L'assignatura contribuirà a oferir les eines, habilitats i competències que necessiten els estudiants per fer un diagnòstic i valoració des de les dades que ells mateixos puguin produir o per les generades per altres. En aquest sentit, hauran de saber els principals mètodes i tècniques de recerca social, tant qualitatives com quantitatives, que els permeti desenvolupar-se de manera adequada en l'execució dels objectius que formulin o necessitin realitzar. Així mateix, aquesta assignatura també permetrà dotar-los de les eines necessàries per a la realització del Treball Fi de Grau.
Tema 1: Tècniques de recerca social: qualitatiu vs. quantitatiu
1.1. Avantatges i diferències
1.2. Models mixts de recerca
1.3. Rigor i qualitat en la investigació social
1.4. Requisits ètics a la investigació
1.5. El projecte de recerca
Tema 2: Fonts de dades
2.1. Tipologia de fonts de dades
2.2. Obtenció de dades secundàries
Tema 3: L'enquesta
3.1. Característiques i tipus
3.2. Mostra i mostratge
3.3. Tipus de qüestionaris
3.4. Construcció del qüestionari
3.5. Prova pre-test i aplicació
3.6. Mostratge
Tema 4: Interpretació de dades estadístiques
4.1.- Anàlisi descriptiva
4.2.- Anàlisi bivariada
Tema 5: Observació
5.1. Característiques i tipus
5.2. Observació participant i etnografia
5.3. Rols de l'investigador
5.4. Contextos d'observació: entrada, interacció i eixida del camp
5.5. Registre de la informació, el diari de camp
Tema 6: L'entrevista i els tipus
6.1. Característiques i tipus d'entrevista individual
6.2. Elecció de persones entrevistades. Criteris de selecció i tipus de mostreig
6.2. Guió d'entrevista
6.3. Obstacles i facilitadors de l'entrevista
6.4. Aspectes de l'entrevistador
Tema 7: Relats i històries de vida
7.1. Característiques i tipologia
7.2. Estructura i elaboració dels relats i històries.
Tema 8: Entrevistes Grupals
8.1. Tipus d'entrevistes grupals
8.2. El moderador
8.3. Els participants
8.4. Organització dels grups. Criteris de selecció
Tema 9: Mètode Delphi
9.1. Característiques del mètode
9.2. Construcció del qüestionari i fases d'aplicació
Tema 10: Anàlisi del discurs
10.1. Característiques de l'anàlisi qualitativa i els tipus
10.2. Procediments d'anàlisi: sistemes de categorització, codificació i interpretació
Tema 11: Elaboració de resultats de recerca
11.1. Tipus d'informes
11.2. Estructura i procés d'escriptura
Per aprovar l?assignatura serà necessari superar l?examen, independentment de la nota final obtinguda amb la suma de totes les activitats avaluables. Si la suma de les activitats avaluables és superior a 5 però l?alumne/a no ha superat l?examen, constarà a l?acta com a ?No presentat?.
Les activitats avaluables s?han de lliurar/presentar en les dates indicades pel professor/a. Si, per alguna raó degudament justificada i comunicada al professor/a, no s?haguessin pogut lliurar dins del període establert, es podran entregar per a la data oficial fixada per a l?examen final de la convocatòria ordinària, encara que en aquest cas el/la professor/a no estarà obligat/da a enviar a l?alumne/a els seus comentaris sobre les mateixes.
L?alumnat té dret a realitzar la prova escrita final encara que no hagi lliurat les altres activitats objecte d?avaluació, però només es calcularà la nota final de l?assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris d?avaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d?avaluació, constarà a l?acta com a ?No presentat? en la convocatòria.
CONVOCATÒRIA EXTRAORDINÀRIA
Els criteris d?avaluació són els mateixos que en la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d?avaluació considerades en el curs. Es mantindran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a l?espera que es completin les activitats pendents. En aquesta avaluació s?aplicaran els mateixos criteris de ponderació que en l?avaluació ordinària. Aquesta mesura s?aplicarà únicament en el curs en vigor; de manera que, si no se supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició completa de l?assignatura.
