L'assignatura de Biomecànica es basa en l'aplicació dels fonaments de la física en l'estructura anatòmica de l'aparell locomotor humà assimilant el cos humà com un sistema de palanques (ossos i articulacions) al qual se li apliquen forces (músculs) generant el seu moviment i facilitant així la seva relació amb l'entorn. També s'analitza la composició i l'estructura interna dels diferents materials (teixits) que componen l'aparell locomotor sotmesos a l'acció de forces internes (musculars) i externes per identificar-ne el comportament mecànic normal. La metodologia d'ensenyament i l'elecció dels continguts proporcionen a l'estudiantat uns resultats d'aprenentatge orientats a la realització d'accions preventives de patologies relacionades amb l'aparell locomotor, així com per dissenyar ajuts tècnics en aquells casos en què la postura i el moviment puguin estar alterats.
Professors Titulars
No en calen.
Els objectius de l’assignatura són:
- Desenvolupar la capacitat d’analitzar el moviment humà mitjançant l’aplicació dels principis fonamentals de la mecànica, interpretant el cos com un sistema de palanques amb forces internes i externes en relació amb l’entorn.
- Comprendre el comportament mecànic dels teixits biològics i la seva resposta davant càrregues.
- Relacionar aquest comportament amb els mecanismes de lesió i amb el disseny de solucions tecnològiques orientades a la prevenció i la millora funcional.
A. Biomecànica funcional:
1) El moviment humà:
a) Força. Producció i transmissió. Valoració i electromiografia
b) Moment de força articular i funcional
c) Activitat neuromuscular i cinètica
2) Biomecànica estàtica. Introducció a la postura i anàlisi de la bipedestació, sedestació i decúbit
3) Biomecànica dinàmica. La marxa. La prensió
4) Mecanismes lesius. Alteracions i factors de risc patomecànic en la postura, la locomoció i l'acció funcional
B. Biomecànica tissular i mecanismes de reparació:
1) Teixit connectiu. Teixit ossi. Teixit cartilaginós. Teixit capsular-lligamentós i sinovial. Teixit tendinós
2) Teixit muscular del múscul esquelètic
3) Teixit cutani
4) Teixit nerviós
La metodologia emprada es basa en un model que combina classes magistrals-teòriques, classes teòric-pràctiques i pràctiques de laboratori. Durant les sessions magistrals els estudiants rebran explicacions sobre les bases teòriques dels continguts proposats i deixant oberta la possibilitat a fer interaccions puntuals amb el propòsit d'esvair dubtes que pugui tenir l'estudiantat.
A les classes teòric-pràctiques es plantejaran problemes i exercicis concrets per reforçar les bases teòriques presentades, entenent així la seva aplicabilitat. Aquestes activitats breus només es podran realitzar durant la formació presencial amb professor i en cap cas seran anunciades amb antelació a la pròpia classe.
Finalment, les classes pràctiques de laboratori es realitzaran en grups reduïts i en elles s'analitzarà l'acció funcional de la marxa humana. Es farà ús d'un laboratori cinemàtic bidemensional de baixa cost (recursos accessibles com un smartphone o una cinta mètrica) i fent ús d'un programari lliure (Kinovea), així com també, d'un sofisticat sistema de captura tridimensional (Medialab amb sistema Vicon) on s'exportaran unes dades cinemàtiques (Nexus) per a ser tractades, analitzades i presentades posteriorment per part de l'estudiantat.
L’avaluació de l’assignatura es realitza mitjançant un sistema d’avaluació continuada complementat amb una prova final individual. La qualificació final s’obté a partir de la combinació d’activitats desenvolupades al llarg del semestre i d’un examen final.
Els instruments d’avaluació inclouen:
- Examen final individual
- Resolució d’exercicis i problemes
- Pràctiques de laboratori
- Presentació oral
- Participació activa a les sessions, assistència i actitud
Per superar l’assignatura serà necessari obtenir una nota mínima de 4 sobre 10 a l’examen final. En cas de no assolir aquest mínim, no es realitzarà la mitjana amb la resta d’activitats i l’assignatura es considerarà suspesa.
La no presentació o no lliurament de qualsevol de les activitats d’avaluació implicarà la qualificació de 0 en aquella activitat.
L’avaluació dels resultats d’aprenentatge es basa en criteris qualitatius que permeten valorar el grau d’assoliment dels coneixements, habilitats i competències desenvolupades al llarg de l’assignatura. Aquests criteris s’apliquen de manera transversal a les diferents activitats d’avaluació i garanteixen la coherència entre els objectius formatius, la metodologia docent i el sistema d’avaluació.
Es valorarà:
- La comprensió conceptual dels fonaments biomecànics, incloent la correcta assimilació dels principis físics aplicats a l’anàlisi del moviment humà i dels sistemes biològics.
- La capacitat d’aplicació dels coneixements a la resolució de problemes, especialment en contextos propis de l’enginyeria de la salut, utilitzant models mecànics i criteris quantitatius adequats.
- El rigor i la coherència en el raonament científic, valorant la justificació dels procediments utilitzats i la consistència en el desenvolupament de les solucions.
- La interpretació de resultats, incloent la correcta utilització d’unitats, magnituds i representacions gràfiques.
- La capacitat d’anàlisi i interpretació de dades experimentals, especialment en el context de les pràctiques de laboratori, així com l’extracció de conclusions fonamentades.
- L’ús adequat de la terminologia científica i tècnica, tant en la comunicació escrita com oral, assegurant claredat, precisió i estructura en l’exposició dels continguts.
- La capacitat de síntesi i comunicació, especialment en presentacions orals, valorant l’organització de la informació, la claredat expositiva i la capacitat de resposta a preguntes.
- La participació activa i actitud envers l’aprenentatge, incloent la implicació en les activitats proposades, el treball col·laboratiu i la responsabilitat en el seguiment de l’assignatura.
Neumann DA, Roen Kelly E, Kiefer C, Martens K, Grosz CM. Cinesiología del sistema musculoesquelético. 3ª ed. Padova: Editorial Panamericana-Piccin; 2022.
Puig-Diví A. Biomecánica y patomecánica de la marcha humana. Barcelona: AFEDI; 2015.