S'ha dit a vegades de la filosofia que és l'esforç del concepte. I en efecte, és un tret característic de la filosofia intentar aprehendre el fugaç i el concret dins de representacions que li donin fixesa. D'aquesta manera busquem principalment dues coses. En primer lloc, busca trobar sentit on abans hi havia més aviat dades inconnexes, una cosa així com la multiplicitat d'intuïcions de què parlés Kant; i justament, basant-nos en Kant, la filosofia en el cas de la política busca prendre les dades concretes de la realitat política, una cosa així com les dades en brut, i trobar conceptes amb què considerar-los, conscient que, en cas contrari, serien una cosa així com les intuïcions sense conceptes que són cegues. I al revés, en filosofia política es busca que aquests conceptes s'ajustin al que en l'experiència se'ns mostra com a propi de la política, evitant així construccions a l'aire, corrent el risc (i ens tornem a inspirar a Kant) que els conceptes sense intuïcions es quedin buits. En segon lloc, la filosofia no cerca només comprendre, trobar conceptes, cerca comprendre en profunditat. Vol entendre des de l'arrel els fenòmens, fer-se tant com sigui possible una representació que reculli plenament la política i els seus fenòmens i les comprengui des dels seus fonaments des d'allò que dóna compte del seu sentit d'una manera el més completa i radical possible. Això és a més el que, segons el nostre parer, diferencia la filosofia política i social d'altres disciplines que també, evidentment usen conceptes però que no busquen (perquè no ho han de fer) arribar a l'arrel, sinó fer-nos amb un mapa que ens permeti moure'ns entre els fenòmens. Aquí, en les matèries filosòfiques, es busca anar més enllà: més que un mapa de superfície, es busca adonar de tots els fenòmens amb el màxim ideal de comprensió, per més que es tingui consciència que aquesta tasca probablement no acabi mai i estigui sempre amenaçada de fracàs. D'aquesta manera, aquesta matèria busca que els estudiants guanyin la sensibilitat per al concepte i l'habilitat per fer-se preguntes que apuntin a la profunditat. D'aquesta manera, es complementa amb les matèries més estrictament empíriques, contribuint així a un professional capaç d'estar atent als problemes concrets alhora que té el punt de vista de la profunditat i la totalitat, dualitat necessària per afrontar els grans desafiaments de el nostre temps.
UNITAT 1: Filosofia i política:
Tema 1: Definicions, domini i mètodes.
1. Allò polític: especificitat i relacions.
2. Consideracions històriques.
3. Consideracions sistemàtiques.
Tema 2: El poder:
2.1. Definició i perspectives danàlisi.
2.2. El "grau zero" del polític.
2.3. Poder constituent i poder constituït.
2.4. Poder, domini, autoritat.
Tema 3: El sistema social:
3.1. Política. Economia. Cultura.
3.2. Relacions: autonomia i interdependència.
3.3. Estructura social i formes dorganització política.
3.4. Estructura i canvi social. Organitzacions i institucions.
3.5. Modernització: problemes polítics.
UNITAT 2: Problemes polítics de les societats complexes
Tema 4: Democràcia. Globalització, Pluralisme i multiculturalitat
4.1. Començaments i principis de la democràcia.
4.2. Formes de democràcia.
4.3. La Globalització i les tensions de la democràcia.
4.4. Democràcies en un món plural.
Tema 5: Lindividu i la comunitat. Universalitat i localisme.
5.1. L'individu i allò social.
5.2. Polítiques de proximitat.
5.3. Horitzons d'universalisme.
Tema 6: Transformació de la política:
6.1. Nous paradigmes de pensament i acció.
6.2. Polítiques de la postmodernitat.
L'assignatura combinarà dos tipus d'activitats que tenen per objectiu adquirir coneixements i desenvolupar competències per part de l'alumnat.
Sessions magistrals: el professor oferirà una sèrie d'explicacions per presentar els continguts teòrics principals del curs, és a dir, les qüestions, conceptes, posicions i arguments dels autors que són objecte d'estudi d'aquesta assignatura. La sessió magistral no és incompatible amb la intervenció de l'alumnat, a qui se li interpel·larà perquè demostri la comprensió dels temes tractats, a més d'oferir posicions argumentades sobre aquests.
Activitats pràctiques i/o de debat: cada sessió del curs comptarà amb una part dedicada exclusivament al debat i a la reflexió per part de lalumnat. Els estudiants hauran de comentar críticament una qüestió política, localitzant la problemàtica filosòfica que planteja, relacionant-la amb els autors estudiats i oferint un posicionament argumentat. Aquestes activitats podran partir duna notícia dactualitat, de lenunciat dun problema dun text filosòfic a comentar, i permetran a lalumnat posar en pràctica, de forma regular, la capacitat de comprensió, anàlisi i argumentació que també serà necessària en altres activitats davaluació.
Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel/per la professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al/la professor/a, no s'haguessin pogut lliurar en el període fixat, es podrà fer abans de la data de realització de l'examen de l'assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat a remetre a l'alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats. D'altra banda, l'alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d'avaluació, però només es calcularà la nota final de l'assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris davaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació, constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.
Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a lespera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària. Aquesta mesura s'aplica únicament a cada curs en vigor, de manera que, si no supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició de l'assignatura completa.
1. Participació i qualitat de les intervencions a classe, especialment durant la part pràctica i/o reservada al debat amb què comptarà cada sessió: 10%.
2. Ressenya crítica sobre un llibre a escollir entre la proposta de lectures indicades per part del professor de lassignatura: 25%.
3. Prova parcial: reflexió personal argumentada, a partir dels autors tractats al llarg del curs, sobre un problema polític: 25%.
4. Prova final: comentari de text, continguts teòrics i reflexió argumentada: 40%.
Abensour, M., El espíritu de las leyes salvajes, Ediciones del Sol, Buenos Aires, 2007.
Abensour, M., La democracia contra el Estado, Catarata, Madrid, 2017.
Agamben, G., Homo sacer. El poder soberano y la nuda vida, Pre-Textos, Valencia, 1998.
Agamben, G., Estado de excepción, Pre-Textos, Valencia, 2011.
Arendt, H., Los orígenes del totalitarismo, Madrid, Taurus, 1974, reed. 1998.
Arendt, H., Sobre la revolución, Madrid, Alianza, 2006.
Arendt, H., Eichmann en Jerusalén. Estudio sobre la banalidad del mal, Barcelona, Lumen, 2003.
Arendt, H., ¿Qué es la política? Paidós Ibérica, Barcelona 2009.
Arendt, H., La promesa de la política, Barcelona, Paidós, 2008.
Badiou, A., Condiciones. Filosofía y política, Siglo XXI, México, 2002.
Badiou, A., El siglo, Manantial, Buenos Aires, 2005.
Bakunin, M., Dios y el Estado, Madrid, Intervención cultural, 2008.
Bobbio, N., Estudios de Historia de la Filosofía: de Hobbes a Gramsci, Madrid, Debate, 1985.
Bobbio, N., La teoría de las formas de gobierno en la historia del pensamiento político,
México, Fondo de Cultura Económica, 1987.
Bobbio, N., Thomas Hobbes, México, Fondo de Cultura Económica, 1986.
Böckenförde, E.W., Estudios sobre el Estado de Derecho y la Democracia, Trotta, Madrid, 2000.
Burke, E., Reflexiones sobre la revolución en Francia, Madrid, Alianza, 2010.
Derrida, J., Políticas de la amistad, Trotta, Madrid, 1998.
Derrida, J., Espectros de Marx, Madrid, Trotta, 1995.
Derrida, J., Canallas. Dos ensayos sobre la razón, Trotta, Madrid, 2005.
Derrida, J., Seminario La bestia y el soberano, Manantial, Buenos Aires, 2011 (2 vols.).
Díez del Corral, L., El pensamiento político de Tocqueville : formación intelectual y ambiente histórico, Madrid, Alianza, 1989.
Dunn, J., (Dir.), Democracia. El viaje inacabado, Tusquets, Barcelona, 1995.
Enaudeau, C., La paradoja de la representación, Paidós, Barcelona, 1999.
Esposito, R., Bíos. Biopolítica y filosofía. Amorrortu, Buenos Aires, 2006.
Esposito, R., Communitas, Amorrortu, Madrid, 2003.
Esposito, R., Immunitas, Amorrortu, Madrid, 2004.
Ferrajoli, L., La democracia a través de los derechos, Trotta, Madrid, 2014.
Ferrajoli, L., Pricipia iuris. Teoría del derecho y de la democracia, Trotta, Madrid, 2013 (3 vols.).
Fioravanti, M., Constitución. De la antigüedad a nuestros días, Trotta, Madrid, 2011.
Fioravanti, M., Constitucionalismo. Experiencias históricas y tendencias actuales, Trotta, Madrid, 2014.
Foucault, M., Genealogía del racismo, La Piqueta, Madrid, 1992.
Foucault, M., Defender la sociedad, Fondo de Cultura Económica, México, 2000.
Habermas, J., Teoría de la acción comunicativa I: Racionalidad de la acción y racionalización social, Madrid, Taurus, 1980.
