Grau en Filosofia, Política i Economia La Salle Campus Barcelona

Grau en Filosofia, Política i Economia

Desenvolupa una visió oberta a la societat del futur estudiant tres disciplines connectades entre elles.

Descripció
Es parteix de la presentació de l'Estètica com a disciplina filosòfica; el naixement, els temes fonamentals i la incidència en la discussió sobre la Modernitat, per abordar després el paper de l'Estètica i la creació artística en algunes trajectòries fonamentals del pensament contemporani. Des d'aquí es plantejarà la qüestió, què és experiència estètica? S'acabarà reflexionant sobre el sentit i la funció històrica de l'Art, d'aquesta experiència estètica i de la voluntat artística: la seva veritat, sentit i comesa en l'existència, la societat i la Història, abordant les discussions contemporànies al voltant de la funció de l'Art i diverses crisis i transformacions en la modernitat.
Tipus assignatura
Optativa
Semestre
Primer
Crèdits
6.00
Coneixements previs
Objectius

L'abordatge de la qüestió estètica en el marc de la Filosofia i la seva història és un element imprescindible, tant per comprendre a fons el caràcter de la Filosofia contemporània, com per emprendre amb rigor filosòfic la reflexió sobre l'experiència estètica, l'Art, i d'altres qüestions afins com la creació o el sentit de l’expressió artística en la història. Dins les matèries netament filosòfiques, encara que l'Estètica no es vincula directament amb la política i l'economia, com sí que és el cas de l'Ètica i la Filosofia política, aquesta assignatura aporta una obertura del mateix pensament a altres formes i necessitats de l'expressió humana, alhora que s'insereix en problemes substantius del mateix pensament contemporani.

Continguts

UNITAT 1: Introducció a l'Estètica

Tema 1: Antiguitat i Edat Mitjana
1.1 Plató, Aristòtil i Plotí
1.2 Sant Agustí i Sant Tomàs
1.3 Les obres: El Partenó, El Laocoonte i la catedral gòtica

Tema 2: Del Renaixement al segle XVIII
2.1 L'Humanisme: Leon Battista Alberti, Vasari i els artistes
2.2 L'Estètica anglesa: J. Hutcheson, J. Addison i E. Burke
2.3 L'Estètica alemanya: Com a disciplina a A. G. Beaumgarten i el seu desenvolupament a Kant
2.4 Les obres: del Moisès a William Blake

UNITAT 2: Estètica i modernitat

Tema 1: Classicisme i Idealisme
1.1 Diderot i Winckelmann
1.2 Schiller i Goethe
1.3 Hegel i Hölderlin
1.4 Les obres: Jacques-Louis David i Étienne-Louis Boullée

Tema 2: Romanticisme i segle XX

2.1 Wackenroder, Novalis i F. Schlegel
2.2 Baudelaire i Nietzsche
2.3. Wittgenstein i Walter Benjamin
2.4 Gadamer i Adorn.
2 5 Freud i el surrealisme.
2.5 Les obres: de C. D. Friedrich a Chillida

UNITAT 3 Estètica, art i vida

Tema 1: Les darreres reflexions
1.1. Ortega i la deshumanització de l'Art
1.2. L'Estètica teològica de H. Urs von Balthasar
1.3. La fi de l'Art per a Arthur Danto
1.4. La visió de Didi-Hubermann
1.5. Les obres: Smithson, Viola i Banksy

Tema 2: La tornada als orígens i el futur de l'Estètica per a la vida
2.1 Focillon i Worringer
2.2 L'experiència estètica a Helen Keller
2.3 La paradoxa d'Ordine
2.4. Les obres: Rothko i Feldman

Metodologia

Mètode expositiu: presentació del contingut teòric mitjançant classe presencial i documentació a la plataforma (lectures escollides a partir de la bibliografia proposada,
etc.).

Anàlisi de textos i documents: lectura personal dels materials que recullen els continguts principals de lassignatura. Preparació individual i posada en comú, en sessions grupals (presencials o virtuals)

Mètode de debat: juntament amb la participació a les exposicions magistrals i l'anàlisi crítica i personal de les fonts, l'estudiant ha de saber posar a prova els seus coneixements de forma intersubjectiva, per mitjà de debats supervisats que contribueixin a fer més plàstic el contingut de cada unitat i més accessibles els resultats, sempre intentant dialogar amb el context social i històric que envolta l'alumne.

