El pensament contemporani s'ha caracteritzat per una construcció assagística, crítica i aplicada, que indagava sobre els problemes urgents del món contemporani (sentit de l'existència, violència, fracàs de la proposta de la modernitat, alternatives econòmiques, modes d'exercici del poder, estructura política, etc.). Aquesta diversitat fa palesa la necessitat de pensar en profunditat la realitat circumdant i decidir sobre la possibilitat o no d'aportar solucions i/o alternatives.
Aquesta assignatura, en conseqüència, proporciona als estudiants una important capacitat d'anàlisi del món contemporani i els seus problemes amb certa perspectiva històrica, cultivant una visió holística i interconnectada d'aquests problemes, així com el desenvolupament i l'avaluació de les diferents propostes de solució han anat assajant en diferents corrents de pensament durant el segle XX.
UNITAT 1: Breu introducció general.
1.1. Context històric de la Filosofia Contemporània.
1.2. Mapa dels corrents contemporànies en filosofia.
UNITAT 2: Nietzsche i el canvi de segle
2.1 Nietzsche en el context.
2.2 El pensament de Nietzsche en les etapes i motius fonamentals.
UNITAT 3: Neokantisme, Historicisme i Vitalisme
3.1 El Neokantisme a l'Escola de Marburg: Natorp, Cassirer.
3.2 L'historicisme: Wilhelm Dilthey.
3.3 El vitalisme i les seues tendències: H. Bergson i Ortega i Gasset.
UNITAT 4: Filosofia de la Crisi i Fenomenologia.
4.1. Filosofia de la Crisi: Georg Simmel, Oswald Spengler.
4.2. Husserl i la fenomenologia.
UNITAT 5: L'Existencialisme.
5.1. Existencialisme a Alemanya: Karl Jaspers.
5.2. Existencialisme a França: J. P. Sartre, G. Marcel.
UNITAT 6: Altres grans corrents del selge XX
6.1. Russell, Witgenstein, el Neopositivisme i la Filosofia Analítica
6.2. L'Escola de Frankfurt i la teoria crítica de la societat
6.3. Postestructuralisme, Deconstrucció, Postmarxisme i Postmodernitat
Per al desenvolupament de l'assignatura es faran servir les estratègies següents:
- Mètode expositiu: Presentació del contingut teòric mitjançant classe presencial i documentació a la plataforma.
- Anàlisi de textos i documents: Lectura personal dels materials que recullen els continguts principals de l'assignatura. Preparació individual i posada en comú, en sessions grupals (presencials o virtuals).
- Protocols de classe: Exposicions dels estudiants resumint el que s'ha tractat a la classe anterior.
- Presentació escrita: Contestació i entrega per part de l'estudiant dels qüestionaris i anàlisi de lectures de les unitats temàtiques que es requereixin.
Ús d?eines d?intel·ligència artificial (IA):
Si s?utilitzen eines d?IA en alguna activitat, cal incloure un paràgraf indicant per a què s?ha fet servir la IA i quines instruccions s?han utilitzat per obtenir els resultats que es facin servir en el treball. No fer-ho constitueix una vulneració de les polítiques d?honestedat acadèmica.
Per poder ser avaluat/ada en la convocatòria ordinària, és imprescindible haver realitzat totes les activitats objecte d?avaluació.
Les activitats avaluables s?han de lliurar en les dates indicades pel/la professor/a. Si, per alguna raó degudament justificada i comunicada, no s?han pogut lliurar dins del termini establert, es podran entregar abans de la data de l?examen de l?assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar. Tot i així, en aquest cas, el/la professor/a no estarà obligat/da a fer arribar els seus comentaris a l?alumne/a sobre aquestes activitats.
D?altra banda, l?alumne/a té dret a fer la prova escrita final encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d?avaluació. Tanmateix, només es calcularà la nota final de l?assignatura si ha lliurat totes les activitats, i d?acord amb els criteris d?avaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver entregat o realitzat alguna activitat objecte d?avaluació, constarà en l?acta com a ?No presentat/ada? en la convocatòria.
CONVOCATÒRIA EXTRAORDINÀRIA
Els criteris d?avaluació són els mateixos que en la convocatòria ordinària, per tant, cal aportar totes les activitats d?avaluació previstes al llarg del curs. Es conservaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la prova escrita final), a l?espera que es completin les activitats pendents. En aquesta convocatòria s?aplicaran els mateixos criteris de ponderació que en l?avaluació ordinària. Aquesta mesura s?aplicarà únicament durant el curs acadèmic en vigor. En cas de no superar la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula comportarà la repetició completa de l?assignatura.
Prova Final: 50%.
Protocols de classe: 10%.
Comentaris de text: 25%.
Exposició de tasques/participació a classe: 15%
Giovanni Reale Dario Antiseri (1989) Historia del Pensamiento Filosófico y Científico. Barcelona, Herder, tomo III.
Belaval, Y., La filosofía en el siglo XX, México, S. XXI, 1989.
Bermudo, J.M. (dir.), Los filósofos y sus filosofías, Barcelona, Vicens Vives, 1983 (vol. 3).
Colomer, E., El pensamiento alemán de Kant a Heidegger. Tomo tercero. El postidealismo: Kierkegaard, Feuerbach, Marx, Nietzsche, Dilthey, Husserl, Scheler,
Heidegger, Barcelona, Herder, 2002.
Cruz, M., Filosofía contemporánea, Madrid, Taurus, 2002.
Garin, E., La filosofía y las ciencias en el siglo XX, Barcelona, Icaria, 1983.
Garrido, M., Valdés, L. M., Arenas, L. (Coords.), El legado filosófico y científico del siglo XX, Madrid, Cátedra, 2005.
Hernández-Pacheco, Corrientes actuales de filosofía, Madrid, Tecnos, 1996 (vols. 1 y 2).
Lechte, J., 50 pensadores contemporáneos esenciales, Madrid, Cátedra, 2010.
Muguerza, J. y Cerezo, P. (eds.), La filosofía hoy, Barcelona, Crítica, 2000.
Paci, E., La filosofía contemporánea, Buenos Aires, Eudeba, 1987.
Sáez Rueda, L., Movimientos filosóficos actuales, Madrid, Editorial Trotta, 2009.
Villacañas, J. L., Historia de la filosofía contemporánea, Madrid, Akal, 1997.
Al començament de cada unitat el professor facilitarà a l'aula bibliografia específica sobre cadascun dels corrents a tractar.
D'Agostini, F., Analíticos y Continentales, Madrid, Cátedra, 2009.
Laín Entralgo, P., Teoría y realidad del otro, Madrid, Alianza Editorial, 1983.
Jolivet, R., Las doctrinas existencialistas desde Kierkegaard a J.-P. Sartre, Madrid, Gredos, 1950.
Moran, D., Introducción a la Fenomenología, Barcelona, Anthropos, 2011.
Nudler, O. y Naishtat, F. (comps.), El filosofar hoy, Buenos Aires, Biblos, 2003
Nudler, O. (ed.), Filosofía de la filosofía, Madrid, Editorial Trotta, 2010