Aquesta Unitat de Projectes —Unit— desenvolupa projectes de caràcter tectònic, en què les dimensions tècnica i projectual s’articulen com a aspectes interdependents del procés de disseny. L’assignatura consolida les competències adquirides en cursos anteriors i les orienta cap a una pràctica de projecte que combina rigor tècnic i constructiu, precisió en el desenvolupament del detall i una aproximació al projecte des de l’escala 1:1.
Els projectes exploren l’aplicació d’una tècnica, un enfocament o un sistema constructiu específic i l'incorporen com a principi generador i estructurador de la proposta arquitectònica.
Així mateix, es promou la recerca a través del disseny (research by design) com a metodologia que integra la reflexió crítica, l’exploració conceptual i l’experimentació tecnicoconstructiva al llarg de tot el procés projectual.
La Unit Sustainability planteja la sostenibilitat com un camp de recerca tècnica i una eina de projecte, en què els principis de sostenibilitat i l’eficiència energètica, les infraestructures energètiques i digitals i la gestió dels fluxos d’energia, aigua i recursos esdevenen el marc conceptual per al desenvolupament del projecte arquitectònic.
Especificitats de la Unit
Consulteu l’annex corresponent al syllabus específic de la Unit, en què s’amplia l’enfocament temàtic i es detallen les activitats formatives, els lliuraments, els criteris específics d’avaluació, la planificació i la bibliografia.
La guia específica de la Unit no substitueix aquesta guia acadèmica, sinó que la complementa i la desenvolupa en l’àmbit operatiu.
L’alumnat trobarà l’annex corresponent al syllabus específic de la Unit al web de l’assignatura.
Coneixements de concepció i desenvolupament de projectes arquitectònics des de la comprensió tècnica, constructiva i material de l’arquitectura, així com d’una aproximació projectual basada en l’escala 1:1.
Coneixements de representació gràfica i tècnica dels sistemes constructius i estructurals, de la materialitat, de la sostenibilitat i de les estratègies de disseny ambiental.
L’assignatura té com a objectiu capacitar l’alumnat per a:
- Integrar els aspectes tècnics des de la concepció fins al desenvolupament del projecte arquitectònic, elaborant solucions coherents, sostenibles i contextualitzades.
- Incorporar la recerca com a eina activa del procés projectual, aprofundint en el coneixement tècnic i constructiu i abordant el projecte des de l’escala 1:1.
- Consolidar mètodes rigorosos de representació i comunicació del projecte arquitectònic, des de la dimensió conceptual fins a la definició tècnica i constructiva, incloent-hi el desenvolupament del detall.
1. Marc conceptual del projecte tectònic
- Relació entre el projecte, el context, la tècnica i la forma
- Principis d’honestedat constructiva i d’essencialitat
- La tècnica i el detall com a generadors del projecte
2. Metodologies de recerca projectual
- Estratègies de recerca a través del disseny (research by design)
- Definició de criteris projectuals a partir de la recerca i els referents
- Formulació i desenvolupament del projecte mitjançant la integració de la tècnica investigada
3. Desenvolupament tècnic del projecte
- Desenvolupament de solucions tècniques amb criteris de sostenibilitat
- Definició tècnica i constructiva
- Desenvolupament del detall
4. Experimentació i validació de les solucions projectuals
- Elaboració de models digitals i/o maquetes físiques i prototips (mock-ups)
- Verificació, avaluació i ajust de les solucions
- Iteració i refinament de les solucions projectuals
5. Representació i comunicació del projecte
- Representació del concepte de projecte
- Representació gràfica de la definició tècnica i constructiva
- Comunicació integral del projecte
6. Continguts tècnics específics per al desenvolupament del projecte
Unit Sustainability
- Principis de sostenibilitat i eficiència energètica
- Infraestructures energètiques i digitals com a sistemes territorials oberts, metabòlics i resilients
- Aplicació de la gestió dels fluxos d’energia, aigua i recursos en el projecte arquitectònic
Especificitats de la Unit
Consulteu l’annex corresponent al syllabus específic de la Unit, en què s’amplien els continguts.
L’assignatura es desenvolupa mitjançant una metodologia d’aprenentatge basada en projectes que promou la recerca a través del disseny (research by design). Al llarg del semestre, l’alumnat desenvolupa un projecte vinculat a la sostenibilitat, orientat a l’adquisició i l’aplicació dels coneixements tècnics associats a aquest àmbit.
Les activitats formatives s’estructuren a partir de seminaris teòrics, activitats de caràcter projectual, correccions i treball guiat a l’aula, combinats amb el treball autònom de l’alumnat. Aquesta organització afavoreix un aprenentatge progressiu i continu, centrat en el desenvolupament del procés projectual i en l’assoliment gradual dels resultats d’aprenentatge definits per a l’assignatura. Les activitats combinen el treball col·laboratiu desenvolupat en grup amb el treball individual.
