Descripció:
La història de la filosofia antiga està concebuda aquest curs com la primera escola de la filosofia. És en el pensament grec i hel·lenístic on el filòsof es troba, per dir-ho així, amb el planter primitiu del qual va ser extreta la major part dels nostres conceptes; i és també allà on es conserva l'empremta de la primera experiència, individual i social, de la sorpresa davant del que és real. D'aquí que ocupar-se amb l'obra dels que van iniciar la tradició del pensament occidental sigui una ocasió molt favorable per despertar la vocació del filòsof. Aquest curs proposa aconseguir que aquesta vocació sorgeixi o s'estableixi.
Tipus assignatura
Primer - Obligatoria
Semestre
Primer
Curs
1
Crèdits
6.00
Coneixements previs:
Objectius:
Aquesta assignatura contribueix al perfil professional guiant l'estudiant a la Història de la filosofia de Grècia i Roma des d'una doble perspectiva orientada a conèixer les preguntes i la millor manera de plantejar-les, i a conèixer els assaigs de resposta sempre lligats als seus condicionaments històrics- i discernir què hem heretat del passat que ens configura. Coopera en la formació mitjançant l'exercici metòdic de la reflexió i del qüestionament crític sobre els problemes de l'existència humana. Cal tenir en compte que un gran percentatge dels conceptes essencials de la nostra cultura es van forjar a l'antiguitat clàssica. Aquesta assignatura, en tractar de comprendre'n l'origen, serveix d'introducció imprescindible a l'exercici de la filosofia en general i proporciona la base idònia per comprendre molts dels grans interrogants actuals.
Continguts:
UNITAT 1: Inicis del pensament grec. Presocràtics, sofistes i Sòcrates
Tema 1.1. La sorpresa i la filosofia. Els grecs i la cultura occidental. Una orientació global sobre Homer, Hesíode i la diversitat religiosa de l'època arcaica de Grècia.
Tema 1.2. Els interrogants dels primers filòsofs
Tema 1.3. El pensament pitagòric i el seu llegat a la cultura.
Tema 1.4. Heràclit d'Efes
Tema 1.5. Parmènides i els sistemes postparmenidians
Tema 1.6. Els sofistes: l'ànsia de cultura
Tema 1.7. Sòcrates: la invitació a la interioritat
UNITAT 2: Plató i l'horitzó de la metafísica
Tema 2.1. El filòsof en el context
Tema 2.2. El Menó
Tema 2.3. Ser i conèixer
Tema 2.4. El Banquet
UNITAT 3: Plató: l'home i la societat
Tema 3.1. Concepció de l'home. El Fedó.
Tema 3.2. La cosmologia del Timeu
Tema 3.3. L'Estat ideal i les formes històriques. La República
UNITAT 4: Aristòtil i la primera sistematització del saber
Tema 4.1. Aristòtil en el seu context
Tema 4.2. Teoria de la ciència
Tema 4.3. La Filosofia primera
Tema 4.4. La Física com a filosofia de l'ens natural
Tema 4.5. Déu
UNITAT 5: Aristòtil: l'home i la societat
Tema 5.1. La psicologia
Tema 5.2. La vida pràctica: ètica i política
UNITAT 6: La filosofia hel·lenística
Tema 6.1. Situació de la filosofia després de la mort d'Aristòtil
Tema 6.2. L'epicureisme
Tema 6.3. La versió romana de la filosofia hel·lenística L'estoïcisme i Sèneca
Tema 6.4. La confluència del pensament bíblic amb l'hel·lenisme
Tema 6.5. El neoplatonisme. Plotí i el final de la filosofia antiga
Metodologia:
Per al desenvolupament de l'assignatura es faran servir les estratègies següents:
Mètode expositiu: Presentació del contingut teòric mitjançant classe presencial i documentació a la plataforma.
Anàlisi de textos i documents: Lectura personal dels materials que recullen els continguts principals de l'assignatura.
Preparació individual i posada en comú, en sessions grupals (presencials o virtuals).
Mètode de presentació oral: exposicions i presentacions dels estudiants.
Mètode de presentació escrita: Contestació per part de l'estudiant i el lliurament dels qüestionaris de les unitats temàtiques.
