Aquesta assignatura contribueix al perfil professional guiant l'estudiant a la Història de la filosofia medieval des d'una doble perspectiva orientada a conèixer les preguntes i la millor manera de plantejar-les, ia conèixer els assaigs de resposta sempre lligats als seus condicionaments històrics i discernir què hem heretat del passat que ens configura. Coopera en la formació mitjançant l'exercici metòdic de la reflexió i del qüestionament crític sobre els problemes de l'existència humana. La filosofia medieval representa, en conjunt, un intent per pensar conjuntament la filosofia grega i la religió cristiana, probablement el més aconseguit. Com que Grècia i el cristianisme constitueixen, potser, els dos pilars fonamentals sobre els quals està edificada la nostra cultura, sembla inevitable situar els grans pensadors medievals com els forjadors del mestissatge que ha donat lloc a la nostra mentalitat actual. Per això, la reflexió entorn dels grans problemes de la filosofia a l'Edat Mitjana ajudarà, a l'alumnat, en el seu intent de comprensió de la situació actual, no només al camp purament filosòfic sinó en tots aquells àmbits de la cultura (sociològic , artístic, polític, ètic, econòmic o científic) que, en major o menor mesura, són hereus daquells plantejaments. Per això, si aconseguim mirar-nos des de l'edat mitjana, segur que ens coneixerem una mica millor.
UNITAT 1: Cap a l'Edat Mitjana
Tema 1: Filosofia i cristianisme
1.1 La filosofia cristiana. La creació
1.2 Apologistes grecs
1.3 El gnosticisme
1.4 Apologistes llatins
1.5 L'escola d'Alexandria
Tema 2: Sant Agustí
2.1 Les Confessions
2.2 Religió i filosofia
2.3 La veritat i la il·luminació
2.4 Déu i la creació
2.5 La Ciutat de Déu
UNITAT 2: El desenvolupament de la filosofia a les tres grans cultures
Tema 3: Cap a l'escolàstica
3.1 Juan Escoto Erigena
3.2 Dialèctics i antidialèctics
3.3 Sant Anselm
3.4 La disputa sobre els universals
3.5 La mística. Hugo i Ricard de Sant Víctor
Tema 4: Les filosofies àrab i mongeta
4.1 Al Farabí i Avicena
4.2 Al Gazel
4.3 Ibn Tufayl
4.4 Averroes
2.5 Avicebró i Maimònides
UNITAT 3: El pensament als segles XIII i XIV. Plenitud i crisi de l'escolàstica
Tema 5: Filosofia i teologia al segle XIII
5.1 La recuperació d'Aristòtil a occident
5.2 La controvèrsia de l'aristotelisme a la universitat de París
5.3 L'averroisme llatí
5.4 Sant Bonaventura
5.5 Ramon LLull
Tema 6: Sant Tomàs d'Aquino
6.1 Raó i fe
6.2 Teoria de l'ésser
6.3 Teoria del coneixement
6.4 El misteri de Déu
6.5 Antropologia i política
Tema 7: La crisi de l'escolàstica
7.1 Duns Escot1
7.2 Guillem d'Ockham
7.3 El mestre Eckhart
Per al desenvolupament de l'assignatura es faran servir les estratègies següents:
Mètode expositiu: Presentació del contingut teòric mitjançant classes
magistrals impartides pel professor.
Anàlisi de textos i documents: Lectura personal dels materials que recullen
els continguts principals de l'assignatura Preparació individual i posada en comú a classe.
Mètode de presentació escrita: realització de comentaris de textos i qüestionaris sobre els conceptes fonamentals de cada tema.
Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel/per la professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al/la professor/a, no s'haguessin pogut lliurar en el període fixat, es podrà fer abans de la data de realització de l'examen de l'assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat a remetre a l'alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats. D'altra banda, l'alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d'avaluació, però només es calcularà la nota final de l'assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris davaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació, constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.
Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a lespera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària. Aquesta mesura s'aplica únicament a cada curs en vigor, de manera que, si no supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició de l'assignatura completa.
Proves escrites: 40%.
Anàlisi de tasques: 30%.
Proves orals: 20%.
Treballs grupals: 10%.
Canals, F., Historia de la filosofía Medieval, Barcelona, Herder, 1982.
Cruz, M., Historia del Pensamiento en el Mundo Islámico 2 Vol, Madrid, Alianza.1989.
Fraile, G., Historia de la filosofía medieval, Madrid, BAC, 1986.
García del Muro, J., Santo Tomás de Aquino, Barcelona, RBA, 2015
Gilson, E., La filosofía en la Edad Media, Madrid, Gredos, 1972.
Ramón Guerrero, R., Historia de la filosofía medieval, Madrid, Akal, 1999.
Arendt, H., El concepto de amor en San Agustín, Madrid, Encuentro, 2001.
Copleston, F., Historia de la filosofía, II-III, Barcelona, Ariel, 1975.
Chesterton, G K., Santo Tomás de Aquino, Madrid, Austral, 2011.
Chevalier, J., Historia del pensamiento, II, Madrid, Aguilar, 1960.
De Wohl, L., La Luz apacible, Madid, Palabra, 2009.
Fernandez, C., Los filósofos medievales. Selección de textos, Madrid, BAC, 2 vols., 1979.
Flasch, K., Introduction à la philosophie medievale, París, Flammarion, 1998.
Gilson, E: El espíritu de la filosofía medieval, Madrid, Rialp, 2004.
Heinzmann, R., La filosofía de la Edad Media, Barcelona, Herder, 1995.
Jaeger, W., Cristianismo primitivo y paideia griega, México D.F., FCE, 1971.
Libera, A. de, Pensar en la Edad Media, Barcelona, Anthropos, 2000.
Magnavacca, S., Léxico Técnico de Filosofía Medieval, Buenos Aires, Miño y Dávila, 2005.
Muralt, A., La apuesta de la filosofía medieval, Madrid, Marcial Pons, 2008.
Parain, B. (ed.), La filosofía medieval en occidente, Madrid, Siglo XXI, 1990.
Pernoud, R., Para acabar con la Edad Media, Palma de Mallorca, Olañeta de, 2010.
Pieper, J., Filosofía medieval y mundo moderno, Madrid, Rialp, 1973.
Ramón Guerrero, R.: Filosofías árabe y judía, Madrid, Ed. Síntesis, 2001.
Reale, G. y Antiseri, D Historia del pensamiento filosófico y científico, tomo I, Barcelona, Herder, 1988.
Saranyana, J.I., La Filosofía medieval, Pamplona, Eunsa, 1999.
Vignaux, P., El pensamiento en la Edad Media, Madrid, FCE, 1997, 6ª reimpresión.
Yabri, M., El legado filosófico árabe, Madrid, Editorial Trotta, 2006, 2ª ed.