Grau en Filosofia, Política i Economia La Salle Campus Barcelona

Grau en Filosofia, Política i Economia

I si la comprensió del món t'ajudés a transformar-lo?

Descripció: 

Es parteix de la presentació de l'Estètica com a disciplina filosòfica; el naixement, els temes fonamentals i la incidència en la discussió sobre la Modernitat, per abordar després el paper de l'Estètica i la creació artística en algunes trajectòries fonamentals del pensament contemporani. Des d'aquí es plantejarà la qüestió, què és experiència estètica? S'acabarà reflexionant sobre el sentit i la funció històrica de l'Art, d'aquesta experiència estètica i de la voluntat artística: la seva veritat, sentit i comesa en l'existència, la societat i la Història, abordant les discussions contemporànies al voltant de la funció de l'Art i diverses crisis i transformacions en la modernitat.

Tipus assignatura
Optativa
Semestre
Primer
Crèdits
6.00
Coneixements previs: 

No aplica.

Objectius: 

L'abordatge de la qüestió estètica en el marc de la Filosofia i la seva història és un element imprescindible, tant per comprendre a fons el caràcter de la Filosofia contemporània, com per emprendre amb rigor filosòfic la reflexió sobre l'experiència estètica, l'Art, i d'altres qüestions afins com la creació o el sentit de l'expressió artística en la història. Dins les matèries netament filosòfiques, encara que l'Estètica no es vincula directament amb la política i l'economia, com sí que és el cas de l'Ètica i la Filosofia política, aquesta assignatura aporta una obertura del mateix pensament a altres formes i necessitats de l'expressió humana, alhora que s'insereix en problemes substantius del mateix pensament contemporani.

Continguts: 

UNITAT 1: Introducció a l'Estètica

Tema 1: Antiguitat i Edat Mitjana

1.1 Plató, Aristòtil i Plotí

1.2 Sant Agustí i Sant Tomàs

1.3 Les obres: El Partenó, El Laocoonte i la catedral gòtica

Tema 2: Del Renaixement al segle XVIII

2.1 L'Humanisme: Leon Battista Alberti, Vasari i els artistes

2.2 L'Estètica anglesa: J. Hutcheson, J. Addison i E. Burke

2.3 L'Estètica alemanya: Com a disciplina a A. G. Beaumgarten i el seu desenvolupament a Kant

2.4 Les obres: del Moisès a William Blake

UNITAT 2: Estètica i modernitat

Tema 1: Classicisme i Idealisme

1.1 Diderot i Winckelmann

1.2 Schiller i Goethe

1.3 Hegel i Hölderlin

1.4 Les obres: Jacques-Louis David i Étienne-Louis Boullée

Tema 2: Romanticisme i segle XX

2.1 Wackenroder, Novalis i F. Schlegel

2.2 Baudelaire i Nietzsche

2.3. Wittgenstein i Walter Benjamin

2.4 Gadamer i Adorn.

2 5 Freud i el surrealisme. 2.5 Les obres: de C. D. Friedrich a Chillida

UNITAT 3 Estètica, art i vida

Tema 1: Les darreres reflexions

1.1. Ortega i la deshumanització de l'Art

1.2. L'Estètica teològica de H. Urs von Balthasar

1.3. La fi de l'Art per a Arthur Danto

1.4. La visió de Didi-Hubermann

1.5. Les obres: Smithson, Viola i Banksy

Tema 2: La tornada als orígens i el futur de l'Estètica per a la vida

2.1 Focillon i Worringer

2.2 L'experiència estètica a Helen Keller

2.3 La paradoxa d'Ordine

2.4. Les obres: Rothko i Feldman

Metodologia: 

  • Mètode expositiu: presentació del contingut teòric mitjançant classe presencial i documentació en la plataforma (lectures triades a partir de la bibliografia proposada, etc.).
  • Anàlisi de textos i documents: lectura personal dels materials que recullen els continguts principals de l'assignatura. Preparació individual i posada en comú, en sessions grupals (presencials o virtuals).
  • Mètode de debat: al costat de la participació en les exposicions magistrals i l'anàlisi crítica i personal de les fonts, l'estudiant ha de saber posar a prova els seus coneixements de manera intersubjectiva, per mitjà de debats supervisats que contribueixin a fer més plàstic el contingut de cada unitat i més accessibles els seus resultats, sempre intentant dialogar amb el context social i històric que envolta a l'alumne.
  • Mètodes de presentació oral: exposicions i presentacions dels mateixos estudiants, fomentant el debat entre ells, sota la moderació del professor.
  • Mètodes de presentació escrita: l'estudiant elaborarà un treball que li permetrà actualitzar i aprofundir per escrit en la matèria presentada i debatuda en classe, de manera reflexiva i personal.

