Aquesta assignatura aporta una visió de les principals teories relacionades amb el camp d?estudi de l?economia regional i urbana. Per això es tractarà la relació entre l?espai geogràfic i l?anàlisi econòmica, els processos i models d?especialització regional i urbana, la política econòmica regional i l?equitat espacial. També es tindran en compte tots els aspectes de la matèria relacionats amb el paper que juguen les ciutats en la innovació o el rol del sector creatiu en l?entorn urbà. L?objectiu final de l?assignatura és dotar l?alumnat dels principals conceptes i eines per analitzar problemes concrets i actuals en l?àmbit regional i urbà.
CONTINGUTS
UNITAT 0: INTRODUCCIÓ
Tema 1: Presentació de l'assignatura d?economia regional i urbana
1.1. La importància dels nuclis urbans en l?economia
1.2. Desenvolupament urbà sostenible
1.3. Ciutats europees. Avaluació de l?entorn urbà
UNITAT 1
Tema 2: Principis d?economia i ordenació de les ciutats
2.1. Principi d?aglomeració o de sinergia
2.2. Principi d?accessibilitat
2.3. Principi d?interacció espacial
2.4. Principi de jerarquia
2.5. Principi d?exportació
Tema 3: Perspectives de la ciutat
3.1. Les funcions de la ciutat
3.2. Globalització i competitivitat de les ciutats
3.3. La ciutat del coneixement
3.4. Consumer city
3.5. Màrqueting de ciutats
3.6. La ciutat creativa i cultural
UNITAT 2
Tema 4: Ciutat i sostenibilitat
4.1. Desenvolupament urbà sostenible
4.2. Compromisos internacionals sobre ciutats sostenibles
Tema 5: Polítiques urbanes sostenibles a la Unió Europea
5.1. URBACT
5.2. Programes i polítiques de la Unió Europea per al desenvolupament de ciutats sostenibles
5.3. Ecosistemes d?innovació transformadora
5.4. Governança transversal
UNITAT 3
Tema 6: Desenvolupament de temes objecte d?estudi
1.1. Selecció de temàtiques/ciutats concretes
1.2. Elaboració de l?estructura del treball
1.3. Exposició i defensa a classe
La metodologia de treball es basa en la participació de l?alumnat a classe, amb una visió pràctica dels conceptes explicats. Es farà una primera part conceptual, i després es deixarà als grups una part de treball comú on s?hauran d?analitzar casos, fomentar el debat raonat per demostrar les competències adquirides i desenvolupar un treball final de l?assignatura.
Convocatòria ordinària: Per ser avaluat en la convocatòria ordinària, cal haver realitzat totes les activitats objecte d?avaluació. Les activitats s?han de lliurar dins els terminis indicats pel/la professor/a. En cas justificat i comunicat, es poden lliurar abans de la data de l?examen, tot i que el/la professor/a no estarà obligat/da a comentar-les.
L?estudiant té dret a fer la prova escrita final encara que no hagi lliurat totes les activitats, però només es calcularà la nota final si les ha entregat totes, d?acord amb els criteris i ponderacions establerts. Si no s?ha lliurat alguna activitat, constarà com a ?No presentat?.
Convocatòria extraordinària: Els criteris són els mateixos. Es conservaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la prova final), a l?espera de les pendents. Aquesta mesura només s?aplica dins del curs vigent. Si no se supera la convocatòria extraordinària, caldrà repetir l?assignatura sencera.
Assistència a classe: 10%
Participació en grups de treball: 25%
Treball individual: 30%
Treball final: 35%
Alonso, O. y Lucio, J. (1999): La Economía Urbana: Un Panorama. Revista de Economía Aplicada, Número 21,
(vol. VII), 1999, págs. 121 a 157.
Bairoch, P., (1988): Cities and Economic Development. From the Down of History to the Present, The University of
Chicago Press.
Brundtland, G.H. (1987): Our common Future Oxford, Oxford University Press. (Trad. en castellano, Nuestro
futuro común, Madrid, Alianza Ed., 1988)
Camagni, R. (2005): Economía Urbana. Barcelona: Antoni Bosch Editor.
Campbell, T. (2009): ?Learning cities: Knowledge, capacity and competitiveness?. Habitat International, 33 (2009)
195-201. Elsevier.
Council of Aalborg (2004): Compromisos de Aalborg. Cuarta conferencia europea de ciudades y pueblos
sostenibles, Aalborg (Dinamarca), 11 de junio de 2004.
Florida, R. (2003): ?Cities and the Creative Class?, City & Community, 2:1 March 2003.
Kotler, P; Haider, D. H. y Rein, I. (1993): Marketing Places. The Free Press.NewYork.
Krugman, P. (1995): Development, Geography and Economic Theory. Cambridge, MA: MIT Press
Meijers, E., Hoekstra, J. y Aguado, R. (2008): ?Strategic planning for city networks: The emergence of a Basque
Global City?? International Planning Studies.August 2008.
Méndez, R. y Sánchez Moral, S. (2011): ?Spanish cities in the knowledge economy: theoretical debates and
empirical evidence?. European urban and regional studies, 18 (2): 136-155.
Porter, M. (1995): The competitive advantage of the inner city, Harvard business review, May/June, 57-71.
Boix, R. (2006): Barcelona ciudad del conocimiento: economía del conocimiento,tecnologías de la información y la
comunicación y nuevas estrategias urbanas. Ajuntament de Barcelona, Barcelona.
