Grau en Filosofia, Política i Economia La Salle Campus Barcelona

Grau en Filosofia, Política i Economia

Desenvolupa una visió oberta a la societat del futur estudiant tres disciplines connectades entre elles.

Filosofia Moral

Descripció
Aquesta assignatura ofereix una introducció a la Filosofia moral a partir dels grans conceptes: la virtut, la felicitat, el desig, la voluntat, la justícia o el deure. Partint-ne, s'analitza la tensió entre el conseqüencialisme i el deontologisme. En un segon moment, es planteja la relació entre la llibertat i la responsabilitat, des d'un enfocament centrat en la fonamentació de la vida moral. Finalment, des d'una perspectiva interdisciplinària coherent amb la titulació mateixa, s'aborden dilemes morals actuals en àrees com la política, l'economia, la ciència i la religió.
Tipus assignatura
Tercer - Obligatoria
Semestre
Primer
Curs
2
Crèdits
6.00
Coneixements previs
Objectius

Aquesta assignatura aborda els conceptes fonamentals de la Filosofia Moral, que té com a finalitat principal l’estudi de la dimensió moral de l’existència humana a la llum de diferents teories ètiques. L'estudi i l'anàlisi dels diferents corrents filosòfics des del punt de vista de la proposta ètica, capacita l'estudiant per reconèixer la manera com els principals autors han desenvolupat els conceptes clau de la Filosofia moral. En el vostre estudi, ens centrarem també en les implicacions polítiques de cada proposta moral, amb l'objectiu d'emmarcar l'assignatura en el conjunt del Grau interdisciplinar, posant-la en diàleg amb la resta d'assignatures i matèries. Aquesta assignatura capacita, per tant, els estudiants per reconèixer i comprendre la complexitat de les relacions humanes i les seves diferents manifestacions al món contemporani, mitjançant la pràctica del pensament i del raonament filosòfic.

Continguts

UNITAT 1: Els grans conceptes de la Filosofia Moral

Tema 1: Introducció a la Filosofia moral
Tema 2: La vida virtuosa i la recerca de la felicitat
Tema 3: El desig i la voluntat
Tema 4: La justícia i el deure
Tema 5: Conseqüencialisme versus deontologisme

UNITAT 2: La llibertat i la responsabilitat

Tema 6: La crisi de la moral occidental
Tema 7: La responsabilitat com a fonament de la vida moral
Tema 8: Llibertat i Determinisme.

UNITAT 3: La filosofia moral, la política i l'economia

Tema 9: Relacions entre filosofia, política i economia
Tema 10: Dilemes morals a la ciència i la tècnica
Tema 11: Reflexions al voltant de la religió i la violència

Metodologia

La metodologia que s'utilitzarà en la modalitat presencial es concreta en les estratègies següents:

- Mètode expositiu: presentació del contingut teòric mitjançant classe presencial i documentació a la plataforma.

- Anàlisi de textos i documents: lectura personal dels materials que recullen els continguts principals de l’assignatura. Preparació individual i/o grupal i posada en comú en sessions grupals a l'aula.

– Mètode de presentació oral: exposicions i presentacions dels estudiants.

- Mètode de presentació escrita: elaboració de comentaris, anàlisis i argumentacions de diversos textos o temes generals en forma de redacció o dissertació que els estudiants lliuraran per escrit.

Avaluació

Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel/per la professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al/la professor/a, no s'haguessin pogut lliurar en el període fixat, es podrà fer abans de la data de realització de l'examen de l'assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat a remetre a l'alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats. D'altra banda, l'alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d'avaluació, però només es calcularà la nota final de l'assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris d’avaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació, constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.

Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a l’espera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària. Aquesta mesura s'aplica únicament a cada curs en vigor, de manera que, si no supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició de l'assignatura completa.

Criteris avaluació

Prova escrita final: 30%.
Anàlisi de textos i documents: 40%.
Exposicions: 20%.
Participació i assistència: 10%.

