En esta asignatura los alumnos entrarán en contacto con las respuestas que a lo largo del tiempo la cultura occidental ha dado a la problemática que la teoría de la verdad y la teoría de la realidad abren en la vida humana. Sin una adecuada teoría de la verdad sobre la realidad, la teoría política queda reducida a pragmatismo utilitarista: crisis de la necesaria relación que la vida política tiene que mantener con la vida ética. Es la pretensión de la llamada filosofía primera (clásicamente, Metafísica): ofrecer un fundamento adecuado para establecer una teoría de la verdad sobre la realidad que posibilite la eticidad en la vida política. El estudio de la asignatura, al repasar las propuestas de los grandes pensadores de la filosofía occidental, posibilitará pensar la adecuada relación entre Verdad (filosofía) Bien (ética)- Vida común (política) para enfrentar las tentaciones del relativismo/escepticismo/nihilismo presentes en nuestra cultura con el fin de abrir caminos de mayor justicia, paz y colaboración social (diálogo intersubjetivo en búsqueda del bien común).
UNITAT 1: Introducció a la Metafísica. Les tres maneres de buscar la veritat a la filosofia Occidental. La crisi de la metafísica tradicional i les temptatives contemporànies per (re)pensar la metafísica.
1.1 Els tres elements de la cerca de sentit: Déu, home, món.
1.2 La seva relació a la història d'Occident:
Paradigma cosmològic
Paradigma teològic.
Paradigma antropològic.
1.3 La crisi de la metafísica tradicional i les propostes contemporànies: cap a una nova manera
de relació.
UNITAT 2: Fonamentació cosmològica de la veritat.
2.1 La proposta presocràtica.
2.2 La crisi sofista.
2.3 Teoria de la veritat/ètica/política a Sòcrates/Plató.
2.4 Teoria de la veritat/ètica/política a Aristòtil
UNITAT 3: Fonamentació teològica de la veritat.
3.1 Època patrística. Teoria de la veritat/ètica/política a Sant Agustí
3.2 Primera escolàstica. Sant Anselm i l'argument ontològic.
3.3 Teoria de la veritat/ètica/política a Sant Tomàs.
3.4 Teoria de la veritat/ètica/política a Duns Escoto
UNITAT 4: Fonamentació antropològica de la veritat.
4.1 Sistemes metafísics moderns: racionalisme i empirisme
4.2 Teoria de la veritat/ètica/política a Kant.
4.3 Veritat i esdevenir històric. Hegel i l'esquerra hegeliana (Feuerbach i Marx).
UNITAT 5: Veritat a la cultura actual.
5.1 Veritat en Heidegger
5.2 Veritat en Levinas
La metodologia que s'utilitzarà en la modalitat presencial es concreta en les estratègies següents:
- Mètode expositiu: presentació del contingut teòric mitjançant classe presencial i documentació a la plataforma.
- Anàlisi de textos i documents: lectura personal dels materials que recullen els continguts principals de lassignatura. Preparació individual i/o grupal i posada en comú en sessions grupals a l'aula.
Mètode de presentació oral: exposicions i presentacions dels estudiants.
- Mètode de presentació escrita: elaboració de comentaris, anàlisis i argumentacions de diversos textos o temes generals en forma de redacció o dissertació que els estudiants lliuraran per escrit.
Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel/per la professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al/la professor/a, no s'haguessin pogut lliurar en el període fixat, es podrà fer abans de la data de realització de l'examen de l'assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat a remetre a l'alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats. D'altra banda, l'alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d'avaluació, però només es calcularà la nota final de l'assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris davaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació, constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.
Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a lespera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària. Aquesta mesura s'aplica únicament a cada curs en vigor, de manera que, si no supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició de l'assignatura completa.
Prova escrita final: 35%.
Treballs escrits: 35%.
Exposicions individuals: 20%.
Participació i assistència: 10%.
GILSON, É.: El ser y los filósofos, Eunsa, Pamplona, 2005.
GRONDIN, J.: Introducción a la metafísica, Herder, Barcelona, 2006.
HEIDEGGER, M:
- Los problemas fundamentales de la fenomenología, Trotta, Madrid, 2000.
- ¿Qué es metafísica? Alianza Editorial, Madrid, 2003
HEIMSOETHM H.: Los seis grandes temas de la metafísica occidental, Revista de
Occidente, Madrid, 1974.
ORTEGA Y GASSET, J.:
- Unas lecciones de Metafísica, Revista de Occidente, Madrid, 1974.
- El tema de nuestro tiempo, Revista de Occidente, Madrid, 1966
ZUBIRI, X.:
- Naturaleza, historia y Dios, Alianza, Madrid, 1994
- Los problemas fundamentales de la metafísica occidental, Alianza, Madrid, 2003.
Cada bloc d‟apunts temàtics anirà acompanyat amb la bibliografia corresponent.