1.1. Codi: YY065 1.2. Tipus d´assignatura: Optativa 1.3. Impartició: Semestral 1.4. Crèdits ECTS: 3 1.5. Professor responsable: 1.6. Idioma: Català Espanyol Anglès
-
Aquest curs optatiu convida l?alumnat a explorar les interseccions entre l?urbanisme, la societat i el medi ambient a través de quatre mirades crítiques: la resiliència urbana, la justícia ambiental, la democràcia i l?agència espacial, i la inclusió i participació. Estructurat en blocs temàtics, el curs combina teoria i pràctica, i anima l?alumnat a implicar-se críticament amb els reptes urbans contemporanis i el paper de l?arquitectura en la construcció de futurs més equitatius.
L’assignatura optativa Reptes Urbans: Resiliència, Justícia i Inclusió ofereix a l’estudiantat una immersió crítica en les interseccions entre urbanisme, societat i medi ambient. A través d’un enfocament transversal i participatiu, el curs convida a reflexionar sobre els desafiaments urbans contemporanis i el paper transformador de l’arquitectura en la construcció de ciutats més justes, resilients i inclusives.
Organitzada en quatre blocs temàtics —resiliència urbana, justícia ambiental, inclusió i participació, i democràcia i agència espacial— l’assignatura combina teoria i pràctica mitjançant clases teòriques, debats, mapatges, jocs de rol i exposicions creatives. L’objectiu és dotar l’alumnat d’eines analítiques i expressives per identificar i abordar les (in)justícies espacials que emergeixen en contextos urbans diversos, tot fomentant el pensament crític, l’aprenentatge col·laboratiu i l’acció transformadora.
L’assignatura es desenvolupa mitjançant una combinació de metodologies actives i participatives que busquen fomentar el pensament crític, la creativitat i la implicació directa de l’alumnat amb els reptes urbans contemporanis. El curs s’estructura en quatre blocs temàtics que combinen teoria i pràctica, i es fonamenta en una pedagogia transversal i col·laborativa.
Metodologies docents
- Classes expositives breus per introduir conceptes clau i marcs teòrics.
- Lectures dirigides i anàlisi crítica de textos per fomentar la reflexió individual i col·lectiva.
- Debats i discussions en grup per contrastar perspectives i generar coneixement compartit.
- Aprenentatge basat en projectes (ABP), amb enfocament en casos reals i contextos urbans específics.
- Aprenentatge col·laboratiu, amb treballs en grup que promouen la interacció i la co-creació de coneixement.
Activitats formatives
- Mapatge interpretatiu i cartografia crítica: eines per visualitzar desigualtats i imaginar alternatives urbanes.
- Jocs de rol i simulacions: per explorar dinàmiques de poder i processos de presa de decisions en contextos urbans.
- Exposicions creatives: presentació de resultats mitjançant formats visuals o audiovisuals.
- Visites a llocs de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: observació directa i anàlisi in situ de projectes urbans.
- Conferències amb persones expertes convidades: aportació de visions professionals i acadèmiques externes per enriquir el debat i ampliar perspectives.
Dinàmiques de treball
- Treball en grup, fomentant la col·laboració entre estudiants amb perfils diversos.
- Avaluació contínua, basada en la participació activa, la qualitat dels treballs i la capacitat d’anàlisi crítica.
- Espais de reflexió col·lectiva, per revisar processos, compartir aprenentatges i ajustar estratègies.
L’avaluació de l’assignatura és contínua i es basa en el seguiment actiu de l’alumnat al llarg de tot el curs. La nota final s’obté a partir de la mitjana de les qualificacions dels quatre blocs temàtics, cadascun dels quals inclou exercicis, activitats i presentacions que es desenvolupen durant les sessions.
Cada bloc temàtic pot incloure:
- Exercicis individuals o en grup.
- Activitats pràctiques (com mapatges, jocs de rol o anàlisi de casos).
