Professors Titulars
No es requereixen.
Generals
Que l'alumne sigui capaç d'adquirir coneixements generals bàsics sobre ètica partint de llibres de text avançats i incloent-hi cada cop més els grans clàssics i les monografies més importants.
Que l'alumne sigui capaç de treballar cooperativament i en equip a l'àmbit de l'ètica.
Que l'estudiant adquireixi una capacitat comprensora bona en relació amb textos d'alt nivell cultural.
Que l'alumne sigui capaç d'adquirir habilitats d'elaboració i de defensa d'arguments amb consciència crítica i autocrítica.
Que l'alumne sigui capaç d'adquirir un compromís ètic.
Que l'estudiant adquireixi habilitats analítiques i sintètiques pel que fa a fenòmens culturals d'alta complexitat; això és: que aprengui a descompondre els problemes i les qüestions de manera adequada a resoldre'ls, aprenent alhora a establir les connexions necessàries amb altres aspectes de la mateixa disciplina o amb altres disciplines.
Específics
Que l'alumne sigui capaç d'adquirir les habilitats necessàries per analitzar, comprendre i manejar sistemàticament la terminologia bàsica dels grans temes de l'ètica i distingir-los d'altres àmbits de coneixement, segons la naturalesa, l'objecte i els mètodes propis.
Que l'alumne adquirisca habilitats d'argumentació específicament filosòfiques fonamentals sobre les qüestions ètiques, detectant problemes i apories, i sabent posicionar-se personalment de manera reflexionada, crítica, flexible i respectuosa amb les altres opinions.
Que l'alumne s'introdueixi en els grans sistemes ètics, els seus conceptes i les teories, així com en les interpretacions a què han donat lloc; que comprengui per si mateix les respostes que aquests sistemes han donat i donen als diversos problemes morals concrets i que sàpiga veure reflexivament totes les seves implicacions.
Que l'alumne sigui capaç de posicionar-se personalment, reflexivament i críticament pel que fa als problemes ètics.
ÈTICA
PROF. JOAN GARCÍA DEL MURO
1. Introducció: alguns dels conceptes essencials de lètica.
2. La qüestió de la fonamentació: per què he d'obrar bé?
3. Relativisme vs universalisme.
4. El mal moral com a opció (i com a problema filosòfic).
5. Reflexions al voltant del nihilisme.
6. Emotivisme
7. Ètiques teleològiques: Hedonisme, Epicur, Aristòtil, Mill, Singer
8. Ètiques deontològiques: Estoïcisme, Sèneca, Kant.
9. Les relacions, sempre complicades, entre ètica i política
10. Breu panoràmica del moment actual.
Ensenyament-aprenentatge presencial:
- exposició del professor.
- exposició dels estudiants.
- debats.
- examen final (escrit)
Ensenyament-aprenentatge dirigit:
- lectures orientades.
- tutories individuals.
- treball escrit individual i exposició a l'aula.
Ensenyament-aprenentatge autònom:
- lectures complementàries proposades pel professor.
- estudi personal.
- cerca d'informació i materials.
Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel professorat. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.
Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades, en espera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària.
Treball escrit breu (recensió-comentari) sobre un llibre. 20%
Exposició oral a classe 30%
Examen final: 50%
Per poder realitzar la prova escrita tant de la convocatòria ordinària com extraordinària shan dhaver realitzat la resta de les activitats objecte davaluació.
CONVOCATÒRIA EXTRAORDINÀRIA (PRESENCIAL):
Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades, en espera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària.
Utilització eines d'IA: Si s'utilitzen eines d'IA en alguna activitat, cal incloure un paràgraf indicant per a què s'ha utilitzat IA i quines són les indicacions que s'han fet servir per obtenir els resultats. No fer-ho és una violació a les polítiques d'honestedat acadèmica.
ARANGUREN, J. L. Ética. Madrid: Alianza, 1994
ARISTÓTELES, Ética a Nicómaco. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 2002
BILBENY, N. [et al.]. Grans fites de lètica. Barcelona: Cruïlla, 2000.
BRANDT, R. Teoría Ètica. Madrid: Alianza, 1982.
CAMPS, V. (ed.) Historia de la ética. Barcelona: Crítica, 1989.
CORTINA, A. Ètica mínima: introducción a la filosofía práctica. Madrid: Tecnos, 2001.
EPICTET: Enquiridión, Barcelona, Anthropos, 2004.
GARCIA DEL MURO, J. Soldats del no-res, València, Ed. 3i4, 2017
GARCIA DEL MURO, J. Good bye veritat, Lleida, Pagès Editors, 2018
HÖFFE, O. (ed.) Diccionario de Ètica. Barcelona: Crítica, 1994.
HUME, D. Investigación sobre los principios de la moral, Alianza editorial, Madrid.
KANT, I. Fundamentación de la Metafísica de las Costumbres. Madrid: Alianza Editorial, 2002
MACINTYRE, A. Historia de la Ètica. Barcelona: Paidós, 1988.
MACINTYRE, A. Tras la virtud. Barcelona: Crítica, 1987
MILL, J. S. El utilitarismo. Madrid: Alianza, 2000.
NIETZSCHE, F. La Genealogía de la moral. Madrid, Alianza, 2011.
NIETZSCHE, F. el anticristo. Madrid, Alianza, 2011.
NINO, C. Ética y derechos humanos. Barcelona: Ariel, 1989.
PIEPER, A. Ética y moral : una introducción a la filosofía práctica. Barcelona: Crítica, 1991.
TUGENDHAT, E. Lecciones de ética. Barcelona: Gedisa, 1997.
SENECA: Sobre la felicidad, Madrid, Alianza editorial.