Portafolis final. Presentació final dels qüestionaris.
Avaluació:
Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària cal haver realitzat totes les activitats objecte d?avaluació. Les activitats avaluables s?han de lliurar en les dates indicades pel/la professor/a. Si, per alguna raó degudament justificada i comunicada al/la professor/a, no s?haguessin pogut lliurar dins del període establert, es podran entregar abans de la data de realització de l?examen de l?assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, tot i que en aquest cas no estarà obligat/da a fer arribar a l?alumne/a comentaris sobre aquestes activitats.
D?altra banda, l?alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d?avaluació. No obstant això, la nota final de l?assignatura només es calcularà si s?han lliurat totes les activitats, d?acord amb els criteris d?avaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d?avaluació, constarà a l?acta com a ?No presentat? a la convocatòria.
CONVOCATÒRIA EXTRAORDINÀRIA (PRESENCIAL/NO PRESENCIAL):
Els criteris d?avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per tant cal lliurar totes les activitats d?avaluació previstes al llarg del curs. Es conservaran les notes de les activitats ja realitzades (inclosa la prova escrita final), a l?espera que es completin les activitats pendents. En aquesta avaluació s?aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l?avaluació ordinària. Aquesta mesura s?aplicarà només durant el curs acadèmic en vigor; en cas de no superar la convocatòria extraordinària, la renovació de matrícula suposarà repetir íntegrament l?assignatura.
SOBRE L?ÚS D?EINES D?INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL:
Limitació i/o prohibició d?eines d?IA: L?ús d?IA està prohibit en aquesta assignatura/activitat docent. Per tant, la utilització d?aquestes eines per part de l?alumnat es considerarà frau acadèmic i comportarà l?aplicació de la normativa vigent en matèria d?infraccions d?aquest tipus.
Criteris avaluació:
Assistència i participació: 15%
Exercicis escrits a l'aula: 20%
Prova parcial: 25%
Examen final: 40%
Bibliografia bàsica:
Abbagnano, Nicola, Historia de la filosofía (traducción de Juan Estelrich y J. Pérez Ballester), vol. I, Barcelona, Hora, 1985.
Geymonat, Ludovico, Historia de la filosofía y de la ciencia. 1. Antigüedad y Edad media (traducción de Joaquim Sempere), Barcelona, Crítica, 1985.
Hadot, Pierre, ¿Qué es la filosofía antigua?, Méjico, Fondo de cultura económica, 1998.
Hartnack, Justus, History of Philosophy, Odense, Odense University Press, New York, Humanities Press, 1973 (ed. española Breve historia de la filosofía, traducción de José Antonio Lorente, Madrid, Cátedra, 1996).
Reale, Giovanni - Antiseri, Dario, Historia del pensamiento filosófico y científico (traducción de Juan Andrés Iglesias), vol. I, Barcelona, Herder, 1991
Severino, Emanuele, La filosofía antigua (traducción de Juana Bignozzi), Barcelona, Ariel, 1986.
Material complementari:
Diels, Hermann - Kranz, Walther, Die Fragmente der Vorsokratiker, Hildesheim, Georg Olms Verlag, 1951-1952 (reimpr. 2004-2005). Kirk, Geoffrey Stephen ? Raven, John Earle - Schofield, Malcolm, Los filósofos presocráticos, Madrid, Gredos, 2008
Boisacq, Émile, Dictionaire étymologique de la langue greque, Heidelberg - París, Carl Winter - Librairie C. Klincksieck, 1916. Graves, Robert, Los mitos griegos, Madrid, Alianza, 1995, 2 vols.
Pokorny, Julius, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, I-III, Tubinga- Berna-Munich, Francke, 1957/1969 (1a ed.), 2005 (5a ed.). Nauck, August (ed.), Tragicorum graecorum fragmenta, Lipsia, Teubner, 18892.
Reale, Giovanni, Platón. En búsqueda de la sabiduría secreta (traducción de Roberto Heraldo Bernet), Barcelona, Herder, 2014
Real, Giovanni, Introducción a Aristóteles (traducción de Víctor Bazterrica), Barcelona, Herder, 2003.