En aquesta assignatura es pretén establir un enllaç crític entre el moviment transhumanista i la tradició humanística genuïna d'inspiració cristiana que ha donat forma a la nostra civilització. Per tant, no hi ha transhumanisme, del tipus que sigui, que sigui mínimament comprensible, llevat que se'n rescatin les bases endinsant-nos en la reflexió sobre l'home de la tradició occidental. Fins i tot per desfigurar i destruir l'home, s'ha de tornar a l'home una vegada més, per pensar una altra manera de millorar-lo biotecnològicament. Durant aquest curs, a més d'intentar esbossar un enfocament transhumanista diferent que faci llum crítica al majoritàriament present, s'intentarà construir ponts, en comptes de fossats, tant cap a moltes de les legítimes aspiracions d'aquest recent moviment, com cap als intel·lectuals defensors de l'home que prenen com a contrapunt.
Professors Titulars
No es requereixen
Objectius Generals
1. Adquirir competències avançades per a la iniciació i aprofundiment en la investigació a les diverses branques de la filosofia i les humanitats, d'acord amb l'elecció de l'itinerari per part de l'alumne.
2. Desenvolupar una capacitat reflexiva i crítica en les qüestions i els temes filosòfics i humanístics, tant des del punt de vista històric com sistemàtic, per tal de dotar l'estudiant d'una comprensió clara dels temes vigents en el pensament, la literatura i l'art que el serveixin per a la investigació futura.
3. Dominar les bases metodològiques i els coneixements que permetin la integració dels diferents sabers filosòfics i humanístics en un projecte de treball personal.
4. Adquirir agilitat en el maneig de la interdisciplinarietat com a element bàsic de la reflexió filosòfica i humanística, amb vista obertes a altres àmbits de la cultura i del saber i en el desenvolupament d'una comprensió reflexiva dels seus fonaments conceptuals. altres àmbits.
Objectius específics
1. Conéixer de forma detallada i aprofundida aspectes concrets de la reflexió filosòfica i humanística contemporània, més enllà d'aspectes estudiats a les titulacions de Grau.
2. Aplicar lestudi detallat de les obres, temes i autors rellevants en la recerca filosòfica i humanística contemporània, interactuant amb els professors que desenvolupen tasques de recerca.
3. Utilitzar fons bibliogràfics, primaris i secundaris, a l'àrea del pensament filosòfic; saber utilitzar les bases de dades (en paper i electròniques), així com aplicar aquests coneixements a l'elaboració de treballs acadèmics de recerca filosòfica i humanística.
4. Projectar, elaborar i exposar clarament, per escrit i oralment, un treball de recerca original sobre un tema específic de filosofia, seguint les pautes exigides als treballs científics.
5. Aplicar amb l'agilitat necessària tant els coneixements adquirits com la metodologia pròpia de la reflexió filosòfica i humanística en problemes i àmbits nous.
6. Compondre un discurs coherent i crític a partir de l'anàlisi objectiu de les diverses propostes i situacions procedents de lentorn social, cultural, econòmic i científic, desenvolupant desperit crític i la comunicació interpersonal.
CONEIXEMENT I CIÈNCIA: PROBLEMES ACTUALS. EL TRANSHUMANISME
PROF. RICARDO MEJÍA
Unitat 1: Introducció a la filosofia de la tecnologia
Tema 1: La filosofia de la tecnologia: definició, metodologia i corrents
Tema 2: El transhumanisme: un moviment divers
Unitat 2: Elements crítics del transhumanimo
Tema 3: La vida com a valor absolut
Tema 4: Mecanicisme i determinisme tecnològic
Tema 5: L'eugenèsia
Tema 6: Una fe ultrasecularista
Unitat 3: Cap a un nou plantejament
Tema 7: L'imperatiu tecnocientífic i les tecnologies humanes
Tema 8: El transhumanisme integral
La metodologia docent que s'utilitzarà a l'assignatura es concreta a:
Treball a l'aula:
1. Classes magistrals. Les classes magistrals fan referència a l'exposició per part del professorat dels continguts teòrics de l'assignatura, l'orientació de l'alumnat sobre lectures bàsiques i avançades, així com fonts d'informació complementària i l'establiment de pautes i claus per fer tasques teòriques i pràctiques.
2. Avaluació Contínua. L'avaluació és part integrada al procés d'ensenyament-aprenentatge. En aquesta assignatura es realitzarà una avaluació contínua que combinarà la participació activa a classe amb el lliurament i la presentació del treball final i la realització de l'examen final.
Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel professorat. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.
Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades, en espera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària.
-Treball de síntesi final sobre alguns continguts del curs, concertat amb el professor i sota el seguiment tutorial. 50%. [Ús adequat de fonts textuals: textos filosòfics de referència. Organització textual i temàtica. Capacitat de plantejar problemes al voltant de les qüestions actuals de la ment, la ciència i la societat, articulant respostes filosòfiques adequadament argumentades.]
- Examen final escrit sobre els continguts teòrics apresos. 30%. [Claredat expositiva. Estructura lògica de lexposició. Ordre conceptual de l'exposició. Suggerir problemes.]
- Assistència i participació activa i productiva als diàlegs filosòfics suscitats a l'aula. 20%. [Capacitat d'escolta, empatia, comprensió de posicions alienes divergents, així com saber estar amb respecte a l'aula. Capacitat de suggerir preguntes, respostes, alternatives, objeccions, amb sentit de l'oportunitat. Capacitat per al diàleg específicament filosòfic. Ús correcte de vocabulari filosòfic.]
*S'ha de superar cada apartat amb una nota mínima de 5 per fer mitjana a la nota final.
Utilització eines d'IA: Si s'utilitzen eines d'IA en alguna activitat, cal incloure un paràgraf indicant per a què s'ha utilitzat IA i quines són les indicacions que s'han fet servir per obtenir els resultats. No fer-ho és una violació de les polítiques d'honestedat acadèmica.
Diéguez, A. Transhumanismo. La búsqueda tecnológica del mejoramiento humano. Herder: Barcelona 2017.
Cuerpos inadecuados. Herder: Barcelona 2021.
Ferry, L. La revolución transhumanista. Cómo la tecnomedicina y la uberizacón del mundo van a transformar nuestras vidas. Alianza: Madrid 2017.
Marcos, A. Transhumanismo y cultura. Una hermenéutica para el ciborg. En: Anuario AC/E de cultura digital. Focus: análisis internacional sobre el uso de lenguas minoritarias en la cultura digital. Acción Cultura Española: Madrid 2024, pp. 10-27.
Marcos, A. y Pérez Marcos, M. Meditación de la naturaleza humana. BAC: Madrid 2018.
Mejía Fernández, R. Pensar la Inteligencia Artificial. El legado a Hubert Dreyfus a la fenomenología. Madrid: McGrawHill 2020.
Abbagnano, N. Diccionario de Filosofía. Fondo de Cultura Económica: México 1980.
Agamben, G. Homo sacer. El poder soberano y la nuda vida, Pretextos: Valencia 2003.
Agar, N. Liberal eugenics. In defense of human enhancement. Blackwell Publishing: New York 2004.
Armstrong, R. Alternative biologies. En: M. More y N. Vita-More (Eds.). The transhumanist reader. Wiley: Oxford 2013, pp. 100-109.
Baena Bustamente, G. El método antropológico trascendental. Theologica Xaveriana. Vol. 155 (2005): 351-378
Bailey, R. For enhancing people. En: M. More y N. Vita-More (eds.). The transhumanist reader. Wiley: Oxford 2013, pp. 327-344.
Bostrom, N. Transhumanist values. Review of Contemporary Philosophy. Vol. 4, n. 1-2 (2005): 87-101
(2011). Una historia del pensamiento transhumanista. Argumentos de Razón Técnica. Vol. 14: 157-191.
Superintelligence. Paths, dangers, strategies. Oxford University Press: Oxford 2014.
Deep utopia: life and meaning in a solved world. Ideapress Publishing: Londres 2024.
Buchanan, A. E. Beyond Humanity? The Ethics of Biomedical Enhancement. Oxford University Press: Oxford 2011.
Carrillo, R. La dignidad humana: ser persona. Reflexiones desde la antropología filosófica y teológica. Teoría y Praxis. Revista de Ciencias Sociales y Humanidades. Vol. 43, n. 2 (2023): 71-89.
Castells, M. The Network Society. A cross-cultural perspective. Edward Elgar: Northampton 2004.
Claeys, G. Cambridge companion to utopian literature. Cambridge University Press: Cambridge 2010.
Cortina, A. Los desafíos éticos del transhumanismo. Pensamiento. Vol. 298 (2022): 471-483.
