L'assignatura se centra en l'anàlisi econòmica del medi ambient i la seva concepció com a recurs econòmic. Per a això, s'exposaran a l'alumnat les principals idees i mecanismes que fonamenten les conseqüències de l?activitat econòmica sobre el medi ambient. S?explicaran les principals mesures de política econòmica relatives a l'àmbit ambiental, així com els diferents contextos i enfocaments en què s?apliquen. També es tindrà en compte la justificació i els efectes econòmics de les diferents polítiques públiques ambientals, a més de les externalitats produïdes per l'activitat econòmica que impacten en el medi ambient.
UNITAT 1: EL DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC DE L?ECONOMIA I L?ECOLOGIA
Tema 2: El desenvolupament de la Ciència Econòmica i les Ciències Naturals
2.1 Adam Smith i la mà invisible
2.2 Thomas Malthus i el creixement de la població
2.3 David Ricardo i el patró geogràfic de l?activitat econòmica
2.4 Sadi Carnot, Rudolf Clausius i la Termodinàmica
2.5 Charles Darwin i el paradigma evolutiu
2.6 John Stuart Mill i l?estat estacionari
2.7 Karl Marx i la propietat dels recursos
2.8 Alfred C. Pigou i les fallades de mercat
Tema 3: Convergència entre Economia i Ecologia
3.1 Ludwig von Bertalanffy i la Teoria General dels Sistemes
3.2 Elinor Ostrom i Garret Hardin: gestió de recursos d?accés obert i el paradigma del comú
3.3 Kenneth Boulding i la nau espacial Terra, i Herman Daly i l?economia de l?estat estacionari
3.4 El paper de l?economia neoclàssica en l?economia ecològica i ambiental
UNITAT 2: PRINCIPIS I OBJECTIUS DE L?ECONOMIA ECOLÒGICA I AMBIENTAL
Tema 4: Escala sostenible, distribució justa i assignació eficient
4.1 D?una economia de ?planeta buit? a una economia de ?planeta ple?
4.2 Complementarietat, substituïbilitat i límits fonamentals
4.3 Implicacions polítiques del punt d?inflexió
Tema 5: Ecosistemes, biodiversitat i serveis dels ecosistemes
5.1 Biodiversitat i ecosistemes
5.2 Serveis dels ecosistemes
Tema 6: L?activitat econòmica: creixement i desenvolupament
6.1 Aproximació al Desenvolupament
6.2 Aproximació al Creixement
6.3 Divergències entre Desenvolupament i Creixement
6.4 Sostenibilitat i el manteniment del capital natural
6.5 Sostenibilitat ecològica
Tema 7: Mesura del benestar
7.1 Qualitat de vida, felicitat i benestar
7.2 Del Producte Interior Brut a la Renda de Hicks i al Desenvolupament Sostenible
7.3 Del Producte Interior Brut a la mesura del benestar econòmic
7.4 L?Índex de Benestar Econòmic i l?Indicador de Progrés Genuí
7.5 Cap a la mesura del benestar humà total
UNITAT 3: LABORATORI D?ECONOMIA ECOLÒGICA I AMBIENTAL
Tema 8: L?extens ecosistema d?agents
8.1 Principals institucions i agències governamentals
8.2 Principals entitats i moviments socials
Tema 9: La ciència de dades en l?economia ecològica
9.1 El Big Data i l?Open Data
9.2 Principals magnituds i la seva evolució
UNITAT 4: INSTRUMENTS I POLÍTIQUES
Tema 10: La necessitat d?una visió compartida
Tema 11: Polítiques d?economia ecològica i ambiental
11.1 Sistemes reguladors
11.2 Sistemes basats en incentius
11.3 Tres polítiques per assolir la sostenibilitat
11.4 Cap a una reforma fiscal ecològica
11.5 Cap a una política transdisciplinària per al control de la contaminació
Tema 12: Energia en comú i la transició ecosocial
Tema 13: Modes de governança: democràcia i principis de Lisboa
13.1 Governs democràtics
13.2 Principis de Lisboa
Les metodologies docents combinaran estratègies expositives per part del professor amb altres que fomentin la participació activa de l?estudiantat. Les principals activitats formatives seran: exposicions del professorat, anàlisi de documents i textos, treball en grup, estudi autònom, tutories individuals i en grup, i exposicions orals.
Com que una de les competències transversals que es treballa és el treball en equip, la majoria de les activitats, lectures, reflexions i tasques es realitzaran en grup.
Convocatòria ordinària: Cal haver realitzat totes les activitats avaluables. En cas justificat, es poden lliurar abans de la data de l?examen. L?alumnat pot fer la prova escrita encara que no hagi lliurat totes les activitats, però només es calcularà la nota final si ha lliurat totes segons els criteris establerts. Si no es lliura alguna activitat, constarà com a ?No presentat?.
