1.1. Codi: YY039 1.2. Tipus d´assignatura: Bàsica títol 1.3. Periodicitat: Semestral 1.4. Crèdits ECTS: 6 1.5. Professor de responsable: 1.6. Idioma: Català - Espanyol - Anglès
Professors Titulars
Professors Docents
L’alumne ha cursat les assignatures de projectes arquitectònics 1 i 2 de primer curs, en les quals s’ha iniciat en el procés de concepció i desenvolupament de propostes arquitectòniques a partir d’un programa i unes condicions espacials determinades. Durant aquest primer curs, ha estudiat la relació entre el cos humà i l’espai arquitectònic, atenent les dimensions, les proporcions i l’escala de l’espai en relació amb el cos.
Disposa de coneixements bàsics de representació gràfica, dibuix a mà alçada i expressió d’idees mitjançant plànols, croquis i maquetes. Així mateix, ha adquirit nocions inicials d’organització espacial i de relació entre forma i funció.
A les assignatures de Construcció 1 i Projecte Tectònic, ha adquirit els primers coneixements sobre materials, sistemes constructius i agents del procés constructiu, que li permeten començar a comprendre la dimensió tècnica de l’arquitectura i la seva relació amb el desenvolupament del projecte.
Aquests coneixements constitueixen la base per abordar exercicis de més complexitat, en què s’aprofundirà en l’organització i l’articulació de l’espai, la relació entre el programa i els seus usuaris, i la integració de les decisions arquitectòniques i constructives.
L'objectiu del curs és que l'alumne adquireixi els fonaments del procés de projectar i desenvolupi una visió analítica i crítica davant els reptes que planteja un projecte.
Durant el transcurs de l'assignatura, l'alumne haurà de ser capaç de:
• Identificar i analitzar les condicions del lloc i l'entorn: geogràfiques (clima, topografia, preexistències, arbrat...), demogràfiques, polítiques, socials i culturals;
• Estructurar una resposta realista i òptima a nivell conceptual per al tema proposat;
• Transformar l'esmentada solució en un document gràfic que expliqui de manera clara i concisa tant la proposta com el procés de materialització;
• Representar el projecte amb documents gràfics de qualitat, atenent al que explica cada plànol o dibuix a diferents escales;
• Considerar el moment d'emergència climàtica en què ens trobem i començar a incorporar conceptes de sostenibilitat en el procés de disseny.
Durant el curs es fomentarà:
• L'aptitud per crear projectes arquitectònics que satisfacin tant les exigències estètiques com tècniques (estructura, sistema constructiu, materialitat…);
• El coneixement d'edificis i exemples rellevants de la història de l'arquitectura, tant en el camp de l'habitatge com en qualsevol altre camp de la pràctica arquitectònica;
• El valor del dibuix (tant a mà com per ordinador) i la paraula com a eines fonamentals per explicar un projecte;
• La importància de l'estructura com a element organitzatiu, compositiu i vertebrador d'un edifici.
El tema principal del curs és l'habitatge.
Una casa és molt més que un sostre i uns murs que ens protegeixen de la intempèrie. És un espai vital de seguretat, estabilitat i desenvolupament individual i col·lectiu. Un refugi per al descans i la vida social i, per descomptat, també un abric que ens protegeix de les inclemències. Un lloc fonamental per al benestar físic i mental.
En un sistema profundament desigual, l'habitatge és un bé bàsic al qual no tot ésser humà pot accedir amb unes condicions mínimes d'habitabilitat. Igual que les administracions, la societat civil i els arquitectes, l'àmbit acadèmic ha de ser un actor important en aquesta qüestió: pensar, analitzar, investigar i projectar habitatge.
A Catalunya, com a la resta d'Espanya, vivim una situació d'emergència social per la dificultat d'accés a l'habitatge, especialment entre la gent jove. Els lloguers desorbitats, els desnonaments, l'impacte descontrolat del turisme a les ciutats i la manca d'habitatge social converteixen l'habitatge en un tema d'enorme rellevància en la pràctica de l'arquitectura actual.
L'assignatura Projectes 3 abordarà la qüestió de l'habitatge des de tres aspectes (tres exercicis):
L'habitatge i el seu entorn
Durant el curs es posarà especial èmfasi en la relació entre l'habitatge i el seu entorn: urbà, rural o natural.
La lectura i l'anàlisi exhaustius del lloc seran eines fonamentals per prendre decisions de projecte. “Aprendre del que hi ha”: les preexistències, els arbres i les plantes, la topografia, la posició del sol, l'ombra, un carrer, una plaça, un camí, les vistes, un veí…
Considerarem la geografia, la localització i el clima com a aspectes que defineixen l'arquitectura de les diferents àrees geogràfiques. Aprendrem de les lliçons de l' arquitectura vernacla com a font d'inspiració i de coneixement específic sobre els aspectes humans, socials i geogràfics del lloc.
