L?objecte d?aquesta assignatura es presentar i comprendre quins han estat els entorns intel·lectuals i artístics que han generat les diferents corrents arquitectòniques al llarg del segle XX.
Segons la proposta de Walter Benjamin a Sobre el concepte d?història (1940), aquesta assignatura planteja una lectura del passat a través del ?materialisme històric? i per tant, posant èmfasi en entendre el context econòmic, social i polític que construeix l?obra i el pensament darrera l?arquitectura. En aquest sentit es posarà en valor la condició material de l?arquitectura a través dels documents de producció, representació i divulgació, així com una relectura i crítica de l?arquitectura moderna com a pràctica professional col·lectiva de parelles, equips i col·laboradors. El contingut estarà dividit en capítols on es parlarà de temàtiques i no tant d?un únic autor específic, d?aquesta manera s?aportarà una visió cronològica i genealògica de l?arquitectura dins d?un entorn històric més ampli tant a nivell disciplinar com geogràfic.
La lectura individual de texts (sempre aportant l?edició original) permetrà entendre el valor ideològic de l?arquitectura com a eina de comunicació. De la mateixa manera, les visites i pràctiques permetran a l?estudiant implementar els coneixements aportats a les classes teòriques de forma activa a través de la investigació en grup. El conjunt de l?assignatura s?entén doncs com a una unitat pedagògica que ha de servir com a cloenda dels cursos d?història però també com a punt de partida per obtenir i desenvolupar una mirada crítica respecte la història, l?arquitectura i la realitat contemporània.
Professors Titulars
Professors Docents
Els objectius principals d?aquesta assignatura se centren en proporcionar a l?estudiant una comprensió crítica i contextual de l?arquitectura del segle XX, tot destacant les transformacions culturals, tècniques i científiques que han influït en la seva evolució. A través de l?anàlisi de moviments, obres, autors i esdeveniments clau, es pretén que l?alumne sigui capaç de reconèixer els grans relats i mutacions del pensament arquitectònic contemporani.
Així mateix, el curs fomenta la construcció d?una biblioteca de referents pròpia, mitjançant la identificació de textos, edificis, contextos i figures significatives. Es treballarà també la capacitat de relacionar les obres d?arquitectes dins d?un marc històric més ampli, tot establint connexions i influències entre projectes i èpoques, i posant en relleu com els grans esdeveniments socials, polítics o culturals han modelat les trajectòries professionals i intel·lectuals. Finalment, l?estudiant haurà de desenvolupar una mirada crítica capaç de sintetitzar coneixement i articular discursos propis sobre l?arquitectura contemporània, tot participant activament en la construcció d?una genealogia de les pràctiques actuals.
En última instància, aquest curs pretén ampliar la cultura arquitectònica dels estudiants, oferint-los una base històrica sòlida que els permeti abordar críticament els desafiaments contemporanis de la disciplina.
El contingut estarà dividit en capítols on es parlarà de temàtiques i no tant d?un únic autor específic, d?aquesta manera s?aportarà una visió cronològica i genealògica de l?arquitectura dins d?un entorn històric més ampli tant a nivell disciplinar com geogràfic.
Es presenten obres dels següents autors. La selecció es desenvolupa atenent a la seva representativitat i a un coneixement bàsic de les grans obres de l'arquitectura moderna. La classificació es realitza de manera diferent en cada capítol i seguint diferents categories: autors, tipologies, geografies, materials, etc. S'estableixen connexions amb obres locals i amb temàtiques contemporànies.
1. Sobre el concepte d?història
Introducció i explicació de l?organització del curs: classes teòriques, pràctiques i sortides per Barcelona. Presentació del concepte ?materialitat històrica? com a mètode pedagògic.
Text: 1940. Walter Benjamin, Über den Begriff der Geschichte (Sobre el concepte d?història)
2. La industrialització de la societat
La modernitat a través de la industrialització amb el ferro, el vidre i la fotografia.
Introducció al canvi de segle XIX a XX i els moviments modernistes arreu d?Europa.
Text: 1964.Ronald Barthes, La Tour Eiffel (La Torre Eiffel)
3. La dialèctica de la Vanguardia
Moviments artístics davant de la transformació de la metròpolis.
Cubisme, Futurisme, Dadaisme, Expressionisme i Constructivisme rus.
Text: 1973. Manfredo Tafuri, Progetto e utopia: architettura e sviluppo capitalistico
(Proyecto y utopía: arquitectura y desarrollo capitalista)
4. El nou món
La fundació d?una escola entre guerres. Nous plantejaments pedagògics de la Bauhaus.
Manifest fundacional de Walter Gropius a Weimer, el disseny de l?escola de Dessau i Berlín.