Mètodes de presentació oral: exposicions i presentacions dels mateixos estudiants, fomentant el debat entre ells, sota la moderació del professor.

Avaluació

Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel/per la professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al/la professor/a, no s'haguessin pogut lliurar en el període fixat, es podrà fer abans de la data de realització de l'examen de l'assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat a remetre a l'alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats. D'altra banda, l'alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d'avaluació, però només es calcularà la nota final de l'assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris d’avaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació, constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.

Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a l’espera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària. Aquesta mesura s'aplica únicament a cada curs en vigor, de manera que, si no supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició de l'assignatura completa.

Criteris avaluació

Prova final: 35%.

Preparació individual d´un treball escrit de 2.500 paraules sobre algun dels temes del programa de l´assignatura que es presentarà al final del quadrimestre: 30%.

Participació activa a les activitats continuades durant el semestre: 35%.

Bibliografia bàsica

ADORNO, T., Teoría Estética. 1983, Orbis, Barcelona.
ADDISON, J., Los placeres de la imaginación. 1991, Visor, Madrid.
ARACIL, A., RODRÍGUEZ, P., El siglo XX. Entre la muerte del Arte y el Arte Moderno. 1998, Itsmo, Madrid.
ARISTÓTELES, Poética. 2004, Biblioteca Nueva, Madrid.
——————- El hombre de genio y la melancolía. Problema XXX. 2009, Acantilado, Barcelona.
ARNHEIM, R., Arte y percepción visual. 1991, Alianza, Madrid.
————- Hacia una psicología del Arte. Arte y entropía. 1980, Alianza, Madrid.
ASSUNTO, R., Naturaleza y razón en la Estética del Setencientos. 1989, Visor, Madrid.
BALTHASAR, H. U. von, Gloria. Una Estética teológica. (7 vols.) 2007, Encuentro, Madrid.
BANFI, A., Filosofía del Arte. 1987, Península, Barcelona
BARASCH, M., Teorías del Arte. De Platón a Winckelmann. 1999, Alianza, Madrid.
BAUDELAIRE, Ch., Salones y otros escritos sobre Arte. 2005, A. Machado Libros, Madrid.
—————— El pintor de la vida moderna. 1995. Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos, Murcia.
BAYER, R., Historia de la Estética. 1986, Fondo de Cultura Económica, México.
BELTING, H., Antropología de la imagen. 2007, Katz Editores, Madrid.
BENJAMIN, W., La obra de arte en la época de su reproducción mecánica. 2017, Casimiro, Madrid.
BERENSON, B., Estética e Historia de las Artes Visuales. 1956, Fondo de Cultura Económica, México.
BERKELEY, G., Ensayo de una nueva teoría de la visión. 1973, Aguilar, Buenos Aires.
BLUMENBERG, H., Literatura, Estética y Nihilismo. 2916, Trotta, Madrid.
BODEI, R., La forma de lo bello. 2008, A. Machado Libros, Madrid.
BOWIE, A. Estética y subjetividad. Filosofía alemana de Kant a Nietzsche y la Teoría Estética actual. 1999, Visor, Madrid.
BOZAL, V., El gusto. 2008, A. Machado Libros, Madrid.
BRETÓN, A., Manifiestos del Surrealismo. 2009, Visor, Madrid.
