La Unitat de Projectes —Unit— desenvolupa projectes de caràcter tectònic, en què les dimensions tècnica i projectual s’articulen com a aspectes interdependents del procés de disseny. L’assignatura consolida les competències adquirides en cursos anteriors i les orienta cap a una pràctica de projecte que combina rigor tècnic i constructiu, precisió en el desenvolupament del detall i una aproximació al projecte des de l’escala 1:1.
Els projectes exploren l’aplicació d’una tècnica, un enfocament o un sistema constructiu específic, incorporant-los com a principi generador i estructurador de la proposta arquitectònica.
Així mateix, es promou la recerca a través del disseny (research by design) com una metodologia que integra la reflexió crítica, l’exploració conceptual i l’experimentació tecnicoconstructiva al llarg de tot el procés projectual.
L’assignatura ofereix tres alternatives temàtiques per al desenvolupament del projecte, cadascuna amb un enfocament tècnic específic —Matter, Fab i Sustainability—. Aquestes Units aborden, respectivament, la materialitat, la fabricació digital i la sostenibilitat. Cadascun d’aquests àmbits es concep tant com un camp de recerca tècnica com un marc conceptual per al desenvolupament del projecte arquitectònic.
Especificitats de cada Unit
Consulteu l’annex corresponent al syllabus específic de cada Unit —Matter, Fab o Sustainability—, en què s’amplien els enfocaments temàtics i es detallen les activitats formatives, els lliuraments, els criteris i sistemes d’avaluació, la planificació i la bibliografia corresponents.
Les guies específiques de cada Unit no substitueixen aquesta guia acadèmica, sinó que la complementen i la desenvolupen en l’àmbit operatiu.
En tots els casos, es garanteix la coherència amb els resultats d’aprenentatge i els criteris d’avaluació definits per a l’assignatura.
L’alumnat trobarà el syllabus específic de cada Unit al web de l’assignatura.
Professors Titulars
Professors Docents
Coneixements de concepció i desenvolupament de projectes, representació gràfica i tècnica, sistemes constructius i estructurals, materialitat, sostenibilitat i estratègies passives de disseny ambiental.
L’assignatura té com a objectiu capacitar l’alumnat per a:
- Integrar els aspectes tècnics des de la concepció fins al desenvolupament del projecte arquitectònic, elaborant solucions coherents, sostenibles i contextualitzades.
- Incorporar la recerca com a eina activa del procés projectual, aprofundint en el coneixement tècnic i constructiu i abordant el projecte des de l’escala 1:1.
- Consolidar mètodes rigorosos de representació i comunicació del projecte arquitectònic, des de la dimensió conceptual fins a la definició tècnica i constructiva, inclòs el desenvolupament del detall.
1. Marc conceptual del projecte tectònic
- Relació entre el projecte, la tècnica i la forma
- Principis d’honestedat constructiva i d’essencialitat
- La tècnica i el detall com a generadors del projecte
2. Metodologies de recerca projectual
- Estratègies de recerca a través del disseny (research by design)
- Definició de criteris conceptuals a partir de la recerca
- Formulació i desenvolupament del projecte mitjançant la integració de la tècnica investigada
3. Desenvolupament tècnic del projecte
- Desenvolupament de solucions tècniques
- Definició tècnica i constructiva
- Desenvolupament del detall
4. Experimentació i validació de les solucions projectuals
- Elaboració de models digitals i/o maquetes físiques i prototips (mock-ups)
- Verificació, avaluació i ajust de les solucions
- Iteració i refinament de les solucions projectuals
5. Representació i comunicació del projecte
- Representació del concepte de projecte
- Desenvolupament gràfic i definició tècnica i constructiva
- Comunicació integral del projecte
6. Continguts tècnics específics per al desenvolupament del projecte:
Cada Unit aprofundeix en una tècnica o enfocament específic i l’integra en el desenvolupament del projecte:
Unit Matter
- Principis de materialitat i tècniques constructives amb terra
- Propietats, comportament i prestacions de la terra com a material del projecte
- Aplicació de sistemes constructius amb terra en el projecte arquitectònic
Unit Sustainability
- Principis de sostenibilitat i eficiència energètica
- Infraestructures energètiques i digitals com a sistemes territorials oberts, metabòlics i resilients
- Aplicació de la gestió dels fluxos d’energia, aigua i recursos en el projecte arquitectònic
Unit Fab
- Principis de fabricació digital i processos de producció innovadors
- Computació física i sistemes interactius
- Aplicació del prototipat, l’experimentació i la integració de forces ambientals en el projecte arquitectònic
Especificitats de cada Unit
Consulteu l’annex corresponent al syllabus específic de cada Unit —Matter, Fab o Sustainability—, en què s’amplien els continguts.