La paraula “casa” en el seu origen etimològic, a la Roma antiga significa “choza” o cabana. El seu origen evoca una condició més fonamental i primitiva que l'arquitectura entesa com a objecte o com a art: la necessitat de donar aixopluc a la vida humana. Abans que l'arquitectura es convertís en una forma de representació, ornament o monument, va sorgir com a resposta a l'exposició a condicions climàtiques dures, a la fauna salvatge o a la imprevisibilitat de l'entorn natural.
La idea de casa tal com la coneixem avui s'origina amb la creació d'un límit, un llindar entre el cos humà i l'entorn natural. Els primers humans van desenvolupar diferents maneres d'establir aquest límit, ja fos utilitzant la natura com a refugi - les coves, o construint-lo ells mateixos, de forma més permanent - les cabanes, o portàtil i mòbil - les tendes, en el cas dels grups nòmades.
El primer exercici del semestre consistirà en l'anàlisi d'exemples d'aquests tres tipus d'arquitectura vernacla: la cova, la cabana i la tenda. Les localitzacions escollides són rellevants a nivell conceptual, estètic, material i/o constructiu, i permetran a l'estudiant adquirir coneixements bàsics sobre l'arquitectura tradicional d'aquestes àrees geogràfiques, així com aprendre a projectar en llocs diferents d'aquell en què vam néixer, créixer o viure, cosa que és una constant en la pràctica arquitectònica.
La casa / l'habitatge / the house
El concepte de «família» ha evolucionat des del model tradicional de 2+2 membres i és avui un concepte molt més fluid i canviant, menys estàtic i rígid. Hem passat de parlar de família a parlar d'«unitat de convivència», que inclou les persones que conviuen en un mateix habitatge amb independència que siguin o no parents.
Les formes de convivència evolucionen constantment, modelades per diferents tipus de relacions, estils de vida, necessitats i circumstàncies.
L'habitatge, com a conjunt d'espais, ha de respondre a aquesta diversitat i a aquest canvi, tant pel que fa a qui l'habita com a la manera en què s'usen els seus espais. Un mateix espai pot acollir activitats i relacions diferents en diferents moments del dia o al llarg d'una vida. Com es va posar de manifest durant la pandèmia de la Covid-19, menjar, dormir, treballar, jugar, reunir-se o estar sol poden solapar-se i succeir en els mateixos espais.
La manera en què aquests espais s'estructuren i s'organitzen influeix en les formes de relació entre les persones i en les activitats que tenen lloc a la casa. La disposició dels murs, les portes, les finestres, les escales o els sostres que conformen aquests espais incideix en la llum, les vistes, el confort, la privacitat o la intimitat, elements que són la base de la vida domèstica.
A Elements of Architecture, Rem Koolhaas explora l'arquitectura a través d'una sèrie de 15 elements fonamentals que han configurat la manera en què construïm i habitem els edificis.
En el segon exercici del semestre l'estudiant projectarà una casa a partir d'una de les 10 paraules - elements seleccionats del llibre, explorant les diferents maneres en què un element pot determinar la qualitat i la condició dels espais i de l'habitació, fins a convertir-se en el concepte principal d'un projecte.
La vida en comunitat
Durant el primer semestre, l'estudiant treballarà sobre el concepte de vida en comunitat, un tema que es completarà durant el segon semestre amb l' habitatge col·lectiu.
La vida humana no es limita a experiències o situacions individuals, sinó que es desenvolupa mitjançant una interacció constant amb altres persones o com a part d'un grup: en la societat, en l'espai públic, en el treball i, per descomptat, també dins de la unitat familiar.
L'evolució i modernització del concepte de família i l'interès per explorar noves formes de vida sorgides en els darrers anys en diferents ciutats europees, entre elles Barcelona, han propiciat la proliferació de noves tipologies d'habitatge basades en la vida en comunitat. Tanmateix, la convivència de diferents formes d'habitar i de treballar no és un fenomen contemporani.
Històricament, i en particular en les societats rurals preindustrials, la vida domèstica i la producció estaven estretament interrelacionades. La masia catalana tradicional ofereix un exemple primerenc de la relació entre habitar i treballar en una forma de vida comunitària. La casa no es concebia exclusivament com un espai domèstic privat, sinó com a part d'un sistema productiu en què l'habitatge, l'agricultura, l'emmagatzematge, la ramaderia i el treball estaven íntimament lligats. Una masia podia albergar una família extensa, diverses generacions i, en alguns casos, més d'una família o unitat de convivència, compartint espais, recursos i activitats productives.
