17 novembre 2026

Byung-Chul Han, investit doctor honoris causa per la URL, proposa una arquitectura de l’ànima per recuperar el sentit i els vincles humans

La distinció, a proposta conjunta de l’Escola d’Arquitectura i la Facultat de Filosofia de La Salle-URL, reconeix la contribució decisiva d’una de les grans veus del pensament contemporani

Byung-Chul Han, filòsof i assagista, ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull (URL) a proposta de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura La Salle-URL i de la Facultat de Filosofia La Salle-URL. Durant la cerimònia, celebrada aquest dimarts 17 de novembre a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, Han ha pronunciat una lliçó magistral titulada L’arquitectura de l’ànima en què ha aprofundit en algunes de les claus del seu pensament.

En la seva intervenció, Han ha explorat la relació entre l’arquitectura i l’ànima, i ha defensat que els espais físics, els símbols i els rituals contribueixen a configurar la nostra manera d’habitar el món i de donar significat a la vida. “L’arquitectura i l’ànima es condicionen mútuament, es reflecteixen l’una a l’altra o fins i tot es generen recíprocament”, ha afirmat el filòsof.

A partir d’aquesta idea, Han ha alertat sobre com l’acceleració de la informació i la digitalització dificulten la construcció de referents estables i debiliten les estructures simbòliques que ens proporcionen orientació. “La digitalització accelera l’enderroc de l’arquitectura de l’ànima”, ha advertit.
El filòsof també ha assenyalat les conseqüències de l’individualisme i l’erosió dels vincles comunitaris, i ha destacat la importància de les narratives compartides per construir una vida en comunitat. En aquest sentit, ha apuntat que una de les funcions essencials de la creació d’una llar és “fer que l’ànima entri a formar part d’una comunitat i s’hi arreli”.

Filosofia i arquitectura: dues mirades per repensar com habitar el món

En la seva laudatio, Carles Llinàs ha destacat la capacitat de Han per interpretar les contradiccions de la societat contemporània, des de les conseqüències del neoliberalisme i l’acceleració tecnològica fins a la pèrdua de referents, de vincles comunitaris i de sentit. El degà de la Facultat de Filosofia de La Salle-URL ha situat també l’esperança en l’horitzó del seu pensament, recordant que el seu diagnòstic de la realitat obre la possibilitat de trobar “una nova forma d’habitar i de pensar el món a la mesura dels éssers humans”.

Per la seva banda, Ferrando ha posat de relleu l’abast arquitectònic del pensament de Han, especialment en qüestions com la desaparició dels rituals, la relació amb el món material i la necessitat de recuperar espais per a la contemplació i la trobada. El director de l’Escola d’Arquitectura de La Salle-URL ha reivindicat una concepció de la disciplina que va més enllà de la mera construcció d’edificis. “El pensament de Byung-Chul Han no proporciona solucions arquitectòniques, i precisament aquí rau bona part del seu valor per a nosaltres. Ens proporciona una cosa prèvia i potser més important: preguntes”, ha assenyalat.

El rector de la URL, Carles Pérez Testor, ha tancat l’acte destacant que l’obra de Han ens convida a interrogar-nos sobre algunes de les grans paradoxes de la societat contemporània. “Necessitem preservar espais per a la conversa, per a l’escolta, per a la contemplació i per a aquella pregunta que no busca immediatament una resposta útil, sinó que ens ajuda a comprendre millor qui som i quin món volem construir”, ha indicat el rector de la Universitat Ramon Llull, que també ha aprofundit en els conceptes «benésser», entès com una vida plena, amb sentit i viscuda amb els altres, i «esperança».

Un reconeixement que connecta disciplines i obre noves perspectives

Per primera vegada en la seva història, la Universitat Ramon Llull ha concedit un doctorat honoris causa a proposta conjunta de dos centres universitaris. La iniciativa d’Arquitectura i Filosofia de La Salle-URL posa de manifest el valor de connectar disciplines per comprendre els desafiaments de la societat, i reforça un model educatiu en què la tecnologia, el coneixement i l’humanisme dialoguen per obrir noves perspectives. Aquesta mirada situa les persones al centre i reivindica la capacitat de la universitat de qüestionar allò establert per, des de les preguntes, contribuir a construir una societat més justa i sostenible.