Aquesta assignatura capacitarà l'alumnat en el proper rol professional per disposar d'un esperit analític i crític sobre les causes que originen els diferents punts d'avui per afrontar els reptes econòmics, nacionals i internacionals, de les societats actuals. Perquè amb ella l'alumnat haurà adquirit:
Coneixement dels principals pensadors, conceptes i fets econòmics a la història.
Capacitat per detectar problemes socials causats pels diferents punts de vista econòmics política econòmica i la seva aplicació fàctica a l'hora d'adoptar decisions coherents amb els principis de la justícia social.
L'alumnat incorporarà al seu bagatge professional els coneixements suficients per prendre decisions de caire socioeconòmic i polític (polític econòmic) coherents amb els principis fonamentals de la justícia social i l'humanisme cristià, així com amb la missió d'aquesta universitat catòlica: formar homes per servir els homes, per millorar el món.
Avui no sembla que res s'escapi a l'economia. Es parla de finançarització de leconomia, però també del sotmetiment de la política a leconomia; fins i tot de la supeditació de la governança als dictats de leconomia. D'una economia avui global que arriba al nostre dia a dia inexorablement i presidit per variables econòmiques; el deute públic, l'estat del benestar, l'atur o la inflació, per citar-ne només alguns exemples. Són problemes reals i polièdrics, però el seu abordatge al marge de l'economia sembla impossible. Però aquesta decisió no és neutral, es basa en posicionaments teòrics, i n'hi ha diversos, tot i que sempre en la història n'aparegui algun com a dominant. Per això, el seu estudi i coneixement no sembla una qüestió gratuïta en un grau com aquest. En fi, es capacitarà l'estudiant perquè sigui capaç d'adoptar una posició crítica respecte al complex món contemporani on viu i on desenvoluparà la seva activitat professional.
PRESENTACIÓ: L'ECONOMIA, PENSAMENT I HISTÒRIA.
0.1 Presentació general
0.2 Programa i metodologia
UNITAT 1: LA PREHISTÒRIA DE L'ECONOMIA
1.1 D'Aristòtil a Sant Tomàs d'Aquino, les primeres reflexions sobre l'economia.
1.2 El mode de producció antic/esclavista
1.3 El Feudalisme
1.4 William Petty i el naixement de l'economia política
UNITAT 2: LA TRANSCIÓ AL CAPITALISME I EL NAIXEMENT DE L'ECONOMIA POLÍTICA
2.1 Thomas Mun i Malynes: el mercantilisme
2.2 François Quesnay i el Marquès de Mirabeau: els fisòcrates
2.3 Adam Smith i la mà invisible del mercat
2.4 Els plantejaments econòmics i la Revolució Francesa.
UNITAT 3: LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I EL TRIOMF DEL CAPITALISME
3.1 Reformes legals i progrés tecnològic
3.2 La Revolució Industrial: Gran Bretanya i altres economies europees
3.3 Creixement de l'economia mundial (1848-1914): lliure comerç, proteccionisme, imperialisme
3.4. El pensament econòmic en la dialèctica del capitalisme: de David Ricardo a Karl Marx
UNITAT 4: L'ÈPOCA DE LES GRANS ESCOLES I TEÒRIES ECONÒMIQUES: NEOCLASICA, AUSTRIACA, CAMBRIDGE, SRAFFIANA
4.1 Jevons i la teoria marginalista.
4.2 Marshall, llei de l'oferta i la demanda
4.3 Pigou i l'economia del benestar
4.4 Joan Robins i la competència imperfecta
4.5 Keynes i el paper de l'estat com a agent econòmic
4.6 Shumpeter i els cicles econòmics
4.7 Hayeck: la llibertat econòmica com a expressió màxima de llibertat
UNITAT 5: DE LA DESINTEGRACIÓ ECONÒMICA MUNDIAL A LA SEVA RECONSTRUCCIÓ (1914-1989). L'ÈPOCA DE LA FRAGMENTACIÓ I NOUS FONAMENTS
5.1 Les guerres mundials: recensió, revolució i destrucció de leconomia internacional
5.2 El Pla Marshal i els miracles econòmics
5.3 El bloc soviètic
5.4 Descolonització i Tercer Món
5.5 La psicologia, les matemàtiques i l'ètica a l'economia: Nuemann, Nash i la teoria de jocs i el behavioural economics; Solow i la teoria del creixement; la teoria el desenvolupament de Lewis; Frank i Prebisch i la Teoria de la dependència; Samuelson, les polítiques neokeynesianes i d'equilibri pressupostari; Friedman i el monetarisme; neoinstitucionalisme, desenvolupament sostenible, creixement-desenvolupament-progrés, etc.
UNITAT 6: EL TRIOMF DEL NEOLIBERALISME I L'ECONOMIA GLOBAL
6.1 De la caiguda del Mur de Berlín i la Gran Moderació a la Gran Recensió (2008)
6.2 Neoliberalisme, ruptura de consens keynesià
6.3 La bogeria dels banquers: la finançarització de leconomia. El moment Minsky, el deute públic i les polítiques d'austeritat
6.4 La globalització i els BRICs, ara Tigres
6.5 La globalització: turbocapitalisme, creixement del PIB i de la desigualtat (GINI, IDH). Les propostes alternatives: Amartya Sen, Akerlof, Piketty.
