L?objectiu principal de l?assignatura és que l?estudiantat obtingui noves eines crítiques, teòriques i històriques perquè pugui aplicar a la futura pràctica professional i acadèmica, essent capaç de defensar no només un pensament crític sinó també d?elaborar un discurs propi, fonamentat històricament i arquitectònica.
Com a punt de partida, aquest curs proporciona als estudiants un comprensió profunda de les pràctiques espacials sorgides al segle XX, situant-les dins del seu context històric, social, polític i econòmic.
En segon terme, l?assignatura pretén estimular la integració de coneixements de diverses disciplines, com l?art, la filosofia, la sociologia i l?economia, per enriquir l?anàlisi i comprensió dels discursos crítics al voltant de l?arquitectura i l?urbanisme. L?assignatura capacitarà als estudiants per reconèixer i valorar la diversitat i complexitat de la producció arquitectònica al llarg del segle XX, entenent-la com un procés polifacètic que abasta diferents enfocaments, estils i ideologies.
En última instància, aquest curs pretén ampliar la cultura arquitectònica dels estudiants, oferint-los una base teòrica sòlida que els permeti abordar críticament els desafiaments contemporanis de la disciplina.
L?objectiu de la selecció temàtica no és només entendre la construcció cronològica del pensament crític que envolta l?arquitectura sinó generar una comprensió en xarxa dels esdeveniments, reflexions i obres que han marcat la història recent de l?arquitectura.
1. UN NOU MÓN. LA LLAVOR DE L?ART ABSTRACTE I LA RUPTURA AMB EL PÚBLIC. La fi de l?imperi austrohongarès i Viena al 1913. La ruptura amb el públic: E. Schiele (1890-1918), A. Schönberg (1874-1951) i A. Loos (1870-1933).
L?art com a llenguatge des de V. Kandinski (1866-1944) fins a H. af Klint (1862-1944).
2. TÈCNICA, ART I POLÍTICA. Totalitarismes a través de l?obra de W. Benjamin (1892-1940) i H. Arendt (1906-1975)
Reproductibilitat, pluralisme i poder
3. COLONIALISMES. El projecte arquitectònic en territoris aliens.
Les propostes de descolonització i les seves conseqüències en l'urbanisme mundial.
Gènere, ètnia i espai. Classificacions socials des de J.Butler (1956-) a K. Easterling (1959-).
Instruments espacials de control i opressió. Forensic Architecture.
4. SOCIETAT I ESPECTACLE. Les utopies premonitòries del 68. Del Situacionisme a la crítica de F. Guattari (1930-1992), G. Deleuze (1925-1995) i Debord.
Mercaderia i consum a través d?Archigram (1960-74) i el Whole Earth Catalogue (1968-72).
5. L?URBANISME DE LA QUOTIDIANITAT. De la antropologia al lliure mercat de les ciutats. Els primers bombardejos aeris massius: la destrucció d'hàbitat. La resposta pacifista a la guerra: Virginia Woolf (1938).
La Segona Guerra Mundial i l'acceleració dels ritmes de destrucció. La destrucció de l'habitatge i l'èxode de les poblacions.
La revolució urbana: de Le Corbusier amb la reconstrucció de les ciutats devastades a H. Lefebvre (1901-1991) i J.Jacobs (1916-2006)
El projecte absolut de P. V. Aureli (1973- ) i la crítica a l?urbanisme del XIX
6. EL SORGIMENT DE LA TEORIA ECONÒMICA. El neoliberalisme i l?arquitectura. De l?anàlisi de la ciutat difosa de Venturi-Scott Brown (1972) als stararchitects i la mercantilització de l?arquitectura amb Naomi Klein
L?acceleració econòmica dels 90s: de F. Fukuyama (1952-) a l?efecte Guggenheim. Arquitectura icònica i grans transformacions urbanes.
7. LA POSSIBILITAT D?UNA CRÍTICA DES DE L?ART. Posicions artístiques vers la realitat. Sorgiment del minimalisme: el salt de dimensió a la pintura i l?escultura: F.Stella (1936-2024), D.Judd (1928-1994), R. Morris (1931-2018)
Allò polític des de Banksy (1970-) fins a M. Cattelan (1960-)
La contemporaneïtat propera: discursos territorials. Des de L. Almarcegui (1972-) fins a D. Bestué (1980-).
L'assignatura seguirà una metodologia que combina classes teòriques, lectures i debats, i treball pràctic continuat. L'objectiu és garantir un aprenentatge actiu i progressiu, fomentant tant la comprensió conceptual com l'aplicació pràctica dels continguts.
? Dimarts (11-13h):
o Els dimarts alterns es dedicaran a classes teòriques, on s'introduiran i es desenvoluparan els conceptes clau de l'assignatura.
o Els dimarts següents es realitzaran lectures prèvies seleccionades, que l'alumnat haurà de preparar a classe. Aquestes lectures seran exposades per diferents estudiants i posteriorment debatudes conjuntament, fomentant el pensament crític i el diàleg entre els participants.
? Dijous (8-11h):
o Els dijous es treballarà un exercici pràctic continuat que s'anirà desenvolupant al llarg de tot el curs. Aquest exercici serà una eina clau per aplicar els coneixements adquirits de manera progressiva i integradora. Cada setmana es revisaran i avançaran les parts corresponents de l'exercici durant la sessió de classe, amb l'acompanyament i les orientacions del professorat.
