L'estudi del llenguatge representa un dels camps de recerca més fecunds de la filosofia contemporània, motiu pel qual els seus resultats han estat aplicats amb una rellevància especial en les disciplines que articulen conjuntament el grau. L'objectiu de l'assignatura és facilitar a l'alumnat l'adquisició de les competències bàsiques necessàries per analitzar, valorar i emetre judicis fundats sobre les implicacions socials de diverses situacions comunicatives. Per aconseguir-ho, es plantejaran els principals mecanismes d'argumentació operants en els àmbits professionals de les humanitats, la política i l'economia dins l'horitzó d'una societat del coneixement i de la tecnologia. Donat el caràcter transversal del Grau, s'insistirà en la condició analítica i inductiva dels continguts teòrics sobre el llenguatge, a partir de les realitats socials que es construeixen mitjançant els diferents tipus de discurs que configuren el món professional actual.
UNITAT 1: TEORIA DEL LLENGUATGE
Tema 1: Introducció general
1.1 El llenguatge com a fet humà.
1.2 Llenguatge i cultura: els orígens del llenguatge.
1.3 El gir lingüístic i la filosofia contemporània.
Tema 2: Semiòtica
2.1 Semiòtica i filosofia del llenguatge.
2.2 Signes, conceptes i coses.
2.3 Significació i comunicació.
2.4 Teoria dels codis.
Tema 3: Semàntica
3.1 Nocions bàsiques: oracions, enunciats, proposicions.
3.2 Sentit i referència.
3.3 Semàntica filosòfica: referencialisme i jocs de llenguatge.
3.4 Semàntica lingüística: Estructuralisme, Pragmàtica i Cognitivisme.
3.5 Una semàntica realista?
Tema 4: Pragmàtica
4.1 Enunciació i enunciat.
4.2 El discurs i els fets. Expressions referencials.
4.3 Actes de parla: il·locutius, perlocutius i performatius.
UNITAT 2: L'ARGUMENTACIÓ
Tema 5: Comunicació i diàleg
5.1 La conversa i el principi de cooperació: H. P. Grice.
5.2 Teoria de la rellevància: Deirdre Wilson i Dan Sperber.
5.3 Els límits de l'argumentació: acord i veritat.
5.4 Tècniques argumentatives: analogia, dissociació i interacció.
5.5 L'argumentació en temps de les xarxes socials? Twitter, Facebook
Tema 6: Retòrica i argumentació
6.1 Definició de Retòrica: persuadir i convèncer
6.2 Matèria, gèneres i parts. Gènere judicial, deliberatiu i demostratiu.
6.3Fases del discurs retòric
6.4.L'argumentació pública avui
Mètode expositiu: presentació del contingut teòric mitjançant classe presencial i documentació a la plataforma (lectures escollides a partir de la bibliografia proposada, etc.).
Anàlisi de textos i documents: lectura personal dels materials que recullen els continguts principals de lassignatura. Preparació individual i posada en comú, en sessions grupals (presencials o virtuals)
Mètode de debat: juntament amb la participació a les exposicions magistrals i l'anàlisi crítica i personal de les fonts, l'estudiant ha de saber posar a prova els seus coneixements de forma intersubjectiva, per mitjà de debats supervisats que contribueixin a fer més plàstic el contingut de cada unitat i més accessibles els resultats, sempre intentant dialogar amb el context social i històric que envolta l'alumne.
Mètodes de presentació oral: exposicions i presentacions dels mateixos estudiants, fomentant el debat entre ells, sota la moderació del professor.
Mètodes de presentació escrita: després de cada unitat, l'estudiant elaborarà les respostes al qüestionari que se li presentarà a través de plataforma, un treball que permetrà actualitzar i aprofundir per escrit en la matèria presentada i debatuda a classe, de manera reflexiva i personal.
Tutories: a la recerca de la màxima personalització del procés de coneixement, l'assignatura inclou un calendari de tutories on es poden aclarir dubtes, obrir noves línies d'interès, revisar treballs i mantenir una actitud de formació contínua al voltant de la matèria.
Per poder ser avaluat/ada a la convocatòria ordinària cal haver realitzat totes les activitats objecte d?avaluació. Les activitats avaluables s?han d?entregar en les dates indicades pel/la professor/a. Si, per alguna raó degudament justificada i comunicada al/a la professor/a, no s?haguessin pogut lliurar dins del període establert, es podran lliurar abans de la data de realització de l?examen de l?assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat/da a fer arribar a l?alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats.
D?altra banda, l?alumne/a té dret a fer la prova escrita final encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d?avaluació, però només es calcularà la nota final de l?assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris d?avaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d?avaluació, constarà a l?acta com a ?No presentat/ada? a la convocatòria.
CONVOCATÒRIA EXTRAORDINÀRIA (PRESENCIAL):
Els criteris d?avaluació són els mateixos que en la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d?avaluació previstes durant el curs. Es conservaran les notes de les activitats ja realitzades (inclosa la prova escrita final), a l?espera que es completin les activitats pendents. En aquesta avaluació s?aplicaran els mateixos criteris de ponderació que en l?avaluació ordinària. Aquesta mesura s?aplicarà únicament en el curs en vigor, de manera que, si no es supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula implicarà la repetició completa de l?assignatura.
Prova escrita: 50%
Anàlisi de tasques: 35%
Participació i assistència: 15%
U. Eco, Tratado de semiótica general, Barcelona. Lumen, 2000.
J. Lyons, Introducción al lenguaje y a la lingu?ística, Barcelona: Teide, 1993.
Ch. S. Peirce, Obra lógico-filosófica, Madrid: Taurus, 1987.
Ch. Perelman L. Olbrechts-Tyteca, Tratado de la argumentación: la nueva retórica, Madrid: Gredos, 1989.
R. Rorty, El giro lingu?ístico. Barcelona: Paidós, 1990.
F. de Saussure, Curso de lingu?ística general, Bueno Aires, Losada, 2007.
J. Searle, Actos de habla: ensayo de filosofía del lenguaje, Madrid: Cátedra, 1990.
L. Wittgenstein, Tractatus Logicus-Philosophicus. Investigaciones Filosóficas. Madrid: Gredos, 2017.
Un bon manual per orientar-se pels aspectes filosòfics de l'assignatura és:
F. Conesa y J. Nubiola, Filosofía del lenguaje, Barcelona: Herder, 1999.
J. J. Acero et al., Introducción a la filosofía del lenguaje, Madrid, Cátedra, 1996.
J. Austin, Cómo hacer cosas con las palabras. Barcelona: Paidós, 2016.
K. Bu?hler, Teoría del lenguaje, Madrid: Alianza Editorial, 1996.
J. Courtès, Semiótica. Diccionario razonado de la Teoría del Lenguaje. Madrid: Gredos, 2004.
F. D'Agostini, Analíticos y continentales. Madrid: Cátedra, 2018.
M. Dovry, S. Moirand (eds.), La argumentación, hoy: encuentro entre perspectivas teóricas. Barcelona: Montesinos, 2008.
U. Eco, Tratado general de semiótica. Barcelona: Lumen, 2000.
M. García-Carpintero, Relatar lo ocurrido como invención. Una introducción a la filosofía de la ficción contemporánea. Madrid: Cátedra, 2016.
J. García del Muro, Good bye, verdad: una aproximación a la posverdad. Lleida: Editorial Milenio, 2019.
H. P. Grice, Studies in the ways of words. Cambridge MA, Harvard U. P., 1989.
R. Marafioti, Teoría de la argumentación: a 50 años de Perelman y Toulmin. Buenos Aires: Biblos, 2010.