Tutories: en la cerca de la màxima personalització del procés de coneixement, l'assignatura inclou un calendari de tutories on es poden aclarir dubtes, obrir noves línies d'interès, revisar treballs i mantenir una actitud de formació contínua entorn de la matèria.

Avaluació: 

L'assignatura es considerarà aprovada si l'alumne no sols obté una mitjana igual o superior a 5 en el conjunt d'aquestes activitats, sinó que també les hagi realitzat totes. 

La nota final de l'assignatura es calcularà a partir de les qualificacions obtingudes en les diferents activitats d'avaluació.

  • Prova final (35%).
  • Preparació individual d'un treball escrit (30%).
  • Participació activa en les activitats continuades (35%).

Criteris avaluació: 

La nota final de l'assignatura es calcularà a partir de les qualificacions obtingudes en les diferents activitats d'avaluació. L'assignatura es considerarà aprovada si l'alumne no sols obté una mitjana igual o superior a 5 en el conjunt d'aquestes activitats, sinó que també les hagi realitzat totes.

  • Prova final (35%)
    • Examen escrit en acabar el semestre, que consistirà a desenvolupar una anàlisi conceptual i un comentari pràctic segons els criteris que s'han anat aplicant al llarg de les diferents activitats del semestre.
    • Es valorarà el nivell d'aprenentatge de conceptes i autors, així com la capacitat per a relacionar idees i argumentar lògicament.
    • Es valoraran els coneixements de dades i referències històriques i socials.
    • S'observaran les faltes ortogràfiques i es tindran en compte la correcció sintàctica i la riquesa de vocabulari, així mateix la claredat expositiva.
  • Preparació individual d'un treball escrit (30%)
    • Preparació individual d'un treball escrit de 2.500 paraules sobre algun dels temes del programa de l'assignatura que es presentarà al final del quadrimestre. El treball escrit s'adaptarà a la següent estructura;
      • a) Resum executiu incloent les conclusions més rellevants
      • b) Presentació de la pregunta de recerca
      • c) Revisió de la literatura organitzada temàtica-ment
      • d) Conclusions i implicacions
    • Es valorarà en primer lloc l'originalitat vinculada a les preguntes i lectures proposades durant el curs.
    • Es valorarà en segon lloc el seu rigor acadèmic.
    • S'observaran les faltes ortogràfiques i es tindran en compte la correcció sintàctica i la riquesa de vocabulari, així mateix la claredat expositiva.
  • Participació activa en les activitats continuades (35%)
    • Es valoraran positivament les exposicions clares, rigoroses i seriosament ordenades segons les guies preparades per a cada lectura.
    • Es valorarà la capacitat d'interacció i les competències d'intercanvi d'opinions fonamentals.
    • S'assistirà puntualment a les sessions fixades per a l'exposició i el debat.

Bibliografia bàsica: 

