L'assignatura s'imparteix al tercer curs de la carrera, és a dir, en el període intermedi de la cursa quan l'estudiant ja s'ha adaptat al nou context. Té com a objectius donar suport a la configuració d'un itinerari formatiu personal; la consolidació de destreses de treball intel·lectual; l'autodescobriment pel que fa a les preferències i projecció professional futura; l'afermament personal i, al capdavall, l'obertura a recursos i oportunitats d'aprenentatge complementaris. Pel que fa als resultats d'aprenentatge, es busca que l'estudiant conegui les teories de justícia contemporànies i els debats que hi estan vinculats a través de problemes que puguin ser abordats reflexivament i críticament. Justícia, democràcia i drets humans constitueixen conceptes clau per a la comprensió i la crítica de la realitat social, política i econòmica del món actual.
UNITAT 1. ITINERARIS DE LA JUSTÍCIA. DEMOCRÀCIA I LIBERALISME A L'ORDRE DEMOLIBERAL
Justícia
Democràcia
Liberalisme
Recapitulació
UNITAT 2. QUÈ ÉS LA JUSTÍCIA?
Introducció
Hans Kelsen
Recapitulació
UNITAT 3. LA DEMOCRÀCIA RADICAL DE LA SOCIETAT OBERTA
Introducció
Isaiah Berlin
Karl Popper
Recapitulació
UNITAT 4. LES CATEGORIES DEL POLÍTIC I ELS IMPULSOS ANTIDEMOCRÀTICS
Introducció
Carl Schmitt
Ernst Jünger
Recapitulació
UNITAT 5. TEORIA DE L'ESTAT MÍNIM
Introducció
Robert Nozick
Murray Rothbard
Altres propostes: de l'Agorisme al Futur Primitiu
Recapitulació
UNITAT 6. L'EVOLUCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA
Introducció
Friedrich Hayek
Recapitulació
UNITAT 7. LES TEORIES DE LA JUSTÍCIA DESPRÉS DE RAWLS
Introducció
Visions crítiques i aportacions recents
Michael Walzer, Amartya Sen, Jon Elster
Nancy Frasser, Martha Nussbaum
Recapitulació
UNITAT 8. DRETS HUMANS I JUSTÍCIA GLOBAL
Introducció: fonamentació i història
Drets humans
Justícia global
Recapitulació
UNITAT 9. RELACIÓ I DESCRIPCIÓ DELS DRETS HUMANS
Introducció
Àmbit nacional
Àmbit internacional
Recapitulació
UNITAT 10. PROTECCIÓ INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS ELS TRIBUNALS PENALS INTERNACIONALS
Introducció
Àmbit regional
Àmbit internacional
Recapitulació
L'assignatura combinarà dos tipus d'activitats que tenen per objectiu adquirir coneixements i desenvolupar competències per part de l'alumnat.
Sessions magistrals: el professor oferirà una sèrie d'explicacions per presentar els continguts teòrics principals del curs, és a dir, les qüestions, conceptes, posicions i arguments dels autors que són objecte d'estudi d'aquesta assignatura. La sessió magistral no és incompatible amb la intervenció de l'alumnat, a qui se li interpel·larà perquè demostri la comprensió de les qüestions tractades, a més d'oferir posicions argumentades sobre aquestes.
Activitats pràctiques i/o de debat: cada sessió del curs comptarà amb una part dedicada exclusivament al debat i a la reflexió per part de lalumnat. Els estudiants hauran de comentar críticament una qüestió política, localitzant la problemàtica filosòfica que planteja, relacionant-la amb els autors estudiats i oferint un posicionament argumentat. Aquestes activitats podran partir d'una notícia d'actualitat, de l'enunciat d'un problema, o d'un text filosòfic a comentar, i permetran a l'alumnat posar en pràctica, de manera regular, la capacitat de comprensió, anàlisi i argumentació que també caldrà en altres activitats davaluació.
Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel/per la professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al/la professor/a, no s'haguessin pogut lliurar en el període fixat, es podrà fer abans de la data de realització de l'examen de l'assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat a remetre a l'alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats. D'altra banda, l'alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d'avaluació, però només es calcularà la nota final de l'assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris davaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació, constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.
Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a lespera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària. Aquesta mesura s'aplica únicament a cada curs en vigor, de manera que, si no supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició de l'assignatura completa.
1. Participació i qualitat de les intervencions a classe, especialment durant la part pràctica i/o reservada al debat amb què comptarà cada sessió: 10%.
2. Ressenya crítica sobre un llibre a escollir entre la proposta de lectures indicades per part del professor de lassignatura: 25%.
3. Prova parcial: reflexió personal argumentada, a partir dels autors tractats al llarg del curs, sobre un problema polític: 25%.
4. Prova final: comentari de text, continguts teòrics i reflexió argumentada: 40%.
ARISTÓTELES: Moral a Nicómaco, Espasa Calpe (Colección Austral), 9ª ed., 1996.
BARRY, B.: Teorías de la justicia, Gedisa, 1995.
GARGARELLA, R.: Las teorías de la justicia después de Rawls. Un breve manual de filosofía política, Paidós, 1999.
RAWLS, J.: Teoría de la justicia, Fondo de Cultura Económica, 1979.
BUENO OCHOA, L.: «Itinerarios de la justicia», en Cuadernos Electrónicos de Filosofía del Derecho, núm. 24 (2011), 21 pp.
«Democracia y liberalismo en el orbe demoliberal», en Miscelánea Comillas, vol. 71, núm. 139 (2013), pp. 485-492.
«Notas sobre Agorismo y Emprendetoriado», en Revista ICADE, núm. 77 (2009), pp. 319-340.
GARCÍA GONZÁLEZ, J. M.: La mirada de la justicia, Antonio Machado Libros, 2016
SANDEL, M.: Justicia. ¿Hacemos lo que debemos?, Debate, 2011
SEN, A.: La idea de la justicia, Taurus, 2010