La Unitat de Projectes —Unit— desenvolupa projectes de caràcter urbà i territorial, en què les dimensions històrica, compositiva, funcional, social, climàtica, tècnica, legal i projectual s’articulen com a aspectes interdependents del procés de disseny. L’assignatura consolida les competències adquirides en cursos anteriors i les orienta cap a una pràctica de projecte que combina rigor funcional i compositiu.
Els projectes exploren l’aplicació de dos binomis: buit i ple, i estàtic i dinàmic, en un enfocament específic, incorporant-los com a principis generadors i estructuradors de la proposta urbana, paisatgística i arquitectònica.
Així mateix, es promou la recerca a través del disseny (research by design) com una metodologia que integra la reflexió crítica, l’exploració conceptual i l’experimentació al llarg de tot el procés projectual.
L’assignatura ofereix quatre alternatives temàtiques per al desenvolupament del projecte, cadascuna amb un enfocament tècnic específic —Masterplan, Landscape, Smart City i Cooperation—. Aquestes Units aborden, respectivament, la estàtica del ple, la estàtica del buit, la dinàmica del buit (metabolisme) i la dinàmica del ple (social). Cadascun d’aquests àmbits es concep tant com un camp de recerca tècnica com un marc conceptual per al desenvolupament del projecte urbà.
Especificitats de cada Unit
Consulteu l’annex corresponent al syllabus específic de cada Unit — Masterplan, Landscape, Smart City o Cooperation—, en què s’amplien els enfocaments temàtics i es detallen les activitats formatives, els lliuraments, els criteris i sistemes d’avaluació, la planificació i la bibliografia corresponents.
Les guies específiques de cada Unit no substitueixen aquesta guia acadèmica, sinó que la complementen i la desenvolupen a nivell operatiu.
En tots els casos, es garanteix la coherència amb els resultats d’aprenentatge i els criteris d’avaluació definits per a l’assignatura.
L’alumnat trobarà el syllabus específic de cada Unit al web de l’assignatura.
Professors Titulars
Professors Docents
Coneixements de concepció i desenvolupament de projectes urbans des de la comprensió històrica, compositiva, funcional, tècnica i legal, així com d’una aproximació projectual interescalar.
Coneixements de representació gràfica i tècnica dels elements i espais urbans i territorials, en la seva geografia natural, la seva morfologia urbana i de les estratègies de disseny urbà.
L’assignatura té com a objectiu capacitar l’alumnat per a:
• Conèixer la història i de les teories de l'arquitectura, així com de les arts, tecnologia i ciències humanes relacionades.
• Conèixer les bases de l'urbanisme, la planificació i les tècniques aplicades en el procés de planificació.
• Comprendre les relacions entre les persones i els edificis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els edificis i espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l'escala humanes.
• Aplicar els conceptes adquirits sobre l'urbanisme i la relació dels espais amb les persones i els edificis, per tal de projectar espais urbans sostenibles i que responguin a les necessitats que se li demanen.
1. Marc conceptual del projecte urbà
•Relació entre el projecte i el territori en el que s’estableix
•Principis de coherència
•Forma i dinàmiques com a generadors del projecte
2. Metodologies de recerca projectual
•Definició de criteris conceptuals a partir de l’anàlisi del context i els paradigmes contemporanis.
•Estratègies de recerca a través del disseny (research by design)
•Formulació i desenvolupament del projecte mitjançant la integració d’anàlisi i paradigmes
3. Desenvolupament del projecte
•Desenvolupament de solucions sistèmiques
•Definició volumètrica i funcional
•Desenvolupament de la ordenació
4. Experimentació i validació de les solucions projectuals
•Elaboració de models a escala de tipologia i/o urbanització
•Verificació, avaluació i ajust de les solucions
•Iteració i refinament de les solucions projectuals
5. Representació i comunicació del projecte
•Representació del concepte de projecte
•Desenvolupament gràfic i definició funcional i compositiva
•Comunicació integral del projecte
6. Continguts específics per al desenvolupament del projecte:
Cada Unit aprofundeix en una tècnica o enfocament específic i l’integra en el desenvolupament del projecte:
Unit Masterplan
•Principis de composició i ordenació urbana
•Propietats dels sistemes i teixits urbans en el comportament de les persones
•Aplicació de sistemes de gestió i planificació en el projecte urbà
Unit Landscape
•Principis de composició i ordenació territorial
•Infraestructures verdes com a sistemes territorials oberts, metabòlics i resilients
•Aplicació de la gestió dels fluxos naturals en el projecte paisatgístic
Unit Smart City
•Principis de regeneració, sostenibilitat i resiliència
•Espais i edificacions com a sistemes urbans, metabòlics i resilients
•Aplicació de les solucions de reordenació en el projecte urbà
Unit Cooperation
•Principis col·laboració, participació i cooperació en el sud global
•Regeneració i extensió de teixits urbans
•Aplicació de les solucions en cultures del sud global
Especificitats de cada Unit
Consulteu l’annex corresponent al syllabus específic de cada Unit —Masterplan, Landscape, Smart City o Cooperation—, en què s’amplien els continguts.