Habermas, J., La inclusión del otro. Estudios de teoría política, Paidós, Barcelona, 1999.
Hamilton, A., Madison, J., y Jay, J., El federalista, Fondo de Cultura Económica, México, 2001.
Havel, V., El poder de los sin poder, Madrid, Encuentro, 1990 (hay reedición de 2011).
Hegel, G.W.F., Principios de filosofía del derecho, Edhasa, Madrid, 1999. 13
Heidegger, M., La autoafirmación de la universidad alemana; El rectorado: 1933-1934;
Entrevista del Spiegel, Madrid, Tecnos, 1989.
Heller, H., El sentido de la política y otros ensayos, pre-Textos, Valencia, 1996.
Heller, H., Teoría del Estado, FCE, México, 2006.
Heller, H., La soberanía, FCE, México, 1995.
Hobbes, Th., Leviatán o la materia, forma y poder de una república eclesiástica y civil,
Fondo de Cultura Económica, Buenos Aires,2003.
Husserl, E., La crisis de las ciencias europeas y la fenomenología trascendental, Barcelona, Crítica, 1991.
Kelsen, H., Teoría pura del derecho, Trotta, Madrid, 2013.
Kelsen, H., Esencia y valor de la democracia, KrK, Oviedo, 2012.
Kelsen, H., Religión secular, Trotta, Madrid, 2015.
Kymlicka, W., Ciudadanía multicultural: una teoría liberal de los derechos de las minorías, Barcelona, Paidós, 1996.
Laclau, E., La razón populista, FCE, México, 2018.
Laclau, E., Mouffe, Ch., Hegemonía y estrategia socialista, hacia una radicalización de la
democracia, FCE, Buenos Aires,1999.
Lanceros, P., Fuera de la ley. Poder, justicia y exceso, Abada, Madrid, 2012.
Lanceros, P., Orden sagrado, santa violencia. Teo-tecnologías políticas, Abada, Madrid, 2014.
Lanceros, P., El robo del futuro. Violencias, miedos, crisis, Catarata, Madrid, 2017.
Lefort, C., Maquiavelo, lecturas de lo político, Trotta, Madrid, 2010.
Locke, J., Segundo tratado del gobierno civil, Madrid, Alianza, 2004.
, Ensayo y Carta sobre la tolerancia, Madrid, Alianza, 2005.
Loraux, N., (2008) La ciudad dividida. El olvido de la memoria en Atenas, Katz, Buenos Aires, 2008.
Luhmann, N., Poder, Anthropos, Barcelona, 2013.
Luhmann, N., La sociedad de la sociedad, Iberoamericana, México, 2001.
Luhmann, N., Sociología política, Trotta, Madrid, 2014.
MacIntyre, A., Tras la virtud, Barcelona, Crítica, 1987, reed. 2001.
Macpherson, C.B. La Teoría Política del Individualismo Posesivo: de Hobbes a Locke. Barcelona, Fontanella, 1979.
Maquiavelo, M. Discursos sobre la primera época de Tito Livio, Alianza, Madrid, 2001.
Maquiavelo, N., El príncipe, Alianza, Madrid, 2007.
Martínez, J., Religión en público. Debate con los liberales, Madrid, Encuentro-UPCO, 2012
Marx, K., El Capital, FCE, México, 1972.
Menéndez Ureña, E., La teoría crítica de la sociedad de Habermas: crisis de la sociedad industrializada, Madrid, Tecnos, 3ªedición, 2008.
Montesquieu, Del Espíritu de las leyes, Tecnos, Madrid, 2002.
Mouffe, Ch., La Paradoja democrática, Gedisa, Madrid, 2009.
Nozick, R., Anarquía, estado y utopía, Fondo de Cultura Económica, 1990.
Nussbaum, Crear capacidades. Propuestas para el desarrollo humano, Barcelona, Paidós, 2012.
Patočka, J., Libertad y sacrificio, Salamanca, Sígueme, 2007.
Pitkin, H.F., El concepto de representación, CEPC, Madrid, 2017.
Pocock, John. El momento maquiavélico, Tecnos, Madrid, 2008.
Ramos Vera, M., La utopía conservadora, Universidad Pontificia Comillas, Madrid,2020.
Rancière, J., El desacuerdo. Política y filosofía, Nueva Visión, Buenos Aires, 1996.
Rawls, J., Teoría de la justicia, Madrid, Fondo de Cultura Económica,
Rawls, J., El liberalismo político, Barcelona, Crítica, 1996, reed. 2004.
Requejo, F. Las democracias: Democracia antigua, democracia liberal y Estado de Bienestar, Ariel, Barcelona, 1990.
