Grau en Filosofia, Política i Economia La Salle Campus Barcelona

Grau en Filosofia, Política i Economia

Desenvolupa una visió oberta a la societat del futur estudiant tres disciplines connectades entre elles.

Sociologia Política

Descripció
El fi d'aquesta assignatura és la comprensió dels principals fenòmens, categories i processos que tracta la sociologia política, així com el maneig del llenguatge conceptual propi d'aquest camp disciplinar, amb un enfocament transdisciplinar amb la psicologia política i l'antropologia política, i en diàleg amb la filosofia i l'economia.
Tipus assignatura
Tercer - Obligatoria
Semestre
Segon
Curs
2
Crèdits
6.00
Coneixements previs
Objectius

L´assignatura proporciona una mirada perceptiva i comprensiva dels processos socials que sostenen les institucions polítiques. La sociologia política -en transdisciplinarietat amb la psicologia política i l'antropologia política- aporta les eines analítiques per operar amb la xarxa de fenòmens que forma el cos principal de la política. Entre aquests fenòmens destaquen la política en el context de la Modernitat digital, les estructures de la llei, la norma i el poder, la prepolítica i la cultura política, l'Estat, la raó pública, la democràcia i les eleccions, la socialització política, les agències civils i polítiques -especialment els partits polítics i grups de pressió-, la participació política, el totalitarisme i l'àmbit de la metapolítica.

Continguts

UNITAT 1: CONCEPTES BÀSICS DE SOCIOLOGIA POLÍTICA

Tema 1: Delimitació del camp destudi
1.1 Definició i història de la Sociologia política.
1.2 La psicologia i antropologia polítiques com a disciplines complementàries.

Tema 2: El poder a les societats avançades
2.1 L'origen social de l'Estat, evolució històrica breu
2.2. La distribució del poder al món actual: Estat postsobirà, globalització i
poders econòmics a la societat xarxa, política internacional i institucions supranacionals.

Tema 3: Els processos de socialització política
3.1 Elements i característiques de la socialització política. Àmbits, agents i instàncies encarregats de la socialització.
3.2. Lideratge i jerarquies polítiques.
3.3 La comunicació política: política democràtica i mitjans de comunicació.

UNITAT 2: LA CULTURA POLÍTICA CONTEMPORÀNIA
Tema 4: Comunitat política
4.1. Territori, poble i nació: fronteres i mobilitat humana.
4.2. Comunitat i ciutadania.
4.3. Societat civil i esfera pública.

Tema 5: Democràcia global
5.1. Mundialitzacions, era global o modernitat reflexiva?
5.2. Els desafiaments de la democràcia.
5.3. Estat de benestar i capitalisme avançat: la crisi de lEstat de benestar.

UNITAT 3: LA PARTICIPACIÓ POLÍTICA

Tema 6: Participació política
6.1. Tipus i nivells de participació.
6.2. Interès per la política i crisi de representativitat a la societat actual.

Tema 7: El sistema electoral i els partits polítics
7.1. Participació social i política: les eleccions. El comportament electoral.
7.2. Els partits polítics a Espanya democràtica.

Tema 8: Els grups de pressió i participació política no estructurada
8.1. Associacions i grups de pressió
8.2. Altres formes alternatives de participació política

Metodologia

Amb caràcter general, s'espera que els estudiants assisteixin a les classes presencials. S'hi impartiran sessions magistrals, anàlisi de l'actualitat, visionat de fragments cinematogràfics, lectura de textos i, en alguna ocasió, la sessió la podrà impartir algun expert o professional del capítol que s'estigui tractant. Els materials vistos i treballats a l'aula estaran a disposició dels alumnes perquè els puguin consultar i aprofundir en les hores d'activitat autònoma. Els alumnes han de presentar activitats individuals i en grup durant el transcurs del semestre. També es comptarà amb tutories individuals.

Avaluació

Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel/per la professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al/la professor/a, no s'haguessin pogut lliurar en el període fixat, es podrà fer abans de la data de realització de l'examen de l'assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat a remetre a l'alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats. D'altra banda, l'alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d'avaluació, però només es calcularà la nota final de l'assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris d’avaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació, constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.

Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a l’espera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària. Aquesta mesura s'aplica únicament a cada curs en vigor, de manera que, si no supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició de l'assignatura completa.

Criteris avaluació

Realització d'una prova escrita al final del període lectiu: 50%

Realització de les activitats assenyalades als temes: 50%

Bibliografia bàsica

- Benedicto, Jorge y Morán, M. L. (Eds.) (2009). Sociedad y política. Temas de sociología política. Madrid: Alianza.
- Giddens, A. (1997). Política, Sociología y Teoría Social. Barcelona: Paidós.
- Jiménez de Parga, M. y Vallespín, F. (Eds.) (2008). La política. Madrid: Biblioteca Nueva.
- Nash, K. (2010). Comtemporary Polítical Sociology: Globalization, Politics, and Power. Oxford: Wiley-Blackwell.
- Vallés, J. M. y Martí Puig, S. (2020) Ciencia Política. Un manual. Barcelona: Ariel.
- Vallespín, Fernando (2003). El futuro de la política. Madrid: Taurus.

Material complementari

- Arendt, H. (1997). ¿Qué es política? Barcelona: Paidós.
- Bellah, Robert N. et al. (1985). Hábitos del corazón. Madrid: Alianza (Ed.1989): pp.189-252.
- Caminal, M. (2007). Manual de Ciencia Política. Barcelona: Tecnos.
- Cohen, Ronald (1993). Antropología política. En Marquina, Aurora (Comp.) (2004) El ayer y el hoy: lecturas de antropología política. Madrid: UNED: pp.97-125.
- VV.AA. (1987). Política y Sociedad: Estudios en homenaje a Francisco Murillo Ferrol. Volumen I. Madrid: Centro de investigaciones sociológicas.
- Requejo, F. (2008). Las democracias. Democracia antigua, democracia liberal y Estado del Bienestar. Barcelona: Ariel.
- Rokkan, Stein (2017). El Estado, la nación y la democracia en Europa: la
teoría de Stein Rokkan. Madrid: Centro de Investigaciones sociológicas.
- Sabucedo Cameselle, José Manuel (1996). Psicología política. Madrid: Síntesis: 29-44.
- Sampedro Blanco, Víctor (2000). Opinión pública y democracia deliberativa. Medios, sondeos y urnas. Madrid: Istmo: pp.29-68.
- Sennet, Richard (1974). El declive del hombre público. Barcelona: Península: pp.567-586; 733-739.