordinàriament les nostres possibilitats, però no determina per si mateixa el sentit d'allò que fem.

En arquitectura, aquesta reflexió és especialment pertinent. Disposem de més eines que mai per calcular, optimitzar, produir i transformar l'entorn construït. Però aquesta capacitat creixent ens obliga a formular preguntes que no són estrictament tècniques: què mereix ser construït?, què mereix romandre?, quines relacions volem afavorir?, quina experiència del temps i de l'espai volem preservar?

Han ens convida a recuperar el valor de la contemplació davant l'acció permanent, de la permanència davant l'obsolescència i de les relacions davant la simple connectivitat. Des de l'arquitectura, això implica entendre que innovar no consisteix només a fer més, més ràpid o amb més recursos, sinó també a saber què no cal fer, què podem transformar i què hem de preservar.

Crec que aquesta és una responsabilitat fonamental de les escoles d'arquitectura: formar professionals capaços de dominar les eines del seu temps, però també de prendre distància crítica respecte d'aquestes eines. Perquè, abans de decidir com volem construir, ens hem de preguntar com volem viure. I, sobretot, com volem conviure.

Dr. Carles Llinàs, degà de la Facultat de Filosofia

Què representa per a la Facultat de Filosofia La Salle-URL ser un dels centres que ha impulsat la proposta de nomenament del Dr. Byung-Chul Han com a doctor honoris causa de la Universitat Ramon Llull?

La Facultat de Filosofia La Salle-URL està molt satisfeta d’haver impulsat aquesta proposta amb l’ETSALS. És la primera vegada que, a la Universitat Ramon Llull, fem un doctor honoris causa entre dos centres, i entre dos centres d’estudis tan aparentment allunyats com els nostres. És un demostració pràctica de la transversalitat que tenim al campus i de la importància, cada cop més evident, de les iniciatives que, en un món complex, incorporen diferents especialitats com la tècnica, l’art i el pensament.

Quines consideres que són les principals aportacions del pensament del Dr. Byung-Chul Han a la filosofia contemporània i què el fa una veu especialment rellevant en el debat actual?

El Dr. Han, en els seus escrits més estesos entre el gran públic, diagnostica amb encert i un llenguatge entenedor moltes de les patologies del nostre temps. Per això molta gent s’hi identifica i el llegeix amb passió.

També forma part de les tasques de l’acadèmia ser capaç de denunciar els malestars del nostre temps, inclosos els de la pròpia acadèmia. La reducció de la realitat als aspectes econòmics i tecnològics purament pràctics i quantitatius, la hipertròfia dels processos i la seva acceleració enllà de la mida humana, la transformació de totes les coses en espectacle i en negoci: aquestes i altres qüestions ens han de fer pensar sobre el món que estem construint. Es missió de la universitat posar sobre la taula les constel·lacions crítiques d’avui, també allà on ens afecten i ens incomoden a nosaltres mateixos.

El Dr. Han qüestiona els efectes del capitalisme neoliberal, la hiperproductivitat i els efectes de la digitalització en la llibertat i les relacions humanes. Quines preguntes ens planteja el seu pensament sobre el futur de la societat i el paper de la filosofia?

Tots tenim l’experiència d’un dia a dia en el qual la successió de coses que “ens passen” i que “hem de fer” no ens deixa temps ni per respirar. Els éssers humans necessitem, per a ser-ho, espais de repòs i de retorn sobre nosaltres mateixos i la nostra pròpia vida; fins i tot els necessitem per a ser més eficients en la nostra feina, cosa que les empreses i també les institucions lligades al món universitari haurien d’assumir i treure’n conclusions. Però no hi ha repòs ni reflexió sense distància, ni distància sense temps d’aturada real, no d’això que en diem “vacances”, que sovint no consisteix més que en canviar d’activitat embogida, sinó d’aturada autèntica. El pensament de Han pot ajudar a plantejar aquestes qüestions i a aprendre l’art del distanciament, de l’alentiment, de la concentració i del lleure genuí.