Aquest curs d?iniciació té com a objectiu principal introduir l?estudiant al dibuix com a mitjà d?anàlisi de l?espai arquitectònic. A través de l?estudi progressiu de l?objecte, l?edifici i la ciutat, l?alumne desenvolupa una mirada atenta, crítica i estructurada. Lluny d?una aproximació digital, es proposa una tornada al dibuix manual com a eina fonamental de pensament, expressió i aprenentatge. En la línia de les pràctiques artístiques i arquitectòniques, el dibuix s?entén aquí com el lloc on es creuen l?observació, la raó i la imaginació.
Exercicis d'observació directa i representació geomètrica: Treballs enfocats a l'anàlisi gràfic d'objectes reals, mitjançant sistemes de representació com el dièdric, l'axonomètric i la perspectiva cònica.
Estudi gràfic d?edificis: Desenvolupament de plantes, alçats, seccions i perspectives d?arquitectures seleccionades.
Lectures urbanes in situ: Sortides a l'entorn urbà amb l'objectiu d'interpretar i representar gràficament estructures espacials complexes mitjançant tècniques de croquis, anotació gràfica i aixecament manual.
Dossier de treballs: Elaboració individual d'un quadern o dossier que reuneix la totalitat dels exercicis realitzats durant el curs, integrant precisió tècnica i sensibilitat gràfica.
Projecte col·lectiu final: Exercici grupal de síntesi, desenvolupat sobre un suport continu (paper Kraft), en què es representa una secció urbana des de la muntanya fins al mar, utilitzant tècniques mixtes i recursos gràfics diversos.
L'assignatura s'imparteix en dues sessions setmanals (una de d?una hora i una altra de quatre hores).
Cada sessió s'estructura en:
? Revisió crítica dels treballs anteriors.
? Classe teòrica o pràctica, orientada a la introducció de conceptes, tècniques i referents, seguida de la seva aplicació immediata mitjançant exercicis guiats.
? Treball autònom de l'estudiant, necessari per completar les tasques iniciades a l'aula, desenvolupar el dossier i preparar els lliuraments.
Professors Titulars
Professors Docents
Coneixement de conceptes bàsics de Dibuix i d'altres sistemes de representació.
Els Resultats d?Aprenentatge d?aquesta assignatura són:
K2 CG02 M01.K01 Reconèixer el paper de les belles arts com a factor que pot influir en la qualitat de la representació arquitectònica a partir de referents artístics que hagin contribuït a les maneres de representar l'arquitectura.
K10 CE04 M01.K02 Identificar la geometria mètrica i projectiva com a fonaments del traçat, disseny i composició arquitectònics i dels sistemes de representació espacial a partir de referències clau de representació del projecte arquitectònic al llarg de la història.
H5 CE02 M01.H01 Aplicar les tècniques de representació arquitectònica, tant plana com de volum, incloses les digitals, per a la representació del lloc, l?espai, les formes, els materials i els processos constructius.
H5 CE05 M01.H03 Aplicar les tècniques de mesurament i aixecament gràfic d'edificis i d'àmbits urbans i naturals per fer el dibuix d'apunts.
L?assignatura s?estructura en tres unitats temàtiques progressives que permeten a l?estudiant desenvolupar una mirada analítica i una pràctica gràfica fonamentada, des de l?observació d?objectes simples fins a la lectura complexa del teixit urbà. Cadascuna d?aquestes unitats integra continguts tècnics, conceptuals i metodològics específics del dibuix arquitectònic com a eina d?anàlisi, representació i pensament.
Unitat 1. L?objecte
Continguts:
Observació directa d?objectes simples, bodegons i elements trobats.
Sistemes de representació: dièdric, perspectiva cònica i esbossos a mà alçada.
Introducció a la textura, la llum i el traç com a mitjans expressius.
Anàlisi gràfica a partir de la forma, la proporció i la geometria.
Treball intensiu de la mà-ull com a base del dibuix com a pensament.
Objectiu específic: Assolir un domini bàsic dels sistemes de representació i desenvolupar una capacitat d?observació estructurada de formes senzilles.