Des d’aquest plantejament metodològic, l’alumnat aborda aquesta Unit amb l’objectiu de transferir, adaptar i aplicar els coneixements adquirits prèviament a nous contextos, afavorint la versatilitat, l’autonomia i la capacitat crítica.
Com a resultat, es promou la integració transversal de coneixements tècnics, constructius i projectuals, així com l’ampliació de les competències desenvolupades al llarg de l’itinerari formatiu.
D’aquesta manera, es garanteix que, en finalitzar el cicle, l’alumnat hagi treballat amb més d’un enfocament tècnic i projectual vinculat al Projecte Tectònic, consolidant competències avançades per al desenvolupament arquitectònic des d’aquesta perspectiva disciplinària.
L’avaluació de l’assignatura es durà a terme mitjançant un sistema d’avaluació contínua basat en el seguiment del treball desenvolupat al llarg del semestre, que culminarà amb un lliurament final. Es valorarà tant el desenvolupament del procés projectual com la qualitat i la coherència del resultat final.
Els instruments d’avaluació són els lliuraments parcials (inclòs el Mid-Term) i el lliurament final. Es tindran en compte el seguiment del projecte, el treball i la participació a classe, les presentacions, la qualitat de la recerca desenvolupada, la documentació gràfica i escrita generada en les diverses fases del projecte i l’elaboració de models físics i/o digitals. El seguiment del projecte, així com el treball i la participació a classe, es consideraran de manera transversal en tots els apartats de la ponderació.
L’avaluació combinarà la valoració del treball individual amb la del treball col·laboratiu, tal com es detalla a l'annex corresponent al syllabus específic de la Unit.
Els criteris d’avaluació s’alineen amb els resultats d’aprenentatge definits, garantint-ne l’avaluació progressiva a través dels lliuraments parcials i del lliurament final. Aquests criteris consideren tant el procés de treball —evolució, participació activa i capacitat d’integrar les crítiques del professorat— com el resultat final del projecte, i integren la valoració del treball individual i col·laboratiu.
Es prestarà especial atenció a la capacitat de l’alumnat per desenvolupar propostes de projecte complexes que integrin recerca projectual, criteris conceptuals, tècnics, contextuals i mediambientals, així com un posicionament crític i autonomia projectual.
Es valorarà:
- El rigor en l’anàlisi del context i la capacitat de traduir-la en criteris de projecte clars i fonamentats.
- La claredat conceptual del projecte i la solidesa en la relació entre idea, materialitat i tècnica, així com la integració rigorosa i pertinent de la recerca i dels referents en el procés projectual.
- L’adequació entre forma, materialitat i resolució tècnica i constructiva, així com la integració efectiva d’estratègies passives i criteris de sostenibilitat.
- La precisió i la claredat en la representació mitjançant models digitals i/o físics (maquetes i/o mock-ups), juntament amb el rigor en la representació gràfica, la definició tècnica i constructiva i el desenvolupament del detall.
- La capacitat de comunicar i defensar el projecte amb claredat, mitjançant una presentació ben estructurada que integri les diferents formes de representació.
Frampton, K. (1995). Studies in tectonic culture: The poetics of construction in nineteenth and twentieth century architecture (J. Cava, Ed.). MIT Press.
Frascari, M. (1984). The tell-the-tale detail. VIA: The Building of Architecture, 7, 22–37.
Frascari, M. (2001). El detalle delator. In A. Crispiani (Ed.), Aproximaciones: De la arquitectura al detalle (pp. 12–18). Ediciones ARQ. (Original work published 1984)
Hegger, M., Fuchs, M., Stark, T., & Zeumer, M. (2008). Energy manual: Sustainable architecture. Birkhäuser.
Pallasmaa, J. (2009). The thinking hand: Existential and embodied wisdom in architecture. Wiley.
Pallasmaa, J. (2012). La mano que piensa: Sabiduría existencial y corporal en la arquitectura (M. Puente, Trans.). Gustavo Gili. (Original work published 2009)
Zumthor, P. (2006). Thinking architecture (M. Oberli-Turner & C. Schelbert, Trans.; 2nd ed.). Birkhäuser. (Original work published 1998)
Zumthor, P. (2014). Pensar la arquitectura (P. Madrigal, Trans.; 3rd ed.). Gustavo Gili. (Original work published 1998)
Especificitats de la Unit:
Consulteu l’annex corresponent al syllabus específic de la Unit, en què es detalla la bibliografia.