Aquest curs és una introducció a la creació d'impacte social a través de l'esperit empresarial. Diversos reptes socials i mediambientals poden resoldre's utilitzant models empresarials, que sovint són més fàcils d'ampliar i abordar el problema en tota la seva dimensió. S'explorarà el concepte de 'social entrepreneurship' a través d'exemples i casos. A continuació, s'embarcarà en un viatge per a crear una empresa que abordi un problema social amb un equip. Es començarà per seleccionar i analitzar un problema social i els seus mecanismes de canvi per a assegurar-se que s'aborda un problema rellevant. Posteriorment, l'equip dissenyarà un o diversos models de negoci que podrien posar-se a prova amb clients potencials reals i stakeholders, i s'analitzarà convenientment. El curs combinarà el treball real de disseny d'una empresa social amb l'anàlisi de casos pràctics del món real i l'aprenentatge d'algunes eines útils que són essencials per als emprenedors socials. Es realitzarà una presentació final de les empreses socials davant inversors d'impacte real.
El curs explorarà temes que els estudiants ja han tractat en assignatures d’emprenedoria i innovació.
L’objectiu d’aquest curs és dotar els estudiants de la mentalitat, els coneixements i l’enfocament pràctic necessaris per abordar reptes socials i ambientals a través de l’emprenedoria. Es pretén fomentar el pensament crític, la creativitat i un fort sentit de responsabilitat social, alhora que es guia els estudiants en la transformació d’idees en solucions viables i amb impacte. Mitjançant un aprenentatge experiencial, el curs anima els estudiants a implicar-se en problemes del món real i a desenvolupar iniciatives que generin valor social sostenible.
Temes principals que es tractaran:
SESSIÓ 1
Introducció al curs
Introducció a l’Emprenedoria Social
Per què estan emergint els emprenedors socials?
Què és un emprenedor social i en què es diferencia dels emprenedors tradicionals?
Què és un projecte social?
SESSIÓ 2
Pensament sistèmic
Canvi de sistemes
La Teoria del Canvi (ToC) com a eina
Identificació de punts palanca per al canvi
Eines per visualitzar sistemes (mapes de sistemes, model de l’iceberg)
SESSIÓ 3
Exploració de reptes socials
Desenvolupament de l’empatia
Identificació de problemes i reptes
Símptomes ≠ problemes de fons
Mapatge d’actors (stakeholders)
L’storytelling com a eina per emmarcar reptes
SESSIÓ 4
Comprensió de les causes arrel
Fase d’exploració
Introducció a l’anàlisi de causes arrel (RCA)
Aproximació al problema
Recerca basada en la comunitat
Planificació i realització d’entrevistes
SESSIÓ 5
De la recerca als insights
Identificació de patrons
Identificació i agrupació d’insights
De la recerca a aprenentatges accionables
Mapa d’empatia
SESSIÓ 6
Creativitat per a l’impacte
Introducció a la creativitat en la innovació social
Pensament divergent vs. convergent
Les restriccions creatives com a motors d’innovació social
Connexió emocional i sensibilitat en el procés creatiu
SESSIÓ 7
Anàlisi de casos
Anàlisi de diversos casos d’emprenedoria social
Comparació de diferents enfocaments
Extracció de patrons i aprenentatges transferibles
Debats en grup
SESSIÓ 8 – EXAMEN INTERMEDI
SESSIÓ 9 – PONENTS CONVIDATS
SESSIÓ 10
Models de negoci i impacte
Proposta de valor
Alineació entre models de negoci i d’impacte
Social Business Model Canvas
Models d’ingressos per a l’impacte
Exemples d’empreses socials sostenibles
SESSIÓ 11
Prototipat i testatge de solucions
Prototips de baix cost / baixa fidelitat
El camí cap al Producte Mínim Viable (MVP)
Definició d’hipòtesis i mètriques a validar
Cicles lean: enfocament build-measure-learn
Testatge amb usuaris i parts interessades
Recollida de feedback i iteració ràpida
SESSIÓ 12
Mesura de l’impacte social i sostenibilitat
Mètriques d’impacte (outputs, outcomes, canvi a llarg termini)
Eines per avaluar l’impacte social i ambiental
Introducció al concepte de Triple Bottom Line
Comunicació de l’impacte a finançadors i stakeholders
Com poden sostenir l’impacte les iniciatives socials en el temps?