L’assignatura es desenvolupa mitjançant una metodologia d’aprenentatge basada en projectes que promou la recerca a través del disseny (research by design). Al llarg del semestre, l’alumnat desenvolupa un projecte vinculat a una unitat temàtica específica, orientat a l’adquisició i l’aplicació de coneixements relacionats amb una tècnica, un enfocament o un sistema constructiu determinat.
Les activitats formatives s’estructuren a partir de seminaris teòrics, activitats de caràcter projectual, correccions i treball guiat a l’aula, combinats amb el treball autònom de l’alumnat. Aquesta organització afavoreix un aprenentatge progressiu i continu, centrat en el desenvolupament del procés projectual i en l’assoliment gradual dels resultats d’aprenentatge definits per a l’assignatura. Les activitats combinen el treball col·laboratiu, desenvolupat parcialment en grup, amb el treball individual.
L’avaluació de l’assignatura es desenvolupa mitjançant un sistema d’avaluació contínua basat en el seguiment del treball realitzat al llarg del semestre i que culmina amb el lliurament final del projecte.
La qualificació final tindrà en compte tant el procés projectual com la qualitat, la coherència i el rigor del resultat final. L’avaluació combinarà la valoració del treball col·laboratiu amb la del treball individual.
Els instruments d’avaluació inclouen tres lliuraments parcials (incloent-hi el Mid-Term) i un lliurament final. L’avaluació tindrà en compte el treball realitzat i la participació activa a les sessions, el seguiment del projecte, les presentacions i els debats realitzats, la qualitat de la recerca, la documentació gràfica i escrita generada en el desenvolupament del projecte, així com l’elaboració de models físics i/o digitals vinculats a la temàtica d’estudi.
Els criteris d’avaluació s’alineen amb els resultats d’aprenentatge definits, garantint-ne l’avaluació progressiva a través dels lliuraments parcials i del lliurament final. Aquests criteris consideren tant el procés de treball —evolució, participació activa i capacitat d’integrar les crítiques del professorat— com el resultat final del projecte.
Es prestarà especial atenció a la capacitat de l’alumnat per desenvolupar propostes de projecte complexes que integrin recerca projectual, criteris conceptuals, tècnics, contextuals i mediambientals, així com un posicionament crític i autonomia projectual.
Es valorarà:
- El rigor en l’anàlisi del context i la capacitat per traduir-la en criteris de projecte clars i fonamentats.
- La claredat conceptual del projecte i la solidesa en la relació entre idea, materialitat i tècnica, així com la integració rigorosa i pertinent de la recerca i les referències en el procés projectual.
- L’adequació entre forma, materialitat i resolució tècnica i constructiva, així com la integració efectiva d’estratègies passives i criteris de sostenibilitat.
- La precisió i la claredat en la representació, tant en models digitals com físics (maquetes i/o mock-ups), juntament amb el rigor en la representació gràfica, la definició tècnica i constructiva i el desenvolupament del detall.
- Zumthor, P. (2006). Thinking architecture (2a ed.). Birkhäuser.
- Zumthor, P. (2002). Pensar la arquitectura (J. Pérez, Trad.). Gustavo Gili.
- Frascari, M. (1984). The tell-the-tale detail. VIA: The Building of Architecture, 7, 22–37.
- Frascari, M. (2001). El detalle delator. A A. Crispiani (Ed.), Aproximaciones: de la arquitectura al detalle (Sèrie Arte – Col·lecció Arquitectura, Vol. 10). Ediciones ARQ, Facultad de Arquitectura, Pontificia Universidad Católica de Chile.
- Pallasmaa, J. (2009). The thinking hand: Existential and embodied wisdom in architecture. Wiley.
- Pallasmaa, J. (2022). La mà que pensa. Saviesa existencial i corporal en l’arquitectura. Gustavo Gili.
- Hegger, M., Fuchs, M., Stark, T., & Zeumer, M. (2008). Energy Manual: Sustainable architecture. Birkhäuser.
- Frampton, K. (1995). Studies in tectonic culture: The poetics of construction in nineteenth and twentieth century architecture. MIT Press.
Especificitats de cada Unit:
Consulteu l’annex corresponent al syllabus específic de cada Unit —Matter, Fab o Sustainability—, en què es detalla la bibliografia específica de cada Unit.