grau en filosofia la salle campus barcelona

Grau en Filosofia

Estudia una filosofia aplicada a les àrees més rellevants de la societat a través de la reflexió, l'anàlisi i el desenvolupament del pensament crític.

Filosofia de la Natura

Descripció
L'objecte de la matèria consisteix a conèixer alguns moments clau de la història de la ciència amb el detall suficient perquè pugui servir de base a una reflexió general sobre el coneixement humà de la natura. En particular, la presentació històrica, en base a textos, de la reflexió humana sobre espai, temps, matèria i cosmologia constituirà la columna vertebral de la matèria.
Tipus assignatura
Optativa
Semestre
Anual
Crèdits
6.00
Coneixements previs
Objectius

En aquesta assignatura els estudiants entraran en contacte amb el concepte de naturalesa, així com amb reflexions filosòfiques sobre el coneixement científic actual. Se'ls introduirà al coneixement del món quàntic i les seves conseqüències filosòfiques. També es plantejaran qüestions de la biologia moderna, rellevants pel pensament filosòfic.

Continguts

UNITAT 1: CONCEPTE DE NATURA I MOVIMENT NATURAL

Tema 1: El concepte de naturalesa
1.1 Principi i causa de la naturalesa
1.2 La física de la naturalesa
1.3 La imatge científica de la naturalesa

Tema 2: El moviment natural
2.1 Moviment absolut i moviment relatiu
2.2 El moviment natural: la inèrcia
2.3 Paradoxes de Zenó
2.4 Alteracions del moviment

UNITAT 2: FILOSOFIA DE LA NATURA FÍSICA

Tema 3: Filosofia de la naturalesa física microscòpica
3.1 La física de la matèria: el model estàndard
3.2 Les interaccions fonamentals de la naturalesa
3.3 El bosó de Higgs
3.4 L'activitat física de la matèria
3.5 La física de l’energia: el concepte de partícula fonamental

Tema 4: Filosofia de la naturalesa quàntica de la matèria
4.1 L'experiment de la doble escletxa
4.2 La coherència quàntica i la superposició d'estats
4.3 El principi d'indeterminació
4.4 La reducció de l'estat quàntic
4.5 Interaccions no-locals i física quàntica macroscòpica

Tema 5: Filosofia de la naturalesa física macroscòpica
5.1 L'origen de l'univers
5.2 Evolució de l’univers
5.3 El model cosmològic estàndard
5.4 La radiació de fons de microones
5.5 Quàntica i gravitació: més enllà de l’espai-temps

UNITAT 3: FILOSOFIA DE LA NATURA FÍSICA VIVENT

Tema 6: La naturalesa del vivent
6.1 L'origen enigmàtic de la vida
6.2 La termodinàmica de la vida
6.3 L'experiment de Miller
6.4 Projecte genoma humà
6.5 La biologia sintètica
6.6 El projecte genoma mínim
6.7 Hi ha lloc a allò quàntic en biologia?
6.8 Dimensions filosòfiques de l’estudi científic de la naturalesa

Tema 7: La naturalesa del que és conscient
7.1 Algorismes i pensament
7.2 Màquines intel·ligents i intel·ligència humana
7.3 Cap a una explicació científica de la consciència
7.4 La hipòtesi Penrose-Hameroff
7.5 La hipòtesi ment-matèria
7.6 El problema de l'emergència de la consciència

Metodologia

Per al desenvolupament de l'assignatura es faran servir les estratègies següents:

- Mètode expositiu: Presentació del contingut teòric mitjançant classe presencial, diapositives i contingut audiovisual, així com documentació a la plataforma.

- Anàlisi de textos i documents: Lectura personal dels materials que recullen els continguts principals de l’assignatura amb preparació individual i posada en comú, en sessions grupals.

- Mètode de presentació oral: exposicions i presentacions dels estudiants amb un temps de rèplica per part del professor i la resta de l’alumnat.

- Mètode de presentació escrita: Contestació per part de l'estudiant i entrega dels qüestionaris de les unitats temàtiques.

- Debats i intercanvis a classe guiats pel professor de l'assignatura. Al costat de la participació a les exposicions magistrals i l'anàlisi crítica i personal de les fonts, l'estudiant ha de saber posar a prova els seus coneixements de forma intersubjectiva, per mitjà de debats supervisats que contribueixin a fer més plàstic el contingut de cada unitat i més accessibles els resultats , sempre intentant dialogar amb el context social i històric que envolta l'alumne.

Avaluació

Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel/per la professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al/la professor/a, no s'haguessin pogut lliurar en el període fixat, es podrà fer abans de la data de realització de l'examen de l'assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat a remetre a l'alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats. D'altra banda, l'alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d'avaluació, però només es calcularà la nota final de l'assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris d’avaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació, constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.

Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a l’espera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària. Aquesta mesura s'aplica únicament a cada curs en vigor, de manera que, si no supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició de l'assignatura completa.

Criteris avaluació

Proves de síntesi parcial i final: 30%.

Exposicions individuals i participació a classe: 10%.

Treballs reflexius: 60%.

Bibliografia bàsica

(2001) CARREIRA, M., Metafísica de la materia. Núcleos temáticos de filosofía de la naturaleza. Materia no viviente. Comillas. Madrid

Material complementari

(1999) DYSON, F. J., Los orígenes de la vida. Cambridge. University Press
(2015) FERNÁNDEZ, J., Los secretos de la vida. Breve historia de la biología. Cambridge. University Press
(2011) GILMORE, R., Alicia en el país de los cuantos. Una alegoría de la física cuántica. Alianza. Madrid
(2001) ´t HOOF, G, Partículas elementales. En busca de los elementos más pequeños del universo. Crítica. Barcelona
(2007) HUANG, K., Fundamental Forces of Nature. The Story of Gauge Fields. World Scientific. New Jersey
(2010) LUISI, P. L., La vida emergente. De los orígenes químicos a la biología sintética. Cambridge. University Press
(1998) MONSERRAT, J., La percepción visual. La arquitectura del psiquismo desde el enfoque de la percepción visual, Madrid, Biblioteca Nueva.
(2013) MONSERRAT, J., El gran enigma. Ateos y creyentes antes el enigma del más allá. San Pablo. Madrid
(1972) PANIKKAR, R., El concepto de naturaleza. Análisis histórico y metafísico de un concepto. CSIC. Instituto de Filosofía Luis Vives. Madrid
(1989) PENROSE, R., La nueva mente del emperador, Madrid, Mondadori.
(1994) PENROSE, R., Las sombras de la mente. Hacia una comprensión científica de la conciencia, Barcelona, Crítica.
(1984) RABI, S. A, Particle Physics and the Standard Model. Los Alamos Science
(2013) RUTHERFORD, A, Creation. The future of life. London. Viking
(2017) RYDEN, B, Introduction to cosmology. Cambridge. University Press
(2008) SCHNEIDER, E. D., La termodinámica de la vida. Barcelona. Tusquets
(2016) WEINBERG, S., Los tres primeros minutos. Alianza. Madrid
(2001) YNDURÁIN, F. J., Electrones, neutrinos y quarks. Crítica. Barcelona