L'energia és la base de tota activitat humana. Ha estat, és i serà un motor de canvi social, econòmic i cultural. Ha estat així des que l'home va aprendre a utilitzar el foc de manera controlada. Històricament, l'energia ha representat la relació més evident i palpable entre la tecnologia, l'economia i la cultura. No obstant això, en l'actualitat, la majoria de les xifres i estadístiques importants sobre energia no inspiren optimisme. Les emissions alliberades per la combustió de combustibles fòssils estan augmentant perillosament la concentració global de CO2 a l'atmosfera i causant la formació de boira a les aglomeracions metropolitanes fins al punt que el planeta s'està escalfant i les ciutats s'estan inundant. Es declara una emergència climàtica per part d'estats i estructures polítiques suprastatals com a senyal de socors d'una civilització en profund deteriorament ambiental. Una nova Transició Energètica està a les agendes polítiques de molts, però l'establiment de les necessitats de supervivència de la civilització i la voluntat política aparent són lentes i febles. Les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle continuen augmentant i més del 80% de l'energia que mou el món és d'origen fòssil. Es necessita urgentment un canvi de paradigma en l'energètica global. Al mateix temps, la ciutat contemporània està veient un canvi significatiu en els patrons de demanda energètica a mesura que noves formes de consum s'estenen ràpidament. En l'era de l'escalfament global i el clima pertorbat en àrees densament construïdes, juntament amb noves expectatives de confort, la demanda global de refrigeració d'espais està creixent a un ritme particularment ràpid, i es preveu que creixerà encara més en les pròximes dècades. El creixement de la demanda i la reducció d'emissions representen una autèntica aporia energètica que impacta totalment en el disseny arquitectònic. D'altra banda, per primera vegada en la història de la professió arquitectònica, el clima ja no és una condició fixa. Per primera vegada, un arquitecte haurà de fer front al fet que l'edifici a dissenyar durarà més que les condicions climàtiques en el moment en què es va dissenyar.