SESSIÓ 13 – REPTE (introducció del cas)
SESSIÓ 14 – REPTE (presentació de solucions)
SESSIÓ 15
Creació del teu impact pitch
Elements clau d’un bon impact pitch
Storytelling per a iniciatives socials
Estructuració i disseny del pitch
Presentació del pitch: com connectar emocionalment amb l’audiència?
SESSIÓ 16 – EXAMEN FINAL / PRESENTACIONS
A. Tasques de lectura: llegir els materials abans de la classe i estar preparat/da per discutir-los, treballar els casos i respondre a les preguntes del professor de manera oral amb idees i arguments ben organitzats.
B. Assistència a classe: s’espera que assisteixis a totes les sessions, siguis puntual i romanguis durant tota la classe; en cas contrari, es considerarà absència. Ets responsable de tot el material que hagis perdut per absència.
C. Estudis de cas: treballarem a partir d’estudis de cas que reprodueixen la complexitat de projectes reals, i se us convidarà a debatre i co-dissenyar les millors solucions. Aquests casos fomentaran la reflexió i la consolidació de l’aprenentatge a partir de reptes orientats a l’acció, combinats amb coneixements essencials i lliçons apreses.
D. Projecte principal: al llarg del curs, treballareu en el disseny inicial d’un projecte d’impacte social, des de l’anàlisi d’un problema fins a la generació d’idees, el desenvolupament dels models d’impacte i de negoci, la recollida d’informació de parts interessades potencials, l’avaluació de l’impacte i la planificació de l’escala. Cada equip de 3 a 5 estudiants desenvoluparà un projecte i el presentarà l’últim dia del curs.
E. Eines i metodologies: algunes sessions inclouran explicacions del professor sobre eines específiques que ajudaran els estudiants a abordar els estudis de cas de manera estructurada i amb rigor. Aquestes eines s’hauran d’utilitzar en el disseny del projecte principal i es presentaran mitjançant casos i exemples reals.
F. Pràctica i activitats: pràctica oral, exercicis de comprensió auditiva, gramàtica, escriptura, lectura i activitats interactives.
La qualificació final es compon de: a) Assistència i participació a classe (10%) b) Avaluació contínua (35%) c) Repte amb empresa (5%) d) Presentació midterm (15%) e) Presentació final (35%)
NORMATIVA DE CÒPIES
Hi ha diferents tipus de còpia, i cadascú té el seu protocol i/o procediment.
Còpia amb premeditació: Les còpies amb premeditació, per exemple, inclou una acció prèvia en el desenvolupament de lactivitat davaluació. Per exemple:
- en un examen: portar materials escrits (xulets), comunicar-se amb una persona de l'exterior de l'aula, usurpar la identitat, fer servir un aparell electrònic no permès (mòbil, tauleta, portàtil...) que permeti emmagatzemar informació o comunicar-se amb l'exterior, etc.
- en el lliurament de treballs o pràctiques: lliurar parcialment o totalment la feina, codi, material audiovisual o disseny realitzat per un tercer, etc.
- qualsevol pràctica de plagi en una activitat davaluació en qualsevol forma que es manifesti, etc.
Còpia sense premeditació: manca de còpia que es desenvolupa durant la realització duna activitat davaluació sense una voluntat prèvia de frau. Per exemple:
- parlar durant un examen o prova
- mirar l'examen d'un altre alumne
- fer arribar algun resultat o informació a un altre alumne, etc.
Tipus d'activitat
Activitat d'avaluació altament significativa: activitat d'avaluació que per les seves característiques (ponderació, obligatorietat, càrrega, etc.) sigui molt rellevant al sistema d'avaluació. Exemples dactivitats davaluacióaltament significatives: exàmens (punts de control, semestrals, convocatòries oficials ordinàries i extraordinàries), pràctiques obligatòries, treballs o pràctiques amb un pes davaluació important sobre la nota final, etc.