Damour, F. y Doat, D. Transhumanisme: quel avenir pour lhumanité, Le Cavalier Bleu: París 2021.
Delio, I. Artificial Intelligence and Christian salvation: compatibility or competition. New Theology Review. Vol. 16, n. 4 (2003): 39-51.
Del Hierro, J. El concepto de persona en Introducción al cristianismo de Joseph Ratzinger. Hallazgos. Vol. 20, n. 40 (2023): 11-42.
De Miguel Beriain, I. Consideraciones sobre el concepto de dignidad humana. Anuario de Filosofía del Derecho. Vol. 21 (2004): 187-212.
Dorobantu, M. Recent advances in Artificial Intelligence (AI) and some of the issues in the theology and Artificial Intelligence dialogue. ESSSAT News and Reviews. Vol. 29, n. 2 (2019): 4-17.
Echeverría, J. La revolución tecnocientífica, Fondo de Cultura Económica. Madrid 2003.
Ellacuría, I. Filosofía ¿para qué?. UCA Editores: El Salvador 2001.
Feenberg, A. Transforming technology. A critical theory revisited. Oxford University Press: Oxford 2002.
Feito Grande, L. El debate ético sobre la mejora humana. Diálogo Filosófico. Vol. 86 (2013): 267-290.
Floridi, L. Léthique de lintelligence artificielle. Principes, défis et opportunités. Mímesis: París 2023.
Fuller, S. y Lipinska, V. The proactionary imperative. A foundation for transhumanism. Palgrave MacMillan: New York 2014.
Fuster, I. Persona y libertad. Balmes: Barcelona 2010.
García del Muro, J. Good bye, veritat. Una aproximació a la postveritat. Pagès Editors: Barcelona 2018.
Goffette, J. Naissance de l'anthropotechnie. De la médecine au modelage de l'humain. Vrin: París 2006.
Gomá, I. El matrimonio. Explicación dialogada de la Encíclica Casti Connubii¬. Rafael Casulleras: Barcelona 1943.
Gordon, P. E. The place of the sacred in the absence of God: Charles Taylors A Secular Age. Journal of the History of Ideas. Vol. 69, n. 4 (2008): 647-73.
Gray, Ch. Cyborg citizen. Politics in the posthuman age. Routledge: Londres 2001.
Hacking, I. La Mettrie´s soul: vertigo, fever, massacre, and The Natural History. Canadian Bulletin of Medical History. Vol. 26, n. 1 (2009): 179-202.
Hadot, P. The veil of Isis. An essay of a history of the idea of Nature. The Belknap Press of Harvard University Press: Londres 2006.
Habermas, J. El futuro de la naturaleza humana. ¿Hacia una eugenesia liberal?. Paidós: Barcelona 2002.
Pensamiento postmetafísico. Taurus: México 2008.
Harari, Y. N. Sapiens. A brief history of humankind. Vintage: Londres 2015.
Homo Deus. A brief history of tomorrow. Vitage: Londres 2017.
Haas, I. J., Warren, C. y Lauf, S. J. Political neuroscience. Understanding how the brain makes political decisions. En: D. Redlawsk (ed.), The Oxford Encyclopedia of Political Decision Making. Oxford University Press: Oxford 2020.
Haraway, D. Simians, cyborgs, and women. The reinvention of Nature. Routledge: New York 1991.
Gesammelte Schriften II. Fischer Taschenbuch Verlag, Frankfurt: 1987.
Hottois, G. Le Signe et la technique. Vrin: París 1984.
Humanismo, Transhumanismo, Posthumanismo. Revista Colombiana de Bioética. Vol. 8, n. 2 (2013): 167-192.
Philosophie et idéologies trans/posthumanistes. Vrin: París 2018.
Hughes, J. (2007). The compatibility of religious and transhumanist views of metaphysics. Suffering, virtue and transcendence in an enhanced future. The Global Spiral. Vol. 8, n. 2.
Hunyadi, M. Le temps du posthumanisme. Les Belles Lettres: París 2022.
Jonas, H. Das Prinzip Verantwortung. Versuch einer Ethik für die technologische Zivilisation. Insel: Frankfurt 1979.
El principio de responsabilidad. Herder: Barcelona 1995.
Jordan, G. Apologia for transhumanist religion. Journal of Evolution and Technology. Vol. 15, n. 1 (2006): 5572.
Kass, L. The wisdom of repugnance. The New Republic. Vol. 216 (1997): 17-26.
