Grau en Filosofia, Política i Economia La Salle Campus Barcelona

Grau en Filosofia, Política i Economia

Desenvolupa una visió oberta a la societat del futur estudiant tres disciplines connectades entre elles.

Sistema Constitucional

Descripció
A l'assignatura s'analitzarà la teoria general del sistema normatiu, fonamentalment la Constitució. Tot seguit s'exposaran les fonts normatives del dret: lleis parlamentàries, normes governamentals amb rang de llei, tractats internacionals i reglaments. A més, es realitzarà un estudi dels principis fonamentals de l'organització constitucional de l'Estat, el paper de Corona, les funcions de les Corts Generals, les atribucions del Govern i la independència del Poder Judicial. A més, s'exposarà l'organització territorial de l'Estat i finalitzarà amb una referència a les característiques del procés electoral.
Tipus assignatura
Primer - Obligatoria
Semestre
Primer
Curs
1
Crèdits
6.00
Coneixements previs
Objectius

El sistema de fonts, regulat al nostre text constitucional, és clau en l'organització del poder públic. Els estudiants reben en aquesta assignatura una formació relativa a l'aparició política del constitucionalisme, així com les seves implicacions actuals en un Estat amb complexitat territorial. El sistema de frens i contrapesos entre poders explica el paper de les Corts Generals, el Govern i el Poder Judicial. Igualment, cal comprendre el paper dels tractats internacionals i del Dret Comunitari, les funcions de la Prefectura de l'Estat i la distribució territorial del poder. Per a un Grau interdisciplinar en Filosofia, Política i Economia, és fonamental tenir una visió històrica i actualitzada dels moviments polítics i filosòfics que al segle XVIII van donar origen al moviment constitucional, on la separació de poders i la seguretat jurídica són elements fonamentals del creixement econòmic. La formació que aporta el grau en Filosofia, Política i Economia exigeix un coneixement del sistema constitucional en què es basa el règim democràtic espanyol, amb la Constitució com a norma jurídica bàsica de l'ordenament. Resulta important en el procés formatiu de l’alumnat d’aquest grau que adquireixi, en fase primerenca del seu estudi, la familiaritat adequada amb el funcionament de les institucions bàsiques de l’Estat. Alhora, un bon nombre de sortides professionals potencials dels nostres estudiants demanen un òptim coneixement de les bases del sistema constitucional, particularment en l'àmbit del sector públic. D'altra banda, l'estudi de les matèries agrupades al mòdul “Política i Justícia global” fan recomanable un coneixement previ de les fonts, així com les institucions bàsiques de l'ordenament i dels fonaments constitucionals, a partir dels quals adquireixen legitimitat la resta de les normes jurídiques de l'ordenament a través de les quals es planifiquen i es gestionen els recursos públics.

Continguts

Tema 1: Elements conceptuals del constitucionalisme.
1.1. Constitució i constitucionalisme
1.1.1. Constitucionalisme com a procés històric. Exemples britànic, nord-americà i europeu continental.
1.2. Poder Constituent.
1.3. Tipus de Constitució: Constitució política i constitució normativa. Constitució rígida i constitució flexible.
1.4. Estat social i democràtic de Dret.

Tema 2: Repàs històric del constitucionalisme a Espanya.
2.1. La consolidació del constitucionalisme a Espanya.
2.2. Fases del constitucionalisme espanyol.
2.3. Característiques del constitucionalisme espanyol.
2.4. La Constitució de 1931 i la seva influència al sistema actual.
2.5. Procés constituent de la Constitució de 1978.

Tema 3: La Constitució i l’ordenament jurídic (I).
3.1. Les fonts del dret.
3.2. L’ordenament jurídic.
3.3. La Constitució com a norma suprema.
3.4. La interpretació de la Constitució.
3.5.- Referència a la regulació i protecció dels drets fonamentals.

Tema 4: La Constitució i l’ordenament jurídic (II).
4.1. La llei a la Constitució.
4.2. Normes del Govern amb rang de llei.
4.3. Tractats internacionals.
4.4. Fonts amb rang inferior a la llei.

Tema 5: Institucions i sistema constitucional (I).
5.1. Principis fonamentals de l’organització constitucional de l’Estat.
5.2. La Prefectura de l’Estat.

Tema 6: Institucions i sistema constitucional (II).
6.1. El poder legislatiu. Talls Generals. Bicameralisme.
6.2. El poder executiu. Govern i administració pública.
6.3. El poder judicial. Organització judicial i govern dels jutges.

Tema 7: Organització territorial de l’Estat.

Metodologia

- Lliçons de caràcter expositiu
- Exposició dels diferents temes que formen el programa de l'Assignatura.
- Exercicis pràctics realitzats a l'aula: Posada en pràctica dels coneixements adquirits mitjançant exercicis pràctics (alguns individuals i altres grupals).
- Debat raonat a classe a partir de notícies d'actualitat relacionades amb les institucions estudiades a l'assignatura
- Exercicis d’autoavaluació al final de cada tema.
- Elaboració d’un treball grupal sobre una matèria eventualment objecte de reforma constitucional.

Avaluació

Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel/per la professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al/la professor/a, no s'haguessin pogut lliurar en el període fixat, es podrà fer abans de la data de realització de l'examen de l'assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat a remetre a l'alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats. D'altra banda, l'alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d'avaluació, però només es calcularà la nota final de l'assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris d’avaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació, constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.

Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a l’espera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària. Aquesta mesura s'aplica únicament a cada curs en vigor, de manera que, si no supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició de l'assignatura completa.

Criteris avaluació

- Prova final de domini dels conceptes de la matèria: 60%.
- Reflexió en grup i anàlisi duna situació pràctica: 10%.
- Exposició raonada duna notícia d’actualitat identificada per l’alumnat com a representativa de les institucions estudiades o altres activitats de caràcter pràctic similars: 10%.
- Elaboració d'un treball individual o grupal sobre una matèria eventualment objecte de reforma constitucional o altre tema de rellevància per a l'assignatura: 20%.

Bibliografia bàsica

- Álvarez Vélez, María Isabel (coord.): Lecciones de Derecho Constitucional, Tirant lo Blanch, Valencia, 2018, 6ª edición.
- López Guerra, Luis: Derecho Constitucional, Tirant lo Blanch, Valencia, 2017, 10ª edición.
- Sánchez Ferriz, Remedio: El Estado Constitucional. Configuración histórica y jurídica. Organización funcional, Tirant lo Blanch, Valencia, 2009.
- Jiménez Asensio, Rafael: El Constitucionalismo. Proceso de formación y fundamentos de Derecho Constitucional, Marcial Pons, Madrid, 2005, 3ª edición.
- Viver Pi-Sunyer, Carles, Ordenament constitucional, Constitució, Ediciones Vicens Vives, Barcelona, 1996, 2ªed.

Material complementari

- LOCKE, J, Segundo Tratado sobre el Gobierno Civil, Alianza editorial, Madrid, 2000.
- OTTO, Ignacio de: Derecho Constitucional. Sistema de Fuentes, Ariel Derecho, Barcelona, 1987.
- SOLE TURA, J, AJA, E., Constituciones y gobiernos constituyentes en España, siglo veintiuno editores, Madrid 1982.
- TOMAS Y VALIENTE, "Las constituciones españolas" en Manual de Historia del Derecho español, Tecnos, Madrid 1997, pp. 436-464.
- TORRES DEL MORAL, Antonio, Principios de Derecho Constitucional Español,
Universidad Complutense, Madrid, 2010, 6ª edición.