En aquesta assignatura, l?alumnat entrarà en contacte amb dues de les categories més importants dels estudis polítics, socials i econòmics: la sobirania i la globalització, tant en la seva dimensió teòrica com en la seva aplicació a casos concrets del context global contemporani.
Se?ls introduirà en el coneixement acumulat en les Ciències Socials sobre els processos de funcionament de la governança global, les correlacions entre agendes polítiques i pràctiques econòmiques internacionals, així com les regles del sistema internacional, i les conseqüències pràctiques dels conflictes en l?escenari global.
La perspectiva de comprensió combina eines d?interpretació analítica, així com estudis empírics contextualitzats.
L?alumnat serà capaç de fer una lectura racional i raonada dels principals processos de correlació entre sobirania i globalització al segle XXI, amb un èmfasi en la comprensió de les xarxes conceptuals entre estat, ciutadania i democràcia davant els reptes de la globalització econòmica i financera, dels vincles complexos entre les dinàmiques tecnològiques, socials i culturals globalitzadores, i del retorn entre participació política, igualtat i drets socials.
Cada un dels temes teòrics està vinculat a un cas pràctic, que permet abordar els eixos de sobirania i globalització a partir de la seva implementació en condicions socials concretes, com ara el desenvolupament humà, l?estructura democràtica i l?expansió dels drets bàsics, les llibertats i les oportunitats ciutadanes.
Tema 1: Introducció: Marc Teòric-Analític
1.1. Definició dels conceptes Sobirania i Globalització
1.2. Un marc teòric per comprendre els sistemes globals. Teoria de Jocs. Teoria de la Cooperació
1.3. Enfocaments bàsics d?investigació en Ciències Socials sobre sobirania i globalització: Autoritat central, Dilema del presoner, Poder sobirà (Hobbesià), Dilema de la seguretat, Reciprocalitat (Axelrod). Base teòrica: Teoria de l?elecció racional (Rational Choice Theory). Crítiques a l?elecció racional. Valors protegits (Tetlock, Ginges, Atran)
Tema 2: Estat, Sobirania, Economia
2.1. El rol de l?estat al segle XXI. Teoria de l?estat i estat de la teoria
2.2. Economia mixta i neoliberalisme(s)
2.3. Intervenció de l?estat sobirà. Equilibri entre drets. Existeix una raó pública?
2.4. Lliure mercat vs. Sobirania econòmica. El debat interminable. Primacia de les llibertats o de la sobirania política
2.5. El mite del mercat com a estructura primària de la societat. La mà invisible no pot resoldre els problemes socials bàsics (ex. crisi sanitària ? Covid)
2.6. Estat, sobirania, economia
UNITAT 2: GLOBALITZACIÓ I DESENVOLUPAMENT
Tema 3: Globalització Econòmica i Social
3.1. Estudi de cas: Globalització i el futur del treball
3.2. Màquines intel·ligents i cohesió social
3.3. Intel·ligència artificial: beneficis socials i aplicacions culturals
3.4. El problema de l?abandonament escolar
3.5. Singularitat: Quan les màquines són millors que els humans en raonament inductiu
3.6. L?impacte de la mecanització en el treball del futur. Crisi social
3.7. Les pèrdues per als treballadors: flux de capitals, deslocalització
Tema 4: Globalització i Desenvolupament
4.1. Estudi de cas: Reducció de la pobresa i fi de la fam
4.2. Preconditions: Infraestructura bàsica i capital humà
4.3. L?estructura de la desigualtat d?ingressos
4.4. Solucions: Polítiques pressupostàries. Més ingressos fiscals
4.5. Distribució de la pobresa multidimensional al món
4.6. Factors de risc. Paradisos fiscals
4.7. Regions més castigades. Exemple: Àfrica
UNITAT 3: CIUTADANIA, POLÍTICA, IGUALTAT, DRETS
Tema 5: Ciutadania, Participació, Diversitat Cultural
5.1. Estudi de cas: Migració i polítiques d?integració ciutadana
5.2. Paradigmes de la gestió de la diversitat cultural: assimilació, integració, multiculturalisme, interculturalitat
5.3. Desequilibris demogràfics globals. Transició demogràfica
5.4. Els quatre pilars de la política de ciutadania de la Unió Europea
5.5. Els vuit nivells de segmentació sociocultural
5.6. Xenofòbia i discriminació
5.7. Reptes, desafiaments, interrogants
Tema 6: Igualtat i Drets Socials
6.1. Estudi de cas: Índex de Desenvolupament Humà
6.2. Els vuit principals obstacles per al desenvolupament humà
6.3. El problema de la justícia distributiva (Rawls, Sen), Habermas, Comunitarisme
6.4. La categoria de justícia social. L?enfocament d?Amartya Sen
6.5. Desigualtat social i desigualtat de gènere
6.6. Prospectiva
UNITAT 4: SOBIRANIA I GOVERNANÇA GLOBAL
Tema 7: Mecanismes de Governança Global
7.1. Estudi de cas: Guerra comercial entre els Estats Units i la Xina
7.2. Estratègia de Seguretat Nacional. Estratègia de Defensa Nacional
7.3. El conflicte del mar del sud amb la Xina
7.4. Els reptes de la Xina: pràctiques comercials equilibrades, augment dels salaris i dels drets laborals, més despesa pública en pensions i salut
7.5. Hub-and-spoke: El model d?economia internacional dels EUA (tant Trump com Biden)
7.6. Guerra comercial explicada segons el model d?escacs tridimensional
7.7. La distorsió de les regles globals. Aplicació de la Teoria de Jocs
7.8. L?equilibri entre salut pública i economia. Estudi de cas: Coronavirus 2020-2021
7.9. Conclusions
Convocatòria ordinària:
Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària, s?han d?haver realitzat totes les activitats objecte d?avaluació. Les activitats avaluables s?han de lliurar dins els terminis establerts pel professorat. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al professor/a no s?han pogut lliurar dins el termini, es podran lliurar abans de la data de realització de l?examen de l?assignatura, perquè el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat/da a retornar comentaris.