Unitat 2. L?edifici
Continguts:
Anàlisi gràfica d?edificis mitjançant plantes, alçats, seccions i perspectives.
Referències a obres del Moviment Modern i arquitectes com Le Corbusier, Aalto o Scarpa.
Treball de camp: visites a edificis significatius de la ciutat.
Col·laboració transversal opcional amb l?assignatura de Disseny Arquitectònic.
Representació del caràcter arquitectònic: escala, estructura, materialitat.
Objectiu específic: Comprendre el dibuix com a eina crítica per desxifrar i comunicar l?arquitectura construïda, així com per establir relacions espacials i conceptuals.
Unitat 3. La ciutat
Continguts:
Dibuix in situ i lectura urbana des de la muntanya fins al mar.
Representació gràfica a escala urbana: secció territorial, skyline, seqüències visuals.
Composició col·laborativa en format gran (paper Kraft): collage de tècniques apreses.
Desenvolupament de capacitats de síntesi, selecció i narrativa gràfica.
Introducció a la cartografia sensible, les atmosferes urbanes i la densitat.
Objectiu específic: Aplicar de manera integrada totes les tècniques apreses per generar una representació complexa i compartida del territori, posant èmfasi en la mirada arquitectònica crítica.
L'assignatura s'articula mitjançant metodologies actives centrades en l'aprenentatge experiencial i el desenvolupament progressiu d'habilitats gràfiques aplicades a l'anàlisi arquitectònica. Es proposa un ensenyament orientat a adquirir competències mitjançant la pràctica constant del dibuix manual com a eina fonamental d'observació, reflexió i expressió en arquitectura.
Aprenentatge basat en la pràctica: Les sessions presencials estan orientades prioritàriament a fer exercicis pràctics de dibuix, guiats pel professorat, que permeten a l'estudiant adquirir destreses en la representació de l'espai arquitectònic.
Classes teoricopràctiques: Les classes combinen continguts conceptuals breus amb activitats pràctiques directament vinculades, facilitant l'aplicació immediata dels coneixements i fomentant una comprensió integrada del dibuix com a mitjà d'anàlisi.
Revisió crítica continuada: S?estableixen espais de revisió col·lectiva i individual a l?inici de cada classe, fomentant l?avaluació formativa, el pensament crític i la millora contínua del treball de l?estudiant.
Aprenentatge col·laboratiu: Especialment a la fase final del curs, s'hi incorporen dinàmiques de treball en grup, promovent la cooperació, l'intercanvi d'idees i la integració d'habilitats diverses.
L?avaluació de l?assignatura es duu a terme de manera contínua i contempla totes les activitats d?aprenentatge desenvolupades dins i fora de l?aula, en coherència amb la naturalesa progressiva i pràctica del curs.
Les activitats subjectes a avaluació inclouen:
?Realització dels exercicis gràfics corresponents a cadascun dels tres nivells del curs (objecte, edifici, ciutat),
?Participació activa en les dinàmiques d?aula i revisions crítiques
?Assistència obligatòria a classe (mínim del 70% de les sessions)
?Participació a l?activitat transversal Aula BCN
?Examen final al tancament del semestre.
Criteris d?avaluació per Tema
Cada tema (Objecte, Edifici, Ciutat) es qualifica de la manera següent:
80%: activitats d?aprenentatge i producció gràfica (exercicis de taller, dibuix in situ, treballs individuals i col·laboratius).
20%: assistència, actitud i participació a les sessions (mínim 70%).
Totes les activitats d?aprenentatge i avaluació tenen caràcter individual, llevat dels exercicis específicament indicats com a col·laboratius (com ara el projecte final del Tema 3 ? Ciutat). En aquests casos, el treball en grup serà valorat de manera conjunta però es podrà avaluar també el rendiment individual dins del grup.
Qualsevol evidència de còpia, plagi o ús indegut de materials aliens sense citació en activitats individuals podrà comportar una qualificació de 0 (zero) i/o l?aplicació del règim disciplinari vigent de la Universitat.
Les activitats col·laboratives han de respectar la distribució equitativa de tasques i incloure l?autoria compartida en els lliuraments.
