Màster Universitari en Projecte Integrat d'Arquitectura

Màster Universitari en Projecte Integrat d'Arquitectura

Logics of evolution for contemporary contexts

Intersticis urbans

Descripció
Aquest taller pràctic té un doble objectiu, servir l'alumne per mostrar les diferents realitats de l'arquitectura i oferir solucions, a través de l'experiència d'intervenció en els nuclis antics, el patrimoni cultural i històric. Un món desconegut per a la majoria d'arquitectes i amb un coneixement bastant menys específic sobre el tema. Es parlarà del patrimoni catalogat i del patrimoni no catalogat, el més autèntic, original, innegable i idèntic a un lloc: el patrimoni cultural, un patrimoni emocionant i emocional de paisatges comuns, de records, plens d'història i històrie, un patrimoni de la gent. Un patrimoni que ha estat oblidat pel col·lectiu d'arquitectes i que per a la societat que viu i participa a les grans ciutats de Catalunya ha estat ben acceptat, reconegut i respectat, però a nivell rural no s'ha treballat. La reivindicació de la identitat a nivell local, des de l'acció específica, des de la petita acció, a partir de les característiques de cada "lloc", serà el principal objectiu.
Tipus assignatura
Primer - Obligatoria
Semestre
Anual
Curs
1
Crèdits
3.00

Professors Titulars

Coneixements previs

Títol d'arquitecte o enginyer de l'edificació.

Objectius

L'objectiu d'aquest tema és donar a l'estudiant diferents problemes reals en què l'arquitectura pot proporcionar solucions. Més que problemes, podem definir-los com les realitats en què es troben les diferents administracions locals pel que fa a la gestió d'espais, la recuperació del patrimoni local o la degradació dels paisatges urbans i naturals.

Continguts

En aquest seminari tindrem dos exercicis com a tallers intensius.

Taller 1:
Serà un taller intensiu de projectes i idees, com a arquitectes, que obrirà ments per a nous punts de vista sobre els espais urbans de les ciutats històriques.
Anem a treballar al centre de la ciutat de Badalona com una ciutat super consolidada amb moltes capes històriques.

Taller 2:
L'objectiu és aprendre una altra metodologia per estudiar els espais urbans i històrics de la ciutat consolidada i com aquesta nova forma de veure el nostre entorn de vista usant eines d'anàlisi no tan habituals. A la recerca de com els estudis de recerca poden produir l'oportunitat de canviar alguns aspectes, socials, econòmics, d'habitatge i turisme del lloc. La identitat del lloc.

El taller consistirà a utilitzar una metodologia diferent, realitzar una investigació amb l'observació, la història, la planificació. Fer un anàlisi sobre fluxos, cotxes, bicicletes, habitants, turistes, etc., evolució de la història, usos en l'espai públic, mobilitat, l'objectiu serà construir una identitat del lloc.

Metodologia

Consisteix en cinc dies de treball intensiu per a cada taller.

Avaluació

L'avaluació continua, incloent-hi crítiques individuals sobre els projectes de cada estudiant, així com presentacions, tant individualment com en grup. A més de les presentacions periòdiques, els estudiants han de lliurar, al final del curs, un document que desenvolupa l'estructura bàsica de la seva tesi.
L'avaluació es basarà en resultats (estructura MRP), assistència i participació a classe.

Criteris avaluació

El sistema d'avaluació és el següent:
- Treballs individuals o en grup: 40%
- Presentació pública de treballs: 40%
- Participació a classe: 20%

Bibliografia bàsica

- BOHIGAS, O. «La ciudad como espacio proyectado.» En “La arquitectura del espacio público”, de José Ramón Moreno García. Sevilla, 1999.
- CIRIANI, H. «La "pièce urbaine".» En “ La arquitectura del espacio público” , de MORENO GARCÍA J. R. Sevilla, 1999. CASANOVAS, M. M. «Hacia una nueva cultura urbana para el espacio público: la experiencia de Barcelona (1979-2003).»
-Revista: Identidades: territorio, cultura, patrimonio. 2005. ˂http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2187466˃ (último acceso: Julio de 2013).
- COENEN, J. «Reflexiones y experiencias sobre el espacio público.» En “ La arquitectura del espacio  público” , de MORENO GARCÍA J. R. Sevilla, 1999.
- MONTEVERDI, A. M. «Mappeando superficies.»  Xanela. Comunidad tecnoescénica.
- NOBEL, W. «El espacio público ha muerto. Viva el espacio público.» En “ La arquitectura del espacio  público”, de MORENO GARCÍA, J. R. Sevilla, 1999.
- PAZ ARELLANO, P. «El centro histórico como espacio semiótico.»  Revista: Redalyc/Cuicuilco.  2002. ˂http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=35102507˃ (último acceso: Agosto de 2013).
- STAVRIDES, S. (2016)  Hacia la ciudad de umbrales, Madrid: Akal.
- Simões AELBRETCH, P. (2016) “Fourth places’: the contemporary public settings for informal social interaction among strangers” en Journal of Urban Design, vol. 21, nº 1, pp. 124-152.
- Brandão, Pedro La ética y las profesiones del diseño de la ciudad. Convicciones, Responsabilidad e Interdisciplinaridad. Rastros de la Identidad profesional en el Diseño Urbano Barcelona, Universitat de Barcelona, Resum de la Tesi Doctoral, 2007
- Carmona, M; Health, Tim; Oc, Taner; Tiesdell, Steve Public Places Urban Spaces The Dimensions of Urban Design Oxford, Architectural Press, 2003
- Carr, S; Francis, M; Rivlin, L.G; Stone, A.M. Public Space Cambridge University Press, 1992
- Guàrdia, Manuel; Monclús, Francisco Javier; Oyón, José Luis (dir.) Atlas histórico de ciudades europeas Barcelona, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1994