  • ADDISON, J. , Los placeres de la imaginación. 1991, Visor, Madrid.
  • ADORNO, T. , Teoría Estética. 1983, Orbis, Barcelona.
  • BALTHASAR, H. U. von, Gloria. Una Estética teológica. (7 vols. ) 2007, Encuentro, Madrid.
  • BAUDELAIRE, Ch. , Salones y otros escritos sobre Arte. 2005, A. Machado Libros, Madrid.
  • BENJAMIN, W. , La obra de arte en la época de su reproducción mecánica. 2017, Casimiro, Madrid.
  • BURKE, E. , De lo sublime y de lo bello. 2001, Alianza, Madrid.
  • DANTO, A. C. , Ante el tiempo. 2015, Adriana Hidalgo Editora, Buenos Aires.
  • DIDI-HUBERMAN, G. , Lo que vemos, lo que nos mira. 2017, Ed. Manantial, Buenos Aires.
  • DIDI-HUBERMAN, G. , Lo que vemos, lo que nos mira. 2017, Ed. Manantial, Buenos Aires.
  • —, Ante el tiempo. 2015, Adriana Hidalgo Editora, Buenos Aires.
  • DIDEROT, D. , Salón de 1767. 2003, A. Machado Libros, Madrid.
  • GADAMER, H. G. , Hermenéutica, Estética e Historia. 2013, Sígueme, Salamanca.
  • GOETHE, J. W. , Escritos sobre Arte. 1999. Síntesis, Madrid.
  • HEGEL, G. W. F. , Lecciones sobre la Estética. 1989, Akal, Madrid.
  • HESON, F. , Una investigación sobre el origen de nuestra idea de la Belleza. 1992, Tecnos, Madrid.
  • KANT, I. , Crítica del juicio. 2001, Espasa Calpe, Madrid.
  • KELLER, H. , El mundo en el que vivo. 2012, Atalanta, Gerona.
  • ORDINE, N. , La utilidad de lo inútil. 2013, Acantilado, Barcelona.
  • ORTEGA Y GASSET, J. , La deshumanización del Arte. 1958, Revista de Occidente, Madrid.
  • PLATÓN, Diálogos. Gorgias, Fedón y El Banquete. 2010, Espasa Calpe, Madrid.
  • SAN AGUSTÍN, Confesiones. 2001, BAC, Madrid.
  • SCHILLER, F. , Kallias. Cartas sobre la educación estética del hombre. 1990, Anthropos, Barcelona.
  • TATARKIEWICZ, W. , Historia de la Estética. (3 vols. ). 1987, Akal, Madrid.
  • VALVERDE, J. M. , Breve historia y antología de la Estética. 2011, Ariel, Barcelona.
  • VVAA. , Fragmentos para una Teoría romántica del Arte. (J. Arnaldo, ed. ). 1994, Tecnos, Madrid. VV. AA. , Tensiones del Arte y la Cultura en el fin de siglo. (F. Jarauta, ed. ), 1993, Diputación Foral de Guipúzcoa, San Sebastián.
  • WINCKELMANN, J. J. , Historia del Arte de la Antigüedad. 2002, Folio, Barcelona.
  • WITTGENSTEIN, L. , Lecciones y conversaciones sobre Estética, psicología y creencia religiosa. 2002, Paidós, Barcelona.
  • WORRINGER, W. , Abstracción y naturaleza. 2016, Fondo de Cultura Económica. México.

Material complementari: 