Criteris d?avaluació Aula BCN ? Activitat transversal
L?Aula BCN és una activitat comuna a totes les assignatures de primer, segon i tercer curs, que consisteix en una acció transversal de reconeixement i interpretació del territori metropolità. La participació activa i reflexiva a aquesta activitat es valorarà amb un 5% de la nota final del curs.
Criteris d?avaluació Examen final
L?examen final tindrà lloc entre el 19 i el 23 de Gener de 2026 i consistirà en un exercici pràctic de representació que integrarà els continguts treballats durant el semestre. Aquest examen és obligatori per a tot l?alumnat i té un valor del 15% de la nota final.
Criteris d?avaluació Examen de recuperació
En cas de no superar l?avaluació continuada, l?estudiant haurà de fer un examen extraordinari de recuperació.
Si no ha assolit els requisits d?assistència o participació, haurà de presentar, a més, un treball gràfic complementari que serà anunciat amb l?acabament del curs i entregat el mateix dia de l?examen.
-Campo Baeza, A. Pensar con las manos. Ed. Nobuko, Argentina (2009)
-Campo Baeza, A. El Bisturí en la línea. Ed. Universidad de Alicante (2018)
-Berger, J. Modos de ver. Ed. Gustavo Gili, Barcelona (2016)
-Pallasma, J. Los Ojos de la piel. Ed. Gustavo Gili, Barcelona (2005)
-Ministerio del Poder Popular para la Cultura. Instituto de las Artes de la Imagen y el Espacio, La Luz y la Sombra en el Dibujo, Ed. Parramon, Barcelona (2005)
-VVAA, Arquitectura: Más por menos. Ed. Fundación Arquitectura y Sociedad, Madrid (2010)
-Cezanne Site/Non-Site. Ed. Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid (2014)
-Ortega y Gasset, J. La Deshumanización del Arte. Ed. Austral, Barcelona (2016)
-Kandinsky, W. De lo espiritual en el arte. Ed. Premia, México (1989)
-Luis Trillo de Leyva, J.L y Martinez García Posada, A. La Palabra y el Dibujo. Ed. Lampreave , Madrid (2012)
Sobre coneixement general del dibuix:
Ching, Frank. 'Manual del dibujo arquitectónico'. 3a ed. rev. amp. México D.F: Gustavo Gili, 1992.
Ching, Frank. 'Dibujo y proyecto'. Barcelona: Gustavo Gili, 1999.
Schaarwachter, Georg. Perspectiva para arquitectos'. Barcelona: Gustavo Gili, 1969.
Magali Delgado, Ernest Redondo. Dibujo a mano alzada para arquitectos'. Barcelona: Parramón, 2004.
Nicolaides, Kimon. The natural way to draw'. Boston: Houghton Miflin Company, 1969.
Eissen, Koos. Presenting architectural designs'. London: Architecture Design and technology press, 1990.
Crowe, Norman and Paul Laseau. Visual notes'. Melbourne: Van Nostrand Reinold Company, 1984.
Heuser, Karl Christian. Freehand drawing and sketching'. Melbourne: Van Nostrand Reinold Company, 1980.
Berger, John. Sobre el dibujo'. Editorial Gustavo Gili, SL, 2011.
Berger, John. Berger on Drawing'. Occasional Press, Cork, en 2005.
Pallasma, Juhani. La mano que piensa. Editorial Gustavo Gili, SL, 2012
Sobre altres qüestions:
Ruskin, John. Les tècniques del dibuix'. Barcelona: Laertes 1999.
Ficacci, Luigi. Giovanni Battista PIRANESI'. Köln, London, Madrid, New York, París, Tokio: Taschen, 2006.
Cullen, Gordon. El paisaje urbano: tratado de estética urbanística'. 6a ed. Barcelona: Blume: Labor, 1974.
Mc. Luhan, Marshall & Fiore, Quentin. The medium is the massage. Ed. Penguin Books, 1967
Careri, Francesco. "Walkscapes. El andar como práctica estética", Ed. GG. 1985
Calvino, Italo. "Las ciudades invisibles". Ed. Siruela.