BRUYNE, E., La Estética de la Edad Media. 2010, A. Machado Libros, Madrid.
BURKE, E., De lo sublime y de lo bello. 2001, Alianza, Madrid.
CACCIARI, M., El Ángel necesario. 1989, Visor, Madrid.
CALLE, R. de la, Repertorio bibliográfico de investigación estética. 1986, Federico Domenech y Fundación Edivart, Valencia.
CAMÓN AZNAR, J., Filosofía del Arte. 1974, Espasa Calpe, Madrid.
CORTÉS GABAUDÁN, H., Claves para una lectura de Hiperión. Filosofía, política, ética y estética en Hölderlin. 1996, Hiperión, Madrid.
CROCE, B., Breviario de Estética. 2002, Alderabán Editores, Madrid.
DALÍ, S., Vida secreta de Salvador Dalí, 1981, Dasa, Madrid.
——, Confesiones inconfesables. 1975, Bruguera, Barcelona.
D’ANGELO, P., Estética del Romanticismo. 1999, Visor, Madrid.
DANTO, A. C., ¿Qué es el Arte? 2013, Paidós, Barcelona.
———- Después del fin del Arte. 2012, Paidós, Barcelona.
DEBORD, G., La sociedad del espectáculo. 1999, Pretextos, Valencia.
DEWEY, J., El Arte como experiencia. 2008, Paidós, Barcelona.
DÍAZ, C., Hegel, filósofo romántico. 1985, Cincel, Madrid.
DIONISIO LONGINO, Tratado de Retórica. El sublime. 2001, Maxtor, Valladolid.
DIDEROT, D., Salón de 1767. 2003, A. Machado Libros, Madrid.
DIDI-HUBERMAN, G., Lo que vemos, lo que nos mira. 2017, Ed. Manantial, Buenos Aires.
———————— Ante el tiempo. 2015, Adriana Hidalgo Editora, Buenos Aires.
DUFRENNE, M., Fenomenología de la experiencia estética. 2017, Universidad de Valencia, Valencia.
ECO, U., Arte y Belleza en la Edad Media. 2012, Penguin, Barcelona
EHRENZWEIG, A., Psicología de la percepción artística. 1976, Gustavo Gili, Barcelona.
——————- El orden oculto del Arte. 1973, Labor, Barcelona.
EYOT, Y., Génesis de los fenómenos estéticos. 1980. Blume, Barcelona.
FERRER, A., La reflexión del eremita. Razón, revolución y poesía en el Hiperión de Hölderlin.
FICHTE, J. G., Fundamento de Toda la Doctrina de la Ciencia (1794). (J. Cruz Cruz, ed.). 2005, Pamplona.
———- Doctrina de la Ciencia (1811). 1999, Akal, Madrid.
FIEDLER, K., Escritos sobre Arte. 1990, Visor, Madrid.
FISCHER, E., La necesidad del Arte. 1993, Nexos, Barcelona.
FOCILLON, H., La vida de las formas. 1983, Xarait, Madrid.
FORMAGGIO, D., Arte. 1976, Labor, Madrid.
—————— La muerte del Arte y la Estética. 1992, Grijalbo, México.
FRANCASTEL, P., Sociología del Arte. 1975, Alianza, Madrid.
FRANCES, R., Psicología del Arte y de la Estética. 1979, Akal, Madrid.
FREUD, S., Psicoanálisis del Arte. 2013, Alianza, Madrid.
——, Introducción al psicoanálisis. 2011, Alianza, Madrid.
——, Psicopatología de la vida cotidiana. 2011, Alianza, Madrid.
——, La interpretación de los sueños (2. vols.). 2011, Alianza, Madrid.
——, El malestar de la cultura. 2010, Alianza, Madrid.
FRIED, M., El lugar del espectador. Estética y orígenes de la pintura moderna. 2000, A. Machado Libros, Madrid.
GADAMER, H. G., Hermenéutica, Estética e Historia. 2013, Sígueme, Salamanca.
————— La actualidad de la Belleza. 2015. Paidós, Barcelona.
GALÁN, I., Teorías del Arte desde el siglo XXI. 2005, Universidad Carlos III, Madrid.
———- Lo sublime como fundamento del Arte frente a lo bello. Un análisis desde Longino, Addison, Burke y Kant. 2002, Universidad Carlos III, B.O.E., Madrid.
GIVONE, S., Historia de la Estética. 2009, Tecnos, Madrid.
