L’assignatura proposa un recorregut històric i crític per les transformacions de l’arquitectura entre els segles XV i XIX. Es planteja com una continuació cronològica del curs anterior, amb l’objectiu de proporcionar una base teòrica sòlida que permeti comprendre les relacions entre arquitectura, cultura, territori i temps, així com els processos que han configurat les formes d’habitar i construir al llarg de la història.
A través de l’estudi de diferents contextos culturals i territorials desenvolupats entre els segles XV i XIX, s’analitzaran les transformacions en la concepció de l’espai, la representació del poder, els sistemes de coneixement, les tècniques constructives i les formes de producció arquitectònica. Més que abordar la història com una successió d’estils o períodes tancats, l’assignatura proposa entendre-la com un conjunt de processos històrics interrelacionats que permeten interpretar les continuïtats, les ruptures i les transferències culturals que han modelat l’entorn construït.
L’aprenentatge es construirà mitjançant la interpretació de textos, treballs de recerca i classes dins i fora de l’aula que fomentin una comprensió basada en l’experiència viscuda. Ens interessa vincular el pensament arquitectònic amb els seus contextos culturals, territorials i temporals, i promoure una mirada sensible, crítica i conscient davant les transformacions històriques que continuen influint en les formes contemporànies d’habitar i projectar.
Professors Titulars
Professors Docents
Es recomana haver cursat prèviament:
HISTÒRIA 1. Introducció a l’arquitectura / TEORIA. Història I: Introducció a l’arquitectura
• Comprendre les transformacions arquitectòniques desenvolupades entre els segles XV i XIX a través de les relacions entre arquitectura, cultura, territori i temps.
• Analitzar l’evolució de les formes d’habitar, representar i construir en diferents contextos històrics, socials i culturals.
• Desenvolupar una lectura crítica de l’arquitectura i del patrimoni com a expressió de processos històrics i territorials.
• Fomentar una aproximació interdisciplinària que vinculi l’arquitectura amb la història, l’art, la filosofia i altres àrees del coneixement.
• Promoure l’aprenentatge actiu mitjançant l’anàlisi de textos, documents i representacions, així com a través de visites a l’entorn construït.
• Desenvolupar una mirada crítica i conscient envers les empremtes del passat com a eina per comprendre i intervenir en el present.
TEMA 01. INTRODUCCIÓ AL CURS I PRESENTACIÓ DE LA PRÀCTICA
01_01 Introducció general al curs
Presentació dels objectius, els continguts, la metodologia docent i el sistema d’avaluació.
01_02 Presentació de la pràctica
Explicació dels objectius, les fases de treball i els criteris d’avaluació. Organització dels equips i assignació dels casos d’estudi.
TEMA 02. LA CIUTAT HISTÒRICA I ELS SEUS LÍMITS
02_01 Formació i transformació de la ciutat històrica
Anàlisi del creixement urbà, les muralles i la configuració dels límits de la ciutat.
02_02 Desenvolupament de la pràctica
Introducció a l’anàlisi urbana i arquitectònica i definició del marc històric i territorial dels casos d’estudi.
TEMA 03. RENAIXEMENT (I). CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
03_01 Principis culturals i arquitectònics del Renaixement
Humanisme, perspectiva, racionalitat, proporció i principals transformacions artístiques i urbanes.
03_02 Desenvolupament de la pràctica
Contextualització històrica, urbana i arquitectònica dels casos d’estudi.
TEMA 04. ARQUITECTURA, INFRAESTRUCTURA I CIUTAT
04_01 Arquitectura i construcció de la ciutat
Anàlisi de les relacions entre arquitectura, infraestructures, activitat econòmica, defensa i desenvolupament urbà.
04_02 Desenvolupament de la pràctica
Treball amb fonts documentals, gràfiques i històriques i elaboració de la primera fase d’anàlisi.
TEMA 05. RENAIXEMENT (II). QUATTROCENTO
05_01 Arquitectura i ciutat al Quattrocento
Estudi dels principals centres de producció cultural i dels models urbans i arquitectònics vinculats al pensament humanista.