- Presentacions orals o visuals dels resultats.
- Reflexions crítiques escrites o multimèdia.
Es valorarà especialment:
- La participació activa i el compromís amb les dinàmiques del curs.
- La capacitat d’anàlisi crítica i transversal.
- La qualitat i creativitat en les propostes presentades.
- L’aportació al treball col·laboratiu i la capacitat de síntesi.
L’assistència a classe és obligatòria, amb un mínim del 80% de les sessions. Es valorarà en funció de les contribucions als debats i la presentació de material original en cada sessió. L’assistència i la implicació en el treball col·lectiu seran una part molt important de la qualificació, per la qual cosa es requereix la presència física a l’aula en totes les classes.
https://www.salleurl.edu/ca/estudis/graus/informacio-academica/normativa-academica/normativa-davaluacio )
Criteris d'avaluació de resultats:
D'acord amb l'article 5 del Reial Decret 1125/2003, de 5 de setembre, els resultats obtinguts per l'alumne/a en cadascuna de les matèries del pla d'estudis, es qualificaran en funció de la següent escala numèrica de 0 a 10, amb expressió d'un decimal, a la qual es pot afegir la corresponent qualificació qualitativa:
0-4.9: Suspès (SS) | 5.0-6.9: Aprovat (AP) | 7.0-8.9: Notable (NT) | 9.0-10: Excel·lent (SB)
Qualificacions especials.
• 0.0, aquesta qualificació es reserva pels casos derivats de l’aplicació de sancions disciplinàries.
• No Presentat (NP). És la qualificació que s’assignarà quan un alumne no ha participat en un nombre suficient d’activitats d’avaluació.
Com a criteri general, es considerarà que el nombre d’activitats d‘avaluació és suficient, si les Activitats d’Avaluació Altament Significatives en les que ha participat un alumne representen un pes agregat igual o superior al 50% del pes total de les activitats d’avaluació altament significatives.
• Matrícula d’Honor (MH): aquesta qualificació pot ser atorgada a aquells/es alumnes que hagin obtingut una qualificació igual o superior a 9.0, segons el criteri del professorat responsable de l’assignatura o de la Junta d’Avaluació. Segons el R.D. 1125/2003, el nombre de matrícules d’honor no pot ser superior al 5% del nombre d’estudiants matriculats. Si el nombre d’estudiants matriculats és inferior a 20 es podrà atorgar una matrícula d’honor.
L’ús d’eines d’intel·ligència artificial està prohibit en la part teòrica de l’assignatura. Per tant, el seu ús per part de l’alumnat es considerarà un frau i comportarà l’aplicació de la normativa sobre còpies del Campus La Salle Barcelona. El seu ús es permet com a suport per a eines informàtiques. En cap cas el resultat presentat pot ser el resultat generat per una IA.
Exàmens Treballs Informes intern / extern Exercicis, problemes, pràctiques Projectes Presentacions grupal / individual Autoavaluació Participació / seguiment a clase
URBAN RESILIENCE
-De Balanzó, R., & Rodríguez-Planas, N. (2018). Crisis and reorganization in urban dynamics: The Barcelona, Spain, case study. Ecology and Society, 23(4), art6. https://doi.org/10.5751/ES-10396-230406
-Holling, C. S., Gunderson, L. H., & Ludwig, D. (2002). In quest of a theory of adaptive change. En L. H. Gunderson & C. S. Holling (Eds.), Panarchy: Understanding transformations in human and natural systems (pp. 3–24). Island Press.
