L'assignatura afavoreix la capacitat d'anàlisi de les diferents realitats socials i religioses i ens apropa a la comprensió de les diferents tradicions religioses, socials i culturals. A més, reforça la capacitat de diàleg i el coneixement de les diferents tradicions religioses del món actual. Llavors es pretén que l'alumnat s'aproximi a l'anàlisi del fenomen religiós a la societat contemporània quant a realitat antropològica, política i cultural (aproximació a la sociologia de la religió) alhora que descobreixen les notes i caràcters fonamentals del fet religiós (estructura del fet religiós: fenomenologia) i la seva diversitat (Cristianisme, Islam i Budisme). D'altra banda, es pretén dotar l'estudiant de les eines i els instruments necessaris per al diagnòstic i el pronòstic social analitzant els fets socials, polítics i culturals més rellevants del món actual i la seva problematicitat, alhora que es posa en relleu la proposta social cristiana.
UNITAT 1: El FET RELIGIÓS
Tema 1: El Fet Religiós
Tema 1.1. El Fet Religiós i el context actual, una aproximació des de la sociologia: secularització i dessecularització; laïcisme i laïcitat; religiositat líquida i forta (fonamentalismes i sectes).
Tema 1.2. El Fet Religiós, una aproximació des de la fenomenologia: caràcters del fet religiós.
Tema 2: El pluralisme religiós
Tema 2.1. La diversitat de religions. Tipologia general.
Tema 2.2. El Budisme.
Tema 2.3. L'Islam.
Tema 3: El Cristianisme
Tema 3.1. Introducció a la Sagrada Escriptura.
Tema 3.2. Jesucrist.
Tema 3.3. L´Església.
UNITAT 2: PENSAMENT SOCIAL CRISTIÀ
Tema 4. Epistemologia de la Doctrina Social de lEsglésia (DSI)
Tema 4.1. La persona: un ésser complex, relacional i obert al futur.
4.2. Naturalesa de lacte moral i estructura dels sistemes de contrast.
4.3. Els fonaments del sistema de contrast catòlic.
4..4. Els principis de la Doctrina Social de lEsglésia.
Tema 5: Text i context de les encícliques socials. Una introducció a la història de la DSI (1891-2016)
5.1. Introducció i preàmbul.
5.2. El compromís social de lEsglésia abans de la Revolució Francesa.
5.3. Primera etapa de la història de la DSI.
5. 4. Segona etapa de la història de la DSI.
5.5. El magisteri de Joan Pau II (1978-2005) i la DSI.
Tema 6: Els Drets Humans
6.1. Què són els DDHH? Notes principals
6.2. Fonamentació dels DDHH: filosòfica i teològica
6.3. Tres generacions dels DDHH
6.4. Història dels DDHH
6.5. Actitud i missió de l'Església davant dels drets humans
Tema 7: La vida i la DSI
6.1. La bioètica i la necessitat per a la defensa de la vida. Fites i fets
6.2. La conservació del creat
6.3. La preocupació de la DSI pels problemes de la bioètica: avortament, enginyeria genètica i eutanàsia.
Tema 8. La família
8.1. Concepte. Evolució històrica.
8.2. La família, institució social bàsica. El matrimoni i la família.
8.3. Reptes i desafiaments de la família actual. Crisi de la família?
Tema 9: Les migracions i la DSI
9.1. Les migracions com a dinàmica del gènere humà.
9.2. Les migracions en el marc de l'Estat-Nació-Frontera.
9.3. Les migracions contemporànies.
9.4. Estatut jurídic de les persones migrants.
9.5. Les migracions en el marc dels DDHH.
9.6. La postura de la DSI.
Tema 10: Violència. La guerra i la pau
10.1. Concepte i causes de la violència.
10.2. Caracterologia de la violència.
10.3. La guerra justa i la no-violència.
10.4. La DSI davant dels fenòmens violents
Tema 11. Economia, empresa i DSI
11.1. Introducció: economia i ètica.
11.2. Una perspectiva antropològica.
11.3. Els sistemes econòmics.
11.4. L'empresa i la DSI
Tema 12. LEsglésia i la comunitat política
12.1. Introducció i punt de partida.
12.2. Formes històriques de les relacions Església-Estat.
12.3. La relació Església-Estat al Concili Vaticà II.
12.4. Les relacions Església-Estat a Espanya.
Tema 13. La llibertat religiosa
13.1. La controvertida i necessària experiència de la religió.
13.2.2. La possibilitat de l´espiritualitat per a la comprensió de l´individu.
13.3. La protecció de la cerca.
13.4. Cap al reconeixement del dret: etapes.
13.5. L'Església catòlica fins a Dignitatis humanae.
La metodologia presencial que s'utilitzarà en la impartició de l'assignatura es desenvolupa de la manera següent:
- Sessions teòriques del professor, amb lexposició dels continguts teòrics clau de lassignatura, textos i pautes. Suposa assistir a les sessions magistrals
- Sessions pràctiques: reflexió sobre els coneixements adquirits, lectures i comentaris per a la realització de treballs, qüestionaris i altres activitats individuals i grupals. Suposa la participació activa.