05_02 Desenvolupament de la pràctica
Anàlisi gràfica i morfològica de les obres. Proporció, composició i sistemes de representació.
TEMA 06. CONFERÈNCIA TRANSVERSAL
06_01 Conferència de la línia de Teoria
Sessió transversal vinculada als continguts històrics, culturals i arquitectònics desenvolupats durant el curs.
06_02 Desenvolupament de la pràctica
Debat i reflexió crítica sobre els continguts de la conferència i la seva relació amb els casos d’estudi.
TEMA 07. RENAIXEMENT (III). CINQUECENTO
07_01 Consolidació dels models renaixentistes
Estudi de les transformacions urbanes i dels principals models arquitectònics del Cinquecento.
07_02 Desenvolupament de la pràctica
Aprofundiment en l’anàlisi arquitectònica i revisió crítica dels treballs.
TEMA 08. TERRITORI, TOPOGRAFIA I PAISATGE URBÀ
08_01 Lectura territorial de la ciutat
Anàlisi de les relacions entre topografia, paisatge, infraestructures, creixement urbà i construcció de la imatge de la ciutat.
08_02 Desenvolupament de la pràctica
Aplicació de la lectura territorial i paisatgística a l’anàlisi dels casos d’estudi.
TEMA 09. BARROC (I). CONTEXT POLÍTIC I CULTURAL
09_01 Principis culturals i arquitectònics del Barroc
Contrareforma, teatralitat, retòrica de l’espai i principals transformacions urbanes i arquitectòniques.
09_02 Desenvolupament de la pràctica
Desenvolupament gràfic i material dels treballs i revisió de la interpretació espacial de les obres.
TEMA 10. ARQUITECTURA, PODER I INSTITUCIÓ
10_01 Arquitectura institucional i representació
Anàlisi de les relacions entre espai, poder, representació i construcció de la imatge pública.
10_02 Desenvolupament de la pràctica
Revisió crítica de la relació entre arquitectura, institució i representació en els casos d’estudi.
TEMA 11. BARROC (II). ARQUITECTURA I CIUTAT
11_01 Transformacions urbanes i arquitectura barroca
Estudi de les principals figures i obres del Barroc i de la ciutat com a escenari polític, religiós i cultural.
11_02 Desenvolupament de la pràctica
Desenvolupament final de la maqueta, el material gràfic i el dossier.
TEMA 12. SÍNTESI I PRESENTACIÓ FINAL
12_01 Sessió transversal de tancament
Síntesi i reflexió crítica sobre els continguts desenvolupats durant el curs.
12_02 Presentació final de la pràctica
Exposició dels treballs, avaluació conjunta i tancament del curs.
L’assignatura combinarà classes teòriques, lectura crítica de textos, debats, exercicis pràctics i visites, amb l’objectiu de garantir un aprenentatge actiu i progressiu. Es pretén fomentar tant la comprensió conceptual com l’aplicació pràctica dels continguts mitjançant una estructura docent que integra l’aula i la ciutat com a espais complementaris d’aprenentatge.
La metodologia parteix d’una concepció inclusiva de l’ensenyament i promou un entorn d’aprenentatge obert, participatiu i respectuós amb la diversitat de l’alumnat. S’afavoriran la igualtat d’oportunitats, la perspectiva de gènere, la participació activa i l’intercanvi de diferents punts de vista, entenent l’aula com un espai de reflexió crítica i aprenentatge compartit.
Dimarts (12.00–14.00 h)
Les sessions dels dimarts s’organitzaran per unitats temàtiques que combinaran el desenvolupament dels continguts teòrics amb activitats fora de l’aula. Cada tema s’iniciarà amb la presentació i la discussió dels conceptes fonamentals i continuarà amb una visita a un espai urbà, arquitectònic o patrimonial directament relacionat amb els continguts treballats. Aquesta organització pretén afavorir una comprensió situada i crítica de la història de l’arquitectura, establint un vincle directe entre el coneixement teòric i l’experiència del territori.
