Professors Titulars
No es requereixen.
Dins l'itinerari de Filosofia del Màster, aquesta assignatura presenta temes i autors de l'àrea de Filosofia moral i Filosofia política, amb l'objectiu d'ampliar i aprofundir en les temàtiques ja iniciades al Grau, donant igualment els instruments per emprendre investigacions autònomes.
Es tracta d'adquirir i dominar un conjunt de conceptes que facilitin la reflexió crítica sobre el passat, el present i el futur. No pretenem tancar cap sistema, ni proporcionar veritats incommovibles, sinó proporcionar a l'estudiant instruments per al millor coneixement del món social i polític, fomentant igualment la capacitat de construir un discurs consistent i orientat a la realitat.
Com és tradicional a la filosofia, les preguntes solen ser més importants que les respostes, no perquè no interessin aquestes últimes, sinó perquè som conscients dels nostres límits i de l'esforç que cal fer per dur a terme la indispensable aproximació a la veritat.
PENSAMENT SOCIAL I POLÍTIC
PROF. CARLES LLINÀS
1. Hipòtesis metodològiques.
2. Categories generals d'allò social i polític.
a) Realitat sociopolítica i ciència del que és social i del que és polític.
b) Metafísica (Protologia) social i política: l'U i el Múltiple.
c) Holisme i individualisme, organicisme i mecanicisme.
d) Algunes estructures bàsiques de la unitat política: la representació.
3. Categories generals del jurídic.
a) Elements del dret (noms) i tipus del pensar jurídic.
b) Una paradoxa fonamental de la interconnexió dretpolítica.
4. Categories generals d'allò històric com lloc (plaça pública) d'allò social i allò polític.
a) Experiències del temps i les categories d'una Històrica.
b) La filosofia de la història i la idea de progrés.
5. Modalitats històriques de la conformació de la unitat política.
La metodologia docent que s'utilitzarà en la impartició de l'assignatura es concreta a:
Treball a l'aula:
1. Classes magistrals. Les classes magistrals fan referència a l'exposició per part del professorat dels continguts teòrics de l'assignatura, l'orientació de l'alumnat sobre lectures bàsiques i avançades, així com fonts d'informació complementàries i l'establiment de pautes i claus per a la realització de les tasques teorico-pràctiques.
2. Avaluació Contínua. L'avaluació és una part integrada al procés d'ensenyament-aprenentatge. En aquesta assignatura es realitzarà una avaluació continuada que combinarà els debats i comentaris de text a classe, el lliurament d'un treball a final del període sobre tota l'activitat duta a terme i una prova global final. Alhora, el professorat donarà feedback dels progressos de l'alumne/a.
Treball o activitats fora de l'aula:
3. Treball autònom de lalumnat. El treball autònom de lalumnat consisteix, per una banda, en la lectura de textos seleccionats i en lelaboració desquemes, resums, mapes conceptuals, etc. a partir dels materials de classe; i, de l'altra, en la preparació dels treballs individuals, especialment el dossier.
4. Tutories. Tot lalumnat tindrà la possibilitat de sol·licitar tutories individuals o grupals, prèvia cita, al professorat. Aquestes tutories podran estar adreçades a resoldre dubtes tant de contingut com de metodologia o avaluació.
Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel professorat. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.
Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades, en espera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària.
1. Participació i qualitat de les intervencions a classe: Es valoraran l'assistència continuada i la capacitat de localitzar problemes filosòfics a les lectures treballades a classe (comentaris de text), així com la destresa de l'alumnat a l'hora d'oferir posicions argumentades sobre aquestes qüestions. Aquest aspecte de lavaluació tindrà un pes del 20% de la nota final.
2. Portafoli: al final del període s'haurà de presentar, en el format d'un treball, una síntesi de l'assignatura, la qual haurà d'estar redactada a partir dels apunts i les notes de classe. Sis, set o vuit pàgines DIN-A-4, Times New Roman 12, espaiat senzill. 30%
3. Prova final de comentari de text, continguts teòrics i reflexió argumentada: Es valorarà la comprensió lectora, el coneixement dels continguts teòrics estudiats durant el curs i la capacitat de lalumnat per analitzar un problema i posicionar-se raonadament sobre aquest, usant de forma crítica , quan calgui, les aportacions d'altres autors. Aquest aspecte de lavaluació tindrà un pes del 50% de la nota final.
Utilització d'eines d'IA: Si s'utilitzen eines d'IA en alguna activitat, cal incloure un paràgraf indicant per a què s'ha utilitzat IA i quines són les indicacions que s'han utilitzat per obtenir els resultats. No fer-ho és una violació de les polítiques d'honestedat acadèmica.
Arendt, H., Sobre la revolución, Madrid, Alianza, 1988.
Arendt, H., La condición humana, Madrid, Planeta, 2020.
Bobbio, N.; Matteucci, N.; Pasquino, G., Diccionario de política, Madrid, Siglo XXI, 1998.
