Grau en Filosofia, Política i Economia La Salle Campus Barcelona

Grau en Filosofia, Política i Economia

I si la comprensió del món t'ajudés a transformar-lo?

La Filosofia a l´Antiguitat Occidental: Grècia i Roma

Descripció: 

La història de la filosofia antiga està concebuda en aquest curs com la primera escola de la filosofia. És en el pensament grec i helenístic on el filòsof es troba, per així dir-ho, amb la pedrera primitiva de la qual va ser extreta la major part dels nostres conceptes; i és també allà on es conserva l'empremta de la primera experiència, individual i social, de l'ensurt davant el real. D' aquí que ocupar-se amb l' obra dels qui van iniciar la tradició del pensament occidental sigui una ocasió molt favorable per al despertar de la vocació del filòsof. Aquest curs proposa aconseguir que aquesta vocació sorgeixi o s'afirmi.

Tipus assignatura
Primer - Obligatoria
Semestre
Primer
Curs
1
Crèdits
6.00
Coneixements previs: 

No aplica. 

Objectius: 

Aquesta assignatura contribueix al perfil professional guiant l' estudiant en la Història de la filosofia de Grècia i Roma des d' una doble perspectiva orientada a conèixer les preguntes i la millor manera de plantejar-les, i a conèixer els assaigs de resposta sempre lligats als seus condicionaments històrics- i discernir què hem heretat d' aquest passat que ens configura. Coopera en la seva formació mitjançant l' exercici metòdic de la reflexió i del qüestionament crític sobre els problemes de l' existència humana. Cal tenir en compte que un gran percentatge dels conceptes essencials de la nostra cultura es van forjar en l' Antiguitat clàssica. Aquesta assignatura, en tractar de comprendre el seu origen, serveix d' introducció imprescindible a l' exercici de la filosofia en general i proporciona la base idònia per comprendre molts dels grans interrogants actuals.

Continguts: 

Unitat 1: Inicis del pensament grec. Presocràtics, sofistes i Sòcrates

Tema 1.1. L' assossec i la filosofia. Els grecs i la cultura occidental. Una orientació global sobre Homer, Hesíode i la diversitat religiosa de l'època arcaica de Grècia.

Tema 1.2. Els interrogants dels primers filòsofs.

Tema 1.3. El pensament pitagòric i el seu llegat a la cultura.

Tema 1.4. Heràclit d' Éfeso.

Tema 1.5. Parmènides i els sistemes postparemenídics.

Tema 1.6. Els sofistes: l'ànsia de cultura.

Tema 1.7. Sòcrates: la invitació a la interioritat. 

Unitat 2: Plató i l' horitzó de la metafísica

Tema 2.1. El filòsof en el seu context. 

Tema 2.2. El Menó. 

Tema 2.3. Ser i conèixer. 

Tema 2.4. El Simposi.  

Unitat 3: Plató: l' home i la societat

Tema 3.1 Concepció de l' home. El Fedó. 

Tema 3.2. La cosmologia del Timeo. 

Tema 3.3 L' Estat ideal i les seves formes històriques. La República. 

Unitat 4: Aristòtil i la primera sistematització del saber

Tema 4.1. Aristòtil en el seu context. 

Tema 4.2. Teoria de la ciència. 

Tema 4.3. La Filosofia primera. 

Tema 4.4. La Física pel que fa a l'ens natural

Tema 4.5 Déu.

UNITAT 5: Aristòtil: l'home i la societat

Tema 5.1. La psicologia

Tema 5.2. La vida pràctica: ètica i política

UNITAT 6: La filosofia hel·lenística

Tema 6.1. Situació de la filosofia després de la mort d'Aristòtil

Tema 6.2. L'epicureisme

Tema 6.3. La versió romana de la filosofia hel·lenística L'estoïcisme i Sèneca

Tema 6.4. La confluència del pensament bíblic amb l'hel·lenisme

Tema 6.5. El neoplatonisme. Plotí i el final de la filosofia antiga

Metodologia: 

La assignatura té un funcionament setmanal de 4 hores lectives. 

La metodologia de l' assignatura emprarà les següents estratègies: 

  • Mètode expositiu: Presentació del contingut teòric.
  • Anàlisi de textos i documents: Lectura personal dels materials que recullen els continguts principals de l' assignatura. Preparació individual i posada en comú, en sessions grupals (presencials o virtuals).
  • Mètode de presentació oral: Exposicions i presentacions dels estudiants.
  • Mètode de presentació escrita: Contestació per part de l' estudiant i lliurament dels qüestionaris de les unitats temàtiques.

Avaluació: 

La nota final de l' assignatura es calcularà a partir de les qualificacions obtingudes en les diferents activitats d' avaluació. L' assignatura es considerarà aprovada si l' alumne no només obté una mitjana igual o superior a 5 en el conjunt d' aquestes activitats, sinó que també les hagi realitzat totes.

  • Assistència i participació (15%).
  • Exercicis escrits a l'aula (20%).
  • Qüestionari i comentari de text (25%).
  • Examen final (40%).

Criteris avaluació: 

La nota final de l' assignatura es calcularà a partir de les qualificacions obtingudes en les diferents activitats d' avaluació. L' assignatura es considerarà aprovada si l' alumne no només obté una mitjana igual o superior a 5 en el conjunt d' aquestes activitats, sinó que també les hagi realitzat totes.