Dimecres (09.00–11.00 h)
Les sessions dels dimecres es dedicaran al desenvolupament d’una pràctica contínua realitzada en grup al llarg del semestre. Aquesta pràctica estarà estretament vinculada als continguts del curs i permetrà aplicar els coneixements adquirits mitjançant exercicis d’anàlisi, representació, recerca i reflexió crítica. Les sessions serviran per orientar el treball, dur a terme revisions periòdiques i acompanyar el procés d’aprenentatge de cada grup.
Aquest enfocament metodològic pretén fomentar la implicació activa de l’alumnat, combinant l’observació, l’anàlisi, la discussió i la producció de coneixement a través d’una relació constant entre teoria i pràctica.
Així mateix, al llarg del semestre es desenvoluparan dues sessions de conferències compartides amb tota la línia de Teoria, en les quals professionals convidats i convidades abordaran qüestions vinculades a l’arquitectura, la ciutat i el pensament crític des de diferents perspectives disciplinàries. Aquestes activitats complementaran els continguts de l’assignatura i afavoriran el contacte de l’alumnat amb enfocaments contemporanis i debats d’actualitat.
• Examen final escrit (30%)
• Exercici pràctic grupal —dossier i presentació oral— (40%)
• Assistència i participació activa en les sessions teòriques, pràctiques i visites (15%)
• Seguiment i evolució del treball individual durant el curs (15%)
Qualificacions especials:
− (0.0): aquesta qualificació es reserva per als casos derivats de l’aplicació de sancions disciplinàries.
− No Presentat (NP): és la qualificació que s’assignarà quan un alumne no hagi participat en un nombre suficient d’activitats avaluatives. Com a criteri general, es considerarà que el nombre d’activitats d’avaluació és suficient si les activitats d’avaluació altament significatives en què ha participat un alumne representen un pes agregat igual o superior al 50% del pes total de les activitats d’avaluació altament significatives.
− Matrícula d’Honor (MH): aquesta qualificació pot ser atorgada a aquells/es alumnes que hagin obtingut una qualificació igual o superior a 9.0, segons el criteri del professorat responsable de l’assignatura o de la Junta d’Avaluació.
L’avaluació tindrà en compte els aspectes següents:
• Capacitat per comprendre, analitzar i interpretar els continguts de l’assignatura.
• Capacitat per relacionar i contextualitzar els processos urbans, arquitectònics i històrics.
• Desenvolupament d’un pensament crític fonamentat i capacitat per argumentar-lo amb claredat.
• Qualitat i coherència de la representació gràfica i de la comunicació oral i escrita.
• Participació activa, implicació en el treball individual i grupal, i assistència a les sessions teòriques, pràctiques i visites.
RECUPERACIÓ
L’alumnat que no superi l’assignatura durant el curs es podrà presentar a la convocatòria de recuperació, en la qual haurà de demostrar que ha adquirit els continguts teòrics i pràctics fonamentals de l’assignatura.
Roth, L. M. (2008). Entender la arquitectura. Sus elementos, historia y significado. Barcelona: Editorial Gustavo Gili.
Berger, J. (2000). Modos de ver. Barcelona: Editorial Gustavo Gili. (Obra original publicada el 1972).
Curtis, W. J. R. (2006). La arquitectura moderna desde 1900 (3a ed.). Barcelona: Blume.
Federici, S. (2004). Caliban and the Witch: Women, the Body and Primitive Accumulation. Nova York: Autonomedia.
Fletcher, C. (2020). The Beauty and the Terror: An Alternative History of the Italian Renaissance. Londres: The Bodley Head.
Gombrich, E. H. (2013). La historia del arte (16a ed.). Londres: Phaidon Press.
Heydenreich, L. H., & Lotz, W. (1996). Architecture in Italy, 1400–1600. New Haven: Yale University Press.
Nochlin, L. (2021). Why Have There Been No Great Women Artists? (50th Anniversary Edition). Londres: Thames & Hudson. (Assaig original publicat el 1971).
Wittkower, R. (1999). Art and Architecture in Italy, 1600–1750 (6a ed.). New Haven: Yale University Press.