Rosanvallon, P., Por una historia conceptual de lo político, Fondo de cultura Económica, México, 2002.
Rosanvallon, P., La legitimidad democrática, Paidós, Barcelona, 2010.
Rousseau, J. J., Del contrato social, Alianza, Madrid, 2000.
Rosanvallon, P., El buen gobierno, Manantial, Buenos Aires, 2016.
Rousseau, J. J., Discurso sobre el origen de la desigualdad entre los hombres, Alianza, Madrid, 1980.
Sandel, M., El liberalismo y los límites de la justicia, Gedisa, Madrid, 2000.
Sandel, Michael, Justicia, ¿hacemos lo que debemos?, DeBolsillo, Madrid, 2012.
Schmitt, C., El Leviathan en la teoría del Estado de Thomas Hobbes, Comares, Granada, 2004.
Schmitt, C., El concepto de lo político, Alianza, Madrid, 1998.
Schmitt, C., Teología política, Trotta, Madrid, 2009.
Schmitt, C., Teoría de la constitución, Alianza, Madrid, 2011.
Schmitt, C., Ensayos sobre la dictadura, Tecnos, Madrid, 2013.
Skinner, Q., Lenguaje, política e historia, Universidad de Quilmes, Buenos Aires, 2004.
Sloterdijk, P., En el mundo interior del capital, Siruela, Madrid 2007.
Strauss, L., ¿Qué es la Filosofía Política?, Guadarrama, Madrid, 1970.
Strauss, L., La ciudad y el hombre, Buenos Aires, Katz,, 2006.
Stuart Mill, J., De la libertad, Barcelona, Acantilado, 2013.
, El sometimiento de la mujer, Madrid, Alianza, 2010.
Taylor, Fuentes del yo, Barcelona, Paidós, 2006.
Tocqueville, A., La democracia en América, Madrid, Alianza, 1986.
Velasco, J. C., Habermas, Madrid, Alianza, 2013.
Walzer, M., Las esferas de la justicia: una defensa del pluralismo y la igualdad, Madrid,
Fondo de Cultura Económica, 2001 (reimp: 2004).
Zarka, Y. Ch., Filosofía y política en la época moderna, Escolar y Mayo, Madrid, 2008.
Bobbio, N. y Mateucci, N., Diccionario de Política, Siglo XXI, México, 1987.
Bobbio, N. y Bovero, M., Origen y fundamentos del poder político. México. Grijalbo, México, 1985.
Boron, A.(Comp.), La Filosofía Política Moderna, Buenos Aires, Eudeba-Clacso, 2007.
Boron, A. (Comp.), La Filosofía Política Clásica, Buenos Aires, Clacso/Eudeba, 2006.
Campbell, T. Siete Teorías de la Sociedad, Cátedra, Madrid, 1988.
Hampsher-Monk, I., Historia del Pensamiento Político Moderno: Los Principales
Pensadores Políticos de Hobbes a Marx, Ariel, Barcelona, 1996.
Haworth, A., A., Understanding the political philosophers : from ancient to modern times, Londres, Routledge, 2ªedición, 2012.
Kymlicka, W., Filosofía política contemporánea, Barcelona, Ariel, 1995.
MacIntyreA., Historia de la ética, Barcelona, Paidós, 1982.
Mayer, J.P. Trayectoria del Pensamiento Político, FCE, México,1981.
Miller, D. (Dir.), Enciclopedia del Pensamiento Político, Alianza, Madrid, 1989.
Miller, D., Filosofía política. Una breve introducción, Madrid, Alianza, 2011.
Ory, P., Historia de las Ideas Políticas, Mondadori, Madrid, 1992.
Parekh, B., Pensadores politicos contemporáneos, Madrid, Alianza, 1986.
Quinton, A., Filosofía Política, FCE, México, 1986.
Sabine, G., Historia de la teoría política, México, Fondo de Cultura Económica, 1994.
Skinner, Q., Los Fundamentos del Pensamiento Político Moderno, FCE, México, 1986.
Strauss, L. y Cropsey, J., Historia de la filosofía política, México, Fondo de Cultura Económica, 1993.
Touchard, J., Historia de las ideas políticas, Tecnos, Madrid, 1996.
Vallespín F. (ed.), Historia de la teoría política (6 vols.), Madrid, Alianza, 1990.
Vallespín, F., Nuevas teorias del contrato social: John Rawls, Robert Nozick y James Buchanan, Madrid, Alianza, 1985.
Zabludovsky, G. y Torres, D. (Comp.), La Sociedad a través de los Clásicos, UNAM, México, 1988.