Grau en Estudis de l'Arquitectura la salle campus barcelona

Grau en Estudis de l'Arquitectura

Viu una nova forma d'aprendre arquitectura

TEORIA. Història I: Introducció a l'arquitectura

Descripció: 

L’Assignatura presenta la Història de l’Arquitectura i les Arts en la Mediterrània, des de la Grècia Clàssica fins la finalització de l’Època Medieval. Es desenvolupen els continguts fonamentals dels orígens culturals de la societat mediterrània actual. Els continguts s’imparteixen a través de classes teòriques en el campus de l’Escola i a diferents indrets, edificis i museus de la ciutat de Barcelona. Paral·lelament es realitzen lectures de textos contemporanis a les obres, assajos dels diferents moments històrics i també lectures de narrativa i poesia . L’assignatura és l’inici dels estudis teòrics i humanístics del grau d’Arquitectura. 

Tipus assignatura
Primer - Obligatoria
Semestre
Anual
Curs
1
Crèdits
6.00

Professors Titulars

Professor/a i investigador/a
Coneixements previs: 

Ensenyament mitjà, ja sigui a través de graus o de batxillerat o altres vies d'ensenyaments mitjans internacionals. 

Objectius: 

Els objectius fonamentals són ensenyar a mirar, potenciar el lloc des d’on hem d’analitzar, assolir els coneixements vinculats a l’assignatura, entendre el context històric, cultural i geogràfic de les obres i fomentar a través del coneixement, la mirada crítica i plural de l’alumnat. Formar en el coneixement del llegat cultural i formal i entendre que el procés és la base de  les transformacions i canvis al llarg de la història. Assolir una base sòlida permetrà desenvolupar l’esperit crític vinculat a  l’art, a l’arquitectura i a la ciutat.  

Continguts: 

01.      LA COMPRENSIÓ DEL TEMPS, ESPAI I CONTEXT

02.      LES BASES DE LA CULTURA CLÀSSICA

03.      MITE I FORMA. LA BELLESA EN LA GRÈCIA CLÀSSICA

04.      POLIS I ACRÒPOLIS

05.      DE LA REPÚBLICA A L’IMPERI ROMÀ. CIUTAT I ARQUITECTURA

06.      ROMA CAPUT MUNDI

07.      EL CRISTINIANISME. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA I BIZANTINA

08.      L’ISLAM. PAISATGES RECURRENTS   

09.      El MÓN MEDIEVAL:  ELS MONESTIRS

10.      EL MÓN MEDIEVAL: ARQUITECTURES ROMÀNIQUES

11.      EL MÓN MEDIEVAL: ARQUITECTURES GÒTIQUES

Metodologia: 

L’assignatura, de caràcter anual, s’imparteix durant tres hores setmanals. Les classes combinen parts de caràcter teòric, em base a les quals es desenvolupen diferents tipus de projectes de caràcter individual i grupal. 

I. Classes teòriques a l’aula (35%)

II. Classes teòriques en àmbits arquitectònics i urbans de Barcelona (35%)

III. Projecte individual i grupal entorn a lectures (30%)

 

La metodologia parteix d’una concepció inclusiva de l’ensenyament i promou un entorn d’aprenentatge obert, participatiu i respectuós amb la diversitat de l’alumnat. S’afavoriran la igualtat d’oportunitats, la perspectiva de gènere, la participació activa i l’intercanvi de diferents punts de vista, entenent l’aula com un espai de reflexió crítica i aprenentatge compartit.

 

Aquest enfocament metodològic pretén fomentar la implicació activa de l’alumnat, combinant l’observació, l’anàlisi, la discussió i la producció de coneixement a través d’una relació constant entre teoria i pràctica.

 

Així mateix, al llarg del curs es desenvoluparan 5 sessions de conferències compartides amb tota la línia de Teoria, en les quals professionals convidats i convidades abordaran qüestions vinculades a l’arquitectura, la ciutat i el pensament crític des de diferents perspectives disciplinàries. Aquestes activitats complementaran els continguts de l’assignatura i afavoriran el contacte de l’alumnat amb enfocaments contemporanis i debats d’actualitat.