GOMBRICH, E. H., Arte e Ilusión. Estudio sobre la psicología de la representación pictórica. 1982, Gustavo Gili, Barcelona.
GOMBRICH, E. H., HOCHBERG, J., BLACK, M., Arte, percepción y realidad. 2011, Paidós, Barcelona.
GOETHE, J. W., Escritos sobre Arte. 1999. Síntesis, Madrid.
GREENBERG, C., Arte y Cultura. 2011, Paidós, Barcelona.
GUARDINI, R., La esencia de la obra de Arte. 1960, Guadarrama, Madrid.
HARTMAN, N., Estética. 1997, Universidad Nacional Autónoma de México, México.
HARTMANN, E. von., Filosofía de lo bello. Una reflexión de lo inconsciente en el Arte. 2016, Universidad de Valencia, Valencia.
HEGEL, G. W. F., Lecciones sobre la Estética. 1989, Akal, Madrid.
——— Introducción a la Estética. 1973, Ediciones 62, Barcelona.
——— De lo bello y sus formas. 1946, Espasa Calpe, Buenos Aires.
HEIDEGGER, M., Hölderlin y la esencia de la poesía. 1989. Barcelona, Ánthropos.
HERNÁNDEZ-PACHECO, J., Hegel. Introducción e interpretación. 2019, Universidad de Sevilla.
HILDEBRAND, A. von, El problema de la forma en la obra de Arte. 1989, Visor, Madrid.
HEIDEGGER, M., El origen de la obra de Arte. 2016, La Oficina, Madrid.
—————— Arte y Poesía. 2005, Fondo de Cultura Económica, México.
HOGARTH, W., Análisis de la Belleza. 1997, Visor, Madrid.
HÖLDERLIN, Ensayos. 2008, Hiperión, Madrid.
——-, La muerte de Empédocles, 2001, Acantilado, Barcelona.
——-, Hiperión o el eremita en Grecia. 2002, Hiperión, Madrid.
——-, Poesía completa (ed. bilingüe). 1995, Ediciones 29, Barcelona.
HUTCHESON, F., Una investigación sobre el origen de nuestra idea de la Belleza. 1992, Tecnos, Madrid.
HUME, D., La norma de gusto. 1989, Península, Barcelona.
INNERARITY, D., Hegel y el Romanticismo.1993, Tecnos, Madrid.
——- La Filosofía como una de las Bellas Artes. 2011, Ariel, Barcelona.
JÄHNING, D., Historia del mundo. Historia del Arte. 1982, Fondo de Cultura Económica, México.
JAUS, H. R., Transformaciones de lo moderno. Estudio sobre las etapas de la modernidad estética. 2004, A. Machado Libros, Madrid
——- Pequeña apología de la experiencia estética. 2002, Paidós, Barcelona.
——- Experiencia estética y hermenéutica literaria. 1982, Taurus.
JIMÉNEZ, J., Imágenes del hombre. Fundamentos de Estética. 2017, Tecnos, Madrid.
———— Teoría del Arte. 2002, Tecnos, Madrid.
KAHN, G., La Estética de la calle. 2017, A. Machado Libros, Madrid.
KAINZ, F., Estética. 1952, Fondo de Cultura Económica, México.
KANT. I., Observaciones acerca del sentimiento de lo bello y lo sublime. 2010, Alianza, Madrid.
—— Crítica del juicio. 2001, Espasa Calpe, Madrid.
KELLER, H., El mundo en el que vivo. 2012, Atalanta, Gerona.
——— Historia de mi vida. 2016, Ed. Renacimiento, Sevilla
KOGAN, J., La religión del Arte. 1987, EMECÉ, Buenos Aires.
———- Filosofía de la imaginación. 1986, Paidós, Barcelona.
———- Arte y Metafísica. 1971, Paidós, Buenos Aires.
———- La Estética de Kant. 1965, Editorial Universitaria de Buenos Aires, Buenos Aires.
———- El lenguaje del Arte. Psicología y sociología del Arte. 1965, Paidós, Barcelona.
KUBLER, G., La configuración del tiempo. 1988, Nerea, Madrid.
LALO, CH., Los sentimientos estéticos. 1925, Daniel Jorro Ed., Madrid.
LESSING, G. E., Laocoonte o sobre los límites en la pintura y la poesía. 2002, Folio, Madrid.
LÉVI-STRAUSS, C., Mirar, escuchar, leer. 2010, Siruela, Madrid.
