Professors Titulars
Professors Docents
El curs té com a objectiu introduir i familiaritzar l?alumne amb el concepte contemporani i històric del paisatge i les seves implicacions estètiques, ètiques i com a disciplina i camp de coneixement, metodològiques i d?anàlisi, i com a objecte projectual.
A la primera part del curs s?aborda la definició genèrica dels paisatges, amb la premissa que qualsevol territori es pot definir com a tal, esborrant les fronteres entre l?urbà i el natural o desvinculant-lo de judicis estètics. A la segona part del curs s?aborda el projecte de paisatge, en el qual el conjunt de sistemes que el constitueixen es projecta a partir d?una aproximació unitària, i que és assumit, de manera conjunta, per un arquitecte o un arquitecte paisatgista que li atorga voluntats estètiques superposades a decisions espacials i funcionals, amb un abordatge que té en compte la seva sostenibilitat social, econòmica i ambiental (gestió).
El curs fa èmfasi en la rellevància que el paisatge ha anat adquirint en el marc de la disciplina més generalista que és l?arquitectura: en un context de crisi climàtica i preocupació generalitzada pels aspectes ambientals, tant a les ciutats com als espais fora d?aquestes, abordar el projecte tenint en compte les lògiques del paisatge permet que el procés de disseny incorpori una nova sensibilitat pròpia del moment actual. Aquesta sensibilitat és clau per a la necessària adaptació i mitigació davant el canvi climàtic.
Per això, el curs té com a objectiu inculcar a l?alumne una nova mirada que haurà d?informar el projecte, sigui quin sigui la seva extensió o programa, vinculant cada decisió projectual, sigui de l?escala que sigui, a una escala més gran que tingui en compte la interrelació de sistemes, continuïtats i conseqüències que es poden sintetitzar i aprehendre des de la comprensió i aplicació del concepte contemporani de paisatge.
El tronc principal del curs son dos blocs de 4 classes teòriques cadascun. Una se centrarà en la definició del concepte contemporani del paisatge, des del punt de vista territorial i en el paisatge urbà, amb una perspectiva ecosistèmica. L?altra abordarà l?evolució de la ideació humana del paisatge i les implicacions culturals i artístiques que es construeixen a partir d?aquesta relació fins a arribar a un moment actual en què canvi climàtic i noves maneres de relacionar-se amb la natura i els altres éssers vius impliquen una revisió de principis que s?han anat establert al llarg dels segles.
Les classes teòriques s?acompanyen de 4 exercicis curts treballats a classe i acompanyat d?una visita for de l?Escola o una xerrada. S?aprofita l?existència de l?Observatori del Paisatge de Catalunya, que és un referent internacional a l?hora de generar metodologies d?anàlisi, estratègies i decisions útils per abordar què significa, avui dia, el paisatge. Això es farà a partir de les sessions teòriques, més genèriques i generals, i aprofitant, com a base de l?exercici pràctic, l?ingent cos de coneixement que constitueixen els Catàlegs de Paisatge de Catalunya.
El primer i segon exercicis pràctics s?aprofiten l?existència de l?Observatori del Paisatge de Catalunya. Els alumnes visitaran i analitzaran una unitat de paisatge definida en els Catàlegs de Paisatge de Catalunya i que aborda la seva descripció des de totes les dimensions que prèviament s?hauran descrit en les sessions teòriques.
La segona part del curs abordarà el paisatge des de l?òptica del projecte i la intervenció, fent especial èmfasi amb la construcció topogràfica i gràfica del paisatge dissenyat. El projecte de paisatge ?sigui a l?escala que sigui? interpel·la l?arquitecte i el paisatgista a l?hora de tenir en compte tots o alguns dels aspectes descrits anteriorment, amb la finalitat d?ordenar i planificar el conjunt de sistemes i significants que conflueixen en el paisatge com a projecte unitari i coherent.
Amb la finalitat de determinar si l' alumne ha assolit en un grau adequat els objectius perseguits en l' assignatura es realitzen diferents activitats avaluatives. A la taula següent es mostra el percentatge d' avaluació de cada activitat sobre la nota final:
R1
50% 25% 5% SEGUIMENT ACTIVITAT EN CLASSE PRÀCTICA 1
20% CONJUNT D?ENTREGABLES DEL BLOC 1
R2 25% 5% SEGUIMENT ACTIVITAT EN CLASSE PRÀCTICA 2
20% CONJUNT D?ENTREGABLES DEL BLOC 2
R3 25% 5% SEGUIMENT ACTIVITAT EN CLASSE PRÀCTICA 3
20% CONJUNT D?ENTREGABLES DEL BLOC 3
R4 25% 5% SEGUIMENT ACTIVITAT EN CLASSE PRÀCTICA 4
20% CONJUNT D?ENTREGABLES DEL BLOC 4
R5 50% 50% EXAMEN (COMENTARI)
Requisits mínims perquè l?alumne es pugui beneficiar de l?avaluació contínua (Convocatòria Ordinària):
? La suma dels % d?avaluació de totes les activitats ha de ser ? 90%.