Boix, R. y Trullén, J. (2004): ?Knowledge, networks of cities and growth in regional urban systems: theory,
measurement and policy implications?. 44th European Congress of the European Regional Science Association.
Porto, 25-29 August 2004.
García-López, M.A. y Muñiz, I. (2007): ?¿Policentrismo o dispersión? Una aproximación desde la nueva economía
urbana?. Investigaciones regionales. 11 ? Páginas 25 a 43. Mayo de 2007.
García-López, M.A. y Muñiz, I. (2007): ?¿Policentrismo o dispersión? Una aproximación desde la nueva economía
urbana?. Investigaciones regionales. 11 ? Páginas 25 a 43. Mayo de 2007.
Green, F.J., Tracey, P. y Cowling, M. (2007): ?Recasting the City into City-Regions: Place Promotion,
Competitiveness Benchmarking and the Quest for Urban Supremacy?, Growth and Change, Vol. 38 No. 1 (March
2007), pp. 1?22.
Van Winden, W., van Berg, L y Pol, P. (2007): ?European Cities in the Knowledge Economy: Towards a Typology?.
Urban Studies, Vol 44, No. 3 525-549, March 2007.
Vegara, A. (2008): ?La planificación urbanística y sus implicaciones en el mundo en globalización?, UOC Papers,
ISSN 1885-1541, nº7, 2008.
Bertalanffy, L. (2014). Teori?a general de los sistemas: Fundamentos, desarrollo, aplicaciones (20.th ed.). Me?xico:
Fondo de Cultura Económica.
Castells, M. (1997). La era de la información: Economía, sociedad y cultura. vol. 2 el poder de la identidad. 441 2 1
Cic-Ucab/0392 20040218 Gr,
Gil, Z., Miguel Ángel. (2016). Un desarrollo territorial sustentable. Una propuesta desde el desarrollo humano y las
metodologías participativas. Revisión de los programas europeos Available from Universidad Complutense de
Madrid. (37966). Recuperado de: http://eprints.ucm.es/37966/
González, L. (1992). Teoría critica versus teoría de sistema: La confrontación habermas-luhmann. Realidad.
Revista de Ciencias Sociales y Humanidades, 41, 785-811.
Govers, R., & Go, F. (2016). Place branding: Glocal, virtual and physical identities, constructed, imagined and
experienced. Springer.
Herstein, R. (2012). Thin line between country, city, and region branding. Journal of Vacation Marketing, 18(2),
147-155.
Jiménez, M. I. M., & Mínguez, L. A. H. (2017). Cohesión y convergencia en la frontera de Castilla y León con
Portugal (1986-2016): Población, economía y territorio. In Anales de Geografía de la Universidad
Complutense (Vol. 37, No. 1, p. 183). Universidad Complutense de Madrid. doi:10.5209/AGUC.55962 Recuperado
de: https://search.proquest.com/docview/1899475291
Luhmann, N. (1982). Territorial borders as system boundaries. Cooperation and Conflict in Border Areas, 235-244.
Luhmann, N. (1998). Sistemas sociales: Lineamientos para una teoría general (Vol. 15). Anthropos Editorial.
Mascareño, A., & Büscher, C. (2011). Sociología del territorio. Revista LIDER, 19, 25-52. Recuperado de:
https://goo.gl/LL86kD
Midgley, G., & Wilby, J. (2015). Learning across boundaries: Exploring the variety of systems theory and
practice10.1002/sres.2357 Recuperado de:
http://search.ebscohost.com/login.aspx?direct=true&db=ssf&AN=109304471&l...
Petrova, M., & Nenko, A. (2018). Urban emptiness as a resource for sustainable urban development. Management
of Environmental Quality: An International Journal, 29(3), 388-405. 10.1108/MEQ-01-2018-0004
Recuperado de: http://www.emeraldinsight.com/doi/abs/10.1108/MEQ-01-2018-0004
Pressacco, F., Valenzuela, E., & Soto, G. (2017). Identidad regional y modelo de desarrollo alternativo: La
patagonia verde de aysén. Papel Político, 22(1), 159-182.
Rovaletti, M. L. (1989). Teoría general de los sistemas. Signo y Pensamiento, 45-56.
Scheel, M., Carlos. (2012). El enfoque sistémico de la innovación: Ventaja competitiva de las regiones. Estudios
Gerenciales, 28, 27-39. Recuperado de: https://goo.gl/44Lcib
Sen, A. (1998). Las teorías del desarrollo a principios del siglo XXI. Cuadernos de Economía (Santafé De Bogotá),
17(29), 73-100.
Urquieta, M. A., Mariñez, C., & Jorquera, C. (2017). Territorio como medium: Discusión sobre rendimientos
analíticos para las observaciones de la complejidad socio-espacial. Revista Mad, 2(37), 143-167.
10.5354/0718-0527.2017.47279 Recuperado de: https://revistamad.uchile.cl/index.php/RMAD/article/view/47279
Urteaga, E. (2010). La teoría de sistemas de Niklas Luhmann. Contrastes: Revista Internacional de Filosofía, (15),
301-317.
Vergara, N. (2012). "Significación social" y " territorio": Aproximaciones epistemológicas. Líder: Revista Labor
Interdisciplinaria de Desarrollo Regional, (21), 9-18.
Villatoro, F. (2017). El territorio como sistema complejo. Estudios Centroamericanos (ECA), 72(749), 165-176