  • ARACIL, A. , RODRÍGUEZ, P. , El siglo XX. Entre la muerte del Arte y el Arte Moderno. 1998, Itsmo, Madrid.
  • ARISTÓTELES, Poética. 2004, Biblioteca Nueva, Madrid.
  • —, El hombre de genio y la melancolía. Problema XXX. 2009, Acantilado, Barcelona.
  • ARNHEIM, R. , Arte y percepción visual. 1991, Alianza, Madrid.
  • —, Hacia una psicología del Arte. Arte y entropía. 1980, Alianza, Madrid.
  • ASSUNTO, R. , Naturaleza y razón en la Estética del Setencientos. 1989, Visor, Madrid.
  • BANFI, A. , Filosofía del Arte. 1987, Península, Barcelona
  • BARASCH, M. , Teorías del Arte. De Platón a Winckelmann. 1999, Alianza, Madrid.
  • BAUDELAIRE, Ch. , El pintor de la vida moderna. 1995. Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos, Murcia.
  • BAYER, R. , Historia de la Estética. 1986, Fondo de Cultura Económica, México.
  • BELTING, H. , Antropología de la imagen. 2007, Katz Editores, Madrid.
  • BERENSON, B. , Estética e Historia de las Artes Visuales. 1956, Fondo de Cultura Económica, México.
  • BERKELEY, G. , Ensayo de una nueva teoría de la visión. 1973, Aguilar, Buenos Aires.
  • BLUMENBERG, H. , Literatura, Estética y Nihilismo. 2916, Trotta, Madrid.
  • BODEI, R. , La forma de lo bello. 2008, A. Machado Libros, Madrid.
  • BOWIE, A. Estética y subjetividad. Filosofía alemana de Kant a Nietzsche y la Teoría Estética actual. 1999, Visor, Madrid.
  • BOZAL, V. , El gusto. 2008, A. Machado Libros, Madrid.
  • BRETÓN, A. , Manifiestos del Surrealismo. 2009, Visor, Madrid.
  • BRUYNE, E. , La Estética de la Edad Media. 2010, A. Machado Libros, Madrid.
  • BURKE, E. , De lo sublime y de lo bello. 2001, Alianza, Madrid.
  • CACCIARI, M. , El Ángel necesario. 1989, Visor, Madrid.
  • CALLE, R. de la, Repertorio bibliográfico de investigación estética. 1986, Federico Domenech y Fundación Edivart, Valencia.
  • CAMÓN AZNAR, J. , Filosofía del Arte. 1974, Espasa Calpe, Madrid.
  • CORTÉS GABAUDÁN, H. , Claves para una lectura de Hiperión. Filosofía, política, ética y estética en Hölderlin. 1996, Hiperión, Madrid.
  • CROCE, B. , Breviario de Estética. 2002, Alderabán Editores, Madrid.
  • DALÍ, S. , Vida secreta de Salvador Dalí, 1981, Dasa, Madrid.
  • —, Confesiones inconfesables. 1975, Bruguera, Barcelona.
  • D’ANGELO, P. , Estética del Romanticismo. 1999, Visor, Madrid.
  • DANTO, A. C. , ¿Qué es el Arte? 2013, Paidós, Barcelona.
  • DEBORD, G. , La sociedad del espectáculo. 1999, Pretextos, Valencia.
  • DEWEY, J. , El Arte como experiencia. 2008, Paidós, Barcelona.
  • DÍAZ, C. , Hegel, filósofo romántico. 1985, Cincel, Madrid.
  • DIONISIO LONGINO, Tratado de Retórica. El sublime. 2001, Maxtor, Valladolid.
  • DUFRENNE, M. , Fenomenología de la experiencia estética. 2017, Universidad de Valencia, Valencia.
  • ECO, U. , Arte y Belleza en la Edad Media. 2012, Penguin, Barcelona
  • EHRENZWEIG, A. , Psicología de la percepción artística. 1976, Gustavo Gili, Barcelona.
  • —, El orden oculto del Arte. 1973, Labor, Barcelona.
  • EYOT, Y. , Génesis de los fenómenos estéticos. 1980. Blume, Barcelona.
  • EVDOKIMOV, P. El arte del icono. Teología de la belleza. Madrid: Publicaciones Claretianas, 1991.
  • FICHTE, J. G. , Fundamento de Toda la Doctrina de la Ciencia (1794). (J. Cruz Cruz, ed. ). 2005, Pamplona.
  • —, Doctrina de la Ciencia (1811). 1999, Akal, Madrid.
  • FIEDLER, K. , Escritos sobre Arte. 1990, Visor, Madrid.
