Professors Titulars
No es requereixen.
a) L'assignatura planteja la pregunta per l'essència de la tècnica a partir de la presentació d'alguns autors i obres particularment rellevants. Es tracta de posar en relleu i aprofundir els assumptes que van subratllar en la seva meditació, portant-los tan lluny com sigui possible.
b) Conrear la dimensió contemplativa del pensament no és l'únic objectiu del curs, sinó, des d'aquesta, penetrar també de manera pràctica en una de les realitats centrals del món actual.
c) Llegir, analitzar, pensar, compartir i debatre de manera serena alguns textos importants sobre la tècnica.
d) Destacar i meditar algunes idees-força sobre la realitat de la tècnica moderna.
e) Obrir la distància que fa possible la reflexió personal i una presa de decisions ponderada i intel·ligent.
f) Proporcionar a l'estudiant els instruments necessaris per poder emprendre investigacions autònomes.
DEBATS FILOSÒFICS SOBRE LA TECNOLOGIA. LA MITOLOGIA DE LA MÀQUINA
PROF. CARLES LLINÀS
1. Introducció: un itinerari retrospectiu i algunes lectures preliminars dactualitat.
2. Heidegger: La pregunta per la tècnica.
3. El període dentreguerres: Jünger, Schmitt, Mumford, Ortega, Spengler.
4. Fiódorov: Filosofia de lobra comuna.
5. Bacon: La Gran Restauració.
6. Retorn al segle XX-XXI: Jacques Ellul i Michel Henry, entre d'altres.
La metodologia docent de lassignatura combinarà explicacions del professor, lectura compartida i comentada de textos, i debats entre els participants. En concret:
Treball a l'aula:
Classes magistrals. Les classes magistrals fan referència a l'exposició per part del professor dels continguts teòrics de l'assignatura, l'orientació de l'alumnat sobre lectures bàsiques i avançades, així com fonts d'informació complementàries i l'establiment de pautes i claus per a la realització de les tasques teorico-pràctiques.
- Debats en grup: Segons els temes tractats i els textos comentats a classe, es promouran debats que es tindran en compte per a l'avaluació dels estudiants.
- Avaluació continuada. L'avaluació és una part integrada al procés d'ensenyament-aprenentatge. En aquesta assignatura es realitzarà una avaluació continuada que combinarà el lliurament d'un treball de síntesi dels temes del curs amb els debats i els comentaris de text a l'aula i una prova escrita al final del període.
Treball o activitats fora de l'aula:
- Treball autònom de lalumnat. El treball autònom de lalumnat consisteix, per una banda, en la lectura de materials i textos seleccionats i en lelaboració personal de resums, esquemes, mapes conceptuals, etc. a partir dels mateixos.
- Tutories. Tot l'alumnat tindrà la possibilitat de sol·licitar tutories individuals o grupals, prèvia cita, al professor. Aquestes tutories podran estar adreçades a resoldre dubtes tant de contingut com de mètode.
Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel professor. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.
Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades, en espera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària.
1. Portafoli: al final del període s'haurà de presentar, en el format d'un treball, una síntesi de l'assignatura, la qual haurà d'estar redactada a partir dels apunts i les notes de classe. Sis, set o vuit pàgines DIN-A-4, una per cada tema autor que hàgim arribat a explicar (es proporcionarà un llistat final d'autors d'examen), Times New Roman 12, espaiat senzill. 30%
2. Prova escrita final: un comentari de text amb preguntes de tipus divers, basades en la pràctica del comentari que s'haurà treballat a l'aula. Es pot portar la feina de síntesi dels apunts del punt anterior. 50%.
3. Assistència i participació: lassistència a tot el curs garanteix un punt. Es perd 0,1 per cada absència no justificada. Un altre punt dependrà de la participació a classe, sobretot en els exercicis de comentari de text que es vagin fent i en els debats que es produeixin. Total: 20%.
Utilització eines d'IA: Si s'utilitzen eines d'IA en alguna activitat, cal incloure un paràgraf indicant per a què s'ha utilitzat IA i quines són les indicacions que s'han fet servir per obtenir els resultats. No fer-ho és una violació de les polítiques d'honestedat acadèmica.
Francis BACON, La Gran Restauración (Novum Organum) (1620), Madrid: Tecnos 2011.
Jacques ELLUL, La Edad de la Técnica (1954), Barcelona: Octaedro 2003.