Text: 1965. Johannes Itten, The Foundation Course at the Bauhaus (1919)
Curs inicial a la Bauhaus (1919)
5. Comunicar Arquitectura
La fotografia com a eina de comunicació de l?arquitectura des dels interiors d?Adolf Loos a noves eines de representació de Mies van der Rohe als anys 20 en col·laboració a Lilly Reich.
Text: 1927. Mies van der Rohe, Über die Form in der Architektur (Sobre la forma en arquitectura)
6. La ciutat del futur
L?Esperit Noveau, les màquines d'habitar i el projecte urbà de Le Corbusier.
Repàs dels grans projectes urbans i habitatges plurifamiliars com a transformació de la societat.
Text: 1924. Le Corbusier, Urbanisme (La ciutat del futur)
7. Correspondències mediterrànies
De la Fundació dels CIAM i la expansió del moviment modern. Pràctiques arquitectòniques i correspondències entre el nord i sud del mediterrani. Arquitectura vernacular eivissenca i Hassan Fathy.
Text: 1935. Josep Lluís Sert, Arquitectura sense ?estil? i sense ?arquitecte?
8. La mecanització de l?artesania
Pràctiques arquitectòniques allunyades de l?estil Internacional a Amèrica amb Frank Lloyd Wright i al nord d?Europa amb els mestres nòrdics: Alvar Aalto, Arno Jacobsen i Jorn Utzon.
Text: 1949. Bruno Zevi, Towards an Organic Architecture (Vers una arquitectura orgànica)
9. Amèrica: anada i tornada
L'expansió de la ciutat, formigó i la naturalesa. Arquitectes exiliats per la guerra a Amèrica: Lina bo Bardi al Brazil i Gropius i Mies van der Rohe als Estats Units. Noves figures americanes: Philip Johnson i Louis Kahn
Text: 1967. Lina bo Bardi, O novo Trianion (El nou Trianion)
10. L?arquitectura de la ciutat
Arquitectura de postguerra a Europa i nou pensament postmodern a través de l?obra d?Aldo Rossi. La ciutat anàloga, tipologies i nova comprensió de l?historia com a eina de projecte.
Text: 1966. Aldo Rossi, L?architettura della città (L?arquitectura de la ciutat)
11. Aprenent del Pop
Projecte acadèmic de Robert Venturi i Denis Scott Brown com a aprenentatge de la ciutat de Las Vegas i reflexions i obres posteriors. Noves eines d?expressió, anàlisis i representació de l?arquitectura.
Text: 1971. Denis Scott Brown, Learning from Pop (Aprenent del Pop)
12. Transformació urbana de Barcelona
Revisió de la transformació de Barcelona durant els anys 90, Jocs Olímpics i obertura al món a través dels projectes concrets i desenvolupaments urbans. Conseqüències sobre la ciutat actual.
Text: 1985. Oriol Bohigas, Reconstrucció de Barcelona
13. Cap a una modernitat global
Presentació de les diferents pràctiques arquitectòniques sorgides a Àsia, Austràlia i Àfrica fora dels marcs d?Occident. Nou paradigma de l?arquitectura amb la globalització i proliferació dels Premis Pritzker.
Text:1983. Kenneth Frampton, Towards a Critical Regionalism (Vers un regionalisme critic)
14. Pràctiques Contemporànies
Reflexió vers la condició actual de l?arquitectura a l?era digital, la inestabilitat econòmica i el mercat neoliberal. Pràctiques arquitectòniques joves operant als marges de l?estandardització econòmica de l?arquitectura.
Text: 2002. Sylvia Lavin, The Temporary Contemporary (Contemporani temporal)
L?objectiu principal d?aquesta assignatura és aportar els coneixements i recursos necessaris perquè l?estudiant entengui l?evolució de l?arquitectura al llarg del segle XX. En aquest sentit, es vol que l?estudiant pugui comprendre la historia com a una genealogia en la que arquitectes, artistes i autors construeixen el relat de la modernitat. L?aportació d?un llarg nombre de referents, documents i texts originals ajudarà a aportar una visió més pròxima al relat històric de cada època. L?assignatura pretén que l?estudiant entengui el valor de la història més enllà del contingut de classe com a eina per analitzar i reflexionar sobre la condició actual de l?arquitectura i l?urbanisme. Entendre les obres d?arquitectura no únicament com a construccions aïllades sinó com a artefactes d?expressió econòmica, política i ideològica.