? Nota mínima de la mitjana de les activitats avaluatives finals (20%) ? 3,5.
? Assistència a classe ? 80% (amb o sense justificació).
Si l?alumne no pot realitzar alguna activitat per un motiu justificat, depenent del % de l?activitat:
? Si l?activitat val un 5%, no es tindrà en compte per a l?avaluació (no es recuperarà), i es redistribuirà el % entre les altres activitats.
? Si l?activitat val un 20%, es recuperarà a la Convocatòria Ordinària (gener/maig).
Els alumnes que no aprovin la Convocatòria Ordinària tindran una Convocatòria Extraordinària al juliol.
Els alumnes que no es presentin a cap dels exàmens de recuperació tindran una nota final de l?assignatura de NP (No Presentat) en la Convocatòria Extraordinària.
Objectius de l?avaluació contínua:
? L?objectiu principal és ajudar els alumnes a portar al dia l?assignatura i aconseguir un bon mètode de treball, de manera que els ajudi a assimilar la matèria, impartida de forma progressiva, i a obtenir bons resultats acadèmics.
? També permet valorar el treball que fa l?alumne dia a dia, evitant que la seva nota depengui únicament dels exàmens realitzats durant els semestres del curs acadèmic.
? Per al professor, ajuda a tenir més informació sobre el treball realitzat pels alumnes i un millor coneixement d?aquests, tant a nivell acadèmic com personal.
Ús de les eines d?IA:
L?ús de les eines d?IA estarà limitat a algunes activitats del curs. Els professors ho comunicaran en l?enunciat de l?activitat corresponent.
Si es fan servir eines d?IA en alguna activitat, cal incloure un paràgraf indicant per a què s?ha utilitzat l?IA i quines indicacions s?han fet servir per obtenir els resultats. No fer-ho suposarà una violació de les polítiques d?honestedat acadèmica.
L?avaluació dels resultats d?aprenentatge del curs es fonamenta en la capacitat de l?alumne per comprendre i aplicar el concepte contemporani de paisatge des d?una perspectiva integral i transversal. Es valorarà el domini dels continguts teòrics exposats a classe, així com la capacitat crítica per interpretar i analitzar els sistemes que configuren el paisatge, tant des del punt de vista ecològic i territorial com cultural i perceptiu. Els exercicis pràctics tindran un pes rellevant en l?avaluació i es jutjaran segons la seva capacitat per integrar els coneixements adquirits en propostes d?anàlisi o d?intervenció projectual, amb especial atenció a la coherència, la sensibilitat territorial i la sostenibilitat ambiental, social i econòmica. Igualment, es tindrà en compte el grau de participació activa a les sessions, la qualitat dels materials gràfics i textuals presentats, i la capacitat de comunicar idees amb claredat i rigor. L?assoliment d?una mirada crítica i informada sobre el paisatge, així com la seva incorporació efectiva en el pensament i la pràctica projectual, seran indicadors clau de la maduresa acadèmica de l?alumne.
SCHAMA, S, Teoría del paisaje, Editorial Gustavo Gili, 1998
JELLICOE, S., El paisaje del hombre. Hermann Blume, Madrid, 1995
COLLADO, C. (2008). El paisaje y la mente humana: Estudios sobre el significado cultural del entorno. Abada Editores.
DIXON HUNT, J. Historia y teoría del paisaje. Akal, 2004
MATA OLMO, R., & RUIZ GARCÍA, F. (2007). Paisaje y ciudad: Teoría y práctica en la ordenación del territorio. Alianza Editorial.
GÓMEZ, R. (2012). El paisaje como arte y el arte como paisaje. Cátedra.
WHISTON SPIRN, A. (2008). El lenguaje del paisaje. Gustavo Gili.
GASCA RODRÍGUEZ, J. (2015). Paisaje y sostenibilidad: Un enfoque interdisciplinario. Editorial Reverté.
JAKOB, M. (2014). El paisaje como sistema: Una teoría del paisaje para arquitectos y urbanistas. Gustavo Gili.
GARCÍA, J. (2001). Geografía del paisaje y del medio ambiente. Síntesis.
MARTÍ ARÍS, C. (2008). Estética del paisaje. Abada Editores.
CORNER, J., Recovering Landscape: Essays in Contemporary Landscape Architecture, Princeton Architectural Press, Nueva York, 1999.
LYNCH, K., The Image of the City, MIT Press, Cambridge, 1960.
MEYER, E., Sustaining Beauty: The Performance of Appearance, Journal of Landscape Architecture, 2000.