L'assignatura té un doble objectiu:
a) presentar als futurs graduats i graduades quines són les principals dimensions que es consideren en comparar i analitzar diferents sistemes i processos polítics;
b) dotar-los d'eines teòriques i pràctiques que els facilitin un coneixement científic sobre els sistemes polítics i la seva consideració estratègica des de diversos àmbits d'inserció professional.
Wikipedia
En aquesta assignatura, els estudiants aprofundiran, a partir de criteris científics, en la realitat dels diferents sistemes polítics. A tal fi, al llarg del curs es treballaran teòrica i pràcticament les diverses dimensions que configuren els sistemes polítics. En primer lloc, mitjançant l'ús del mètode comparat per identificar semblances i diferències (i els factors causants de les mateixes) entre sistemes i processos polítics. En segon lloc, estudiant els elements bàsics que configuren els sistemes polítics contemporanis. Així, l'assignatura pretén aportar a la formació tant científica (mitjançant l'ensenyament de teories i eines metodològiques) com professional (a través de la discussió de casos pràctics) del futur graduat.
UNITAT 1: LA COMPARACIÓ EN CIÈNCIES SOCIALS
Tema 1: Comparació i anàlisi de casos en Ciències Socials
1.1 Què implica comparar en ciències socials? El mètode comparat
1.2 L'anàlisi de cas en Ciència Política
UNITAT 2: REGIMES POLÍTICS
Tema 2: Regimes democràtics i no democràtics
2.1 Regimes autoritaris, totalitaris i teocràtics
2.2 Regimes híbrids
2.3 Tipus de democràcia. Democràcia adjectivada i qualitat de la democràcia
Tema 3: Processos de canvi polític
3.1 Transicions, liberalitzacions, democratitzacions, revolucions
3.2 Consolidació democràtica
UNITAT 3: FORMES D'ESTAT I FORMES DE GOVERN
Tema 4: Formes d'Estat
4.1 Sistemes federals versus sistemes unitarios. Situacions intermèdies
4.2 Realitats subnacionals en regímes federals i unitarios
Tema 5: Formes de govern
5.1 Presidencialisme, parlamentarisme i semi-presidencialisme
5.2 Crítiques a les formes de govern
UNITAT 4: SISTEMES DE PARTITS I CULTURA POLÍTICA
Tema 6: Sistemes de partits
6.1 Cleavages socials i polítics
6.2 Característiques del sistema de partits
6.3 Populisme i canvi en el sistema de partits
Tema 7: Cultura política
7.1 Concepte i elements de la cultura política
L'assignatura es desenvoluparà en classes teòriques i pràctiques, però amb una orientació clarament analítica i metodològica. El material bàsic per a l'estudi de l'assignatura el constituiran les classes magistrals impartides pel professor i els continguts dels textos de lectura obligada:
De forma complementària a les explicacions de classe, es realitzaran pràctiques amb la finalitat de l'anàlisi de dades, aplicant tant la metodologia comparada com l'anàlisi estadística.
Convocatòria ordinària:
Per poder ser avaluat en la convocatòria ordinària s'han de realitzar totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han d'entregar en les dates indicades pel professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al professor/a no s'han pogut entregar en el període fixat, es podran lliurar abans de la data de realització de l'examen de l'assignatura, de manera que el professor/a pugui qualificar-les, tot i que en aquest cas no estarà obligat a remetre a l'alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats. D'altra banda, l'alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, tot i que no hagi entregat totes les altres activitats objecte d'avaluació, però només es calcularà la nota final de l'assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris d'avaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació, constarà en l'acta com a "No presentat" en la convocatòria.
Convocatòria extraordinària:
Els criteris d'avaluació són els mateixos que en la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades en el curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a l'espera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que en l'avaluació ordinària. Aquesta mesura s'aplicarà únicament en cada curs en vigor, de manera que, si no es supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició de l'assignatura completa.
Prova escrita: 50%
Pràctiques d'investigació: 50%
Caramani, Daniele (2017), Comparative Politics, Oxford, Oxford University Press
Dahl, R. (1989): Democracy and its critics, New Haven, Yale University Press.
Kopstein, J., Lichbach, M. y Hanson, S. (eds.) (2014): Comparative Politics, New York: Cambridge University
Press (4ª edición).