  • FISCHER, E. , La necesidad del Arte. 1993, Nexos, Barcelona.
  • FOCILLON, H. , La vida de las formas. 1983, Xarait, Madrid.
  • FORMAGGIO, D. , Arte. 1976, Labor, Madrid.
  • —, La muerte del Arte y la Estética. 1992, Grijalbo, México.
  • FRANCASTEL, P. , Sociología del Arte. 1975, Alianza, Madrid.
  • FRANCES, R. , Psicología del Arte y de la Estética. 1979, Akal, Madrid.
  • FREUD, S. , Psicoanálisis del Arte. 2013, Alianza, Madrid.
  • —, Introducción al psicoanálisis. 2011, Alianza, Madrid.
  • —, Psicopatología de la vida cotidiana. 2011, Alianza, Madrid.
  • —, La interpretación de los sueños (2. vols. ). 2011, Alianza, Madrid.
  • —, El malestar de la cultura. 2010, Alianza, Madrid.
  • FRIED, M. , El lugar del espectador. Estética y orígenes de la pintura moderna. 2000, A. Machado Libros, Madrid.
  • GADAMER, H. G. , La actualidad de la Belleza. 2015. Paidós, Barcelona.
  • GALÁN, I. , Teorías del Arte desde el siglo XXI. 2005, Universidad Carlos III, Madrid.
  • —, Lo sublime como fundamento del Arte frente a lo bello. Un análisis desde Longino, Addison, Burke y Kant. 2002, Universidad Carlos III, B. O. E. , Madrid.
  • GIVONE, S. , Historia de la Estética. 2009, Tecnos, Madrid.
  • GOMBRICH, E. H. , Arte e Ilusión. Estudio sobre la psicología de la representación pictórica. 1982, Gustavo Gili, Barcelona.
  • GOMBRICH, E. H. , HOCHBERG, J. , BLACK, M. , Arte, percepción y realidad. 2011, Paidós, Barcelona.
  • GREENBERG, C. , Arte y Cultura. 2011, Paidós, Barcelona.
  • GUARDINI, R. , La esencia de la obra de Arte. 1960, Guadarrama, Madrid.
  • HARTMAN, N. , Estética. 1997, Universidad Nacional Autónoma de México, México.
  • HARTMANN, E. von. , Filosofía de lo bello. Una reflexión de lo inconsciente en el Arte. 2016, Universidad de Valencia, Valencia.
  • —, Introducción a la Estética. 1973, Ediciones 62, Barcelona.
  • —, De lo bello y sus formas. 1946, Espasa Calpe, Buenos Aires.
  • HEIDEGGER, M. , Hölderlin y la esencia de la poesía. 1989. Barcelona, Ánthropos.
  • HERNÁNDEZ-PACHECO, J. , Hegel. Introducción e interpretación. 2019, Universidad de Sevilla.
  • HILDEBRAND, A. von, El problema de la forma en la obra de Arte. 1989, Visor, Madrid.
  • HEIDEGGER, M. , El origen de la obra de Arte. 2016, La Oficina, Madrid.
  • —, Arte y Poesía. 2005, Fondo de Cultura Económica, México.
  • HOGARTH, W. , Análisis de la Belleza. 1997, Visor, Madrid.
  • HÖLDERLIN, Ensayos. 2008, Hiperión, Madrid.
  • —, La muerte de Empédocles, 2001, Acantilado, Barcelona.
  • —, Hiperión o el eremita en Grecia. 2002, Hiperión, Madrid.
  • —, Poesía completa (ed. bilingüe). 1995, Ediciones 29, Barcelona.
  • HUTCHESON, F. , Una investigación sobre el origen de nuestra idea de la Belleza. 1992, Tecnos, Madrid.
  • HUME, D. , La norma de gusto. 1989, Península, Barcelona.
  • INNERARITY, D. , Hegel y el Romanticismo. 1993, Tecnos, Madrid.
  • —, La Filosofía como una de las Bellas Artes. 2011, Ariel, Barcelona.
  • JÄHNING, D. , Historia del mundo. Historia del Arte. 1982, Fondo de Cultura Económica, México.
  • JAUS, H. R. , Transformaciones de lo moderno. Estudio sobre las etapas de la
  • —, Pequeña apología de la experiencia estética. 2002, Paidós, Barcelona.
  • —, Experiencia estética y hermenéutica literaria. 1982, Taurus.
  • JIMÉNEZ, J. , Imágenes del hombre. Fundamentos de Estética. 2017, Tecnos, Madrid.
  • —, Teoría del Arte. 2002, Tecnos, Madrid.