ÚS D?EINES D?INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL (IA)
Si s?utilitzen eines d?IA en alguna activitat, s?ha d?incloure un paràgraf indicant per a què s?ha utilitzat la IA i quines instruccions s?han emprat per obtenir els resultats. No fer-ho constitueix una violació de les polítiques d?honestedat acadèmica.
Alonso, Luis Enrique, 1998, La mirada cualitativa en sociología: una aproximación interpretativa. Editorial Fundamentos. Madrid.
Batthyány, K. & Cabrera, M. (coord.) (2011). Metodología de investigación para las ciencias sociales. Apuntes para un curso inicial. Departamento de Publicaciones, Unidad de Comunicación de la Universidad de la República (UCUR).
Bericat, Eduardo, 1998, La integración de los métodos cuantitativo y cualitativo en la investigación social. Ariel. Barcelona.
Bertaux, D. 2005. Los relatos de vida. Barcelona: Bellaterra.
Botía Morillas, Carmen, 2013, ¿Cómo diseñar una investigación para el análisis de las relaciones de género. Aportaciones metodológicas¿, Papers, Revista de Sociología, 98 (3): 443-470.
Champagne, Patrick et alt., 1993, Iniciación a la práctica sociológica, Siglo XXI, México
Denman, C. y Haro, J. C. 2000. Por los Rincones. Antología de Métodos Cualitativos en la Investigación Social. México: El Colegio de Sonora.
Fernández Prados, J.S. 2018. Estrategias de Investigación en las Ciencias Sociales, Valencia, Tirant lo Blanch.
Flick, U.2., 2004. Introducción a la investigación cualitativa. Madrid: Ediciones Morata.
García Ferrando, M. 2015. El análisis de la realidad social. Métodos y técnicas de Investigación. Madrid: Alianza
Gorard, S. 2013. Thousand Oaks Research Design. Creating Robust Approaches for the Social Sciences. Sage.
Greenwood D. (2000). De la observación a la investigación-acción participativa: Una visión crítica de las prácticas antropológicas. Rev de Antropología social, 9:27-49
Hammersley, M. y Atkinson, P. (1994). Etnografía. Barcelona: Paidós
Hernández, R., Fernández, C., & Baptista, P. (2014). Metodología de la investigación. Mc Graw-Hill: México.
Krueger, R. (1991). El grupo de discusión. Madrid: Editorial Pirámide.
Landeta, J. (1999). El método Delphi. Una técnica de previsión de futuro. Barcelona: Ariel.
Murillo S y Mena L. (2006). Detectives y camaleones: el grupo de discusión. Una propuesta para la investigación cualitativa. Madrid: Talasa.
Rubio, M.J. y Varas, J. (2004). (3ª ed). El análisis de la realidad, en la intervención social. Métodos y técnicas de investigación. Madrid: Editorial CCS.
Ruiz Olabuénaga JL.Aristegui I, y Melgosa L. (2002). Cómo elaborar un proyecto de investigación social. Bilbao. Universidad de Deusto.
Sanmartín, R. (2003). Observar, escuchar, comparar, escribir. Barcelona: Ariel.
Slafer, GA. (2009). ¿Cómo escribir un artículo científico? Revista de Investigación en Educación, nº 6, pp. 124-132.
Taylor, S.J. y Bogdan, R. (1992). Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Barcelona: Paidós.
Ulin P, Robinson E.T., Tolley E.E. (2006). Investigación aplicada en salud pública.
Valles, M. (1997). Técnicas cualitativas de investigación social. Reflexiones metodológicas y práctica profesional. Madrid: Síntesis
A cada tema s'anirà oferint documentació i bibliografia específica actualitzada.