Activitat d'avaluació moderadament significativa: activitat d'avaluació que per les seves característiques (ponderació, obligatorietat, càrrega, etc.) no sigui tan rellevant al sistema d'avaluació. Exemples dactivitats davaluació moderadament significatives: activitats amb proves davaluació continuada, treballs optatius que suposen un percentatge moderat de la nota final, etc.
| CÒPIA AMB PREMEDITACIÓ | CÒPIA SENSE PREMEDITACIÓ |
Activitat d'avaluació altament significativa | Falta molt greu | Falta greu |
Activitat d'avaluació moderadament significativa | Falta greu | Falta lleu |
Les mesures sancionadores associades a la gradació de faltes per còpia són les següents:
- Falta molt greu: qualificació de 0 a la convocatòria oficial actual, pèrdua de la següent convocatòria oficial (conqualificació de No Presentat) i obertura d'expedient acadèmic.
- Falta greu: qualificació de 0 a la convocatòria oficial actual i pèrdua de la següent convocatòria oficial (amb qualificació de No Presentat).
- Manca lleu: qualificació de 0 a la totalitat de l'activitat d'avaluació implicada.
Si ho creieu convenient, una falta per còpia pot tenir associada una mesura reparadora. Per fer-la possible, s'iniciarà l'obertura d'expedient acadèmic.
L'USE D'EINES D'INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
La intel·ligència artificial (IA) pot ajudar en el procés d'aprenentatge, però cal reconèixer-ne l'ús. En cas que hagis fet servir alguna eina d'IA, inclou un paràgraf al final de qualsevol tasca que utilitzi la IA en què s'expliqui per què has utilitzat la IA i quines indicacions has utilitzat per obtenir els resultats. Nofer-ho es considerarà una acció que tendeix a falsejar o defraudar els sistemes d'avaluació acadèmica i, per tant, s'aplicarà la normativa de còpies de La Salle Campus Barcelona.
1. Hidalgo, G., Monticelli, J. M., & Vargas Bortolaso, I. (2024). Social capital as a driver of social entrepreneurship. Journal of Social Entrepreneurship, 15(1), 182-205.
2. Hossain, M. U., Arefin, M. S., & Yukongdi, V. (2024). Personality traits, social self-efficacy, social support, and social entrepreneurial intention: The moderating role of gender. Journal of Social Entrepreneurship, 15(1), 119-139.
3. Méndez-Picazo, M.-T., Domingo Ribeiro-Soriano, D., & Galindo-Martín, M.-Á. (2015). Drivers of social entrepreneurship. European Journal of International Management, 9(6), 766-779.
4. Phillips, W., Lee, H., Ghobadian, A., O’Regan, N., & James, P. (2015). Social innovation and social entrepreneurship: A systematic review. Group & Organization Management, 40(3), 428-461.
5. Weerakoon, C. (2024). A decade of research published in the journal of social entrepreneurship: A review and a research agenda. Journal of Social Entrepreneurship, 15(2), 377-399.
6. Joshi, K., & Khare, P. (2024). The role of local connections in network configuration: A case of social enterprise in India. Journal of Social Entrepreneurship, 15(1), 50-76.
7. Pham, L. X., Phan, L. T., Le, A. N. H., & Bui Ngoc Tuan, A. (2024). Factors affecting social entrepreneurial intention: An application of social cognitive career theory. Entrepreneurship Research Journal, 14(2), 5
">https://www.ashoka.org/en-us">https://www.ashoka.org/en-us
">https://catalystnow.net/">https://catalystnow.net/
">https://ssir.org/">https://ssir.org/
https://www.theoryofchange.org/
">https://www.theoryofchange.org/">https://www.theoryofchange.org/">https://vimeo.com/1099905433?fl=pl&fe=vl">https://vimeo.com/10999054...