Les classes s?entendran com a capítols temàtics que englobaran els diferents arquitectes, artistes i intel·lectuals mes importants de cada època, així com els territoris i àmbits de la societat més rellevants per a cada període:
1. Sobre el concepte d?història
2. La industrialització de la societat
3. La dialèctica de la Vanguardia
4. El nou món
5. Comunicar Arquitectura
6. La ciutat del futur
7. Correspondències mediterrànies
8. La mecanització de l?artesania
9. Amèrica: anada i tornada
10. L?arquitectura de la ciutat
11. Aprenent del Pop
12. Transformació urbana de Barcelona
13. Cap a una modernitat global
14. Pràctiques Contemporànies
Es tractarà l?arquitectura en un nivell major de complexitat respecte als cursos anteriors, fomentant el posicionament dels estudiants en relació al moment actual, per a despertar el seu sentit crític i la seva vocació de servei com a futurs arquitectes. En paral·lel, es fomentarà l?estudi d?obres d?art, en els diferents formats que envolten la disciplina del projecte arquitectònic: pintura, escultura, fotografia, cinema, etc, així com la lectura de textos crítics, contemporanis i històrics.A cada un dels blocs temàtics s?imparteixen lliçons magistrals, sobre les que es llegiran texts diaris sempre vinculats amb el contingut donat a classe. A banda de l?avaluació contínua, es desenvolupa una pràctica individual amb un comentari de text i en grup al llarg del curs, centrada en l?anàlisi i interpretació d?una obra d?arquitectura concreta dins del seu context i cronologia.
Segons les hores destinades a la setmana, aquesta assignatura s?organitza amb classes teòriques als Dimarts/Dimecres i pràctiques els Dijous. Aquesta divisió permet aportar el contingut teòric a principis de setmana i presentar l?activitat destinada al Dijous que normalment serà vista/ruta per la ciutat de Barcelona o una sessió de pràctiques a classe.
Classe Teòrica
Les classes consistiran en 1 hora i mitja de contingut teòric i la lectura d?un text seleccionat prèviament. Aquests texts es presentaran sempre amb l?edició original per tal de que l?estudiant entengui el valor del mitjans de comunicació com eina d?expressió de l?arquitectura.
Classe Pràctica
Les classes pràctiques s?alternaran entre sortides i pràctiques. Les sortides consistiran en rutes i visites a indrets de la ciutat on es puguin visitar alguns dels projectes i edificis comentats a les classes teòriques. D?altra banda, les pràctiques (treball a classe) també mantindran una relació amb el contingut teòric i aportaran eines d?expressió, anàlisi i representació, a més d?una visió unitària del curs amb una cronologia i un treball sobre un projecte arquitectònic escollit a classe que hauran de presentar a final de curs.
L?avaluació del treball de l?alumne es realitza en dos nivells: individual i grupal. A nivell individual l?alumne haurà d?entregar setmanalment un comentari de text que es presentarà al final de la classe teòrica. A principi de curs se li proveirà de la selecció de texts perquè pugui sempre accedir.
A nivell de grups de 3 persones, hauran de treballar sobre una obra concreta situant-la dins d?una cronologia del segle XX entenent així com els gran esdevenint històrics, polítics i econòmics han afectat el desenvolupament de la pràctica professional de l?arquitecte/a seleccionat. De la mateixa manera, les diferents eines explicades a classe, tant d?expressió, anàlisi i representació serviran per a poder interpretar l?obra en concret. AL final de curs els diferents grups hauran de presentar a classe el seu treball i entregaran un article amb imatges i text.
L?assistència a classe és fonamental pel correcte seguiment del curs. Serà necessari aprovar les dues parts (grup i individual) per a superar per curs l?assignatura.
L?estudiant és avaluat seguint els criteris de treballs i entregues descrits:
? Activitat d?avaluació altament significativa
? Examen
? Cronologia + Anàlisi del projecte seleccionat
? Comentaris de text
? Activitat transversal
Els professors tindran en compte l?habilitat de l?alumne per a respondre a solucions als problemes donats, l?habilitat de reflexió sobre les dades de partida i les habilitats d?organització, conducció i desenvolupament del treball, així com la seva presentació. L?assistència a classe és fonamental pel correcte seguiment del curs. Es considera un 80% d?assistència per accedir a l?avaluació contínua (la no assistència ha d?estar degudament justificada).
Hi ha un examen de recuperació pels estudiants que no hagin superat l?assignatura durant el curs. Cada activitat avaluativa té una valoració diferent al llarg del curs, tenint en compte el seu grau de complexitat i els coneixements que s?espera hagin adquirit els alumnes. El repartiment de la qualificació dels exercicis en la valoració final de curs és:
Examen (30%)
Pràctiques (cronologia, projecte, taller) (30%)
Assistència (Venir a classe, comentaris de Text) (30%)
Activitat Transversal (10%)
Valoració:
MH ? Matrícula d?Honor / 10-9 Excel·lent / 8-7 Notable / 6-5 Aprovat / 4-0 Suspès
Qualificacions especials:
? (0.0): aquesta qualificació es reserva pels casos derivats de l?aplicació de sancions disciplinàries.