Kurzweil, R. Lhumanité 2.0. La bible du changement. M21 Éditions: París 2007.
The singularity is nearer. The Bodley Head: Londres 2024.
Lara, F. y Savalescu, J. (Eds.). Más (que) humanos. Biotecnología, inteligencia artificial y ética de la mejora. Tecnos: Madrid 2021.
Marcos, A. La bioética ante las nuevas antropotecnias. Bioethics Update. Vol. 2 (2016): 102-114.
Merejo, A. Tecnociencia en el siglo XXI desde una perspectiva filosófica. Trilogía Ciencia Tecnología Sociedad. Vol. 5, n. 8 (2013): 11-17
Merleau-Ponty, M. Phenomenology of perception. Routledge: New York 2012.
Missa, J.-N. Gilbert Hottois y Species Technica. Revista Colombiana de Bioética. Vol. 16, n. 1 (2021): 1-19.
Mitcham, C. ¿Qué es la filosofía de la tecnología? Anthropos: Barcelona 1989.
Morin, E. Ciencia con conciencia. Anthropos: Barcelona 1984.
Introducción al pensamiento complejo. Gedisa: Buenos Aires 1999.
El método 1. La naturaleza de la naturaleza. Editorial Cátedra: Madrid 2001.
More, M. Transhumanism: Toward a Futurist Philosophy. Extropy. Vol. 6 (1990): 6-12.
The Overhuman in the transhumanism. Journal of Evolution and Technology. Vol. 21, n. 1 (2010): 6-12.
Morin, E. y Le Moigne, J.-L. LIntelligence de la complexité. LHarmattan: París 1999.
Morozov, E. La locura del solucionismo tecnológico. Katz: Madrid 2016.
Nava Amezcua, A. ¿Qué es la tecnociencia? Tecnociencia, poder y entorno. Revista Colombiana de Filosofía de la Ciencia. Vol. 20, n. 41 (2020): 113-145.
Nietzsche, F. Sobre verdad y mentira en sentido extramoral. Tecnos: Madrid 1996.
Ortega y Gasset, J. Obras Completas. Vol. V, Revista de Occidente: Madrid 1964.
Pearson, K. The life, letters and labours of Francis Galton. Cambridge, Cambridge University Press 1924.
Parfit, D. Reasons and persons. Clarendon Press: Oxford 1971.
Postigo, E. Bioética y transhumanismo desde la perspectiva de la naturaleza humana. Arbor: ciencia, pensamiento y cultura. Vol. 195, n. 792, a. 507 (2019).
Quintanilla, A. Tecnología: un enfoque filosófico y otros ensayos de filosofía de la tecnología. Fondo de Cultura Económica: México 2017.
Sandberg, A. Morphological freedom why we not just want It, but need it. En: M. More y N. Vita-More (eds.), The transhumanist reader. Wiley: Oxford 2013, pp. 56-64.
Sieneux, R. Compendio de la Suma Teológica de Santo Tomás de Aquino. Vol. II, Editorial Tradición: México 2001.
Sloterdijk, P. Extrañamiento del mundo. Pretextos: Valencia 2001.
Solomon, R. C. Spirituality for the skeptic: the thoughtful love of life. Oxford University Press: Oxford 2002.
Sudmann, A. The democratization of Artificial Intelligence. Net politics in the era of learning algorithms. Bielefeld: Transcript 2019.
Taylor, Ch. A Secular Age. Belknap Press of Harvard University Press: Cambridge 2007.
Terrones, A. Transhumanismo y ética de la responsabilidad. Resonancias. Revista de Filosofía. Vol. 4 (2018). 59-73.
Úriz Pemán, M. J. Principios éticos en la mejora técnica del ser humano. Thémata. Revista de Filosofía. Vol. 46 (2012): 57-66.
Villela Cortés, F. y Linares Salgado, J. Eugenesia. Un análisis histórico y una posible propuesta. Acta Bioethica. Vol. 17, n. 2 (2011): 189-197.
Vita-More, N. Aesthetics: bringing the arts and design into the discussion of transhumanism. En: M. More y N. Vita-More (eds.), The transhumanist reader. Wiley: Oxford 2013, pp. 18-27.
Volpi, F. El nihilismo. Buenos Aires: Biblos 2005.
Warin, I. La notion de technè en Grèce ancienne. Artefact. Vol. 15 (2021): 43-60.