L?objectiu d?aquest mòdul és que els estudiants desenvolupin una comprensió avançada dels fenòmens polítics internacionals. L?assignatura està dissenyada com una continuació d?Introducció a les Relacions Internacionals i s?espera que els alumnes estiguin familiaritzats amb les principals característiques que configuren la política internacional. Aquest mòdul pretén avançar en el coneixement de la política internacional a través de l?anàlisi de processos de globalització, atenent al seu origen i també a les seves implicacions sobre el funcionament de la democràcia global i de l?economia política. L?estudi d?aquestes qüestions s?abordarà sempre des dels debats més actuals ?com ara el rol de l?estat en la política global, la crisi de la democràcia o els nous conflictes? i a través de l?anàlisi de diferents casos d?estudi.
INTRODUCCIÓ
Què significa fer anàlisi en política internacional?
Nivells d?anàlisi en política internacional
Perspectives teòriques
UNITAT 1: L?estat en el sistema internacional
El paradigma de la globalització
El paper de l?estat en la política internacional
El paper de l?estat en l?economia global
UNITAT 2: Governança global
Democràcia global
Globalització i canvi polític
Nacionalisme, populisme i tecnocràcia
UNITAT 3: Economia política global
Desigualtat global
Narratives de globalització
Migració internacional
UNITAT 4: Estudis de cas
Europa i Orient Mitjà
Els EUA i Amèrica Llatina
Àsia i Àfrica
El curs consta de dues parts: una part de sessions magistrals on s?impartiran els principals continguts teòrics, i una altra part de sessions pràctiques. Per a cadascuna de les classes magistrals es facilitaran lectures que faran referència als continguts de la sessió. El contingut de cada sessió serà material avaluable a l?examen final.
Les sessions pràctiques s?estructuren al voltant de la discussió de les lectures rellevants (obligatòries) sobre els temes de les diferents unitats. Les alumnes del curs, organitzades en grups o de manera individual, s?encarregaran de presentar i discutir aquests textos cada setmana. Tal com es pot veure als criteris d?avaluació (més avall), es valorarà la participació als seminaris. Això significa que les estudiants que no estiguin encarregades de presentar en una setmana concreta hauran de preparar igualment les lectures, i s?espera que tots els grups formulin preguntes sobre els textos a les companyes que presentin.
Algunes sessions pràctiques estan reservades al seguiment i a la presentació de les parts del treball de recerca que les estudiants hauran de lliurar al final del curs com a part de l?avaluació contínua. Les pautes sobre aquest treball s?explicaran el primer dia de classe.
Amb caràcter general, s?espera que les estudiants assisteixin a classe i es fomentarà el desenvolupament del seu pensament crític i la seva capacitat analítica a través de debats sobre l?actualitat política vinculada a la política internacional. A cada classe hi haurà debats oberts per comprovar l?assimilació del coneixement i el desenvolupament de la capacitat crítica. També hi haurà conferències convidades per aprofundir i vincular els temes de l?assignatura a casos pràctics.
Per poder ser avaluat en la convocatòria ordinària s?han d?haver realitzat totes les activitats objecte d?avaluació. Les activitats avaluables s?han de lliurar en les dates indicades pel/la professor/a. Si, per alguna raó degudament justificada i comunicada al professor, no s?haguessin pogut lliurar en el període fixat, es podran presentar abans de la data de realització de l?examen de l?assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat a fer arribar a l?alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats.
D?altra banda, l?alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d?avaluació, però només es calcularà la nota final de l?assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris d?avaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d?avaluació, constarà a l?acta com a ?No presentat? en la convocatòria.
CONVOCATÒRIA EXTRAORDINÀRIA
Els criteris d?avaluació són els mateixos que en la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d?avaluació considerades en el curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades, a l?espera que es completin les activitats pendents. En aquesta avaluació s?aplicaran els mateixos criteris de ponderació que en l?avaluació ordinària. Aquesta mesura s?aplicarà únicament en cada curs en vigor; de manera que, si no se supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició completa de l?assignatura.
SOBRE L?ÚS D?INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
Ús d?eines d?IA: si s?utilitzen eines d?IA en alguna activitat, s?ha d?incloure un paràgraf indicant per a què s?ha utilitzat l?IA i quines instruccions s?han emprat per obtenir-ne els resultats. No fer-ho constitueix una violació de les polítiques d?honestedat acadèmica.
Prova Final: 40%.
Final Essay: 40%
Presentació i participació: 20%
Baldwin, Richard (2016). The Great Convergence. Information Technology and the New Globalization. Harvard University Press.
Bartels, Larry (2008). Unequal Democracy: The Political Economy of the New Gilded Age. Princeton University Press.
Beramendi, Pablo, Häusermann, Silja, Kriesi, Hanspeter, & Kitschelt, Herbert (eds.) (2015). The Politics of Advanced Capitalism. Cambridge University Press.
Boix, Carles (2019). Democratic Capitalism at the Crossroads: Technological Change and the Future of Politics. Princeton University Press.
Edkins, Jenny, & Zehfuss, Maya (eds) (2013). Global Politics: A New Introduction. Routledge.
Griffiths, Ryan D. (2016). Age of Secession. The International and Domestic Determinants of State Birth. Cambridge University Press.
Milanovic, Branko (2016). Global Inequality: A New Approach for the Age of Globalization. Harvard University Press.
Nussbaum, Martha N. (2019). The Cosmpolitan Tradition. Harvard University Press.
Rodrik, Dani (2011). The Globalitzation Paradox: Democracy and the Future of the World Economy. Oxford University Press.
Piketty, Thomas (2014). Capital in the Twenty First Century. The Belknap Press of Harvard University Press.
Streeck, Wolfgang (2014). Buying Time: The Delayed Crisis of Democratic Capitalism. Verso Books.
Alan I. Abramowitz, The Great Alignment: Race, Party Transformation, and The Rise of Donald Trump.
Chas W. Freeman, Jr., Interesting Times: China, America, and the Shifting Balance of Prestige.
Christopher Schmidt-Nowara, The Conquest of History: Spanish Colonialism and National Histories in the Nineteenth Century.
David Stenner, Globalizing Morocco.
Ian Morris, Why the West Rules ? for Now.
Jared Diamond, Guns, Germs, and Steel.
Michael Walzer, Thick and Thin: Moral Argument at Home and Abroad.
Samuel Huntington, The Clash of Civilizations.
Terry, Eagleton, Culture.
Yu Hua, China in Ten Words.