Nikolaï FIODOROV, Philosophie de luvre comune (1906-1913), Genève: Éditions des Syrtes 2021.
Martin HEIDEGGER, La pregunta por la técnica (1954), Barcelona: Herder 2021.
Michel HENRY, La Barbarie (1987), Madrid: Caparrós 1996.
Ernst JÜNGER, La movilización total (1930), en el vol. Sobre el dolor, seguido de
, Barcelona: Tusquets 1995.
Carl MITCHAM, ¿Qué es la filosofía de la tecnología?, Barcelona: Anthropos 1989.
Lewis MUMFORD, Técnica y civilización (1934), Logroño: Pepitas de calabaza 2020.
José ORTEGA Y GASSET, Meditación de la técnica (1935). Ensimismamiento y alteración, Madrid: Biblioteca Nueva 2015.
Carl SCHMITT, La época de las neutralizaciones y las despolitizaciones (1929), en El concepto de lo político, Madrid: Alianza 2024.
Oswald SPENGLER, El hombre y la técnica (1931) y otros ensayos, Madrid: Espasa-Calpe 1967.
José María ATENCIA, Ortega y Gasset, meditador de la técnica, Argumentos de Razón Técnica 6 (2003) 61-95.
José María ATENCIA, Ortega, Spengler y el problema de la técnica, Contrastes. Revista Internacional de Filosofía XXI/1 (2016) 7-32.
Antonio DIÉGUEZ, La filosofía de la técnica de Ortega como guía para la acción, Revista Internacional de Tecnología, Conocimiento y Sociedad 2/1 (2013), 73-97.
Antonio DIÉGUEZ y Javier ZAMORA, Introducción a J. Ortega y Gasset, Meditación de la técnica
,
Jacques ELLUL, Le Système technicien (1977), Paris: Le cherche midi 2012.
Jacques ELLUL, Le bluff technologique (1988), Paris: Arthème Fayard/Pluriel 2017.
Josep M. ESQUIROL, Los filósofos contemporáneos y la técnica. De Ortega a Sloterdijk, Barcelona: Gedisa 2011.
Albert FLORENSA, La vida humana en el medi tècnic: el pensament de Jacques Ellul, Barcelona: Claret 2010.
Nikolaï FIODOROV, Correspondance (1873-1903), Genève: Éditions des Syrtes 2021.
Boris GROYS (comp.), Cosmismo ruso. Tecnologías de la inmortalidad antes y después de la Revolución de octubre, Buenos Aires: Caja negra 2021.
Jürgen HABERMAS, Ciencia y técnica como ideología, Madrid: Tecnos 2017.
Martin HEIDEGGER, Die Technik und die Kehre (1962), Pfullingen: Günter Neske 1991.
Martin HEIDEGGER, Tiempo y ser, Madrid: Tecnos 2013.
Martin HEIDEGGER, La vuelta (Die Kehre), Revista de Filosofía 31-32 (1988), 109-116.
Martin HEIDEGGER, Para abordar la pregunta por la determinación del asunto del pensar, Mapocho 45 (1999), 109-117.
Edmund HUSSERL, La crisis de las ciencias europeas y la fenomenología trascendental, Barcelona: Crítica, 1990.
Ernst JÜNGER, Los titanes venideros. Ideario último recogido por A. Gnoli i F. Volpi, Barcelona: Página Indómita 2016.
Friedrich Georg JÜNGER, La perfección de la técnica (1944), Barcelona: Página Indómita 2016.
Lewis MUMFORD, El mito de la máquina. Técnica y evolución humana (1967), Logroño: Pepitas de calabaza 2017.
Lewis MUMFORD, El pentágono del poder. El mito de la máquina (dos) (1970), Logroño: Pepitas de calabaza 2016.
David F. NOBLE, The religion of technology: the divinity of man and the spirit of invention, New York: Alfred A. Knopf 1997.
José ORTEGA Y GASSET, La rebelión de las masas y otros ensayos, Madrid: Alianza 2022.
Pietro PIRO, Dos meditaciones sobre la técnica: El hombre y la técnica de Oswald Spengler y Meditación sobre la técnica de Ortega y Gasset, Revista Laguna 32 (2013), 43-58.
Karl R. POPPER, Sobre las fuentes del conocimiento y de la ignorancia, en Conjeturas y refutaciones, Barcelona: Paidós 1983.