Convocatòria extraordinària: S?apliquen els mateixos criteris que a l?ordinària. Es conserven les notes de les activitats realitzades a l?espera de les pendents. Aquesta opció només s?aplica durant el curs vigent; en cas de no superar-la, caldrà repetir tota l?assignatura.
Participació a classe: 10%
Treball en equip: 40%
Examen final: 50%
Enviromental Literacy Council (2007): Enviromental Economics, Enviromental Literacy Council.
Cleveland, C. et al (2001): The Economics of Nature and the Nature of Economics, International Society for
Ecological Economics.
Costanza R., et al (2014): An Introduction to Ecological Economics, CRC Press.
Marti?nez-Alier y Roldan Muradian (2015): Handbook of Ecological Economics, Edward Elgar Publishers.
Meadows, D.H.; Meadows, D.L.; Randers, J; Behrens, W. (1972). Los límites del crecimiento: informe al
Club de Roma sobre el predicamento de la Humanidad. Mexico: Fondo de Cultura Económica.
ONU (1987). El informe Brundtland: Nuestro futuro en común. Organización de Naciones Unidas.
ONU (2018). Objetivos de Desarrollo Sostenible: 17 objetivos para transformar nuestro mundo.Organización de Naciones Unidas.
Aguilera-Klink, F. (2012). La economía como sistema abierto: de la disociación a la integración. Cuaderno
Interdisciplinar de Desarrollo Sostenible, Nº8 (pp. 83-110)
Andrae, A. (2017). Total Consumer Power Consumption Forecast. Nordic Digital Business Summit.
Banco Mundial (2016). National Footprint Accounts 2016 (Data Year 2012); World Development Indicators,
Washington D.C: Banco Mundial.
Bardi, U. (2014). Los límites del crecimiento retomados. Madrid: Catarata.
Bensaïd, D. (2015). Contra el expolio de nuestras vidas: una defensa del derecho a la soberanía
energética, a la vivienda y los bienes comunes. Madrid: Errata naturae.
Carpintero, O?. (2005). El metabolismo de la economi?a espan?ola. Recursos naturales y huella
ecolo?gica 1955-2000. Madrid: Fundacio?n Ce?sar Manrique.
Coraggio, J.L., Caillé, A., Laville, J.L., Ferraton, C. (2009). ¿Qué es lo económico? Materiales para un
debate necesario contra el fatalismo. Buenos Aires: Ediciones CICCUS.
Crutzen, P. J. y Stoermer, E. F. (2000). The 'Anthropocene'. Global Change Newsletter Nº41(pp. 17-18).
Georgescu-Roegen, N. (1971). The Entropy law and the Economic Process, Cambridge: Harvard
University Press.
Global Footprint Network (2017). Ecological wealth of nations. Global Footprint Network.
Gobierno Vasco (2002). Estrategia Ambiental Vasca 2002-2020. Vitoria-Gasteiz: Gobierno Vasco.
Herrero, Y. (2010). Menos para vivir mejor: reflexiones sobre el necesario decrecimiento de la presión
sobre los sistemas naturales. El Ecologista.
Hirsch R. L., Bezdek R. H., Wendling R. M. (2005). Peaking of World Oil Production: Impacts, Mitigation, &
Risk Management. Washington: United States Department of Energy.
Intergovernmental Panel on Climate Change (2014). Impactos, adaptación y vulnerabilidad ? Resumen
para responsables de políticas. Contribución del Grupo de trabajo II al Quinto Informe de Evaluación del
Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático Ginebra: Organización Meteorológica
Mundial.
Kapp, K.W. (1970). La ruptura ambiental y los costes sociales: un desafío a la economía. Economía de los
recursos naturales: un enfoque institucional. Madrid: Fundación Argentaria- Visor Distribuciones.
Klein, N. (2015). Esto lo cambia lo todo. El capitalismo contra el clima. Barcelona: Paidós.
Kreft, S. et al (2015). Global Climate Risk Index 2016: Who Suffers Most From Extreme Weather Events?
Weather-related Loss Events in 2014 and 1995 to 2014. Bonn: Germanwatch e.V
Latouche S. (2008). La apuesta por el decrecimiento ¿Cómo salir del imaginario dominante?, Barcelona:
Icaria.
Martínez-Alier, J. y Oliveras, A. (2003). ¿Quién debe a quién? Deuda ecológica y Deuda Externa.
Barcelona: Icaria.
Max-Neef, M.A. (1993). Desarrollo a escala humana: conceptos, aplicaciones y algunas reflexiones.
Barcelona: Icaria.
Mitchell, T. (2011). Carbon Democracy political power in the age of oil. Londres: Verso
Moore, J. W. (2014). The Capitalocene, Part I: On the Nature and Origins of Our Ecological Crisis.
Binghamton: Centro Fernand Braudel, Binghamton University.
Rockström, J. et al (2009). A safe operating space for humanity. Nature Nº461, (pp. 472-475) |
doi:10.1038/461472a [consulta: 25/10/2016].
Stern, N. H. (2007). The economics of climate change: the Stern review. Cambridge: Cambridge University
Press