  • KAHN, G. , La Estética de la calle. 2017, A. Machado Libros, Madrid.
  • KAINZ, F. , Estética. 1952, Fondo de Cultura Económica, México.
  • KANT. I. , Observaciones acerca del sentimiento de lo bello y lo sublime. 2010, Alianza, Madrid.
  • KELLER, H. , Historia de mi vida. 2016, Ed. Renacimiento, Sevilla
  • KOGAN, J. , La religión del Arte. 1987, EMECÉ, Buenos Aires.
  • —, Filosofía de la imaginación. 1986, Paidós, Barcelona.
  • —, Arte y Metafísica. 1971, Paidós, Buenos Aires.
  • —, La Estética de Kant. 1965, Editorial Universitaria de Buenos Aires, Buenos Aires.
  • —, El lenguaje del Arte. Psicología y sociología del Arte. 1965, Paidós, Barcelona.
  • KUBLER, G. , La configuración del tiempo. 1988, Nerea, Madrid.
  • LALO, CH. , Los sentimientos estéticos. 1925, Daniel Jorro Ed. , Madrid.
  • LESSING, G. E. , Laocoonte o sobre los límites en la pintura y la poesía. 2002, Folio, Madrid.
  • LÉVI-STRAUSS, C. , Mirar, escuchar, leer. 2010, Siruela, Madrid.
  • LEYRA, A, M. , La mirada creadora. De la experiencia artística a la Filosofía. 1993, Península, Barcelona.
  • LIESSMANN, K. P. , Filosofía del Arte Moderno. 2006, Herder, Barcelona.
  • LIPOVESKY, G. , SERROY, J. , La estilización del mundo. Vivir en la época del capitalismo artístico. 2015, Anagrama, Barcelona.
  • LIPPS, T. , Los fundamentos de la Estética. Biblioteca Científico-filosófica de Madrid, Madrid.
  • LÓPEZ-QUINTÁS, A. , La experiencia estética y su poder formativo. 2010, Universidad de Deusto, Bilbao.
  • MARCHÁN FIZ, S. , La Estética en la cultura moderna. De la Ilustración a la crisis del Estructuralismo. 1982, Gustavo Gili, Barcelona.
  • MARÍ, A. , Euforión. Espíritu y naturaleza del genio. 1989, Tecnos, Madrid.
  • MARCUSE, H. , La dimensión estética. 1978, Materiales, Barcelona.
  • MENÉNDEZ PELAYO, R. , Historia de las Ideas Estéticas en España. (2 vols. ). 1974, C. S. I. C. , Madrid.
  • MERLEAU-PONTY, M. , El ojo y el espíritu. 2013, Trotta, Madrid.
  • MOLINA FLORES, A. , Doble teoría del genio. Sujeto y creación de Kant a Schopenahuer. 2001, Universidad de Sevilla, Sevilla.
  • MORAWSKI, S. , Fundamentos de Estética. 1977, Península, Barcelona.
  • MORPURGO-TABLIABUE, G. , La Estética Contemporánea. 1971, Losada, Buenos Aires.
  • NEUMANN. , C. , Sistema de Estética. 1947, Espasa Calpe, Argentina.
  • NOVALIS, F. , Fragmentos para una Teoría romántica del Arte. (J. Arnaldo, ed. ). 1994, Tecnos, Madrid. VV. AA. , Tensiones del Arte y la Cultura en el fin de siglo. (F. Jarauta, ed. ), 1993, Diputación Foral de Guipúzcoa, San Sebastián.
  • OSBORNE, H. , Estética. 1972, Fondo de Cultura Económica, México.
  • PLOTINO, El alma, la Belleza y la contemplación. 1950, Espasa Calpe, Madrid.
  • PANOFSKY, E. , Idea. 2013, Cátedra, Madrid.
  • —, El significado de las Artes Visuales. 1985, Alianza, Madrid.
  • PAREYSON, L. , Teoría de la formatividad. 2014, Xorki, Madrid.
  • PARRA PARÍS, L. , Estética y Modernidad. Un estudio sobre la Teoría de la Belleza de Immanuel Kant. 2007, Universidad Nacional de Colombia, Bogotá.
  • PAU, A. , Hölderlin. El rayo envuelto en canción. 2008, Trotta, Madrid.
  • PLATON, La República. 2001, Espasa Calpe, Madrid.
  • —, Diálogos. Gorgias, Fedón y El Banquete. 2010, Espasa Calpe, Madrid.
  • PLAZAOLA, J. , Introducción a la Estética. Historia, teoría y textos. 2007, Universidad de Deusto, Bilbao.
  • PLEBE, A. , Proceso a la Estética. 1993, Universidad de Valencia, Valencia.
