Grau en Estudis de l'Arquitectura o Fonaments de l'Arquitectura
L'objectiu de l'assignatura d'estructures dins del màster habilitant és l'assoliment per part de l'alumne de les següents competències:
1- Elecció de la tipologia estructural més adequada per al seu projecte, justificant la seva coherència des del punt de vista arquitectònic, estructural i de sostenibilitat.
2- Capacitat de realitzar el predimensionament bàsic dels elements estructurals tipus que conformen el seu projecte.
3- Coherència i integració dels elements estructurals amb la resta d'elements de l'edifici.
4- Comprovació de les seccions estructurals característiques del projecte tant des del punt de vista tensional com deformacional.
5- Resolució dels detalls constructius bàsics de l'estructura del seu projecte i dibuix dels plànols d'estructura necessaris per descriure-la.
COMPETÈNCIES
Bàsiques i generals:
CG2 - Capacitat per crear projectes arquitectònics que satisfacin alhora les exigències estètiques i tècniques, així com els requisits dels seus usuaris, respectant els límits imposats pels factors pressupostaris i la normativa sobre construcció.
IS1 - Capaces d'analitzar i sintetitzar marcs conceptuals generant nous coneixements.
IS9 - Capaces de resoldre problemes de naturalesa arquitectònica.
IS10 - Capaces de prendre decisions (en projectes, sistemes constructius, organització, etc.).
CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
CB7 - Els estudiants han de saber aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
CB8 - Els estudiants han de ser capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
CB9 - Els estudiants han de saber comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats de manera clara i sense ambigüitats.
CB10 - Els estudiants han de posseir les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant de manera majoritàriament autodirigida o autònoma.
Transversals:
IT2 - Capaces de treballar en un equip interdisciplinari.
Específiques:
A15 - T-PROJECTE D'ESTRUCTURES. Aptitud o capacitat per concebre, dissenyar, calcular, integrar en edificis i conjunts urbans i executar les solucions estructurals, així com per assessorar tècnicament sobre aquests aspectes.
A2 - P-PROJECTES EXECUTIUS. Aptitud o capacitat per elaborar projectes integrals d'execució d'edificis i espais urbans amb un grau de definició suficient per a la seva completa posada en obra i equipament de serveis i instal·lacions.
A3 - P-DIRECCIÓ D'OBRES. Aptitud o capacitat per dirigir obres d'edificació i urbanització desenvolupant projectes, replantejant en el terreny, aplicant els procediments de construcció adequats i coordinant oficis i indústries.
L'assignatura s'impartirà combinant classes teòriques magistrals, seminaris, classes pràctiques de taller i classes de laboratori informàtic en les quals els alumnes calcularan una part representativa de la seva estructura. S'abordaran els següents temes:
1- Tipus estructurals i optimització de l'estructura des de la seva geometria. Equilibri de llums, tipus d'unió, influència del voladís, etc.
2- Estabilització de les estructures. Triangulacions, murs pantalla, pòrtics rígids, diafragmes rígids, empènyer no compensats, tipologia dels nusos.
3- Predimensionament dels elements estructurals: Voladís dels diferents tipus de sostres, cerxes, dimensions dels suports, murs, fonaments, etc.
4- Comprovació dels elements predimensionats mitjançant càlcul informàtic. Establiment del model de càlcul, de les seves condicions de contorn, de les càrregues a aplicar i anàlisi crítica dels resultats obtinguts.
5- Representació dels elements i sistemes estructurals en funció de la tipologia escollida. Plànols de les plantes de fonamentació, d'estructura, detalls tipus i justificació dels resultats del càlcul realitzat amb mitjans informàtics.
El curs s'imparteix amb l'objectiu que l'alumne sigui el protagonista del seu propi aprenentatge. En aquest sentit, el paper docent s'ha plantejat focalitzat en orientar l'alumne, identificar les seves necessitats i promoure el desenvolupament del seu pensament crític, creatiu i reflexiu a través del plantejament de preguntes relacionades directament amb el seu projecte.
S'invita activament l'alumne a investigar sobre aquells temes del coneixement estructural directament relacionats amb les seves qüestions i amb la problemàtica concreta de la tipologia estructural del seu edifici, i se li requereix que participi activament i proposi solucions per a la seva posterior valoració i discussió tècnica.
Aquest procés es realitza en un context de treball individual i col·laboratiu.
En coherència amb aquest marc pedagògic, l'avaluació (vegeu l'apartat qualificació del curs) és fonamentalment formativa, lligada a la retroalimentació permanent entre les qüestions plantejades per l'alumne i les solucions proposades, degudament verificades des del punt de vista del coneixement tècnic.
10% Participació a classe
10% Presentacions
10% Treballs realitzats a casa o a classe
70% Projectes
Es considera que l'alumne ha assolit els objectius de l'assignatura quan ha estat capaç de desenvolupar el seu projecte d'estructura d'acord amb els objectius de l'apartat 1, obtenint la nota de l'assignatura a partir de la següent rúbrica:
Participació a classe. Assistència presencial i participació a les classes i tallers: 10%
Presentacions. Representació i exposició del projecte d'estructura: 10%
Treballs realitzats a casa o a classe. Predimensionament i verificació dels elements estructurals: 10%
Projectes. Coherència de la solució estructural desenvolupada: 70%
- TORROJA MIRET, Eduardo. Razon y ser de los tipos estructurales. Consejo superior de investigaciones científicas CSIC: Madrid, 1998.
- TIMOSSHENKO Y YOUNG. Teoria de las estructuras. URMO s.a de ediciones: Bilbao, 1988.
- ARROYO PORTERO, Juan Carlos. Números gordos en el proyecto de estructuras. Cinter divulgación técnica: España, 2002.
- CAMPANYÀ CASTELLTORT, Carles. Manual de Predimensionado. LaSalle arq: Barcelona 2023.
- JIMENEZ MONTOYA, Pedro. Hormigón armado. Editorial Gustavo Gili: Barcelona, 2000.
- ARGÜELLES ALVAREZ, Ramón. Cálculo de estructuras. Rigorma Grafic S.L: Madrid 1999.
- PACINI, Julio Cesar. Estructuras de madera. Editorial Nobuko: Argentina 2019.
- GUSTAFSSON, Anders. The CLT Handbook. RISE Research Institute Sweden: Skelleftea, May 2019.
- Código Estructural. Ministerio de vivienda y agenda urbana: Madrid, 2021.
- Código Técnico de la edificación.
- CTE DB-SE. CTE DB-SE AE. CTE DB-SE C. CTE DB-SE F. CTE DB-SE M. CTE DB-SE A.CTMinisterio de la presidencia: Madrid, 2024.