L'assignatura de Biomecànica es basa en l'aplicació dels fonaments de la física en l'estructura anatòmica de l'aparell locomotor humà assimilant el cos humà com un sistema de palanques (ossos i articulacions) al qual se li apliquen forces (músculs) generant el seu moviment i facilitant així la seva relació amb l'entorn. També s'analitza la composició i l'estructura interna dels diferents materials (teixits) que componen l'aparell locomotor sotmesos a l'acció de forces internes (musculars) i externes per identificar-ne el comportament mecànic normal. La metodologia d'ensenyament i l'elecció dels continguts proporcionen a l'estudiantat uns resultats d'aprenentatge orientats a la realització d'accions preventives de patologies relacionades amb l'aparell locomotor, així com per dissenyar ajuts tècnics en aquells casos en què la postura i el moviment puguin estar alterats.
Professors Titulars
No en calen.
La assignatura té com objectiu desenvolupar la capacitat d’analitzar el moviment humà mitjançant l’aplicació dels principis fonamentals de la mecànica, interpretant el cos com un sistema de palanques sobre el qual actuen forces internes i externes en relació amb l’entorn. Tanmateix està orientada a comprendre el comportament mecànic dels teixits biològics i la seva resposta davant càrregues, relacionant-lo amb els mecanismes de lesió i amb el disseny de solucions tecnològiques orientades a la prevenció i la millora funcional.
A. Biomecànica funcional:
1) El moviment humà: a) Força. Producció i transmissió. Valoració i electromiografia b) Moment de força articular i funcional c) Activitat neuromuscular i cinètica
2) Biomecànica estàtica. Introducció a la postura i anàlisi de la bipedestació, sedestació i decúbit
3) Biomecànica dinàmica. La marxa. La prensió 4) Mecanismes lesius. Alteracions i factors de risc patomecànic en la postura, la locomoció i l'acció funcional
B. Biomecànica tissular i mecanismes de reparació:
1) Teixit connectiu. Teixit ossi. Teixit cartilaginós. Teixit capsular-lligamentós i sinovial. Teixit tendinós
2) Teixit muscular del múscul esquelètic
3) Teixit cutani
4) Teixit nerviós
La metodologia emprada es basa en un model que combina classes magistrals-teòriques, classes teòric-pràctiques i pràctiques de laboratori. Durant les sessions magistrals els estudiants rebran explicacions sobre les bases teòriques dels continguts proposats i deixant oberta la possibilitat a fer interaccions puntuals amb el propòsit d'esvair dubtes que pugui tenir l'estudiantat.
A les classes teòric-pràctiques es plantejaran problemes i exercicis concrets per reforçar les bases teòriques presentades, entenent així la seva aplicabilitat. Aquestes activitats breus només es podran realitzar durant la formació presencial amb professor i en cap cas seran anunciades amb antelació a la pròpia classe.
Finalment, les classes pràctiques de laboratori es realitzaran en grups reduïts i en elles s'analitzarà l'acció funcional de la marxa humana. Es farà ús d'un laboratori cinemàtic bidemensional de baixa cost (recursos accessibles com un smartphone o una cinta mètrica) i fent ús d'un programari lliure (Kinovea), així com també, d'un sofisticat sistema de captura tridimensional (Medialab amb sistema Vicon) on s'exportaran unes dades cinemàtiques (Nexus) per a ser tractades, analitzades i presentades posteriorment per part de l'estudiantat.
L’avaluació de l’assignatura es realitza mitjançant un sistema d’avaluació continuada complementat amb una prova final individual. La qualificació final s’obté a partir de la combinació d’activitats desenvolupades al llarg del semestre i d’un examen final.
Els instruments d’avaluació inclouen:
- Examen final individual
- Resolució d’exercicis i problemes
- Pràctiques de laboratori
- Presentació oral
- Participació activa a les sessions, assistència i actitud
Per superar l’assignatura serà necessari obtenir una nota mínima de 4 sobre 10 a l’examen final. En cas de no assolir aquest mínim, no es realitzarà la mitjana amb la resta d’activitats i l’assignatura es considerarà suspesa.
La no presentació o no lliurament de qualsevol de les activitats d’avaluació implicarà la qualificació de 0 en aquella activitat.
L’avaluació dels resultats d’aprenentatge es basa en criteris qualitatius que permeten valorar el grau d’assoliment dels coneixements, habilitats i competències desenvolupades al llarg de l’assignatura. Aquests criteris s’apliquen de manera transversal a les diferents activitats d’avaluació i garanteixen la coherència entre els objectius formatius, la metodologia docent i el sistema d’avaluació.
Es valorarà:
- La comprensió conceptual dels fonaments biomecànics, incloent la correcta assimilació dels principis físics aplicats a l’anàlisi del moviment humà i dels sistemes biològics.
- La capacitat d’aplicació dels coneixements a la resolució de problemes, especialment en contextos propis de l’enginyeria de la salut, utilitzant models mecànics i criteris quantitatius adequats.
- El rigor i la coherència en el raonament científic, valorant la justificació dels procediments utilitzats i la consistència en el desenvolupament de les solucions.
- La interpretació de resultats, incloent la correcta utilització d’unitats, magnituds i representacions gràfiques.
- La capacitat d’anàlisi i interpretació de dades experimentals, especialment en el context de les pràctiques de laboratori, així com l’extracció de conclusions fonamentades.
- L’ús adequat de la terminologia científica i tècnica, tant en la comunicació escrita com oral, assegurant claredat, precisió i estructura en l’exposició dels continguts.
- La capacitat de síntesi i comunicació, especialment en presentacions orals, valorant l’organització de la informació, la claredat expositiva i la capacitat de resposta a preguntes.
- La participació activa i actitud envers l’aprenentatge, incloent la implicació en les activitats proposades, el treball col·laboratiu i la responsabilitat en el seguiment de l’assignatura.
Neumann DA, Roen Kelly E, Kiefer C, Martens K, Grosz CM. Cinesiología del sistema musculoesquelético. 3ª ed. Padova: Editorial Panamericana-Piccin; 2022.
Puig-Diví A. Biomecánica y patomecánica de la marcha humana. Barcelona: AFEDI; 2015.