- Treball fora de l'aula: treball d'estudi i de reflexió; preparació del treball escrit i activitats. Suposa el treball personal de l'estudiant.
- Tutories individuals.
Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel/per la professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al/la professor/a, no s'haguessin pogut lliurar en el període fixat, es podrà fer abans de la data de realització de l'examen de l'assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat a remetre a l'alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats. D'altra banda, l'alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d'avaluació, però només es calcularà la nota final de l'assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris davaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació, constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.
Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a lespera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària. Aquesta mesura s'aplica únicament a cada curs en vigor, de manera que, si no supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició de l'assignatura completa.
Realització d'una prova escrita al final del període lectiu: 40%
Preparació individual d´un treball escrit de 3.000 paraules sobre algun tema relacionat amb el programa de l´assignatura, a triar per l´estudiant entre els que proposi el professor: 30%
El treball escrit s'adaptarà a la següent estructura:
a) Resum executiu incloent les conclusions més rellevants
b) Presentació de la pregunta de recerca
c) Revisió de la literatura organitzada temàticament
d) Conclusions i implicacions
Activitats proposades a classe, qüestionaris, presentacions: 30%
J.M. APARICIO (coor.) Cristianismo y Ética Social, UPCO, Madrid, 2022
A CORDOVILLA (ed.), Cristianismo y Hecho Religioso, UPCO, Madrid 2013
J. M. CAAMAÑO, P. CEBOLLADA (eds.), Pensamiento Social Cristiano, UPCO, Madrid 2015.
Selecció dalgun capítol de:
J. RATZINGER, Introducción al cristianismo; Sígueme, Salamanca 2005.
J. RATZINGER, Ser cristiano en la era neopagana; Encuentro, Madrid 1995.
H.U. VON BALTHASAR, Católico; aspectos del Misterio; Encuentro, Madrid 1995.
M. BUBER, Eclipse de Dios; Sígueme, Salamanca 2003.
P. RODRÍGUEZ PANIZO, La herida esencial, San pablo/Comillas, Madrid 2013.
H. DE LUBAC, Paradoja y misterio de la Iglesia; Sígueme, Salamanca 2002.
G. GRESHAKE, Creer en el Dios uno y trino; Sal terrae, Santander 2002.
W. KASPER y otros, El problema de Dios hoy; Sal terrae, Santander 2012.
A. GESCHÉ, El mal; Ediciones Sígueme, Salamanca 2010
A. GESCHÉ, El hombre; Ediciones Sígueme, Salamanca 2010
R. STARK, Falso testimonio; Sal terrae, Santander 2017
F. HADJADJ, El paraíso en la puerta; Ed. Nuevo Inicio, Granada, 2012
F. HADJADJ, Puesto que todo está en vías de destrucción; Ed. Nuevo Inicio, Granada, 2012
PONTIFICIO CONSEJO JUSTICIA Y PAZ, Compendio de Doctrina Social de la Iglesia, BAC, Madrid 2009.
I. CAMACHO, Creyentes en la vida pública, San Pablo, Madrid 1995.
I. CAMACHO, Doctrina social de la Iglesia, Ed. San Pablo, Madrid 1991.
L. GONZÁLEZ CARVAJAL, En defensa de los humillados y ofendidos. Los derechos humanos ante la fe cristiana, Sal terrae, Santander 2005.
L. GONZÁLEZ CARVAJAL, Entre la utopía y la realidad. Curso de Moral Social, Sal terrae, Santander 1998. Once grandes mensajes, BAC, Madrid 2002.
Artícles:
R. AGUIRRE, Aproximación al Jesús de la historia: Cuadernos de Teología de Deusto 5 (1996).
M. ARROYO, La fuerza de la religión y la secularización en Europa; Iglesia Viva 224 (2005) 99-106.
J. L. BARBERÍA, ¿Un Islam español?, El País, 29.07.2007.
P. BERGER, Las religiones en la era de la globalización; Iglesia Viva 218 (2004) 69- 78.
F. FUKUYAMA, Un año que vivimos peligrosamente; ABC 17.11.2005.
J. MARTÍNEZ, La Declaración sobre la libertad religiosa. La importancia excepcional de un documento menor; Sal terrae 92 (2004) 511-523.
J. MARTÍNEZ, Filosofía, política y economía; ABC 10.08.2016.