L’assignatura es desenvolupa mitjançant una metodologia d’aprenentatge basada en projectes que promou la recerca a través del disseny (research by design). Al llarg del semestre, l’alumnat desenvolupa un projecte vinculat a una unitat temàtica específica, orientat a l’adquisició i l’aplicació de coneixements relacionats amb una dimensió, un enfocament o una aproximació a l’urbanisme determinat.
Les activitats formatives s’estructuren a partir de seminaris teòrics, activitats de caràcter projectual, correccions i treball guiat a l’aula, combinats amb el treball autònom de l’alumnat. Aquesta organització afavoreix un aprenentatge progressiu i continu, centrat en el desenvolupament del procés projectual i en l’assoliment gradual dels resultats d’aprenentatge definits per a l’assignatura. Les activitats combinen el treball col·laboratiu, desenvolupat parcialment en grup, amb el treball individual.
L’avaluació de l’assignatura es desenvolupa mitjançant un sistema d’avaluació contínua basat en el seguiment del treball realitzat al llarg del semestre i que culmina amb el lliurament final del projecte.
La qualificació final tindrà en compte tant el procés projectual com la qualitat, la coherència i el rigor del resultat final. L’avaluació combinarà la valoració del treball col·laboratiu amb la del treball individual.
Els instruments d’avaluació inclouen tres lliuraments parcials (incloent-hi el Mid-Term) i un lliurament final. L’avaluació tindrà en compte el treball realitzat i la participació activa a les sessions, el seguiment del projecte, les presentacions i els debats realitzats, la qualitat de la recerca, la documentació gràfica i escrita generada en el desenvolupament del projecte, així com l’elaboració de models físics i/o digitals vinculats a la temàtica d’estudi.
Els criteris d’avaluació s’alineen amb els resultats d’aprenentatge definits, garantint-ne l’avaluació progressiva a través dels lliuraments parcials i del lliurament final. Aquests criteris consideren tant el procés de treball —evolució, participació activa i capacitat d’integrar les crítiques del professorat— com el resultat final del projecte.
Es prestarà especial atenció a la capacitat de l’alumnat per desenvolupar propostes de projecte complexes que integrin recerca projectual, criteris conceptuals, tècnics, contextuals i mediambientals, així com un posicionament crític i autonomia projectual.
Es valorarà:
• El rigor en l’anàlisi del context i la capacitat per traduir-la en criteris de projecte clars i fonamentats.
• La claredat conceptual del projecte i la solidesa en la relació entre idea, funcionalitat i morfologia, així com la integració rigorosa i pertinent de la recerca i les referències en el procés projectual.
• L’adequació entre forma i funció, així com la integració efectiva d’estratègies urbanes.
• La precisió i la claredat en la representació, tant en models digitals com físics (maquetes), juntament amb el rigor en la representació gràfica, la definició dels models funcionals i morfològics.
Bacon, Edmund N, (1976). Design of cities. Penguin Books.
Giedion, S. (1961). Espacio, Tiempo, Arquitectura. Ed. Reverté.
Jacobs, J. (1961). Muerte y vida de las grandes ciudades. Capitán Swing.
Krier, Rob: El espacio urbano. Gustavo Gili.
Solà-Morales, M. (1997). Las formas de crecimiento urbano. Ed.UPC.
Especificitats de cada Unit:
Consulteu l’annex corresponent al syllabus específic de cada Unit —Masterplan, Landscape, Smart City o Cooperation—, en què es detalla la bibliografia específica de cada Unit.