El tercer exercici explorarà la relació entre domesticitat i productivitat dins d'un model contemporani de vida en comunitat.
L'assignatura afronta la tasca d'aprendre a projectar seguint el mètode “Learning by doing”, metodologia que promou l'aprenentatge a través de la pràctica directa i l'experiència personal.
Per a això, durant el curs es realitzaran:
• Exposicions de l'enunciat d'exercicis de projectes amb exemples que il·lustren la naturalesa del problema arquitectònic a resoldre;
• Explicacions d'eines per resoldre els exercicis amb exposicions i anàlisi d'obres arquitectòniques exemplars;
• Presentacions de treballs dels alumnes del procés d'anàlisi i síntesi (desenvolupat en grup o individualment) i les propostes individuals;
• Orientacions del procés per part del professor.
• Exposicions i presentacions dels treballs a classe.
• Debat crític a classe sobre el treball dels alumnes.
Ensenyament | Aprenentatge | Compartir coneixement | Autocorrecció
ENSENYAMENT
Al llarg del curs, els professors impartiran una sèrie de “lectures” que conformaran el cos teòric de l'assignatura. S'exigeix a l'alumne l'assistència a totes elles, la participació i la presa de notes al quadern de dibuix. Aquest material es revisarà i es valorarà al final de curs.
APRENENTATGE
El treball al llarg del semestre serà tant individual com col·lectiu. L'estudiant evolucionarà en el seu creixement professional a través del mètode prova/error. El qüestionament constant i l'autocrítica seran crucials per a l'evolució i la superació personal de l'alumne.
El quadern de dibuix serà el testimoni d'aquesta evolució en l'aprenentatge, pensament, treball i reflexió.
COMPARTIR CONEIXEMENT
Les presentacions dels alumnes seran un important mecanisme d'intercanvi d'idees, que ajudaran la resta de companys a veure altres maneres de treballar, altres solucions al mateix projecte sobre el qual es treballa i com a font d'inspiració. Les presentacions en públic seran una bona pràctica en l'ús de la paraula com a mitjà per explicar un projecte, un dels elements fonamentals de la professió d'arquitecte.
AUTOCORRECCIÓ
L'autoaprenentatge ajuda l'alumne a evolucionar no només a nivell professional sinó també personal. S'espera que l'alumne adopti una actitud proactiva, tant durant les hores de classe com en el treball individual durant la setmana. Es convida l'alumne a assistir a conferències (tant a La Salle com fora de la universitat), a veure exposicions, a visitar edificis rellevants de la ciutat, o a participar de qualsevol altre esdeveniment cultural. Aquestes activitats poden també documentar-se al quadern de dibuix.
Design Studio
Es pretén que l'aula sigui un espai de treball i debat, un lloc on s'enriqueixi la mirada de l'alumne sobre l'arquitectura, i no només un lloc al qual es va a corregir. Es convida els alumnes a utilitzar l'aula no solament durant les hores de classe, sinó la màxima quantitat d'hores possibles durant la setmana.
Es fomentarà i es valorarà el treball en grup, la col·laboració i el suport entre companys. La pràctica professional és una constant col·laboració: entre arquitectes, clients, administracions, consultors, col·legues… així que és important “aprendre a col·laborar”. És clau no aïllar-se en el treball individual i acudir a un company si es necessita ajuda, si sorgeixen dubtes sobre el projecte o si simplement “necessites una empenta”.
És imprescindible treballar durant l'horari de classes, inclosos els dies que no us toqui correcció, de manera activa i concentrada. L'alumne ha de quedar-se fins al final de la classe i estar atent a les correccions d'altres alumnes, ja que coses que es diuen sobre altres projectes poden ser rellevants per al propi. Es convida per això els alumnes a escoltar les correccions d'altres companys.
Es pretén generar un ambient distès i obert, però de concentració i treball. Es fomentarà per això el diàleg, la conversa sobre els projectes, les preguntes i la reflexió sobre l'exercici propi o el d'altres.
Un cop acabada la classe o el treball a l'Escola s'exigeix a l'alumne recollir i netejar l'aula, sobretot si és material de maquetes.
Nivells d’ús de la intel·ligència artificial
Nivell 1. Sense IA
No es permet l’ús d’eines d’intel·ligència artificial en cap fase del curs. L’estudiant haurà de desenvolupar la totalitat del treball de manera autònoma, sense assistència d’IA, demostrant els seus propis coneixements, habilitats de representació i capacitat d’anàlisi, ideació i desenvolupament del projecte arquitectònic.