Böckenförde, E.-W., Estudios sobre el Estado de Derecho y la democracia, Madrid, Trotta, 2000.
Caillé, A., Anthropologie du don. Le tiers paradigme, Paris, La Découverte, 2007.
Cullmann, O., Cristo y el tiempo, Barcelona, Estela, 1968.
Deneen, P. J., ¿Por qué ha fracasado el liberalismo?, Madrid, Rialp, 2018.
Dumont, L., Homo aequalis I, Paris, Gallimard, 1977 (trad. cast. en Madrid, Taurus, 1982).
Dumont, L., Essais sur l'individualisme. Une perspective anthropologique sur l'idéologie moderne, Paris, Seuil, 1983 (2ª ed. aumentada 1985) (trad. cast. aún más aumentada en Madrid, Alianza, 1987).
Ellul, J., Histoire des institutions, 4 vols., Paris, PUF, 1999.
Freund, J., La esencia de lo político, Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2018.
García Cotarelo, R. (ed.), Introducción a la Teoría del Estado, Barcelona, Teide, 1990.
Gauchet, M., El desencantamiento del mundo. Una historia política de la religión, Madrid, Trotta, 2005.
Gray, J., Misa negra. La religión apocalíptica y la muerte de la utopía, Madrid, Sexto Piso, 2017.
Gray, J., Los nuevos Leviatanes. Reflexiones para después del liberalismo, Madrid, Sexto Piso, 2024.
Heller, H., La soberanía, UNAM-FCE, 1995.
Heller, H., Teoría del Estado, FCE, 1992.
Kelsen, H., De la esencia y valor de la democracia, Oviedo, KRK Ediciones, 2006.
Koselleck, R., Crítica y crisis. Un estudio sobre la patogénesis del mundo burgués, Madrid, Trotta, 2007.
Koselleck, R., Futuro pasado, Barcelona, Paidós, 1993.
Koselleck-Gadamer, Historia y hermenéutica, Barcelona, Paidós, 1997.
Lasch, Chr., La cultura del narcisismo. La vida en una era de expectativas decrecientes, Madrid, Capitán Swing, 2023.
Lasch, Chr., Le Seul et Vrai Paradis. Une histoire de lidéologie du progrès et de ses critiques, Paris, Flammarion, 2006.
Löwith, K., El hombre en el centro de la historia. Balance filosófico del siglo XX, Barcelona, Herder, 1997.
Löwith, K., Historia del mundo y salvación. Los presupuestos teológicos de la filosofía de la historia, Buenos Aires, Katz, 2007.
Löwith, K., De Hegel a Nietzsche. La quiebra revolucionaria del pensamiento en el siglo XIX, Buenos Aires, Katz, 2008.
Lucas Verdú, P.; Lucas Murillo de la Cueva, P., Manual de derecho político I, Madrid, Tecnos, 2000.
Manent, Pierre, Curso de filosofía política, Buenos Aires, FCE, 2003.
Mauss, M., Ensayo sobre el don. Forma y función del intercambio en las sociedades arcaicas, Buenos Aires, Katz, 2012.
Michéa, J.-C., Le Complexe dOrphée. La gauche, les gens ordinaires et la religion du progrès, Paris, Flammarion, 2014.
Michéa, J.-C, Impasse Adam Smith. Brèves remarques sur limpossibilité de dépasser le capitalisme sur sa gauche, Paris, Flammarion, 2002.
Polanyi, K., La Gran Transformación. Crítica del liberalismo económico, Madrid, Ediciones de La Piqueta, 1997.
Sabine, G., Historia de la teoría política, FCE, 1988.
Sartori, G., Elementos de teoría política, Madrid, Alianza, 1992.
Schmitt, C., Teoría de la Constitución, Madrid, Alianza, 1992.
Schmitt, C., El concepto de lo político, Madrid, Alianza, 1991.
Schmitt, C., Sobre los tres modos de pensar la ciencia jurídica, Madrid, Tecnos, 1996.
Shklar, J. N., Después de la utopía. El declive de la fe política, Madrid, Machado, 2020.
Shklar, J. N., Sobre la utopía, Barcelona, Página Indómita, 2021.
Skinner, Q., Los fundamentos del pensamiento político moderno, 2 vols., FCE, 1993.
Strauss, L.; Cropsey, J. (eds.), Historia de la filosofía política, FCE, 1996.
Todd, E., La derrota de Occidente, Madrid, Akal, 2024.
Touchard, J., Historia de las ideas políticas, Madrid, Tecnos, 1990.
Truyol y Serra, A., Historia de la Filosofía del Derecho y del Estado, 2 vols., Madrid, Alianza, 1978-82.
Vallespín, F. (ed.), Historia de la Teoría Política, 6 vols., Madrid, Alianza, 1990-1995.
Voegelin, E., La nueva ciencia de la política: una introducción, Buenos Aires, Katz, 2006.