Landman, T. (2011): Política Comparada: Una Introducción a su Objeto y Métodos de Investigación, Madrid:
Alianza.
Morlino, L. (2018): Comparison: A methodological introduction for the Social Sciences, New York: Barbara
Budrich Publishers.
Pasquino, G. (2004): Sistemas Políticos Comparados: Francia, Alemania, Gran Bretaña, Italia y Estados
Unidos, Buenos Aires: Prometeo Libros.
Samuels, David (2013), Comparative Politics, Boston, Pearson
Sartori, G. y Morlino, L. (1994): La Comparación en Ciencias Sociales. Madrid: Alianza.
Szmolka, I. y Cueto, C. (2011): Objeto y Método de la Política Comparada, Granada: Universidad de
Granada.
Collier, D., y Levitsky, S. (1997): ?Democracy with adjectives?. World politics, 49 (3), pp. 430-451.
Levitsky, S y Way, L. (2004): ?Elections without democracy: the rise of competitive authoritarianism?, Journal
of Democracy, 13 (2), pp. 51-65.
Linz, J. (1990): ?Transiciones a la Democracia?, Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 51, pp.
7- 33. [English version: Transitions to Democracy, The Washington Quarterly, 13 (3), pp. 143-164].
Linz, J.J. (2010) ?Regímenes totalitarios y autoritarios?, en Juan J. Linz. Obras escogidas (Vol. 3), J. R.
Montero y T. J Miley (eds.), Madrid, CEPC, pp. 65-176.
Merkel, W. (2004): ?Embedded and Defective Democracies?, Democratization, 11 (5), pp. 33-58.
Morlino, L. (1996): ?Las democracias?, en G. Pasquino (comp.), Manual de Ciencia Política, Madrid: Alianza,
pp. 79-128.
Smith, D., (2004): ?Ideologías?, en Nacionalismo, Madrid, Alianza, pp. 37-60.
Acemoglu, D. y Robinson, J. (2012): Why Nations Fail: The Origins of Power, Prosperity and Poverty, New
York: Crown Business.
Hague, R. y Harrop, M. (2010): Comparative government and politics, New York: Palgrave (8ª edición).
Held, D. (2007): Modelos de democracia, Madrid: Alianza, (3ª edición).
Lijphart, A. (2006): Modelos de democracia, Barcelona: Ariel.
Linz, JJ. y Stepan, A. (1996): Problems of democratic transition and consolidation, Baltimore: John Hopkins
University Press.
Sartori, G. (2005): Partidos y sistemas de partidos, vol. 1, Madrid: Alianza (2ª edición). [English version:
(2016): Parties and Party Systems: A Framework for Analysis, Colchester, ECPR Press].
Szmolka, I. (ed.) (2017): Political Change in the Middle East and North Africa after the Arab Spring,
Edimburgh, Edimburgh University Press.
Wolinetz, S. y Zaslove, A. (2018): Absorbing the Blow. Populist Parties and their Impact on Parties and Party
Systems, London: Rowman & Littlefield.
Collier, David (1994) ?El método comparativo: dos décadas de cambio?, en Sartori, G. y Morlino, L. (eds.). La
Comparación en las Ciencias Sociales. Madrid: Alianza.
Lijphart, A. (1971): ?Comparative politics and the comparative method?. The American Political Science
Review, 65 (3), pp. 682-693.
Linz, J.J. (1994): ?Presidential or parliamentary democracy: Does it make a difference??, en J.J Linz y A.
Valenzuela (eds.) The Failure of Presidential Democracy (vol. 1), Baltimore: John Hopkins University Press,
pp. 3-87.
Linz, J. (1996): ?La Transición Española en perspectiva comparada?, en Javier Tusell y Álvaro Soto (eds.)
Historia de la Transición, Madrid, 1996, pp. 21-45.
Luque, F.J. (2012): ?Formas de gobierno y poder ejecutivo?, en Inmaculada Szmolka (ed.), Elementos para
el análisis comparado y procesos políticos: Granada, Universidad de Granada, pp. 65-83.
Mair, P., (2016): ?La democracia popular y el sistema político de la Unión Europea?, en Gobernando el
vacío, Madrid, Alianza, pp. 109-147.
Máiz, R. (1997): ?Los nacionalismos?, en Rafael Del Águila (coord.), Manual de Ciencia Política, Madrid:
Trotta, pp. 477-506.