  • Assistència i participació (15%). Participació i exercici competent dels estudiants. Valoració de lexpressió oral i la capacitat per comunicar-se utilitzant la terminologia apropiada. Exposa oralment una anàlisi sobre text/autor. El professor durà a terme un control de lassistència. Cada alumne/a té un marge de quatre absències no justificades. Mentre no se superi aquest número, podreu aspirar al 100% de la nota en aquest apartat, tenint en compte també els factors descrits anteriorment. Una cinquena absència no justificada comportarà que, a tot estirar, s'obtingui un 5/10 de la puntuació en aquest apartat. A partir de la sisena absència, l'alumne obtindrà un 0/10 en aquest apartat i, per tant, podrà aspirar, com a nota màxima, a un 8,5 a l'assignatura. L'estudiant que no assisteixi a cap sessió obtindrà un No Presentat (NP) en aquest apartat, motiu pel qual constarà en convocatòria ordinària NP. La qualificació màxima que l'estudiant podrà obtenir en la recuperació daquest apartat és de 5/10.
  • Exercicis escrits a l'aula (20%). Comprèn i explica els textos fonamentals de la tradició filosòfica grega i romana. Demostra capacitats de raonament i argumentació per abordar problemàtiques de caràcter filosòfic. Elabora treballs amb una correcta expressió escrita. Relaciona diferents corrents i autors de filosofia amb antecedents, seguidors o corrents posteriors. Capacitat d'anàlisi i de desenvolupament coherent de les idees principals d'un text, tema o autor. Capacitat analítica i sintètica en relació amb un text important o tema significatiu relatiu a algun dels continguts de l'assignatura, acordat entre l'alumne i el professor. Capacitat per adoptar un punt de vista personal i crític.
  • Qüestionari i comentari de text (25%). Precisa els conceptes i és capaç de relacionar-los amb la història del pensament posterior. Desenvolupa i posa en pràctica capacitats de raonament i argumentació aplicant-les a les temàtiques estudiades. Capacitat de plantejar, a partir dels textos, interrogants en relació amb els altres continguts de lassignatura.
  • Examen final (40%). Coneix les principals teories de la filosofia des del món antic. Entén el desenvolupament de la Filosofia i maneja un vocabulari filosòfic bàsic. Entén i reconeix els principals corrents de la filosòfica antiga. Ubica les idees més rellevants de la filosofia antiga, així com els seus autors i textos fonamentals, en el context històric, social i cultural. Bona redacció i expressió escrita. Cal una qualificació mínima de 3.**

** Cal que l'estudiant obtingui una qualificació mínima de 3 a la prova final escrita. Si lestudiant no assoleix aquesta qualificació mínima en aquesta activitat, la qualificació màxima de la convocatòria ordinària serà de 4, encara que la mitjana ponderada de totes les activitats davaluació sigui superior.

Bibliografia bàsica: 

  • Abbagnano, Nicola, Historia de la filosofía (traducción de Juan Estelrich y J. Pérez Ballester), vol. I, Barcelona, Hora, 1985.
  • Geymonat, Ludovico, Historia de la filosofía y de la ciencia. 1. Antigüedad y Edad media (traducción de Joaquim Sempere), Barcelona, Crítica, 1985.
  • Hadot, Pierre, ¿Qué es la filosofía antigua?, Méjico, Fondo de cultura económica, 1998.
  • Hartnack, Justus, History of Philosophy, Odense, Odense University Press, New York, Humanities Press, 1973 (ed. española Breve historia de la filosofía, traducción de José Antonio Lorente, Madrid, Cátedra, 1996).
  • Reale, Giovanni - Antiseri, Dario, Historia del pensamiento filosófico y científico (traducción de Juan Andrés Iglesias), vol. I, Barcelona, Herder, 1991
  • Severino, Emanuele, La filosofía antigua (traducción de Juana Bignozzi), Barcelona, Ariel, 1986.

Material complementari: 

  • Diels, Hermann - Kranz, Walther, Die Fragmente der Vorsokratiker, Hildesheim, Georg Olms Verlag, 1951-1952 (reimpr. 2004-2005). Kirk, Geoffrey Stephen – Raven, John Earle - Schofield, Malcolm, Los filósofos presocráticos, Madrid, Gredos, 2008
  • Boisacq, Émile, Dictionaire étymologique de la langue grecque, Heidelberg - París, Carl Winter - Librairie C. Klincksieck, 1916. Graves, Robert, Los mitos griegos, Madrid, Alianza, 1995, 2 vols.
  • Pokorny, Julius, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, I-III, Tubinga- Berna-Munich, Francke, 1957/1969 (1a ed.), 2005 (5a ed.). Nauck, August (ed.), Tragicorum graecorum fragmenta, Lipsia, Teubner, 1889².
  • Reale, Giovanni, Platón. En búsqueda de la sabiduría secreta (traducción de Roberto Heraldo Bernet), Barcelona, Herder, 2014
  • Real, Giovanni, Introducción a Aristóteles (traducción de Víctor Bazterrica), Barcelona, Herder, 2003