Bibliografia bàsica

- Aristóteles: Ética a Nicómaco. Gredos, Madrid, 1998.
- Bilbeny, N (editor): Textos clave de la ética. Madrid, Tecnos, 2012
- Cortina, A.: Neuroética y neuropolítica: sugerencias para la educación moral. Tecnos. Madrid. 2011.
- Cortina, A: Ética mínima. Tecnos. Madrid. 1986.
- Cortina, A: Ética sin moral. Tecnos. Madrid. 2007.
- Cortina, A. (Dra.): 10 palabras clave en Ética, Verbo Divino, Estella, 1994
- Cortina, A.: ¿Para qué sirve realmente la ética? Barcelona, Paidós, 2013.
- Epicuro: Carta a Meneceo.
- García-Marzá, D; González Esteban, E.: Ética. Publicacions de la Universitat Jaume I. Col·lecció Sapientia 84. Castelló de la Plana. 2014.
- Hume, D.: Tratado de la naturaleza humana. Editora Nacional. Madrid. 1977.
- Hortal Alonso, A. (1994). Ética. I. Los autores y sus circunstancias. Publicaciones de la Universidad Pontificia Comillas: Madrid.
- Hortal Alonso, A. (2017). Ética. II. Conocimiento moral. Publicaciones de la universidad Pontificia Comillas: Madrid.
- James, W.: Pragmatismo. Alianza. Madrid. 2000.
- Jonas, H: El principio de responsabilidad. Herder. Barcelona. 1995.
- Kant, I.: Crítica de la razón práctica. Ediciones Sígueme. Salamanca. 1994.
- Kant, I.: Fundamentación de la metafísica de las costumbres. Colección Austral. Madrid. 1998.
- Kutschera, F. von: Fundamentos de Ética. Cátedra, Madrid, 1989.
- Mill, J.S.: El utilitarismo. Alianza. Madrid. 2002.
- Nietzsche, F.: Genealogía de la moral. Alianza. Madrid. 2011.
- Nietzsche, F.: Más allá del bien y del mal. Preludio de una filosofía del futuro. Alianza. Madrid. 1972.
- Nietzsche, F.: Sobre verdad y mentira en sentido extramoral. Tecnos. Madrid. 1990.
- Platón: Diálogos. Gredos. Madrid. 1999.
- Rachel, James: Introducción a la Filosofía Moral. Fondo de Cultura Económica: México. 2007
- Rawls, J: Teoría de la Justicia. Fondo de Cultura Económica. México. 1975.
- Scheler, M. El resentimiento en la moral. Caparrós Editores. Madrid. 1993.
- Séneca: Sobre la felicidad. Alianza Editorial. Madrid. 2006.
- Torralba Roselló, F.: Discernir entre el bien y el mal: el arte de establecer criterios éticos en la vida diaria. LLeida: Milenio, 2013.

Material complementari

- Amin, S: El capitalismo en la era de la globalización. Paidós. Barcelona. 2000.
- Buber, M: Yo y tú. Caparrós. Madrid. 1993.
- Camps, V: El gobierno de las emociones. Herder. Barcelona. 2011.
- Camps, V: Historia de la ética, (ed). 3 vols. Crítica. Barcelona. 2008.
- Chalier, C: Levinás. Utopía de lo humano. Riopiedras ediciones. Barcelona. 1995.
- Derrida, J : Políticas de la amistad. Madrid. Trotta. 1998.
- Esquirol, J. M: Uno mismo y los otros. De las experiencias existenciales a la interculturalidad. Editorial Herder. Barcelona. 2005.
- Foucault, M: Vigilar y castigar. Nacimiento de la prisión. Siglo XXI editores. Argentina. 2013.
- García Gual C.; Acosta: E. Ética de Epicuro. La génesis de una moral utilitaria. Barral Editores. Barcelona. 1973.
- García-Baró, M.: Filosofía socrática. Sígueme. Salamanca. 2005.
- Lévinas, E: Difícil Libertad. Caparrós Editores. Colección Esprit. Madrid. 2004.
- Lévinas, E: Ética e infinito. La balsa de la medusa. Madrid. 2008. 9
- Lévinas, E: Totalidad e infinito. Ensayo sobre la exterioridad. Sígueme. Salamanca. 1987/ 2012.
- MacIntyre, A: Tras la virtud. Editorial Crítica. Barcelona. 1987.
- Marcel, G: Los hombres contra lo humano. Caparrós editores. Madrid. 2001.
- Nussbaum, M. C.: Las mujeres y el desarrollo humano, Editorial Herder. Barcelona. 20122.
- Schopenhauer, A.: El mundo como voluntad y como representación. Vol I. Trotta. Madrid.
- Sandel, M.: Justicia, Debolsillo, Barcelona, 2012.
- Sandel, M.J.: La tiranía del mérito. ¿Qué ha sido del bien común? Debate, Barcelona. 2020
- Sen, A: Desarrollo y crisis global. Editorial complutense. Madrid. 2011.
- Spaemann, R.: Felicidad y benevolencia, Rialp, Madrid, 1991.
- Torre Díaz, J. de la (ed.): Neurociencia, neuroética y bioética, Madrid: Universidad Pontificia Comillas, 2014
- Zizek, S.: Islam y modernidad. Reflexiones blasfemas. Herder. Barcelona. 2015.
- Zweig, S.: Castellio contra Calvino. Conciencia contra violencia. Acantilado. 2010. REVISTAS: Pensamiento, Isegoría, Open Insight, Comprendre…