LEYRA, A, M., La mirada creadora. De la experiencia artística a la Filosofía. 1993, Península, Barcelona.
LIESSMANN, K. P., Filosofía del Arte Moderno. 2006, Herder, Barcelona.
LIPOVESKY, G., SERROY, J., La estilización del mundo. Vivir en la época del capitalismo artístico. 2015, Anagrama, Barcelona.
LIPPS, T., Los fundamentos de la Estética. Biblioteca Científico-filosófica de Madrid, Madrid.
LÓPEZ-QUINTÁS, A., La experiencia estética y su poder formativo. 2010, Universidad de Deusto, Bilbao.
MARCHÁN FIZ, S., La Estética en la cultura moderna. De la Ilustración a la crisis del Estructuralismo. 1982, Gustavo Gili, Barcelona.
MARÍ, A., Euforión. Espíritu y naturaleza del genio. 1989, Tecnos, Madrid.
MARCUSE, H., La dimensión estética. 1978, Materiales, Barcelona.
MENÉNDEZ PELAYO, R., Historia de las Ideas Estéticas en España. (2 vols.). 1974, C.S.I.C., Madrid.
MERLEAU-PONTY, M., El ojo y el espíritu. 2013, Trotta, Madrid.
MOLINA FLORES, A., Doble teoría del genio. Sujeto y creación de Kant a Schopenahuer. 2001, Universidad de Sevilla, Sevilla.
MORAWSKI, S., Fundamentos de Estética. 1977, Península, Barcelona.
MORPURGO-TABLIABUE, G., La Estética Contemporánea. 1971, Losada, Buenos Aires.
NEUMANN., C., Sistema de Estética. 1947, Espasa Calpe, Argentina.
NIETZSCHE, F., Ilusión y verdad del Arte. 2013, Casimiro, Madrid.
ORDINE, N., La utilidad de lo inútil. 2013, Acantilado, Barcelona.
ORTEGA Y GASSET, J., La deshumanización del Arte. 1958, Revista de Occidente, Madrid.
OSBORNE, H., Estética. 1972, Fondo de Cultura Económica, México.
PLOTINO, El alma, la Belleza y la contemplación. 1950, Espasa Calpe, Madrid.
PANOFSKY, E., Idea. 2013, Cátedra, Madrid.
————— El significado de las Artes Visuales. 1985, Alianza, Madrid.
PAREYSON, L., Teoría de la formatividad. 2014, Xorki, Madrid.
PARRA PARÍS, L., Estética y Modernidad. Un estudio sobre la Teoría de la Belleza de Immanuel Kant. 2007, Universidad Nacional de Colombia, Bogotá.
PAU, A., Hölderlin. El rayo envuelto en canción. 2008, Trotta, Madrid.
PLATON, La República. 2001, Espasa Calpe, Madrid.
———- Diálogos. Gorgias, Fedón y El Banquete. 2010, Espasa Calpe, Madrid.
PLAZAOLA, J., Introducción a la Estética. Historia, teoría y textos. 2007, Universidad de Deusto, Bilbao.
PLEBE, A., Proceso a la Estética. 1993, Universidad de Valencia, Valencia.
PINOTTI, A., Estética de la pintura. 2011, A. Machado Libros, Madrid.
POGGIOLI, R., Teoría del Arte de Vanguardia. 1964, Revista de Occidente, Madrid.
READ, H., Imagen e idea. 1965, Fondo de Cultura Económica, México.
——- El significado del Arte. 1973, Ed. Magisterio Español, Madrid.
RILKE, R. M., Cartas a un joven poeta. 2017, Alianza, Madrid.
ROF-CARBALLO, J., Medicina y actividad creadora. 1964, Revista de Occidente, Madrid.
ROSENKRANZ, P., La Estética de lo feo. 2018. Athenaica, Sevilla.
SAN AGUSTÍN, Confesiones. 2001, BAC, Madrid.
SAINT GIRONS, B., Lo sublime. 2008, A. Machado Libros, Madrid.
SANTAYANA, G., El sentido de la Belleza. 2002, Tecnos, Madrid.
SCHILLER, F., Lo sublime. 2017, Casimiro, Madrid.
———— Escritos breves sobre Estética. 2013. Gegner Libros, Aracena.
———— Kallias. Cartas sobre la educación estética del hombre. 1990, Anthropos, Barcelona.
SCHELLING, F. W. J., Filosofía del Arte. 2006, Tecnos, Madrid.
