Màster universitari en arquitectura

Màster Universitari en Arquitectura

Forma't a La Salle i obtindràs la titulació de màster que et permetrà exercir com a arquitecte amb totes les competències i responsabilitats. Amb aquesta titulació podràs desenvolupar-te professionalment en tota la Unión Europea

Intersticis urbans

Descripció
És impossible concebre un edifici separat de les activitats humanes que serveix. Suposem que hi ha una relació recíproca entre els entorns construïts per l'ésser humà i el comportament social. A partir d'aquest punt, podem elaborar que: 1) Els individus i la societat poden i tenen un impacte en els seus propis entorns construïts. 2) Els entorns construïts tenen el potencial d'influir en els individus i les seves relacions.
Tipus assignatura
Optativa
Semestre
Primer
Crèdits
3.00

Professors Docents

Coneixements previs

Títol d'arquitecte o enginyer de l'edificació.

Objectius

Amb aquest seminari esperem que els estudiants:
- Prenguin consciència del paper de l'arquitecte en els desafiaments socials actuals.
- Ampliïn els seus coneixements sobre les diferents maneres d'habitar i els models de ciutat.
- Proporcionin eines per a la reflexió i la intervenció al voltant de l'entorn construït.
- Proporcionin eines per analitzar el context social i incloure els ciutadans en el procés de disseny.

Continguts

Aquestes afirmacions susciten noves preguntes a tenir en compte. Hem de redefinir el paper convencional de l'arquitecte en aquesta equació. També és important avaluar l'impacte real de l'arquitectura sobre les relacions socials, entre les bones intencions anunciades pels arquitectes i desenvolupadors (benintencionats o fraudulent).

Defensem que els usuaris han d'estar involucrats en el procés arquitectònic que modela els espais que habitaran. Són necessàries diferents estratègies per involucrar la gent en cada etapa. No obstant això, no podem pensar en "la gent" com un grup cohesionat amb una única mentalitat. El mateix espai pot ser percebut de maneres oposades per grups que tenen interessos contradictoris.

Mirarem més de prop determinades tipologies d'espais que tenen una relació profunda amb les relacions socials, com l'habitatge col·lectiu i l'espai públic. D'aquesta manera, connectarem amb teories més àmplies: des del Dret a l'Habitatge fins al Dret a la Ciutat.

En aquest breu seminari, els estudiants seran introduïts a aquestes qüestions i a algunes eines que podran utilitzar en els seus projectes, així com a casos de projectes arquitectònics on els temes són molt presents.

Metodologia

El curs consistirà en les següents activitats:
A. Classes teòriques i una visita
B. Lectures
C. Activitats a classe
D. Deures

Avaluació

Es sol·licita als estudiants que lliurin tots els exercicis a través de la plataforma d'e-study, a la carpeta de l'assignatura.
Sistema MIAD per a l'avaluació dels exercicis:
0 - 4.9 Suspens (això significa que el tutor haurà de demanar a l'estudiant que lliuri un treball suplementari).
5.0 - 6.9 Aprovat.
7.0 - 8.9 Notable.
9.0 - 10 Excel·lent/Distinció.

Criteris avaluació

El sistema d'avaluació és el següent:
- Treballs individuals o en grup: 40%
- Presentació pública de treballs: 40%
- Participació a classe: 20%

Bibliografia bàsica

- BOHIGAS, O. «La ciudad como espacio proyectado.» a "La arquitectura del espacio público", de José Ramón Moreno García. Sevilla, 1999.
- CIRIANI, H. «La "pièce urbaine".» a "La arquitectura del espacio público", de MORENO GARCÍA J. R. Sevilla, 1999. CASANOVAS, M. M. «Hacia una nueva cultura urbana para el espacio público: la experiencia de Barcelona (1979-2003).»
-Revista: Identidades: territorio, cultura, patrimonio. 2005.
- COENEN, J. «Reflexiones y experiencias sobre el espacio público.» a "La arquitectura del espacio  público", de MORENO GARCÍA J. R. Sevilla, 1999.
- MONTEVERDI, A. M. «Mappeando superficies.»  Xanela. Comunidad tecnoescénica.
- NOBEL, W. «El espacio público ha muerto. Viva el espacio público.» a "La arquitectura del espacio  público", de MORENO GARCÍA, J. R. Sevilla, 1999.
- PAZ ARELLANO, P. «El centro histórico como espacio semiótico.»  Revista: Redalyc/Cuicuilco.  2002.
- STAVRIDES, S. (2016)  Hacia la ciudad de umbrales, Madrid: Akal.
- Simões AELBRETCH, P. (2016) "Fourth places: the contemporary public settings for informal social interaction among strangers" en Journal of Urban Design, vol. 21, nº 1, pp. 124-152.
- Brandão, Pedro La ética y las profesiones del diseño de la ciudad. Convicciones, Responsabilidad e Interdisciplinaridad. Rastros de la Identidad profesional en el Diseño Urbano Barcelona, Universitat de Barcelona, Resum de la Tesi Doctoral, 2007
- Carmona, M; Health, Tim; Oc, Taner; Tiesdell, Steve Public Places Urban Spaces The Dimensions of Urban Design Oxford, Architectural Press, 2003
- Carr, S; Francis, M; Rivlin, L.G; Stone, A.M. Public Space Cambridge University Press, 1992
- Guàrdia, Manuel; Monclús, Francisco Javier; Oyón, José Luis (dir.) Atlas histórico de ciudades europeas Barcelona, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1994