 

Avaluació: 

S’avalua de manera continuada la comprensió i evolució de l’alumnat durant el curs. No es fa nota mitja semestral, ni anual si la nota en algun dels apartats avaluable és menor a 4.

L’examen escrit (30% del total de la nota)

Exercicis pràctics individuals i grupals (40% del total de la nota)

Assistència i participació activa en les sessions teòriques, pràctiques i visites i en les activitats transversals (15% del total de la nota)

Seguiment i evolució del treball individual durant el curs (15% del total de la nota)

Qualificacions especials:

(0.0): aquesta qualificació es reserva per als casos derivats de l’aplicació de sancions disciplinàries.

No Presentat (NP): és la qualificació que s’assigna  quan un alumne no ha participat en un nombre suficient d’activitats que són objecte de l’avaluació. Com a criteri general, es considera que el nombre d’activitats d’avaluació és suficient si les activitats d’avaluació altament significatives en què ha participat un alumne representen un conjunt igual o superior al 50% del s total de les activitats d’avaluació altament significatives.

Matrícula d’Honor (MH): aquesta qualificació pot ser atorgada a l’alumnat que hagi obtingut una qualificació igual o superior a 9.0, segons el criteri del professorat responsable de l’assignatura o de la Junta d’Avaluació.

Criteris avaluació: 

L’avaluació tindrà en compte els aspectes següents:

• Capacitat per comprendre, analitzar i interpretar els continguts de l’assignatura.
• Capacitat per relacionar i contextualitzar els processos urbans, arquitectònics, històrics i artístics.
• Desenvolupament d’un pensament crític fonamentat i capacitat per argumentar-lo amb claredat.
• Qualitat i coherència de la representació gràfica i de la comunicació oral i escrita.
• Participació activa, implicació en el treball individual i grupal, i assistència a les sessions teòriques a l’aula i a espais exteriors i en les visites.

 

Convocatòries extraordinàries

 

L’alumnat que no assoleixi els resultats d’aprenentatge de l’assignatura durant el curs,  es poden presentar a la convocatòria extraordinària, en la qual haurà de demostrar que ha adquirit els continguts teòrics i pràctics fonamentals de l’assignatura.

Bibliografia bàsica: 

Pérez Oyarzun, F, A. Aravena i José Quintanilla. (2002). Los hechos de la arquitectura. Santiago de Chile: Ediciones ARQ /Escuela de Arquitectura pontificia Universidad Católica de Chile

Roth, L. M. (2008). Entender la arquitectura. Sus elementos, historia y significado. Barcelona: Editorial Gustavo Gili

Material complementari: 

Diccionaris


 

Berger; J. (2017)Sobre los artistas. 2 volums. Barcelona: Editorial Gustau Gili

Fullana, M. (1999) Diccionari de l’Art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll

Vasari. G. (2026). Les vides. Barcelona: Editorial Proa

 


Bibliografia


 


Azara. P. (2024). La ciudad de los días lejanos. Un imaginario proscrito. Madrid: Ediciones Asimétricas


Berger, J. (2023). Maneres de mirar. Barcelona: Edicions de 1984


Buonomo, B. i F. Cesarano i M.C. Lapenna. (2015). Mausoleo d’Auguusto, Pantheon, Piazza Navona. Dinamiche di transformazione. Roma: De Luca Editori d’Arte


Corbin, Alain i H. Mazurel. (2026) Historia de las sensibilidades. Barcelona: Acantilado


Li, J. i B.Arias i L.Sanz. (2026) El culte a la bellesa. Barcelona: CCCB i Diputació de Barcelona


Pallasmaa, J. (2022). Diseminaciones. Barcelona: Gustau Gili


Sennet, R. (2021). L’espai públic. Un sistema obert, un procés inacabat. Barcelona: Arcadia


Martínez Santa-María, L. (2018). Superposiciones. Madrid: conarquitectura ediciones


Metzger, F. i F. Vallotton. (2009).L’historien, L’historienne dans la cité. Paris: Éditions Antipodes