L?alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi entregat totes les altres activitats, però només es calcularà la nota final si ha entregat totes les activitats i segons els criteris d?avaluació i les ponderacions establertes en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat, constarà com a "No presentat" a l?acta.
Convocatòria extraordinària:
Els criteris d?avaluació són els mateixos que en la convocatòria ordinària, per tant, cal presentar totes les activitats d?avaluació del curs. Es conservaran les notes de les activitats ja realitzades (inclosa la prova escrita final), a l?espera de la resta. Es mantindran les mateixes ponderacions. Aquesta mesura s?aplicarà únicament durant el curs vigent. Si no es supera la convocatòria extraordinària, la renovació de matrícula implicarà repetir tota l?assignatura.
- Chossudovsky, Michel. (2002). África subsahariana. En: Globalización de la pobreza y nuevo orden mundial. Siglo XXI. Pp. 111-170.
- Esquivel, Francisco Javier; Esquivel, José Antonio. (2015). Los nuevos paradigmas de la teoría de juegos desde la globalización. Revista de Paz y Conflictos. Vol. 8. N. 1. Pp. 25-40.
- France 24. (2018). Estados Unidos y China: la guerra comercial de las grandes economías en el 2018. https://www.youtube.com/watch?v=khTxKNkIwmU- Olivié, Iliana; & Gracia, Manuel. (2020). The end of globalisation? A reflection on the effects of the COVID-19 crisis using the Elcano Global Presence Index. Real Instituto Elcano. Strategic and International Studies.
- Jahan, Selim. (2016). Panorama general. En Informe sobre desarrollo humano 2016. New York. Programa de las Naciones Unidas para el desarrollo (PNUD).
- Nelson, Douglas R. (2017). La nueva economía y política de la globalización. En: La era de la Perplejidad: Repensar el mundo que conocíamos. Madrid, BBVA, OpenMind, Penguin Random House Grupo Editorial.
- Martin, Susan; Herzberg, Donald G.; Weerasinghe, Sanjula. (2018). Gobernanza mundial de la migración: Estructura actual y avances recientes. En Informe sobre las migraciones en el mundo 2018. Ginebra. OIM. ONU Migración. Pp. 139-165.
- Trillas, Ariadna (Coord.). (2018). Las transformaciones del/de los trabajo/s. En Libro blanco del/de los futuros del trabajo/s. Reflexiones para una nueva política económica local. Ajuntament de Barcelona. Barcelona Activa. Pp. 27-62.
- Amin, Samir. (1988) La Desconexión. Hacia un sistema mundial policéntrico. Madrid. Iepala.
- Appadurai, Arjun. (2001). La modernidad desbordada. Dimensiones culturales de la globalización. Montevideo. Trilce.
- Beck, Ulrich. (2008). ¿Qué es la globalización? Falacias del globalismo, respuestas a la globalización. Barcelona. Paidós.
- Burgmann, V. 2016. Globalization and Labour in the Twenty-First Century. London: Routledge.
- De Beukelaer C., Pyykkönen, M., Singh, J. P. (eds.). 2015. Globalization, Culture, and Development: The UNESCO Convention on Cultural Diversity. London: Palgrave Macmillan.
- Giddens, Anthony. (2000). Un mundo desbocado. Los efectos de la globalización en nuestras vidas. Madrid. Taurus.
- Gunder Frank, André. (1978): La acumulación mundial, 1492-1789. Madrid. Siglo XXI
- Negri, Antonio; Cocco, Giuseppe; Altamira, César; Horowicz, Alejandro. (2003). Diálogo sobre la globalización, la multitud y la experiencia argentina. Buenos Aires. Paidós.
- Sheppard, Eric S. 2016. Limits to Globalization: The Disruptive Geographies of Capitalist Development. Oxford, Oxford University Press
- Singer, P. 2016. One World Now: The Ethics of Globalization. New haven, Ct, Yale University Press.
- Sloterdijk, P. 2013. In the World Interior of Capital: For a Philosophical Theory of Globalization. Translated by Wieland Hoban. Malden, Mass.: Polity Press.
- Wallerstein, Immanuel. (1980). El moderno sistema mundial II. Madrid. Siglo XXI.