Atesa les peculiaritats de la formació no presencial, s'ha establert una metodologia específica per a aquesta modalitat.
1.- Exposició dels continguts de la matèria:
- Exposició magistral de cada mòdul mitjançant videoconferència pregravada.
- Vídeo amb presentació a power point.
- Lectura i compressió de materials (llibres, articles, vídeos, links
) relacionats amb el tema.
- Anàlisi de casos (fòrums virtuals).
- Participació en debats sobre qüestions de reflexió videoconferència en directe.
- Treballs pràctics relacionats amb les Qüestions de Reflexió.
2.- De forma complementària, com a mecanisme de suport als alumnes es programaran tutories grupals i individuals, així com, suport per a la cerca i tractament dinformació. Aquestes activitats tindran un horari establert a principi de curs perquè l'alumne estigui informat del millor moment per aprofitar aquests complements Tutories de grup a través de fòrum de dubtes. Suport per a la cerca i tractament de la informació.
Tutories individuals.
Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel/per la professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al/la professor/a, no s'haguessin pogut lliurar en el període fixat, es podrà fer abans de la data de realització de l'examen de l'assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat a remetre a l'alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats. D'altra banda, l'alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d'avaluació, però només es calcularà la nota final de l'assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris davaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació, constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.
Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a lespera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària. Aquesta mesura s'aplica únicament a cada curs en vigor, de manera que, si no supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició de l'assignatura completa.
Prova final escrita: 40%
Treballs escrits individuals: 20%
Examen oral: 20%
Treball grupal i exposició pública: 20%
- CAMERON. R. y NEAL, L. (2016). Historia económica mundial. Madrid: Alianza Editorial.
- KISHTAINY, N. (2019). Breve historia de la economía. Barcelona: Biblioteca Nueva.
- AMIN, S. (1999). El capitalismo en la era de la globalización. Madrid: Paidós.
- BAREA, M. y BILLÓN, M. (2002). Globalización y nueva economía. Madrid: Encuentro.
- BAUMAN, Zygmunt (2011). Daños colaterales. Desigualdades sociales en la era global. Madrid: Fondo de Cultura Económica.
----- ¿La riqueza de unos pocos nos beneficia a todos? Madrid: Paidós.
- EAGLETON, T. (2005). Ideología. Barcelona: Planeta.
- GONZÁLEZ C.F. (xxxx). El gran suelo de China. Tecno-socialismo y capitalismo de Estado. Madrid: Tecnos.
- GOODWIN, M. (2013). Economix, cómo funciona la economía (y cómo no) en palabras e imágenes. Barcelona: Planeta.
- HOBSBAWM, E. (2009). La era del capital. Barcelona: Critica
----- La era de las revoluciones. Barcelona: Crítica.
- INGHAM, G. (2008). Capitalismo. Madrid: Alianza Editorial.
- LINDBLOM, Ch. E. (2002). El Sistema de Mercado. Madrid: Alianza Editorial.
- MAESSO, Mª y GONZÁLEZ BLANCO, R. (2011). Manual de economía mundial. Madrid:
Pirámide.
- MILANOVIC, B. (2006), La era de la desigualdad. Madrid: Ed. Sistemas.
---- Capitalismo, nada más. Madrid: Taurus.
- PASSET, R. (2013). Las grandes representaciones del mundo y la economía a lo largo de la historia. Ed. Eudeba
- PAYNE, A. y PHILLIPS, N. (2011). Desarrollo. Madrid: Alianza Editoral.
- PIKETTY, Th. (2014). EL capital en el siglo XXI. Madrid: Fondo de Cultura Económica.
- RODRÍGUEZ BRAUN, C. (1997). Grandes economistas. Madrid: Ed. Pirámide.
- RONCAGLIA, A. (2017). Breve historia del pensamiento económico. Zaragoza: Prensas de la Unv. de Zaragoza.
- SCREPANTI, E. y ZAMAGNI, S. (2005). An Outline of the History of Ecionmic Thought. Oxford University Press.
- STEGER, M. B. y ROY, R. K. (2011). Neoliberalismo. Madrid: Alianza Editorial.
- STIGLITZ, J. (2002). El desarrollo no es solo crecimiento del PIB, ICONOS, 13, pp. 72 87.
- THE ECONOMIST (1993). Guía de los indicadores económicos. Madrid: Ediciones del Prado.
- TORRES LÓPEZ, J. (2015). Economía política. Madrid: Pirámide.
- WORLD BANK (2007). Atlas of Global Development. Washington: World Bank.
- WORLD BANK. World Development Indicators. http://databank.bancomundial.org
- JONES, E.L. (1990). El milagro europeo. Madrid: Alianza Editorial.
- TAMAMES, R. y DEBRASA, F. (-----). China Tercer Milenio. Barcelona: Planeta.
- VERGARA, F. (1999). Introduction a los fundamentos filosóficos del liberalismo. Madrid: Alianza Editorial.
- VV.AA. (2013). El libro de la Economía. Madrid: Akal.
- VV.AA. (2014). El libro de la Política. Madrid: Akal.
- ZURITA BORBÓN, A. (xxxx). Neoliberalismo reset. XXXX: Ed. SeKotia.