La valoració ordinària del curs es fonamenta en el seguiment continuat i personalitzat que es fa del treball de cada estudiant. L'assistència és obligatòria i té un valor mesurable en la nota final de cada exercici (10%). El procés evolutiu i la resposta als reptes individuals plantejats pel professor durant el curs tindrà especial importància en la valoració final i pesarà més que l'espectacularitat del resultat final.
Projectes 3 i projectes 4 són dues parts independents de l'assignatura de Projectes de 2n, per la qual cosa es qualificaran de manera independent. La nota final del curs NO és una mitjana aritmètica entre les dues notes finals.
Els exercicis de cada semestre no són independents entre si, sinó que conformen una estructura lineal que té com a resultat un conjunt de projectes interconnectats, on és imprescindible que els aspectes apresos en l'exercici anterior s'apliquin en l'exercici següent. És per això que el pes dels exercicis és ascendent conforme avança el curs.
Per als matriculats amb el nou Pla d'Estudis que tenen el curs dividit en semestres, hauran d'aprovar tots els semestres. Si després de l'extraordinària, queda algun semestre suspès, l'alumne no podrà cursar Projectes de 3r l'any següent, ja que haurà de cursar el semestre suspès.
L’avaluació de l’assignatura es basa en el seguiment continuat del treball de cada estudiant, tenint en compte tant el procés d’aprenentatge com els resultats assolits en cada exercici. Es valorarà especialment la capacitat d’analitzar les condicions de partida, formular una idea de projecte coherent i desenvolupar-la mitjançant decisions espacials i arquitectòniques justificades.
L’avaluació tindrà en compte la qualitat de la proposta, el seu desenvolupament, la capacitat de representació gràfica i tridimensional, i la claredat en la comunicació del projecte. També es valorarà la capacitat d’incorporar els coneixements adquirits en els exercicis anteriors, així com l’evolució individual de l’estudiant i la seva resposta als reptes plantejats durant el curs.
L’assistència a les sessions és obligatòria i forma part de l’avaluació de cada exercici, amb un pes del 10%. Es tindran en compte la participació activa, el treball desenvolupat a l’aula, la capacitat d’incorporar les correccions i la implicació en el procés d’aprenentatge. La qualitat del procés i la coherència de les decisions de projecte tindran un pes rellevant en la valoració final, per sobre de l’impacte visual del resultat.
Els exercicis de cada semestre formen una seqüència progressiva en què els aprenentatges adquirits s’han d’incorporar als exercicis següents. Per aquest motiu, la ponderació dels exercicis augmenta al llarg del semestre, i l’avaluació final té en compte tant el progrés de l’estudiant com el grau d’assoliment dels objectius de cada exercici.
La qualificació de cada exercici es determinarà a partir dels criteris específics establerts per a cadascun, que inclouen, segons el cas, l’anàlisi, la definició de la idea, el desenvolupament de la proposta, l’expressió gràfica, la maqueta, la participació i l’assistència, i la presentació final.
El quadern de dibuix forma part de l’avaluació del semestre i permet valorar la continuïtat del treball gràfic, la capacitat d’observació i l’exploració de les idees mitjançant el dibuix.
L’exercici final del semestre és obligatori i ha d’estar aprovat per superar l’avaluació ordinària, independentment de la qualificació mitjana obtinguda en la resta d’activitats. En cas de no assolir els objectius mínims, l’estudiant haurà de presentar-se a l’avaluació extraordinària.
Revisió final del primer semestre
Al final de l’últim exercici del primer semestre, es farà una exposició col·lectiva en format review amb el material produït per tots els alumnes. S’hi convidarà professors i arquitectes externs perquè facin una valoració objectiva dels projectes dels alumnes i aportin altres punts de vista complementaris als del professorat de l’assignatura.
Bernard Rudofsky. Architecture Without Architects: A Short Introduction to Non-Pedigreed Architecture. MoMA, 1964.
Gottfried Semper. The Four Elements of Architecture and Other Writings. Cambridge University Press, 1989.
Joseph Rykwert. La casa d'Adam al Paradís: La idea de la cabana primitiva en la història de l'arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 1974.
Rem Koolhaas. Elements of Architecture. Ed. James Westcott, Stephan Petermann, Ben Davis, Tom Avermaete i Rebecca Bego. Colònia: Taschen, 2018.
Iñaki Ábalos.La buena vida: Visita guiada a las casas de la modernidad. Barcelona: Gustavo Gili, 2025.
Enric Soria. Coderch de Sentmenat: Converses. Barcelona: Blume, 1979.
Ignasi de Solà-Morales.La masia catalana: Evolució, arquitectura i territori. Barcelona: Edicions 62, 1987.
Georges Vigarello. El net i el brut: La higiene del cos des de l'edat mitjana. Madrid: Alianza Editorial, 1991.