  • PINOTTI, A. , Estética de la pintura. 2011, A. Machado Libros, Madrid.
  • POGGIOLI, R. , Teoría del Arte de Vanguardia. 1964, Revista de Occidente, Madrid.
  • READ, H. , Imagen e idea. 1965, Fondo de Cultura Económica, México.
  • —, El significado del Arte. 1973, Ed. Magisterio Español, Madrid.
  • RILKE, R. M. , Cartas a un joven poeta. 2017, Alianza, Madrid.
  • ROF-CARBALLO, J. , Medicina y actividad creadora. 1964, Revista de Occidente, Madrid.
  • ROSENKRANZ, P. , La Estética de lo feo. 2018. Athenaica, Sevilla.
  • SAINT GIRONS, B. , Lo sublime. 2008, A. Machado Libros, Madrid.
  • SANTAYANA, G. , El sentido de la Belleza. 2002, Tecnos, Madrid.
  • SCHILLER, F. , Lo sublime. 2017, Casimiro, Madrid.
  • —, Escritos breves sobre Estética. 2013. Gegner Libros, Aracena.
  • SCHELLING, F. W. J. , Filosofía del Arte. 2006, Tecnos, Madrid.
  • —, Sistema del Idealismo trascendental. 1988, Anthropos, Barcelona.
  • SCRUTON, R. , La experiencia estética. 2014, Fondo de Cultura Económica, México.
  • SCHOPENHAUER, A. , Lecciones sobre la metafísica de lo bello. 2004, Universidad de Valencia, Valencia.
  • SHAFTESBURY, L. , Carta sobre el entusiasmo. 2011, Acantilado, Barcelona.
  • SOURIAU, E. , Diccionario de Estética. 2010, Akal, Madrid.
  • —, La correspondencia de las Artes. 2016, Fondo de Cultura Económica, México.
  • TATARKIEWICZ, W. , Historia de la Estética. (3 vols. ). 1987, Akal, Madrid.
  • —, Historia de seis ideas: Arte, belleza, forma, creatividad, mímesis, experiencia estética. 2015, Tecnos, Madrid.
  • TRÍAS, E. Lo bello y lo siniestro. Barcelona: DeBolsillo, 2006.
  • VALENTE, J. A. , Elogio del calígrafo. Ensayos sobre Arte. 2002, Galaxia Gutenberg, Barcelona. VALERY, P. , Teoría poética y estética. 1990, Visor, Madrid.
  • VATTIMO, G. Poesía y ontología. 1994. València, Universitat de València.
  • VENTÓS, X. R. de, El Arte ensimismado. 1993, Península, Madrid.
  • VERCELLONE, F. Estética del siglo XIX. 2004, A. Machado Libros, Madrid.
  • VIGOUROUX, R. , La fábrica de lo bello. 1996, Ed. Prensa Ibérica, Barcelona.
  • WACKENRODER, W. H. , Efluvios cordiales de un monje amante del Arte. 2008, KKK, Oviedo.
  • WEBER, J. P. , La psicología del Arte. Paidós, Barcelona.
  • WINCKELMANN, J. J. , Reflexiones sobre la imitación del Arte griego en la pintura y la escultura. 1998, Península, Barcelona.
  • WITTGENSTEIN, L. , Observaciones sobre los colores. 2013, Paidós, Barcelona.
  • WORRINGER, W. , El arte y sus interrogantes. 1959, Nueva Visión, Buenos Aires.
  • ZWEIG, S. , El misterio de la creación artística. 2015, Paidós, Barcelona.
  • VV. AA. , Estética de la recepción. (J. A. Mayoral, ed. ). 2015, Libros La Muralla, Madrid.
  • VV. AA. , Historia de las ideas estéticas y de las teorías artísticas contemporáneas. (V. Bozal, ed. ) (2 vols. ). 2004, A. Machado Libros, Madrid.
  • VV. AA. , Tiempo de Estética. (A. M. Leyra, ed. ). 1999, Fundamentos, Madrid.
  • VV. AA. , Belleza y Verdad. Sobre la Estética entre la Ilustración y el Romanticismo. 1999, Alba, Madrid.
  • VV. AA. , La religión de la pintura. 1999, Akal, Madrid.
  • VV. AA. , La transformación de la conciencia moderna. (F. Jarauta, ed. ), 1991, Universidad de Murcia, Murcia.
  • VV. AA. , Estética de la recepción. (Rainer Warning, ed. ). 1989, Visor, Madrid.
  • VV. AA. , Quince ensayos sobre Arte. 1975, Fundación Juan March, Madrid.