ENVIRONMENTAL JUSTICE
-Amorim?Maia, A. T., Anguelovski, I., Chu, E., & Connolly, J. (2024). Governing intersectional climate justice: Tactics and lessons from Barcelona. Environmental Policy and Governance, 34(3), 256–274. https://doi.org/10.1002/eet.2075
-Calderón-Argelich, A., Anguelovski, I., Connolly, J. J. T., & Baró, F. (2023). Greening plans as (re)presentation of the city: Toward an inclusive and gender-sensitive approach to urban greenspaces. Urban Forestry & Urban Greening, 86, 127984. https://doi.org/10.1016/j.ufug.2023.127984
-Calderón-Argelich, A., Anguelovski, I., Etxeberria, E., Breton-Carbonneau, A. C., López-Gay, A., Shokry, G., Oscilowicz, E., Lown, J., Williams, P. C., & Campos, M. (n.d.). Autores i autors d’aquest informe.
-Milbourne, P. (2012). Everyday (in)justices and ordinary environmentalisms: Community gardening in disadvantaged urban neighbourhoods. Local Environment, 17(9), 943–957. https://doi.org/10.1080/13549839.2011.607158
-Ruiz-Mallén, I., Baró, F., Bentouhami, H., Blanc, N., Casas, L., Clauzel, C., Colacios, R., Gallez, E., Phillips, A., Presser, P., Reckien, D., & Sekulova, F. (2025). Greening schools for climate-resilient, inclusive and liveable cities. Nature Climate Change. https://doi.org/10.1038/s41558-025-02519-3
-Sekulova, F., Anguelovski, I., Argüelles, L., & Conill, J. (2017). A ‘fertile soil’ for sustainability-related community initiatives: A new analytical framework. Environment and Planning A: Economy and Space, 49(10), 2362–2382. https://doi.org/10.1177/0308518X17722167
-Triguero-Mas, M., Anguelovski, I., García-Lamarca, M., Argüelles, L., Perez-del-Pulgar, C., Shokry, G., Connolly, J. J. T., & Cole, H. V. S. (2021). Natural outdoor environments’ health effects in gentrifying neighborhoods: Disruptive green landscapes for underprivileged neighborhood residents. Social Science & Medicine, 279, 113964. https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2021.113964
PARTICIPATION AND GOVERNANCE
-Amorim?Maia, A. T., Vollmer, A., & Tamas, L. (2024). A guide to street surveys [Manual]. Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ). https://www.bcnuej.org/wp-content/uploads/2024/02/A-guide-to-Street-Surveys-1.pdf
-Amorim?Maia, A. T. (2023). Creating inclusive and effective climate shelters [Policy brief]. Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ). https://www.bcnuej.org/wp-content/uploads/2023/09/Climate-Shelters-Policy-Brief.pdf
-Colacios, R. (2025). Citizen science for healthier and more inclusive environments: Co-creating public play spaces with autistic children. Cities & Health, 1–14. https://doi.org/10.1080/23748834.2025.2566563
-Halblaub Miranda, M., Ustinova, M., Tregel, T., & Knöll, M. (2023). Growing up in urban school environments. Universitäts- und Landesbibliothek. https://doi.org/10.26083/tuprints-00023307
CRITICAL CARTOGRAPHY
-Kitchin, R., Dodge, M., & Perkins, C. (Eds.). (2011). The Map Reader: Theories of Mapping Practice and Cartographic Representation. John Wiley & Sons. https://doi.org/10.1002/9780470979587
-Corner, J. (2011). The agency of mapping: Speculation, critique and invention. En R. Kitchin, M. Dodge, & C. Perkins (Eds.), The Map Reader: Theories of Mapping Practice and Cartographic Representation (pp. 89–101). John Wiley & Sons. https://doi.org/10.1002/9780470979587
-Ortiz Escalante, S., & Gutiérrez Valdivia, B. (2015). Planning from below: Using feminist participatory methods to increase women’s participation in urban planning. Gender & Development, 23(1), 113–126. https://doi.org/10.1080/13552074.2015.1014206
-Steil, J., & Connolly, J. (2009). Can the Just City be built from below? Brownfields, planning and power in the South Bronx. En P. Marcuse, J. Connolly, J. Novy, I. Olivo, & C. Potter (Eds.), Searching for the Just City: Debates in Urban Theory and Practice (pp. 284–?). Routledge