————— Sistema del Idealismo trascendental. 1988, Anthropos, Barcelona.
SCRUTON, R., La experiencia estética. 2014, Fondo de Cultura Económica, México.
SCHOPENHAUER, A., Lecciones sobre la metafísica de lo bello. 2004, Universidad de Valencia, Valencia.
SHAFTESBURY, L., Carta sobre el entusiasmo. 2011, Acantilado, Barcelona.
SOURIAU, E., Diccionario de Estética. 2010, Akal, Madrid.
————- La correspondencia de las Artes. 2016, Fondo de Cultura Económica, México.
TATARKIEWICZ, W., Historia de la Estética. (3 vols.). 1987, Akal, Madrid.
———————- Historia de seis ideas: Arte, belleza, forma, creatividad, mímesis, experiencia estética. 2015, Tecnos, Madrid.
TRÍAS, E. Lo bello y lo siniestro. Barcelona: DeBolsillo, 2006.
VALENTE, J. A., Elogio del calígrafo. Ensayos sobre Arte. 2002, Galaxia Gutenberg, Barcelona.
VALERY, P., Teoría poética y estética. 1990, Visor, Madrid.
VALVERDE, J. M., Breve historia y antología de la Estética. 2011, Ariel, Barcelona.
VATTIMO, G. Poesía y ontología. 1994. València, Universitat de València.
VENTÓS, X. R. de, El Arte ensimismado. 1993, Península, Madrid.
VERCELLONE, F. Estética del siglo XIX. 2004, A. Machado Libros, Madrid.
VIGOUROUX, R., La fábrica de lo bello. 1996, Ed. Prensa Ibérica, Barcelona.
VIGOUROUX, R., La fábrica de lo bello. 1996, Ed. Prensa Ibérica, Barcelona.
WACKENRODER, W. H., Efluvios cordiales de un monje amante del Arte. 2008, KKK, Oviedo.
WEBER, J. P., La psicología del Arte. Paidós, Barcelona.
VIGOUROUX, R., La fábrica de lo bello. 1996, Ed. Prensa Ibérica, Barcelona.
WACKENRODER, W. H., Efluvios cordiales de un monje amante del Arte. 2008, KKK, Oviedo.
WEBER, J. P., La psicología del Arte. Paidós, Barcelona.
WINCKELMANN, J. J., Historia del Arte de la Antigüedad. 2002, Folio, Barcelona.
———————- Reflexiones sobre la imitación del Arte griego en la pintura y la escultura. 1998, Península, Barcelona.
WITTGENSTEIN, L., Lecciones y conversaciones sobre Estética, psicología y creencia religiosa. 2002, Paidós, Barcelona.
——————— Observaciones sobre los colores. 2013, Paidós, Barcelona.
WORRINGER, W., Abstracción y naturaleza. 2016, Fondo de Cultura Económica. México.
—————— El arte y sus interrogantes. 1959, Nueva Visión, Buenos Aires.
ZWEIG, S., El misterio de la creación artística. 2015, Paidós, Barcelona.
VV. AA., Estética de la recepción. (J. A. Mayoral, ed.). 2015, Libros La Muralla, Madrid.
VV. AA., Historia de las ideas estéticas y de las teorías artísticas contemporáneas. (V. Bozal, ed.) (2 vols.). 2004, A. Machado Libros, Madrid.
VV. AA., Tiempo de Estética. (A. M. Leyra, ed.). 1999, Fundamentos, Madrid.
VV. AA., Belleza y Verdad. Sobre la Estética entre la Ilustración y el Romanticismo. 1999, Alba, Madrid.
VV. AA., La religión de la pintura. 1999, Akal, Madrid.
VV. AA., Fragmentos para una Teoría romántica del Arte. (J. Arnaldo, ed.). 1994, Tecnos, Madrid.
VV. AA., Tensiones del Arte y la Cultura en el fin de siglo. (F. Jarauta, ed.), 1993, Diputación Foral de Guipúzcoa, San Sebastián.
VV. AA., La transformación de la conciencia moderna. (F. Jarauta, ed.), 1991, Universidad de Murcia, Murcia.
VV. AA., Estética de la recepción. (Rainer Warning, ed.). 1989, Visor, Madrid.
VV. AA., Quince ensayos sobre Arte. 1975, Fundación Juan March, Madrid.

Material complementari