Experiència en estudis i projectes urbans, paisatgístics i territorials. Coneixements en sistemes de representació i dibuix del territori a diferents escales.
L'objectiu principal de la lògica és entendre el disseny i la construcció a partir de la seva interacció amb el metabolisme global (fluxos de materials i energia), el clima i la societat.
LÒGICA METABÒLICA
Les ciutats ja no es consideren entitats aïllades, sinó que s'entenen com a construccions materials interconnectades amb l'entorn a través de fluxos de matèria, energia i informació. L'arquitectura d'interiors, com a pràctica material, estableix una xarxa ecològica de connexions entre els edificis i la biogeoosfera. A diferència dels sistemes industrials moderns, on els materials no renovables segueixen fluxos lineals de la mina al dipòsit, aquest seminari explora el potencial de disseny de considerar els components dels edificis com a part dels sistemes materials del planeta. A diferència dels sistemes tancats industrials moderns, aquesta nova comprensió "from craddle to craddle" considera que els materials de construcció es troben en un flux perpetu, i per tant, el disseny de la logística de materials i les lògiques d'assemblatge esdevenen un motor arquitectònic crucial.
LÒGICA CLIMÀTICA
L'escalfament global ha situat l'atmosfera com un factor central en el disseny. Els edificis i els entorns urbans poden, a través dels seus lineaments espacials i materials, proporcionar microclimes específics. Desafiant el paradigma modern de laïllament total, els edificis interactuen amb les condicions climàtiques locals, articulant un enfocament arquitectònic de sistema obert i termodinàmic. Aquest camp d'estudi requereix comprendre la connexió entre el clima, l'arquitectura, el comportament social i el cos humà, introduint qüestions de salut, confort, benestar i plaer (fisiologia, psicologia i neurociència) que els dissenyadors han de tenir en compte.
LÒGICA POST-OCUPACIONAL
Els ritmes de l'ocupació humana difereixen substancialment de les escales temporals meteorològiques, biològiques i geològiques. Determinats per marcs temporals generacionals i socials, així com per cicles econòmics, l'adaptabilitat i l'obsolescència dels edificis és un repte important que els dissenyadors han d'abordar. Com a resultat, la flexibilitat i la resiliència, o la durabilitat i el manteniment dels edificis, esdevenen factors clau per avaluar com s'utilitza i s'amortitza l'energia emmagatzemada en els edificis per la societat, complint el principi del màxim poder.
La Lògica Ambiental aspira a combinar aquestes tres escales espacials i temporals ambientals al llarg de les seves classes magistrals, tallers i seminaris, evidenciant que aquests tres àmbits d'actuació estan relacionats i han de ser abordats de manera interconnectada.
Combinant el rigor científic amb l'ambició cultural, la Lògica Ambiental fusionarà un enfocament històric i teòric amb exemples pràctics reals, permetent als estudiants entendre com una comprensió ideològicament esbiaixada de la indústria de la construcció també pot fonamentar un enfocament arquitectònic basat en la pràctica.
L'avaluació és contínua amb un seguiment tutelat del treball de cada alumne i presentacions en grup. Es valoren els treballs lliurats (treballs de recerca i projectes). Es valora l'assistència i participació en classe.
El sistema d'avaluació és el següent:
- Treballs individuals o en grup: 40%
- Presentació pública de treballs: 40%
- Participació a classe: 20%
- ANTONI AGUILAR I PIERA, La construcció de lespai rural al Baix Empordà, Tesis doctoral dirigida per Joaquim Sabaté, Departament dUrbanisme i Ordenació del Territori, ETSAB, Barcelona, 1993.
- ENRIC BATLLE, El jardín de la metrópoli: del paisaje romántico al espacio libre para una ciudad sostenible, Gustavo Gili, Barcelona, 2011.
- STEFANO BOERI, ARTURO LANZANI, EDOARDO MARINI, Il Territorio che cambia: ambienti, paesaggi e immagini della regione milanese, Abitare Segesta, Milano, 1993.
- JOAN BUSQUETS, MIQUEL DOMINGO, XABIER EIZAGUIRRE, ANTONIO MORO, Les Formes urbanes del litoral català, Diputació de Barcelona, Barcelona, 2003.
- STEFANO CORTELLARO Morna, Atzaró. La construcción del territorio de Ibiza. COAIB, Palma de Mallorca, 2007
- STEFANO CORTELLARO, La construcción del territorio de Ibiza. Urbanismo, paisaje, arquitectura, tesis doctoral dirigida per Amador Ferrer Aixalà, Barcelona: Universitat Ramón Llull, ETSALS, 2013.
- XABIER EIZAGUIRRE GARAITAGOITIA, Las Componentes formales del territorio rural, tesis doctoral dirigida por Manuel de SolàMorales, Universitat Politècnica de Catalunya 1990, Barcelona, inédita.
- GERALD HANNING, "Recherche sur les trames agraires. Logiques des structures foncières et paysages", Architecture dAujourd'hui nº164, 1979.
- PIETRO LAUREANO, "Atlas del agua"
- FRANCESC NAVÉS VIÑAS ; RAQUEL GARCÍA SARRIÓN [et al.] Arquitectura del paisaje rural: de la Península Ibérica, Islas Baleares y Canarias, Omega, Barcelona, 2005.
- ALDO ROSSI, ERALDO CONSOLACIO, MAX BROSSHARD, La costruzione del territorio. Uno studio sul Canton Ticino, CLUP, Milano, 1986.
- MANUEL DE SOLÁ MORALES, [et al.], "La identitat del territori català. Les comarques", Quaderns darquitectura i urbanisme, Numero Extra 1-2, COAC, Barcelona, 1981.
- PAOLA VIGANÓ, New territories: situations, projects, scenarios for the European city and territory, Officina, Roma, 2004.
- ASSOCIAÇÃO DOS ARQUITECTOS PORTUGUESES, Arquitectura popular em Portugal, Lisboa, 1980.
- JAMES CORNER, Taking measures across the American landscape, Yale University Press, New York, 1961.
- CLAUDE LECORPS, Instrument d'analyse et d'organisation du paysage, Institut d'Amenagement et d'Urbanisme de la Region d'Ile de France, Division Aménagement de l'espace, París, 1980.
- CARLES LLOP, FRANCESCA LEDER, EMETERI FABREGAT (eds.), Visions del paisatge de les Terres de l'Ebre, Onada, Benicarló, 2008.
- JOAQUIN SABATÉ, MIQUEL COROMINAS, XABIER EIZAGUIRRE I RICARD PIE (ed.), Forma del territori i projecte, propostes dordenació territorial a la Vall dAran, Fundació Politècnica de Catalunya, UPC, 1996.
- BERNARDO SECCHI, PAOLA VIGANÓ, La ville poreuse: un projet pour le grand Paris et la métropole de l'après-Kyoto, Métispresses, Geneve, 2011.
- PAOLA VIGANÓ, Piano territoriale della provincia di Lecce: [territori della nuova modernità], Electa, Milano, 2001.