? No Presentat (NP): és la qualificació que s?assignarà quan un alumne no ha participat en un nombre suficient d?activitats d?avaluació. Com a criteri general, es considerarà que el nombre d?activitats d?avaluació és suficient, si les activitats d?avaluació altament significatives en les que ha participat un alumne representen un pes agregat igual o superior al 50% del pes total de les activitats d?avaluació altament significatives.
? Matrícula d?Honor (MH): aquesta qualificació pot ser atorgada a aquells/es alumnes que hagin obtingut una qualificació igual o superior a 9.0, segons el criteri del professorat responsable de l?assignatura o de la Junta d?Avaluació.
Capacitat d?anàlisi crítica
? L?estudiantat haurà de demostrar una comprensió profunda i argumentada dels conceptes, teories i contextos històrics presentats a l?assignatura.
? Es valorarà especialment la capacitat per relacionar les lectures i els debats amb els continguts pràctics i el context contemporani.
Participació activa i qualitat en els debats
? Participació regular, reflexiva i fonamentada en les sessions de lectura i debat.
? Claredat en l?exposició oral i capacitat per formular preguntes i respostes crítiques.
Qualitat del treball pràctic
? Claredat conceptual i coherència estructural de l?exercici pràctic desenvolupat al llarg del curs.
? Capacitat per integrar lectures, referències visuals i posicionaments personals en el discurs construït.
? Rigor argumentatiu, creativitat i profunditat crítica.
Competència comunicativa escrita
? Claredat i precisió en la redacció dels textos lliurats.
? Ús adequat del llenguatge acadèmic i correcte ús de cites i referències bibliogràfiques.
Compromís amb el procés d?aprenentatge
? Assistència regular, compliment dels terminis de lliurament, actitud proactiva i evolució al llarg del curs.
? Es penalitzarà la manca d?implicació o l?absència de progressió en els resultats.
ARAVENA, Alejandro; PÉREZ OYARZUN, Fernando; QUINTANILLA CHALA, José. Los hechos de la arquitectura. Pontificia Universidad Católica de Chile, Santiago de Chile, 2002.
LE CORBUSIER. Cap a una arquitectura. Mediterrània, 2009 (spanish & english edition).
LE CORBUSIER. Urbanisme. Paris, 1925.
PEREIRA, José Alonso. Introducción a la historia de la arquitectura. Reverté, Barcelona, 2009.
VITRUVIO POLIÓN, Marco. Los diez libros de Arquitectura. Alianza.
ALBERTI, Leon Batista. De re aedificatoria. Akal.
PALLADIO, Andrea. Quattro Libri. Akal.
VACCHINI, Livio. Obras maestras. Gustavo Gili, Barcelona, 2009.
VASARI, Gianbattista. Vidas de artistas. Cátedra, 2011.
CHING, Francis D.K. Diccionario visual de la arquitectura. Gustavo Gili, Barcelona, 2015 (english edition).
FULLANA, Miquel. Diccionari de l?art i dels oficis de la construcció. Moll, Mallorca, 1980.
WALTER BENJAMIN. Über den Begriff der Geschichte (Sobre el concepto de historia), 1940.
MANFREDO TAFURI. Progetto e utopia: architettura e sviluppo capitalistico (Proyecto y utopía), 1973.
JOHANNES ITTEN. The Foundation Course at the Bauhaus (1919), 1965.
BRUNO ZEVI. Towards an Organic Architecture (Hacia una arquitectura orgánica), 1949.
LINA BO BARDI. O novo Trianon, 1967.
ALDO ROSSI. L?architettura della città, 1966.
DENISE SCOTT BROWN. Learning from Pop, 1971.
ORIOL BOHIGAS. Reconstrucció de Barcelona, 1985.
KENNETH FRAMPTON. Towards a Critical Regionalism: Six Points for an Architecture of Resistance, 1983.
SYLVIA LAVIN. The Temporary Contemporary, 2002.
ROLAND BARTHES. La Tour Eiffel, 1964.
JOSEP LLUÍS SERT. Arquitectura sense ?estil? i sense ?arquitecte?, 1935.
LUDWIG MIES VAN DER ROHE. Über die Form in der Architektur (Sobre la forma en arquitectura), 1927.
GORDON CULLEN. El paisaje urbano: tratado de estética urbanística. Blume, Barcelona, 1974 (english edition).
FRANCESCO CARERI. Walkscapes. El caminar como práctica artística. Gustavo Gili, Barcelona, 2002 (english edition).
COLIN ROWE; FRED KOETTER. Ciudad-collage. Gustavo Gili, Barcelona, 1981 (english edition).
ALLAN B. JACOBS. Grandes Calles. Universidad de Cantabria. Analectas, 1996 (english edition).