Aquest enfocament metodològic està pensat per fomentar una implicació activa de l'alumnat, amb l'objectiu que esdevinguin protagonistes del seu propi procés d'aprenentatge. Així, cada estudiant serà capaç de construir el seu propi discurs teòric, passant de la lectura a l'escriptura, i del treball col·lectiu al treball individual. Combinant la lectura individual amb la lectura en grup, així com el debat a l?aula i la interpretació dels textos de forma escrita, l?estudiantat assoleix les eines i criteris que li permetran construir, comunicar i defensar el seu propi discurs.
Aprenentatge Basat en projectes
Classe invertida - Flipped Classroom
Gamificació Ludificació
Ensenyament entre parells - Peer Instruction
Esdeveniments reals
Aprenentatge basat en Reptes
Mètode del cas
Magistral
La valoració del curs resulta de la suma dels resultats obtinguts als exàmens, als exercicis pràctics i al seguiment de les classes.
Examen: 30% (altament significativa)
Exercici pràctiques dijous: 30% (altament significativa)
Comentaris i lectura dimarts: 30% (moderadament significativa)
Activitat transversal: 10% activitat transversal
L'ús d?eines d'IA està prohibit en les diferents activitats del curs.
Capacitat d?anàlisi crítica
? L?estudiantat haurà de demostrar una comprensió profunda i argumentada dels conceptes, teories i contextos històrics presentats a l?assignatura.
? Es valorarà especialment la capacitat per relacionar les lectures i els debats amb els continguts pràctics i el context contemporani.
Participació activa i qualitat en els debats
? Participació regular, reflexiva i fonamentada en les sessions de lectura i debat.
? Claredat en l?exposició oral i capacitat per formular preguntes i respostes crítiques.
Qualitat del treball pràctic
? Claredat conceptual i coherència estructural de l?exercici pràctic desenvolupat al llarg del curs.
? Capacitat per integrar lectures, referències visuals i posicionaments personals en el discurs construït.
? Rigor argumentatiu, creativitat i profunditat crítica.
Competència comunicativa escrita
? Claredat i precisió en la redacció dels textos lliurats.
? Ús adequat del llenguatge acadèmic i correcte ús de cites i referències bibliogràfiques.
Compromís amb el procés d?aprenentatge
? Assistència regular, compliment dels terminis de lliurament, actitud proactiva i evolució al llarg del curs.
? Es penalitzarà la manca d?implicació o l?absència de progressió en els resultats.
ADORNO, Theodor W., Ästhetische Theorie, 1961-1969 [Publicación póstuma, 1970].
ARENDT, Hannah, The Human Condition, 1958.
BACHELARD, Gaston, La poétique de l?espace, 1957.
BENJAMIN, Walter, Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit, 1936.
BRAUDEL, Ferdinand, La Méditerranée et le Monde Méditerranéen à l'Epoque de Philippe, 1949.
BRETON, André, Manifeste du surréalisme, 1924.
CASSIRER, Ernst, Philosophie der symbolischen Formen, 1923-1929.
DAVIS, City of quartz, 1990
FOUCAULT, Michel, Histoire de la folie à l?âge classique, 1961; Les mots et les choses, 1966.
FREUD, Sigmund, Totem und Tabu, 1913.
GEDDES, Patrick, Cities in Evolution, 1915.
GIEDION, Sigfried, Space, Time & Architecture: the growth of a new tradition, 1941; The Eternal Present, 1964.
HEIDEGGER, Martin, Die Frage nach der Technik, 1949; Bauen Wohnen Denken,1951.
ILLIES, Florian, Un año hace cien años, 2013.
KANDINSKY, Wassily, Über das Geistige der Kunst, 1911; AAVV; Der Blaue Reiter, 1911.
KLEIN, Naomi. No logo, 1999
LE CORBUSIER, Vers une Architecture, 1923; Quand les cathédrales étaient blanches. Voyage au pays des timides, 1938; La Charte d?Athènes, 1943. Le Modulor, 1945.
LEFEBVRE, Henri, La production de l'espace, 1974.
LÉVI-STRAUSS, Claude, Tristes Tropiques, 1955; La pensée sauvage, 1962.
LOOS, Adolf, Ornament und Verbrechen, 1908.
MERLEAU-PONTY, Maurice, Phénoménologie de la perception, Gallimard, 1945.
MEYER, James, Minimalism: art and polemics in the sixties, 2001.
MUMFORD, Lewis, Technics and Civilization, 1934, The City in History: Its Origins, Its Transformations, and Its Prospects, 1961.
OBRIST, Hans Ulrich, Breve historia del comisariado, 2009.
ORTEGA Y GASSET, José, Meditación de la técnica, 1939.
ROWE, Collin y KOETTER, Fred, Collage City, 1978.
SONTAG, Susan, Against Interpretation, 1961.
STONE, Clarence, The politics of urban development, 1987.
SPENCER, Douglas, The architecture of neoliberalism: how contemporary architecture became an instrument of control and compliance, 2016.
WALKER, Enrique, Lo ordinario, 2010.
WEIZMAN, Eyal, Forensic Architecture: Violence at the Threshold of Detectability, 2017.